SETEMBRE 2020 SÈRIE 4
La
prova consisteix a fer quatre exercicis. Heu d’escollir DOS exercicis del bloc
1 (exercicis 1, 2, 3) i DOS exercicis del bloc 2 (exercicis 4, 5, 6). Cada
exercici del bloc 1 val 3 punts; cada exercici del bloc 2 val 2 punts.
BLOC 1
[3 punts en total]
1. A la notícia apareixen dos termes que fan referència a inestabilitats gravitatòries. [1 punt]
a) Identifica els dos termes i defineix-los. [0,6 punts]
|
Terme |
Definició |
|
Esllavissada |
Moviment de masses o blocs al llarg d’una o
diverses superfícies de lliscament, com poden ser els plans d’estratificació;
com que |
|
Despreniment |
Caiguda de blocs amb un recorregut, com a mínim parcial, per l’aire. |
0,1
per cada terme
0,2 per cada definició
b) La zona de l’accident estava protegida amb una malla metàl·lica, una mesura correctora del risc d’inestabilitats que, malgrat tot, no va poder evitar l’accident. Completa la següent taula amb la funció de la malla metàl·lica i els noms d’altres mesures correctores d’acord amb la seva funció. [0,4 punts]
|
Mesura correctora |
Funció |
|
Malla metàl·lica |
Retenir pedres |
|
Drenatges |
Evitar la saturació del sòl/roca |
|
Reforestació |
Subjectar el sòl |
|
Ancoratges |
Subjectar grans blocs de roca |
(0,1
per la funció de la malla metàl·lica i 0,1 punt per cada mesura)
2. A la notícia s’apunta l’abundant pluja com a detonant del despreniment que es va produir.
a) Anomena dos factors pels quals l’aigua pot haver afavorit el
despreniment de Vacarisses
[0.5 punts]
L’aigua
fa disminuir la cohesió d’un material, n’augmenta el pes i en fa disminuir
la resistència al fregament intern.
Qualsevol raonament que faci referència a dos dels 3 motius serà correcte.
(0,25 per cada manera)
b) L’aigua pot exercir altres efectes que afavoreixin les inestabilitats gravitatòries, a la següent taula se n’han representant esquemàticament dos. Completa la taula amb el nom i l’explicació d’aquests dos processos representants. [0,6 punts]
|
Nom |
Explicació |
Esquema |
|
Gelifracció |
La formació de gel en esquerdes pot tenir un efecte de falca que afavoreix el creixement d’esquerdes i formació de despreniments. |
|
|
Carstificació |
L’aigua actua sobre determinades litologies, dissolent-les i
afavorint les |
|
0,1
per cada nom i 0,2 per cada explicació
3. El tram on s'ha produït el despreniment havia estat reforçat amb una malla de protecció recentment perquè just al mateix punt ja havien caigut pedres o fang en altres ocasions, el 2009 i el 2011.
a) Amb les dades disponibles calculeu el temps mitjà estadístic entre
dues inestabilitats, en aquest punt. [0,4 punts]
2018-2009
= 9 (en 9 anys hi ha hagut 3 inestabilitats)
9/3 = 3 anys (temps mitjà entre inestabilitats)
Si calculen 10/3 o 8/3 també és correcte
(0,4 punts)
b) Com s’anomena en
geologia aquest període de temps mitjà estadístic? [0,2 punts]
Període
de retorn o interval/període de recurrència
(0,2 punts)
c) Empleneu la taula amb 2 fenòmens geològics més en què s’apliqui sovint aquest mateix concepte estadístic. [0,4 punts]
· Inundació
· Sismes
· Erupcions volcàniques
· Huracans
· Sequeres
· DANA (gota freda)
· Etc.
(0,1 punts per cada fenomen)
[3 punts en total]
Per a millorar el
coneixement sobre les reserves d’aigua, a la comarca del Camp volen elaborar un
mapa d’isopiezes (línies que uneixen els punts que presenten la mateixa altura
del nivell freàtic respecte del nivell del mar).
En el mapa que teniu a continuació s’indica la cota del nivell freàtic de cada
un dels 30 pous que s’hi van fer.
1. A partir dels valors de les cotes del nivell freàtic dels diferents
pous efectuats i de la llegenda que teniu a continuació del mapa, dibuixeu en
el mapa les isopiezes, de manera que siguin més o menys paral·leles entre sí i
amb una equidistància de 5 m.
[1 punt]
2. L'aigua subterrània és mòbil, és a dir, manté un flux subterrani.
a) Indiqueu en el mapa d’isopiezes el flux subterrani dibuixant-hi un
mínim de quatre fletxes.
