SETEMBRE 2021 SÈRIE 2

La prova consisteix a fer quatre exercicis. Heu d’escollir DOS exercicis del bloc 1 (exercicis 1, 2, 3) i DOS exercicis del bloc 2 (exercicis 4, 5, 6). Cada exercici del bloc 1 val 3 punts; cada exercici del bloc 2 val 2 punts.

BLOC 1

SÈRIE 2 Exercici 1  

[3 punts en total]

1. Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions de sota.

a) Indiqueu el nom de les plaques litosfèriques que apareixen al mapa. [0,6 punts]

1	Nord-americana
2	Euroasiàtica
3	Africana

0,2 per resposta

b) Indiqueu els tipus de contactes indicats per les fletxes al mapa. [0,4 punts]

A	Divergent/Constructiu
B	Convergent/Destructiu (Es pot admetre transformant)

0,2 per resposta

2. a) Quina és la causa dels terratrèmols que es produeixen a la zona del planeta on es va situar l’epicentre del terratrèmol? Actualment es pot predir quan es produirà un terratrèmol d’aquesta magnitud? [0,4 punts]

Causa: xoc placa africana amb euroasiàtica. 0,2 punts

NO es pot predir quan hi haurà un terratrèmol. 0,2 punts

Poden anomenar algun indicador d’un terratrèmol fort, com ara petits tremolors.

b) Al text hi diu que «en moltes altres zones del continent, i fins i tot a Amèrica, es van observar fenòmens associats, com ara l’alteració de les aigües en calma». A quin fenomen es refereix aquest fragment? Actualment es pot predir aquest fenomen a les illes esmentades en el text. Indiqueu i expliqueu breument un sistema de predicció d’aquest fenomen. [0,6 punts]

Fenomen 0,2 punts	Tsunami
Sistema de predicció 0,2 punts	Sí, sistema de boies marines
Explicació del sistema de predicció 0,2 punts	Sismògrafs o detectors de canvis de pressió situats al fons dels oceans o mars i detectors dels mateixos tsunamis (un dels dos és suficient).

3. A la figura següent podem veure el mapa d’isosistes elaborat a partir de les dades recollides en el llibre del qual s’ha extret el fragment reproduït a l’inici de l’exercici.

a) A quina escala fan referència les isosistes? Indiqueu dues característiques d’aquesta escala. [0,6 punts]

Nom de l’escala 0,2 punts	Escala de Mercalli
Característiques 0,4 punts (0,2 per cada característica)	· Observació dels efectes · Enquestes a la població · Danys i víctimes · Es mesura en graus d’I a XII · Efectes · Lineal (números romans) · El valor depèn de la distància a l’epicentre · ....

b) En el mapa es mostren diversos punts que representen els llocs on es van observar efectes del terratrèmol. Si es volgués representar la magnitud del terratrèmol, hi apareixeria un nombre similar de punts? Raoneu la resposta. [0,4 punts]

No, un sol punt.

La magnitud indica l’energia alliberada durant el sisme, i aquest valor és únic per a cada terratrèmol.

SÈRIE 2, Exercici 2  

[3 punts en total]

Les dues imatges de sota corresponen a notícies sobre un mateix esdeveniment. Sovint, els mitjans de comunicació anomenen de maneres diferents un mateix risc derivat dels processos externs.

1. Responeu a les qüestions següents:

a) Definiu els termes despreniment i esllavissada. [0,6 punts]

Despreniment	Són blocs de roca de mides diverses que es desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l’aire.
Esllavissada	Lliscament. Moviments de masses o blocs al llarg d’una o diverses superfícies.

0,30 punts per cada una de les definicions

b) Tenint en compte que la inestabilitat gravitatòria es va produir en un abocador de residus industrials, és més probable que es tracti d’un despreniment o d’una esllavissada? Justifiqueu la resposta. [0,4 punts]

És una esllavissada. Com que es tracta d’un abocador, amb materials poc o gens cohesionats, on no s’observen blocs de roca, es considera una esllavissada.

0,10 punts per esmentar esllavissada

0,30 punts per la justificació

2. L’esquema següent mostra de quina manera els més de 3.000 m³ de materials desplaçats van arribar fins a l’autopista AP-8. Responeu a les qüestions de sota.

a) Calculeu el pendent entre els punts A i B de l’esquema. [0,5 punts]

Desnivell: 428 m – 178 m = 250 m

Distància reduïda: 850 m

Pendent A - B = (250 m / 850 m) x 100 = 29,41% de pendent

0,5 punts pel càlcul correcte del pendent

0,25 per plantejament correcte i resultat incorrecte

0,10 punts de penalització per no posar el % al resultat

b) Calculeu la distància recorreguda pels materials desplaçats entre els punts A i B de l’esquema. [0,5 punts]

0,5 punts pel càlcul correcte de la distància

0,25 pel plantejament correcte i resultats incorrectes

0,10 punts de penalització per no posar les unitats

3. La imatge següent correspon a la construcció d’un contrafort a l’autopista AP-8 com a mesura correctora.

a) Què és una mesura correctora? [0,2 punts]

- Mesura que té per finalitat tornar el medi al seu estat abans de ser exposat a un determinat risc.

