SETEMBRE 2021 SÈRIE 1

La prova consisteix a fer quatre exercicis. Heu d’escollir DOS exercicis del bloc 1 (exercicis 1, 2, 3) i DOS exercicis del bloc 2 (exercicis 4, 5, 6). Cada exercici del bloc 1 val 3 punts; cada exercici del bloc 2 val 2 punts.

BLOC 1

 

SÈRIE 1 Exercici 1  

[3 punts en total]

 

 

 

1. S’ha estimat que l’índex d’explosivitat volcànica (IEV) de l’explosió del Palea Kameni va ser de 7.

 

a) Tenint en compte aquest valor, digueu quin tipus d’erupció volcànica va tenir lloc (vulcaniana, pliniana, estromboliana o hawaiana). Esmenteu dues de les característiques principals d’aquest tipus d’erupció. [0,4 punts]

 

Tipus d’erupció

Pliniana (0,2 punts)

Característiques

· Explosions violentes
· Columnes eruptives verticals de gasos i piroclastos que poden superar els 30 km d’altura
· Fluxos piroclàstics (núvols ardents)
· Explosions freato/hidromagmàtiques
· Col·lapse de l’edifici
· Formació de calderes

(0,2 punts, 0,1 punts per a cada característica)

 

b) Les erupcions del Palea Kameni i del Vesuvi es poden explicar en el marc de la tectònica de plaques. Empleneu la taula següent amb els termes corresponents. [0,6 punts]

 

Erupcions

Plaques en contacte

Tipus de límit entre plaques

Procés associat (falla en direcció, zona de subducció, dorsal, coŀlisió)

Palea Kameni i Vesuvi

Euroasiàtica i Africana

convergent o destructiu (val una de les respostes)

Zona de subducció

 

(0,2 punts per a cada casella contestada correctament)

 

2. Abans que comencés l’erupció, un fort terratrèmol va destruir nombrosos edificis de l’illa. Dues setmanes després, el magma que va sortir del volcà va entrar en contacte amb l’aigua del mar i la part central de l’illa es va fer miques. El que inicialment era una illa pràcticament circular amb un volcà al mig va esdevenir una illa amb forma de ferradura i una altra illa més petita, Thirasia, que rodegen una gran caldera on el mar té uns 400 metres de profunditat. A les imatges següents es poden observar la forma i l’aspecte actuals de Santorini i la seva caldera.

 

 

a) Dibuixeu sobre el mapa, amb una línia gruixuda, el perímetre aproximat de la caldera actual i marqueu-ne la superfície amb una trama. [0,3 punts]

 

 

b) Quant mesura, en kilòmetres, el diàmetre més llarg de la caldera? Especifiqueu els càlculs que heu fet. [0,2 punts]

 

El diàmetre és de la costa d’Oia a la dels voltants d’Akrotiri.

Distància de la costa d’Oia a la costa dels voltants d’Akrotiri: 3,6 cm

3,6 cm x 5 km/1,5 cm= 12 km

 

Es considerarà correcte la resposta amb un marge d’error entre 11 i 13 km.

 

c) Responeu a les qüestions següents:

 

— De quin fenomen precursor es parla a l’inici de la qüestió 2? [0,2 punts]

 

El fenomen precursor és el fort terratrèmol que va destruir nombrosos edificis de l’illa.

 

— Per què és important detectar els fenòmens precursors? [0,3 punts]

 

Els fenòmens precursors avisen anticipadament de la possibilitat i/o imminència de l’actuació d’un risc i donen la possibilitat que es puguin prendre mesures per minimitzar els efectes del risc.

 

 

3. Erupcions com la del Palea Kameni poden provocar riscos derivats que n’incrementen encara més la perillositat.

 

a) A la taula següent hi ha les descripcions d’alguns fenòmens que van fer incrementar el perill de l’erupció del volcà. Completeu la taula amb el nom del fenomen que correspon a cada descripció. [0,6 punts]

 

Descripció del fenomen

Nom

Els gasos i les cendres es van coŀlapsar i es van desplaçar a gran velocitat pels vessants de la muntanya cremant i arrasant tot el que trobaven al seu pas.

Núvols ardents
Núvols roents
Fluxos piroclàstics

La cambra magmàtica es va buidar en un instant i el sostre del volcà es va ensorrar fins als 400 metres de profunditat.

Col·lapse de caldera

Formació d’una caldera

L’ensorrament del sostre del volcà va provocar onades de més de 10 metres d’alçària, que van destruir les poblacions costaneres de les altres illes de la mar Egea.