[0,4 punts]
Les fletxes de flux han de ser més o menys perpendiculars a les isopiezes. 0,1 punt per cada fletxa dibuixada correctament.
b) A la naturalesa es
poden donar diferents casos de relació riu-aqüífer: que l'aqüífer alimenti el
corrent superficial o que el corrent superficial alimenti l'aqüífer. En el cas
anterior, el corrent d'aigua superficial alimenta l'aqüífer o l'aqüífer alimenta
el corrent superficial? Raoneu la resposta. [0,2 punts]
En
aquest cas l'aqüífer alimenta el corrent superficial, perquè el flux de l'aigua
subterrània va de més a menys cota del nivell freàtic i, al final, va a parar
al corrent d'aigua superficial.
0,2 punts per la resposta i el raonament (0,1 cada part)
c) Amb vista a l'estudi de les aigües subterrànies, s'han de tenir en compte dues característiques de les roques: la porositat i la permeabilitat. Expliqueu el significat de porositat i permeabilitat i esmenteu un exemple d’una roca que tingui cada una d’aquestes característiques. [0,4 punts]
|
Característica roques |
Explicació |
Exemple de roca |
|
Porositat |
Relació entre els espais buits i el volum total de la roca, s'expressa en % |
Gres, conglomerat, calcària, argila |
|
Permeabilitat |
Capacitat de deixar circular l'aigua |
Gres, conglomerat, calcària, granit fissurat,
... |
(0,1
punts per cada explicació i exemple correctes.)
3. Els problemes més importants de les aigües subterrànies són la sobreexplotació i la contaminació.
a) Expliqueu el significat de la sobreexplotació i una conseqüència que
se'n pot derivar. [0,4 punts]
|
Sobreexplotació |
Extreure de l’aqüífer a un ritme superior al ritme de recàrrega. |
|
Conseqüència |
- Salinització en aqüífers prop de la costa. |
(0,2
punts pel significat i 0,2 punts per la conseqüència.)
b) Esmenteu tres
possibles contaminants químics de les aigües subterrànies i indiqueu-ne
l'origen. [0,6 punts]
|
Contaminant |
Origen |
|
Metalls pesants |
Abocaments industrials o miners |
|
Nitrats, nitrits, amoni... |
Adobs, abocaments agrícoles i ramaders, aigües residuals domèstiques... |
|
Fòsfor i derivats |
Detergents, fertilitzants |
|
Compostos sulfurats |
Degradació de compostos orgànics, indústria |
|
Clorurs |
Intrusions marines, contaminació a partir d’estrats de sals |
|
Compostos orgànics |
Detergents, aigües residuals urbanes o industrials,pesticides |
(0,1
punts per cada contaminant i 0,1 punt pel seu origen correcte.)
[3 punts en total]
1. La mesura que es descriu a la notícia pretén fer front al canvi climàtic. [1 punt]
a) Quin fenomen natural s’incrementa per l’emissió de CO2 dels vehicles esmentada al text?
Efecte
hivernacle
(0,2 punts)
b) A part del CO2, esmenteu tres gasos més originats per activitats humanes que
contribueixen al fenomen [0,3 punts].
CFC, CH4,
NxO, O3, CO, H2O
(0,1
punts per cada gas correcte)
c) Expliqueu breument
en què consisteix aquest fenomen que també es produeix de manera natural [0,5
punts]
Consisteix
en la retenció en l’atmosfera d’una part de la calor/radiació
infraroja que emet la superfície terrestre després que aquesta s’hagi escalfat
per la radiació solar. El fenomen el causen gasos atmosfèrics d’efecte
hivernacle.
0,5 punts per una argumentació similar on quedi clar que la calor retinguda
prové indirectament del Sol i directament de la superfície terrestre i que és a
l’atmosfera on es reté.
Puntuacions parcials per raonaments correctes on falti algun element.
2. A la notícia es
considera que els vehicles de gasolina, dièsel i també els híbrids són vehicles
amb emissions “directes” de diòxid de carboni.
a) Perquè els motors dels cotxes amb emissions directes generen CO2? [0,2 punts]
Per què
són vehicles que contenen un dipòsit de combustible fòssil que és cremat
per fer funcionar el motor i com a producte de la combustió es genera
CO2, que s’emet pel tub d’escapament.
(0,1
punts per una explicació correcta que inclogui la combustió.)
b) Un vehicle elèctric és un emissor indirecte de CO2? Justifiqueu la resposta [0,4 punts]
En
general sí, ja que en la generació de bona part de
l’electricitat que fa servir s’han produït emissions de CO2.
No, sempre que l’electricitat que consumeix provingui de fonts
que no comportin emissions de CO2.