- Mesura que té per finalitat reduir, eliminar o modificar els efectes que pot ocasionar un fenomen perillós.

S’accepten altres definicions coherents.

b) Completeu la taula següent amb altres mesures correctores i la seva funció. [0,8 punts]

Mesura correctora	Funció
Ancoratges	Subjectar grans blocs de roca
Drenatges	Evitar la saturació del sòl o la roca
Reforestació	Subjectar el sòl
Gunitat/Revestiment	Subjectar un talús amb ciment

0,20 punts per cada casella correcta

SÈRIE 2, Exercici 3

[3 punts en total]

Al poble de Bellapau s’hi acaba de construir un embassament amb l’objectiu d’emmagatzemar aigua per als camps de cultiu del poble i per a l’abastament municipal, però no és clar si hi haurà prou aigua per a tot.

1. Al mapa topogràfic de la zona hi falten algunes cotes de les corbes de nivell.

a) Poseu totes les cotes que manquen a les corbes de nivell. Indiqueu a sobre del mapa, dins el requadre corresponent, l’altitud de cadascuna de les corbes de nivell. [0,5 punts]

0.05 cada cota ben posada fins a un màxim de 0.5 punts

b) Quina alçària màxima tindrà el mur de l’embassament si la cota actual del riu és de 490 m? [0,2 punts]

El riu passa per la cota 490 m

El mur està a 510 m

Per tant l’altura del pont será: 510 m – 490 m = 20 m

c) Pinteu de color blau o amb una trama l’àrea màxima que podria quedar inundada. [0,3 punts]

2. A la conca hidrogràfica d’aquest embassament hi viuen unes 50.000 persones, que es proveeixen d’aigües superficials. Sabem que l’extensió de la conca hidrològica de l’embassament és de 5 km² i que els valors mitjans anuals de precipitació són 950 L/m² , els d’evapotranspiració són 500 L/m² , i els d’infiltració són 100 L/m² .

a) A partir de la fórmula del balanç hidrològic, calculeu el volum d’aigua procedent de la circulació superficial a la conca. Indiqueu tots els càlculs que heu fet i expresseu el resultat en hm³ . [0,7 punts]

Prenem com a punt de partida l’expressió de balanç general:

Precipitació (P) = Evapotranspiració (ET) + Escorriment superficial (E) + Infiltració (I)

Per obtenir l’escorriment:

Escorriment superficial = Precipitació - (Evapotranspiració + Infiltració)

Cal expressar tots els valors en les mateixes unitats.

E = 950 L/m² – (500 L/m² + 100 L/m²) = 350 L/m²

Escorriment superficial = 350 L/m²

Si la superfície de la conca és de 5 km²

350 L/m² · 5 · 10⁶ m² = 1,75 · 10⁹ L = 1.75 Hm³

Tot el balanç i el resultat correcte són 0.7 punts

Si el balanç està ben expressat però els càlculs són erronis es donarà 0.3 p

Si tot és correcte però no està expressat en Hm³ la puntuació serà de 0.5 p

b) L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estableix que el mínim d’aigua necessària són 100 litres per habitant i per dia. Si a l’embassament s’hi recollís tota l’aigua d’escolament superficial disponible, hi hauria prou aigua per a cobrir les necessitats mínimes de la població? Justifiqueu la resposta i indiqueu tots els càlculs que heu fet. [0,3 punts]

50.000 habitants · 100 L · dia = 5 · 10⁶ L

5 · 10⁶ L/dia · 365 dies = 1,825 · 10⁹ L = 1,85 Hm³

No hi hauria prou aigua disponible ja que el valor supera els 1,75 Hm³ obtinguts a l’apartat anterior.

Si els càlculs són correctes però el resultat no ho és com a conseqüència que la dada obtinguda a l’apartat anterior era incorrecte, es donarà la puntuació de 0.2 punts.

3. Indiqueu en la taula següent dos impactes positius i dos de negatius, a banda del fet d’utilitzar aigua per a l’abastament del municipi, que pot ocasionar l’existència dels embassaments en general. [1 punt]

Impacte positius

Impactes negatius

· Podria aprofitar-se per a la producció d’energia elèctrica. · També es podrien aprofitar les seves aigües per realitzar activitats d’esbarjo com el rem. · Control o regulació de les avingudes del riu (laminació). · També pot suposar una reserva d’aigua d’emergències per a èpoques de sequera, per a ús urbà o per a ús agrícola; una canalització podria permetre regar aigües avall.