Tsunami

 

0,2 punts per resposta correcta.

 

b) Cròniques antigues parlen del fet que les conseqüències d’aquesta erupció es van notar pràcticament a tot el planeta, ja que una gelada boira groga i un Sol poc brillant van malmetre els cereals fins i tot a llocs tan distants com la Xina. Podríeu explicar com es va poder produir aquest petit canvi climàtic? [0,4 punts]

 

Les cendres que van arribar a l’estratosfera, com que no hi havia fenòmens atmosfèrics, van tardar molt de temps a precipitar, i mentrestant van retenir una part de la radiació solar que, en no poder penetrar, va provocar una baixada de temperatures que va causar la davallada dels conreus i la mort de les plantes. També poden parlar de les cendres roents que varen cobrir els terrenys agrícoles de les zones corresponents a l’Egeu i Mediterrani, en general, cremant els vegetals i malmetent la producció agrícola.

 

Una sola de les respostes és suficient i val els 0,4 punts.

NOTA: respostes diferents però en aquesta línia seran considerades com a vàlides.

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2  

[3 punts en total]

 

L’empresa Bons Materials, SA vol ampliar la seva concessió per a l’extracció de primeres matèries, per la qual cosa ha encarregat un estudi geològic de la zona representada en el mapa geològic de la qüestió 1.

 

1. Amb l’objectiu de conèixer la disposició geològica dels materials per tal de valorar-ne la possible explotació, dibuixeu a la quadrícula de sota, a partir del mapa geològic, el perfil topogràfic i sobre el perfil, el tall geològic A-B indicat en el mapa. (Recordeu que en els talls cal posar-hi l’orientació segons els punts cardinals, l’escala i les trames del material.) [1 punt]

 

 

 

Puntuació: 0,4 el tall topogràfic; 0,4 les capes amb la seva corresponent trama; 0,1 les escales; 0,1 l’orientació.

 

 

2. Empleneu la taula següent amb els noms dels materials industrials que afloren a la zona del mapa, la potència màxima d’aquests materials i una utilitat industrial de cadascun. [1 punt]

 

Nom del material

Potència màxima

Utilitat

Calcària

100 m

Fabricació de ciment, roca ornamental, aglomerants, càrrega, etc

Gresos silicis

85 m

Fabricació de: vidre, material silícic, maons refractaris, paviments, àrids, abrasius, etc.

Argiles

160 m

Productes ceràmics (maons, teules, productes refractaris, etc.).

 

Puntuació: 0,1 punts per cada resposta; tot bé 1 punt.

 

3. En els mapes geològics antics, es marcaven diferents mineralitzacions de menes metàŀliques. Els geòlegs han comprovat que hi ha un dic ric en galena i s’ha plantejat l’extracció de la galena.

 

a) Indiqueu de quin metall és mena la galena i amb quin tipus d’explotació se’n faria l’extracció, i anoteu-ne una utilitat. [0,6 punts]

 

Metall extret

Plom (Pb)

Tipus d’extracció

Mina

Utilitat

tubs/balins/algunes bateries

 

Puntuació: 0,2 punts per cada ítem.

 

b) Els geòlegs han trobat en documents antics referències a l’existència d’utensilis fets de llautó, un aliatge de coure (Cu) i zinc (Zn). Completeu la taula següent amb el nom del mineral o els minerals que són la mena dels metalls d’aquest aliatge. [0,4 punts]

 

Utensili de llautó

Metall

Mena

Coure (Cu)

Coure natiu / calcopirita / cuprita/ malaquita / atzurita...

Zinc (Zn)

Esfalerita

 

Puntuació: 0,2 punts per cada ítem.

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 3

[3 punts en total]

 

La temporada d’huracans del 2020 ha estat una de les més importants de la història recent. Durant el mes de setembre i per segon cop, es van observar simultàniament cinc ciclons tropicals (el primer cop va ser al setembre de 1971), a més d’un medicà o cicló mediterrani, anomenat Ianos, davant de les costes de Grècia.

A continuació, podem veure un mapa de la trajectòria seguida pel cicló Ianos entre els dies 16 i 19 de setembre de 2020. S’hi mostren les dades de pressió atmosfèrica i de velocitat del vent, així com les dades de precipitació acumulada al seu pas.

 

Tot seguit podem veure una taula amb algunes de les dades del cicló Ianos.

