JUNY 2020 SÈRIE 3

La prova consisteix a fer quatre exercicis. Heu d’escollir DOS exercicis del bloc 1 (exercicis 1, 2, 3) i DOS exercicis del bloc 2 (exercicis 4, 5, 6). Cada exercici del bloc 1 val 3 punts; cada exercici del bloc 2 val 2 punts.

BLOC 1

SÈRIE 3, Exercici 1

[3 punts en total]

1. A partir de la informació del text, responeu a les qüestions següents:

a) Escriviu amb les vostres paraules el text que podria haver acompanyat els números de les bafarades que il·lustren el dibuix.
[0,6 punts]

1	Esllavissada submarina per l’erupció de l’Anak Krakatoa S’accepta si només diuen Esllavissada
2	El moviment en massa de roques volcàniques i lava desplaça l’aigua, creant onades gegants. S’accepta “inici de la formació del tsunami”
3	Les onades s’alenteixen a mesura que s’acosten a la costa, però es van fer més altes en les aigües poc profundes, i van assolir les altures de 6 metres. S’accepta dir “augment de l’alçada del tsunami o onada”

0.6 punts en total. 0.2 punts per cada descripció correcte.

S’accepta si no indiquen l’altura a la que les onades van arribar a la costa però sí que cal que parlin d’un increment de l’altura de l’onada.

S’accepta si diuen 1. Esllavissada, 2. onades, 3. Tsunami

b) Expliqueu què és un tsunami i quins altres fenòmens, no esmentats en el text, el poden causar.
[0,4 punts]

Definició Tsunami	Onada o un conjunt de diverses onades que tenen una gran longitud d’ona (>100 km) i amb una altura d’ona molt baixa a alta mar (uns tres metres) però que quan arriba a la costa es fa més alt, augmenta molt la seva alçada i de vegades arriba a desenes de metres.
Causes	Poden ser provocades per una esllavissades, per un terratrèmol, per erupcions submarines.

0.2 per una descripció correcta. Si no s’esmenta el canvi de l’altura de l’ona a l’arribar a la costa es resta 0.1 punt.
0.2 per donar una de les dues causes que hagin donat que no siguin les del text.

2. Les últimes dades indiquen que l’Anak Krakatau ha perdut més de dos terços de l’alçària i el volum que tenia. Es creu que una gran part de les roques i la cendra es van desplomar en un únic moviment.

a) Tenint en compte l’índex d’explosivitat volcànica (IEV), empleneu la taula següent, corresponent a aquesta erupció de l’Anak Krakatau.
[0,4 punts]

IEV	% piroclasts respecte al total de material emès	Activitat volcànica	Materials emesos	Edifici volcànic
4-8	95-99%	Pliniana (s’accepta peleana)	Fluxos piroclàstics (s’accepta piroclastos)	Caldera

0.1 per cada resposta, s’accepta que diguin IEV entre 5 a 8

b) En el text de l’article es diu que «l’onada va arribar a la costa sense que hi hagués cap indicador de sismicitat previ que permetés donar l’alerta». Com es poden preveure els tsunamis quan estan relacionats amb terratrèmols?
[0,6 punts]

És molt difícil predir els tsunamis perquè habitualment estan relacionats amb sismes que són difícils de predir. Però des de fa uns anys s’estan dedicant molts esforços a elaborar models de risc de determinades zones susceptibles de patir-los i especialment a dissenyar una xarxa de vigilància que permeti fer una detecció ràpida d’aquells fenòmens submarins susceptibles de desencadenar tsunamis. Es tracta d’una xarxa de sensors de pressió distribuïts pel fons dels mars de la zona. També estudiant les zones de risc amb perforacions per determinar possibles zones inestables. D’aquesta manera es pot calcular els temps d’arribada del tsunami a les costes i poder posar en funcionament programes d’evacuació de la gent exposada al risc a zones enlairades segures.