(0,4 punts per una explicació correcta. Només cal una de les dues
explicacions, respondre sí/no, no genera puntuació)
c) El tub d’escapament dels motors d’explosió dels cotxes, a part de CO2 emet altres productes, esmenteu-ne dos. [0,4 punts]
|
Emissions dels motors d’explosió |
|
CO2 |
|
Partícules en suspensió (0,2) |
|
NOx (0,2) |
Altres
possibles productes: H2O, combustible no consumit, sofre i derivats,
aire.
3. La Llei de canvi
climàtic i transició energètica pretén canviar el model de consum energètic per
fer-lo sostenible, per això cal augmentar el percentatge d’energia produïda a
través de fonts renovables.
a) Què és un recurs energètic renovable? [0,4 punts]
Són
aquells recursos que, a efectes pràctics, es troben en una quantitat
il·limitada al planeta ja que formen part d’un sistema en què les entrades
per formació són iguals o superiors a les sortides per consum.
0,4 punts per una argumentació similar.
Si diuen simplement ‘que no contamina/verda/inexhaurible”, sense cap
argumentació, 0,2 punts.
b) Completa la taula
següent amb 3 recursos energètics renovables i 3 de no renovables. [0,6 punts]
|
Recursos energètics |
|
|
Renovables |
No renovables |
|
Biomassa |
Petroli |
|
Energia hidràulica |
Carbó |
|
Energia solar |
Gas natural |
Altres
renovables: vent, ones, geotèrmia, etc.
Altres no renovables: combustibles nuclears.
(0,1 punt per cada recurs correcte. No són vàlids recursos que no tinguin
finalitat energètica.)
BLOC 2
[2 punts en total]
Llegiu atentament la notícia següent i responeu a les qüestions que teniu a continuació.
1. a) Digueu tres diferències entre la intensitat i la magnitud d’un terratrèmol. [0,6 punts]
|
INTENSITAT |
MAGNITUD |
|
Mesura els danys |
Mesura l’energia alliberada |
|
Subjectiva |
Objectiva |
|
Pot variar, no ser única, ja que depèn de |
És un valor numèric únic de cada terratrèmol, no depèn d’on es percep. |
|
Lineal, en xifres romanes |
Logarítmica |
|
I, II, III, IV... fins a XII |
Sense límit |
|
Es calcula segons el danys, ferits i morts. |
Es mesura amb un sismògraf |
|
L’escala rep el nom de MSK o Mercalli |
L’escala de mesura és la de Richter |
0,2 per cada diferència (0,1 per cada
característica de l’escala de mesura)
b) Esmenteu dos
factors que provoquen aquesta diferència d’intensitat del terratrèmol entre els
dos veïnats de Sinera, tenint en compte que dos estan gairebé a la mateixa
distància de l’epicentre. [0,4 punts]
· Densitat de població
· Tipus de construccions
· Característiques del substrat (grau de consolidació)
(Cada factor vàlid té un valor de 0,2 punts.)
2. Per als habitants
de Sinera, ha estat una sorpresa aquest terratrèmol, però, per la seva situació
geològica no seria estrany que es repetís en el futur.
a) Indiqueu a quines zones del planeta, des del punt de vista geològic,
hi ha risc de terratrèmols més alt. Escriviu-ne, a més, un exemple concret.
[0,4 punts]
Els
majors riscs es donen a la majoria de límits de placa (0,3 punts).
Les zones de risc més gran actualment són a l’anomenada “anella del foc” o cinturó circumpacífic.
(0,1,
s’acceptarà que indiquin altres zones concretes d’altres límits de plaques o
indrets concrets, com Xile o Iran.)
b) Valoreu la perillositat sísmica de Catalunya i citeu les zones on hi ha més risc. Justifiqueu la resposta. [0,6 punts]
Catalunya
té una perillositat mitjana/moderada, perquè és a la zona de la Mediterrània on
hi ha el contacte entre la placa euroasiàtica i l’africana, tot i que és lluny
de les zones més actives
(0,3 punts). S’accepta si justifiquen la placa ibèrica respecte de la euroasiàtica o si parlen de rift europeu.
El
risc més alt és al Pirineu-Prepirineu, a causa del contacte de plaques esmentat
anteriorment, i a les serralades Transversal, Litoral i Prelitoral, a causa
d’algunes falles actives. (0,3 punts)
(0,3 per dir que la perillositat és mitjana/moderada a causa del contacte entre les dues plaques, i 0,3 per esmentar alguna de les zones) (0,2 per dir la zona, i 0,1 per dir el motiu de la sismicitat).