 

La imatge següent de la NASA mostra el cicló davant de les costes de Grècia. Els mitjans de comunicació van publicar que aquest fenomen arribaria a ser un huracà de categoria 1.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) És correcte utilitzar el terme huracà per a fer referència a un cicló mediterrani o medicà? Raoneu la resposta. [0,4 punts]

 

No

(0,2 punts)

 

Els huracans són tropicals (també de l’Atlàntic nord, Pacífic o Índic), més profunds, més velocitat del vent, tenen l’ull ben marcat...
També s’admetrà que no són huracans perquè Grècia no està a 5-20 graus de latitud, també perquè la temperatura de l’aigua del mar no passa els 26 graus...

(0,2 punts pel raonament)

 

b) Observeu el mapa de la trajectòria del medicà i la taula i indiqueu dues dades que siguin molt semblants en el fenomen de les tempestes tropicals i el dels huracans. [0,4 punts]

 

Pressió molt baixa (encara que està per sobre de 980hPa, valor a partir dels quals es parla d’huracans)

Precipitació elevada en poc temps (fins a 400mm)

Velocitat del vent fins a 35 m/s (126 km/h), just per sobre dels 118 km/h de categoria 1 d’huracans, però per sota de 153 km/h per ser categoria 2.

 

No cal dir els valors numèrics.

0,2 punts per cada resposta correcta.

 

c) Indiqueu, sobre la imatge de satèŀlit de la NASA, mitjançant fletxes, el sentit de gir del cicló. [0,2 punts]

 

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Indiqueu tres efectes dels ciclons mediterranis. [0,6 punts]

 

Forts vents, caigudes d’arbres, trencament sostres, etc.

Fortes pluges, inundacions, esllavissades

Talls d’energia

Ferits, morts

Pèrdues a les collites

Marees, onatge, mala mar

 

0,2 punts per cada resposta correcta.

 

b) Indiqueu dues mesures preventives per a aquest risc. [0,4 punts]

 

Mobilitat ciutadana

Desallotjar les zones properes a zones inundables

Preparar els edificis pels forts vents

Preparar ciutats i edificis contra les inundacions

Mesures contra els forts vents (no estendre, murs, tanques, etc.)

 

0,2 punts per cada resposta correcta.

 

 

3. L’any 2020 ha estat un any rècord pel que fa al nombre d’huracans, de manera que els darrers s’han hagut d’anomenar amb el nom de lletres de l’abecedari grec (Alfa, Beta…). A la premsa s’han pogut llegir afirmacions sobre aquest rècord i la relació que té amb el canvi climàtic.

 

a) Què s’entén per canvi climàtic? [0,4 punts]

 

El canvi climàtic actual es l’evolució del clima que es caracteritza per un augment de la temperatura mitjana del planeta provocat per l’increment de l’efecte hivernacle a causa de l’augment de la presència de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera.

 

b) Quina relació pot tenir el canvi climàtic amb la formació d’huracans? [0,4 punts]

 

Augment de la temperatura atmosfèrica => augment de la temperatura de l’aigua dels oceans => més evaporació de l’aigua => s’afavoreix la formació d’huracans. S’admetrà qualsevol altra resposta lògica que relacioni el canvi climàtic amb la freqüència, les característiques o els llocs on es formen els huracans.

 

c) Esmenteu dues evidències que refermin la hipòtesi del canvi climàtic. [0,2 punts]

 

- Desgel de les glaceres.

- Retrocés de la superfície terrestre coberta pel gel (un 15 % a l’hemisferi nord).

- Increment de la temperatura mitjana de l’aigua del mar (0,5 ◦C en els últims 25 anys).

- Increment de la temperatura mitjana de l’atmosfera (uns 0,6 ◦C en els últims 100 anys).

- Augment de les sequeres perllongades.

- Increment de pluges catastròfiques.

- Pujada del nivell del mar (uns 0,2 m en el darrer segle)

- Desaparició de colònies de pingüins (un 40 % del total).

 

Qualsevol altra relacionada amb la pregunta 0,1 per cadascuna

 

 

 

BLOC 2

 

SÈRIE 1, Exercici 4

[2 punts en total]

 

 

1. Identifiqueu els cinc errors de tipus geològic que hi ha al text i empleneu la taula següent. [1 punt]

 

Al text hi diu

Al text hi hauria de dir

3,9 graus d’intensitat

3,9 graus de magnitud

ha estat molt profund, a uns 1,5 km

ha estat molt superficial, a uns 1,5 km

una durada de 10 minuts

una durada de 10 segons

ha estat enregistrat en els multímetres

ha estat enregistrat en els sismògrafs

als materials no consolidats

als materials consolidats

 

0,10 punts per cada casella correcta

 

 

2. Com ha recordat l’alcalde de Riudarenes, els moviments sísmics són habituals a la comarca de la Selva. Es van enregistrar moviments de 3,6 graus el 2016 i el 2017, a més del sisme del 2020.