(0,60 punts) Es considera bàsic que a la resposta, l’alumne faci referència als sensors i al càlcul del temps d’arribada. Si esmenten la retirada del mar prèvia a l’arribada del tsunami es donarà 0.3

3. L’Anak Krakatau està situat al conegut com a «cinturó de foc del Pacífic». En aquesta zona es troba el 90 % dels volcans actius del món, i per tant és on cal un esforç més gran de predicció i prevenció.

a) Avui dia és impossible predir exactament quan entrarà en erupció un volcà; tanmateix, hi ha una sèrie de precursors volcànics que indiquen que una erupció pot ser més imminent o menys. Esmenteu-ne tres.
[0,6 punts]

• soroll i petits sismes provocats per l'ascens del magma
• canvis molt lleugers en la topografia del terreny (abombaments)
• emanacions de gasos (fumaroles)
• canvis en els camps electromagnètic i gravitatori
• acidificació d'aigües
• canvis en el comportament d'alguns animals
• mort de vegetació
• canvis en els nivells freàtics
• variacions en la conductivitat elèctrica
• escalfament d'aigües

0,6 punts; 0.2 cada precursor correcte.

S’accepten altres respostes si es justifiquen correctament

b) Esmenteu dues mesures per a disminuir el risc volcànic.
[0,4 punts]

• ordenació o planificació territorial
• plans d'evacuació de la població
• construcció de teulades molt inclinades per evitar l'acumulació de piroclasts
• refredament de la colada de lava amb aigua, abocada des d'avions
• sistemes de vigilància per detectar els precursors

0,4 punts, 0.2 cada mesura correcte.

S’accepten altres respostes si es justifiquen correctament

SÈRIE 3, Exercici 2

[3 punts en total]

1. A partir del mapa geològic següent, dibuixeu el tall geològic entre els punts A i B en el perfil topogràfic que teniu disponible. (Recordeu que en els talls cal posar l’orientació segons els punts cardinals, l’escala i les trames dels materials.)
[1 punt]

1 punt pel tall correcte. Es donarà: 0,5 per les tres capes amb el gruix correcte, 0,5 perquè cabussin en la direcció correcta i la inclinació correcta de 45 graus.

2. Els propietaris de Can Guixeres volen extreure calcàries del flanc oest del tall, però estan preocupats per si hi podria haver problemes d’estabilitat i produir-se esllavissades o despreniments.

a) Definiu esllavissada i despreniment.
[0,4 punts]

ESLLAVISSADA	Lliscament de material per sobre d’una o diverses superfícies sense perdre el contacte amb la superfície. El material esllavissat pot conservar en part la seva estructura original.
DESPRENIMENT	Blocs de roca de mides diverses es desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l’aire.

0.2 per cadascuna de les definicions

b) Basant-vos en el tall geològic que heu fet, justifiqueu si es pot donar algun dels dos moviments en massa.
[0,3 punts]

Sí que podria donar-se algun despreniment si es realitza l’extracció des de la base per culpa d’un possible descalç. Les calcàries tenen una cohesió interna que només permet una esllavissada planar. En aquest cas, el cabussament no és favorable i per tant seria poc probable.

0.3 per una explicació similar ben raonada

c) Hi ha cap altre risc que podria estar associat a la presència de calcàries? En què consisteix?
[0,3 punts]

Risc possible	Subsidències-esfondraments. S’admeten enfonsament i despreniments.
Descripció	Enfonsament de la superfície del terreny per cavitats inferiors degudes a la dissolució. S’accepta també si descriuen el procés de carstificació.

0.1 per dir el risc possible i 0.2 per la descripció

3. Mireu atentament els materials aflorants a la zona i responeu a les qüestions següents:

a) En quin tipus de recurs industrial es pot convertir cadascun dels materials? Indiqueu-ho amb una creu a la taula següent. Hi pot haver materials que tinguin més d’una aplicació.
[0,7 punts]

0,1 per cada creu ben col·locada i es restarà 0,05 per cada creu mal indicada.

b) L’extracció de les calcàries serà una explotació a cel obert. Actualment, l’activitat minera està regulada amb un exhaustiu control de la relació amb el medi ambient. Tot i així, hi pot haver incidents puntuals que causin algun impacte ambiental. Esmenteu-ne un i proposeu una mesura correctora que es pugui dur a terme per a minimitzar-lo.
[0,3 punts]