[2 punts en total]
1. La figura següent
correspon a un esquema del perfil típic d’un sòl mediterrani en el qual
s’observen diferents horitzons.
a) Observeu la figura i empleneu les etiquetes amb els noms de cadascun dels horitzons que constitueixen aquest sòl. [0,5 punts]
0,1 punt per cada nom emplenat correctament.
b) Tenint en compte les definicions següents, empleneu la taula amb el nom de l’horitzó de la figura de l’apartat anterior corresponent a cada definició. [0,5 punts]
|
Característiques principals que defineixen l’horitzó |
Nom de l’horitzó |
|
Constituït principalment per argiles, òxids
de ferro i |
B |
|
Acumulació de matèria orgànica barrejada
íntimament |
A |
|
Nivell sense alterar que és impossible
d’excavar amb |
R |
|
S’hi acumulen el major nombre de residus
orgànics en |
O |
|
Capa formada per material més o menys fragmentat
o |
C |
(0,1 punt per cada nom posat correctament.)
2. La formació d’un sòl ve determinada per una sèrie de processos que es relacionen entre ells, la seva acció depèn de un conjunt de factors variables i fixos.
a) Digueu com s’anomena cada un dels factors variables i poseu dos exemples de cada cas. [0,8 punts]
|
|
Factor |
Exemple |
|
Factors variables |
Constructors |
Cima |
|
Destructors |
Contaminació |
|
|
Factors fixos |
Pendent del terreny |
|
|
Roca mare |
||
(0,1 punt per cada nom de factor; 0,1 punt per cada
un dels 2 factors que han d’anomenar)
b) Si aquest fos un sòl de conreu en el qual s’utilitzen fertilitzants, quin anió hi tindria un paper important en períodes humits i com s’anomena el procés que produiria? [0,2 punts]
NO3-,
lixiviació
(0,1
punt per cada ítem, 0,2 en total.)
[2 punts en total]
1. El gràfic adjunt mostra l’evolució de les reserves d’aigua dels pantans dels rius Ter i Llobregat al llarg dels anys de la gran sequera 2007 i 2008, comparats amb les dels anys 2012-2013.
a) A partir de les dades del gràfic, calculeu la variació de la quantitat d’aigua als embassaments del Ter i el Llobregat al llarg del 2007 i del 2012. [0,4 punts]
|
Quantitat d’aigua al |
Quantitat d’aigua al |
Variació de la quantitat d’aigua al |
|
320 hm3 |
170 hm3 |
320 -170 = 150 hm3 |
|
Quantitat d’aigua al |
Quantitat d’aigua al |
Variació de la quantitat d’aigua al |
|
560 hm3 |
340 hm3 |
560 – 340 = 220 hm3 |
(0,05 punts per emplenar bé les quantitats i 0,10
punts per fer el càlcul correcte de la variació, en cas que no sigui així, la
casella no puntuarà res).
S’admeten valors aproximats resultants de la lectura de la gràfica
b) Calculeu el percentatge de la capacitat total dels pantans que estava ocupada per aigua en el moment de la màxima sequera (31 març 2008). La capacitat màxima dels pantans és de 600 hm3. Especifiqueu els càlculs que heu fet. (0,2 punts)
125
hm3 / 600 hm3 x 100 = 20,83%
c) Expliqueu quin
tipus de situació meteorològica devia predominar durant aquests anys per donar
lloc a aquesta situació de sequera. (0,4 punts)
Devien
predominar les situacions d’altes pressions (anticiclòniques) ja que són les
que generen manca de nuvolositat i de precipitacions. En concret, és molt probable
que l’anticicló de les Açores s’hagués instal·lat sobre Catalunya i hi
romangués un període llarg de temps.
2. La sequera és el risc natural que afecta a més població i el que més danys econòmics causa. L’any 2008 es van plantejar dues possibles solucions als períodes de sequera a Catalunya: la construcció d’un transvasament d’aigua del riu Roïna (França) i/o la construcció de plantes dessaladores. [1 punt]
a) Empleneu la taula següent explicant en què consisteixen cadascuna de
les propostes i esmentant dos inconvenients de cada proposta. [0,8 punts]
|
Proposta |
Explicació |
Dos inconvenients |
|
Transvasament |
Transferència d’aigua d’una |
1. El cost de la construcció. |
|
Dessalinització |
Convertir l’aigua salada del |
1. Despesa energètica important.
Les salmorres resultants poden causar impactes mediambientals. |
(0,2 punts per cada explicació i 0,1 punts per cada
inconvenient)
b) Durant aquesta sequera la Generalitat de Catalunya va proposar una campanya d’estalvi d’aigua en l’àmbit domèstic. Citeu dues accions que es poden fer en aquest àmbit per estalviar aigua.
- Dutxar-se
en comptes de banyar-se.
- Rentavaixelles o rentadora plens.
- Tancar aixeta quan ens rentem les dents.
- Espècies autòctones al jardí.
- Sistema de reciclatge aigües brutes.
- Cisternes amb dues capacitats.
- Estalviadors d’aigua a les aixetes.
- Jardins particulars xerotèrmics.
- Minimitzar l’extensió dels jardins.
(0,1 punt per a cada resposta)