 

a) Amb les dades disponibles, calculeu el temps mitjà estadístic entre els tres sismes. [0,4 punts]

 

5 anys comptant els extrems (4 anys sense comptar els extrems)

En 5 anys hi ha hagut 3 sismes de 3,6 graus 5 anys / 3 sismes = 1,66 anys (4 anys / 3 sismes = 1,33 anys)

 

0,4 punts pel plantejament i càlculs correctes

0,2 punts pel plantejament correcte i resultat incorrecte

 

b) Com s’anomena en geologia aquest període de temps mitjà estadístic? [0,2 punts]

 

Període de retorn o de recurrència

 

c) Empleneu la taula següent amb dos altres fenòmens geològics als quals també s’apliqui aquest concepte estadístic. [0,4 punts]

 

- Erupció volcànica

- Tsunami

- Altres fenòmens geològics: inundació, avinguda, huracà, tornado, allau, esllavissada...

 

0,2 punts per fenomen

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 5

[2 punts en total]

 

El pas de Mont-rebei es troba al congost del mateix nom que dibuixa el riu Noguera Ribagorçana quan travessa la serra del Montsec, entre Catalunya i Aragó.

 

 

Aquest pas és molt conegut entre els excursionistes i durant l’època que fa bon temps el visiten milers de persones que hi fan senderisme o excursionisme. Però el terreny és molt abrupte i cada any hi ha despreniments. Davant aquest risc, l’Ajuntament ha decidit tancar els accessos i no reobrir-los fins que hi hagi les màximes garanties de seguretat. Per aquest motiu, ha demanat un estudi de seguretat de les activitats i un altre de geològic en què s’han de proposar diferents mesures correctores.

 

1.

a) Expliqueu què és un despreniment. [0,2 punts]

 

És una caiguda lliure per l’aire de roques.

 

Cal que diguin que hi ha d’haver una trajectòria per l’aire, encara que sigui parcial.

 

b) Quin tipus de mesura és el tancament del pas al congost? Indiqueu un altre exemple d’aquest tipus de mesura per a aquest risc. [0,4 punts]

 

Tipus de mesura

preventiva (0,2 punts)

Exemple

una de les mesures següents (0,2 punts): educació del turistes, panells informatius, ordenació del territori afectat, i qualsevol altra relacionada amb els despreniments.

 

La pregunta és específica d’aquest risc, no d’altres, i per tant les respostes també han de ser específiques per aquest tipus de risc.

 

c) Indiqueu dues mesures correctores que, a priori, l’estudi podria incloure. [0,4 punts]

 

Xarxes, ancoratges, contraforts, drenatges, reforestació, revegetació.

Encara que no és una carretera, podem acceptar cuneta.

 

0,2 punts per cada mesura, altres mesures podran ser considerades com a correctes.

La pregunta és específica d’aquest risc, no d’altres, i per tant les respostes també han de ser específiques per a aquest tipus de risc.

 

 

2. L’aparcament que hi ha disponible a prop del pas ha quedat petit i es vol crear més espai d’aparcament prop de la zona coneguda com les Tarteres. Al mapa topogràfic següent podem observar el relleu d’aquesta zona.

 

 

a) Marqueu al mapa una zona que NO sigui recomanable pel risc que s’hi puguin produir despreniments. Expliqueu en què us heu basat per a triar aquesta zona. [0,4 punts]

 

0,2 punts per marcar la zona indicada (aproximadament).

S’acceptarà que marquin el penya-segat o la zona “on caurien” els materials, així com la part superior ja que també és una zona de risc per la possible caiguda.

 

0,2 per la justificació. Les corbes de nivell estan molt juntes, fins i tot se sobreposen.

 

b) L’espai d’aparcament haurà de tenir una forma quadrada i mesurar 20 × 20 m. A més, ha d’estar situat a l’indret de menys pendent de la zona. Feu els càlculs necessaris i dibuixeu en el mapa, a escala, l’espai d’aparcament. [0,3 punts]

 

Possibles solucions: 0,2 punts pels càlculs i 0,1 pel dibuix al mapa.

S’acceptaran altres zones del mapa, sempre que el pendent sigui el corresponent.