· Reducció dels sediments que poden arribar al litoral amb el conseqüent impacte en la seva dinàmica. · Disminució del delta. · Aterrament de l’embassament. · Alteració de les aportacions totals d’aigua anuals a la desembocadura (normalment seran menors). · Alteració del règim del riu, que no tindrà tantes crescudes, l’alteració dels ecosistemes de ribera · Erosió del fons del riu aigües avall. · Etc.

0,25 punts per cada resposta correcta.

S’accepten altres beneficis i impactes si s’argumenten correctament.

BLOC 2

SÈRIE 2, Exercici 4

[2 punts en total]

Caldera és un terme de la morfologia d’origen volcànic introduït al segle xviii a la terminologia geològica a partir del viatge del geòleg alemany Leopold von Buch a les illes Canàries.

1. Un exemple de caldera volcànica el trobem a Santorini, on la caldera està ocupada pel mar i envoltada per les illes de Santorini i Thirasia. És una de les principals destinacions turístiques del món. Les illes són el que queda d’un edifici volcànic desaparegut en bona part arran d’una violenta erupció hidromagmàtica.

a) Definiu el terme caldera i expliqueu breument un possible mecanisme de formació de les calderes, a banda de les grans explosions volcàniques com la que va formar  la de Santorini. [0,4 punts]

Descripció	Depressió d’origen volcànic de gran dimensions (centenars de metres o fins i tot diversos quilòmetres de diàmetre), no cal que diguin la mida. [0.2 punts]
Possible mecanisme de formació	Esfondrament/col·lapse de la cambra magmàtica Buidament de la cambra magmàtica Coalescència de diversos cràters [0.2 punts]

b) Entre altres efectes, fins i tot sobre el clima global, l’explosió de la caldera cap al 1630 aC va causar danys per via marítima que van afectar la costa del Mediterrani oriental.

Com s’anomena el fenomen que va provocar danys per via marítima? Anomeneu dues altres possibles causes d’aquest mateix fenomen, a banda de les grans explosions volcàniques. [0,6 punts]

Nom del fenomen	Tsunami [0.2 punts]
Altres possibles causes del fenomen	Terratrèmol Lliscaments de terreny cap dins del mar Despreniments de gel glaciar Impacte de meteorits [0.2 punts + 0.2 punts]

2. Les calderes volcàniques es poden produir per erupcions volcàniques explosives (com la de Santorini), però també formen part de la morfologia típica dels grans edificis volcànics de tipus hawaià.

a) Empleneu la taula següent amb la informació corresponent sobre els edificis volcànics de tipus hawaià. [0,5 punts]

Tenen activitat explosiva? (Sí/No)	No [0.1 punts]
Principal producte eruptiu	Lava [0.2 punts]
Nom de l’edifici volcànic de grans dimensions	Volcà escut [0.2 punts]

b) Tant Hawaii com sobretot Santorini són destinacions turístiques. La població de Hawaii és d’aproximadament 1,4 milions d’habitants. Santorini és una illa molt més petita i té una població d’uns 25 000 habitants. Tenint en compte aquestes dades i el tipus de vulcanisme de totes dues destinacions, digueu quin dels dos indrets deu tenir un valor més gran de perillositat i exposició (factors de risc volcànic) i justifiqueu la resposta. [0,5 punts]

	Hawai	Santorini	Justificació
Perillositat més gran		X [0.1punts]	L’explosivitat del vulcanisme de Santorini és major [0.15 punts]
Exposició més gran	X [0.1punts]		A Hawaii hi ha més població [0.15 punts]

SÈRIE 2, Exercici 5

[2 punts en total]

El juny de 2020 van tancar set centrals tèrmiques, entre elles les d’As Pontes (la Corunya) i Andorra (Terol).

1. Responeu a les qüestions següents:

a) Esmenteu els quatre tipus de carbó que existeixen. Indiqueu també quin tipus de recurs és el carbó segons el seu ús i la seva disponibilitat. [0,6 punts]

Tipus de carbó
Torba	Lignit	Hulla	Antracita

Tipus de recurs segons ús	Tipus de recurs segons disponibilitat
Recurs energètic	Recurs no renovable

0,10 punts per cada tipus de carbó correcte (no importa l’ordre)

0,10 punts per esmentar que el carbó és un recurs energètic

0,10 punts per esmentar que el carbó és un recurs no renovable

b) Esmenteu dos tipus d’explotacions que ens permeten obtenir carbó. [0,2 punts]

· Mina a cel obert

· Mina subterrània

0,10 punts per cada tipus d’explotació correcta

c) El carbó és un combustible fòssil. Esmenteu dos altres combustibles fòssils. [0,2 punts]