IMPACTE

- Contaminació atmosfèrica : pols i soroll per l’ús de maquinària i possibles barrinades
- Contaminació de les aigües d’escolament superficial: augment de la terbolesa per arrossegament de pols
- Pèrdua de sòls per altres usos
- Impacte visual
- Degradació del paisatge
- Riscos d’esllavissades

MESURA
CORRECTORA

- Instal·lació de pantalles visuals (de vegetació) que podrien contribuir a reduir l’impacte visual i amortir el soroll.
- Sistemes per recollir les aigües d’escolament superficial i permetre’n la decantació en basses
- Restauració de les zones explotades amb restitució de la capa de sòl fèrtil i reforestació
- Reduir la inclinació dels talussos, especialment en terrenys on els materials són solts, com és el cas.

0.1 per un impacte i 0.2 per la mesura a aplicar.

Altres respostes ben argumentades poden ser considerades correctes

SÈRIE 3, Exercici 3

[3 punts en total]

1. A la notícia es parla de DANA o gota freda.

a) Expliqueu la situació meteorològica que caracteritza aquest fenomen i per què provoca pluges torrencials.
[0,6 punts]

En altura el jet polar és un flux d’aire fred que separa la massa d’aire polar de la latituds més baixes, aquest flux es produeix a les zones altes de la troposfera. De vegades el flux s’ondula i pot arribar a generar una bossa d’aire fred que queda aïllada del corrent general i que acaba generant borrasques en superfície amb condensació sobtada d’aigua.

b) Esmenteu una altra situació meteorològica que origina pluges intenses en el context geogràfic de Catalunya.
[0,4 punts]

Les llevantades o temporals de llevant / Les tempestes d’estiu / Vents humits de component E i SE.

2. La precipitació anual de la ciutat d’Alacant durant l’any 2018 fou de 305,2 L/m² i en total el temporal de l’11 al 13 de setembre de 2019 va deixar 94 L/m².

a) Quin és el percentatge de pluja que va caure en aquests tres dies de 2019 sobre el total de pluja de l’any 2018?
[0,3 punts]

(94/305.2) · 100 = 30.80%

0.1 per plantejar correctament el càlcul però amb error numèric

b) Calculeu la mitjana diària de pluja (en L/m²) a la ciutat d’Alacant durant l’any 2018.
[0,3 punts]

305.2 / 365 = 0.84 l/m²

0.1 per plantejar correctament el càlcul però amb error numèric

c) Creieu que el resultat obtingut de la pluja mitjana diària és representatiu dels episodis de pluja de la ciutat d’Alacant? Raoneu la resposta.

[0,4 punts]

No, Alacant és una ciutat amb clima mediterrani on les pluges acostumen a ser irregulars sobretot a la tardor i primavera.

0.1 per respondre ’no’ i 0.3 per un raonament correcte que descrigui la irregularitat de les precipitacions.

3. Malgrat les pluges intenses, cap a finals de setembre els diaris publicaven que les reserves hídriques dels embassaments de València i de Múrcia continuaven essent molt baixes.

a) Què pot explicar que les pluges torrencials no hagin fet augmentar significativament el nivell dels embassaments?
[0,2 punts]

Que les pluges van caure sobretot a la costa i no a les capçaleres dels rius.

0.4 per respondre indicant que la raó principal és que la pluja va caure fora de l’abast dels embassaments, altres raonaments com que els rius es van desbordar, que la capacitat dels embassaments és molt gran o que el consum és desmesurat poden generar puntuacions d’entre 0.1 a 0.3 en funció de l’argumentació.

b) Esmenteu dos avantatges i dos inconvenients dels embassaments.
[0,8 punts]

Avantatges

- Reserva d’aigua
- Regulació de les crescudes o avingudes
- Producció d’electricitat
- Zones de lleure (navegació, pesca,...)
- Zones paisatgístiques