Al maquetar o a l’imprimir la imatge i, per tant, l’escala gràfica, pot canviar de mida. Com a exemple, es mostren els càlculs per a una escala.

 

 

c) Doneu el valor del pendent de la zona que heu triat, i indiqueu el càlcul o raonament que heu fet. [0,3 punts]

 

L’equidistància de les corbes de nivell és de 5 m.

La zona amb menys pendent és la que té contacte amb menys corbes de nivell, que al mapa es correspon amb la zona propera al Corral de Sant Jaume. Aquesta zona està compresa entre cotes de 565 m i 570 m (un petit coll on acaba la pista).

Això vol dir que el desnivell és inferior a 5 m en 20 m, que equival a un pendent del 5/20=0,25 o 25%.

Es poden acceptar altres valors i altres zones, però sempre per sota del 30% de pendent.

En la zona indicada podem acceptar que el valor del pendent s’aproxima a zero, ja que no sabem el valor exacte de la cota inferior.

No podem acceptar les respostes que es dibuixin “tocant” dues o més corbes de nivell, ja que això suposaria un pendent superior al 50% (10m/20m).

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 6

[2 punts en total]

 

El vessament d’un dipòsit d’aigües de la indústria de cromats que es mostra en el dibuix següent ha generat una ploma de contaminació a l’aqüífer que alimenta els tres pous (A, B i C) de la zona. A la figura hi podem observar que s’ha aturat l’emissió de la font contaminant però que la ploma encara hi roman.

 

 

1. En una segona etapa, els tècnics han extret aigua o n’han injectat en els diferents pous (A, B i C) de la zona per tal de prevenir la contaminació del rierol. Aquest fet ha provocat una variació del nivell freàtic a les zones que envolten els pous, com podem observar en la figura següent.

 

 

a) Tenint en compte la variació de la morfologia del nivell freàtic, indiqueu amb una creu quina ha estat l’actuació que s’ha dut a terme a cada pou (injecció o extracció) i raoneu en cada cas com aquesta acció ha afectat la ploma contaminant. [0,6 punts]

 

Pou

Injecció

Extracció

Interacció amb la ploma contaminant

A

 

X

L’extracció d’aigua del pou A no ha afectat o interactuat amb la ploma, només ha suposat una explotació de l’aqüífer que ha fet disminuir el flux d’aigua cap el rierol.

B

 

X

L’extracció d’aigua en el pou B ha suposat una eliminació d’aigua contaminada, fet retrocedir la ploma

C

X

 

La injecció d’aigua neta ha provocat un ascens del nivell freàtic, afavorint que l’aigua circuli cap al pou B (inversió de les línies de flux), fent retrocedir la ploma, afavorint la pujada de l’aigua contaminada pel pou B.

 

0,1 per cada resposta

 

b) Dibuixeu sobre el tall següent les línies de flux de les aigües freàtiques degudes a la intervenció. [0,4 punts]

 

0,1 per cada fletxa

 

2. Un cop realitzades les mesures, s’analitzen diferents aspectes per a elaborar l’informe que s’ha de presentar al municipi.

 

a) Queda clar que el focus contaminant han estat les pèrdues de la bassa de la indústria de cromats. Expliqueu si es tracta d’una contaminació puntual o difusa. Justifiqueu la resposta. [0,4 punts]

 

Es tracta d’una contaminació puntual ja que el focus emissor és un punt molt determinat (l’industria de cromats) i afecta una zona molt concreta on veiem dibuixada la ploma.

 

b) Després de l’actuació, l’aigua encara no serà apta per al consum humà ni per al medi. Expliqueu el tractament que caldria aplicar en cada cas perquè esdevingui apta. Justifiqueu la resposta. [0,6 punts]

 

Utilització

Nom del tractament

Explicació del tractament

Consum urbà

Potabilitzar

La potabilització consisteix en transformar l’aigua captada de rius o aqüífers per a fer-la apta per al consum humà o potable, eliminat els agents perjudicials per a la salut humana. No conté microorganismes patògens ni substàncies contaminants.

Medi

Depurar

Depuració de les aigües consisteix en el fet que l’aigua retorni al medi natural amb unes característiques físiques, químiques i biològiques tan semblants com sigui possible al seu estat natural, i evitar el deteriorament de les masses d’aigua. Les aigües depurades no se sotmeten a cap tractament per eliminar patògens. L’aigua esdevé apta per al medi.

 

0,1 per cada tipus de tractament i 0,2 per cada explicació correcta.

S’acceptaran altres definicions coherents.