· Petroli

· Gas natural

0,20 punts per cada combustible fòssil

2. Observeu la taula següent, que mostra la quantitat de carbó extret els anys 2010 i 2018.

a) Calculeu el percentatge de disminució de l’extracció de carbó entre els anys 2010 i 2018. [0,4 punts]

· 10.784 milers de tones – 2.636 milers de tones = 8.148 milers de tones

· % = (8.148 milers de tones / 10.784 milers de tones) x 100 = 75,55%

· S’ha produït una disminució del 75,55 % en l’extracció de carbó a Espanya

0,40 punts pel plantejament i càlculs correctes

0,20 punts pel plantejament correcte però càlculs incorrectes

b) La Comissió Europea té un paper important en aquesta disminució, atès que, per a combatre el canvi climàtic, persegueix el tancament de les centrals tèrmiques amb l’objectiu de fer disminuir les emissions de CO₂. Amb tot, la combustió de carbó també és responsable de la pluja àcida. Expliqueu breument què és la pluja àcida. [0,4 punts]

La pluja àcida és una precipitació més àcida del que és habitual, generalment amb un pH inferior a 5,65. Aquesta pluja es forma en l’atmosfera a partir de la combinació de certs gasos, com són els SOx i NOx, amb el vapor d’aigua.

0,20 punts per esmentar el pH inferior a 5,65 (es pot acceptar que diguin que el pH és inferior al pH de la pluja)

0,20 punts per esmentar la combinació dels òxids de sofre i nitrogen amb el vapor d’aigua.

c) La pluja àcida és un impacte a l’atmosfera en l’àmbit local o regional. Esmenteu un altre impacte a l’atmosfera en l’àmbit global. [0,2 punts]

· Augment de l’efecte hivernacle

· Afebliment de la capa d’ozó

0,20 punts per la resposta correcta

SÈRIE 2, Exercici 6

[2 punts en total]

1. Responeu a les qüestions següents:

a) A l’hora de fer referència a danys causats per un fenomen destructiu, cal parlar d’exposició i de vulnerabilitat. Expliqueu en què consisteixen aquests dos conceptes. [0,4 punts]

Exposició	És el nombre de víctimes i béns que poden estar afectats per un fenomen natural destructiu.
Vulnerabilitat	Proporció de persones i béns afectats respecte al total exposat. Representa l’expectativa de pèrdua de vides humanes o de danys econòmics, ecològics, ambientals, etc., com a conseqüència d’un fenomen natural. Capacitat de suportar un fenomen perillós. (Qualsevol de les maneres d’expressar-ho és correcta)

0.2 per cada paràmetre ben explicat.

b) Indiqueu si les afirmacions següents són vertaderes o falses i justifiqueu la resposta. [0,6 punts]

Afirmació	Vertadera/Falsa	Justificació
A una exposició més gran correspon sempre una major vulnerabilitat	Falsa	La vulnerabilitat va lligada a les mesures de protecció. Pot haver-hi molta exposició i poca vulnerabilitat
Les situacions anticiclòniques provoquen pluges que augmenten el cabal dels rius	Falsa	Les situacions anticiclòniques van lligades a èpoques de bon temps i, per tant, absència de pluges. Les situacions anticiclòniques poden produir sequeres, però no augment del cabal dels rius.
Les situacions de pressió atmosfèrica molt baixa accentuen el risc d’inundacions, esllavissades i colades de fang	Vertadera	Les situacions de baixes pressions van lligades a temps inestable que pot produir pluges importants i, consegüentment, els riscos esmentats.

2. El segon paràgraf de la notícia parla de vents forts. La situació que s’hi descriu correspon al mapa d’isòbares següent:

a) Pinteu sobre el mapa una de les zones on es podrien donar aquests vents tan forts. Justifiqueu l’elecció de la zona. [0,4 punts]

Una zona on les isòbares estiguin molt juntes, ja que quan aquestes estan juntes indiquen major intensitat de vent.

0,2 per la zona ben marcada

0,2 per la justificació

b) Fixeu-vos en Catalunya. Dibuixeu al mapa una fletxa que indiqui la direcció i el sentit que tenia el vent el 29 d’octubre. [0,2 punts]

Marcat al mapa. Vent del nord.

c) A la taula següent hi ha dos dels símbols que apareixen al mapa. Digueu què signifiquen i anomeneu un fenomen associat a cada símbol. [0,4 punts]

Símbol	Significat	Fenomen associat
	Front fred	Fortes pluges Tempestes Intenses precipitacions i fins i tot descàrregues elèctriques (Amb un fenomen es considera correcte)
	Front càlid	Pluges Plugims poc intensos però continuats (Amb un fenomen es considera correcte)

0,1 per cada resposta encertada.