Inconvenients

- Acumulen sediments, per tant arriben menys sediments a la desembocadura i poden provocar una disminució dels deltes i fins i tot de les platges la disminució en l’arribada d’aigua a la desembocadura pot provocar problemes de salinització.
- Desaparició de terres i sòls agrícoles i, de vegades poblacions.
- Canvis en l’entorn i costums de la zona.
- Després de l’embassament el riu és més erosiu.
- Dóna lloc a nivells de base artificials, la qual cosa altera l’erosió, el transport i la sedimentació
- Durada limitada, per l’acumulació de sediments.
- Impedir el procés de reproducció d’alguns peixos, pèrdua de biodiversitat.

0,2 Per cada avantatge / inconvenient correcte

BLOC 2

SÈRIE 3, Exercici 4

[2 punts en total]

Uns alumnes de batxillerat fan un treball sobre les marees. Han trobat gràfiques de marees d’una ciutat del Cantàbric i han pogut veure la variació del nivell del mar, dia a dia, durant tot un mes. S’han interessat per dos dies: el 15 d’agost i el 22 d’agost.

1. A partir de la informació de les gràfiques, responeu a les qüestions següents:

a) Empleneu la taula següent amb les hores en què s’ha produït la plenamar i la baixamar en cadascun dels dies.
[0,4 punts]

Data	Hora de la 1ª plenamar	Hora de la 2ª plenamar	Hora de la 1ª baixamar	Hora de la 2ª baixamar
15/08/2019	5:27 h	17:37 h	11:24 h	23:47 h
22/08/2019	10:02 h	22:35 h	3:48 h	16:15 h

0.05 punts per cada resposta correcta de la taula

b) Els alumnes saben que hi va haver marea viva un d’aquests dos dies, el que no saben és quin. Per esbrinar-ho, observen les oscil·lacions del nivell del mar en les gràfiques de marees. Quin dels dos dies (el 15 o el 22) és més probable que correspongui a la marea viva? Justifiqueu la resposta.
[0,6 punts]

Dia	15 d’agost
Justificació	Les oscil·lacions del nivell del mar són més grans.

0,3 punts pel dia.

0,3 punts per la justificació.

2. Quan es parla d’aprofitar el moviment de les marees com a font energètica, es parla d’energia mareomotriu. Aquest sistema aprofita l’ascens i el descens del nivell de l’aigua del mar per fer moure unes turbines. Per a obtenir un bon rendiment, l’amplitud entre la baixamar i la plenamar cal que sigui d’almenys 5 metres.

a) Seria possible instal·lar una central mareomotriu que fos rendible en aquesta zona? Justifiqueu la resposta.
[0,6 punts]

NO (0,2 punts)
Justificació: mirant la gràfica de marees es veu que l’amplitud no supera els 5 metres. (0,4 punts)

b) Anomeneu dos avantatges i dos inconvenients de la utilització de l’energia mareomotriu.
[0,4 punts]

Avantatges

Inconvenients

· No genera residus

· És renovable

· No està sotmesa a especulació

· Font energètica lliure i inesgotable

● Es necessita un mínim desnivell entre marees
● No és aplicable a tots els mars
● Genera un petit impacte a la zona litoral
● La producció d’energia varia diàriament en funció de les marees i per tant, està condemnat a ser un sistema de suport al consum energètic mundial.
● Les infraestructures es podem malmetre fàcilment amb els temporals i les tempestes, les parts metàl·liques de la construcció estan exposades a la corrosió produïda per la salinitat de l’aigua de mar
● Efecte negatiu sobre els ecosistemes aquàtics, podent generat alteracions per la modificació antropogènica del cicles naturals de les marees
● Impedeix el trànsit d’animals marins
● Impedeix el trànsit de vaixells
● Si està situada en algun estuari, pot impedir que sediments arribin al mar i modificar la costa (Badia de Fundy)
● Impacte visual
● Genera un petit impacte a la zona litoral

0,1 punts per cada avantatge

0,2 punts per cada inconvenient

SÈRIE 3, Exercici 5

[2 punts en total]

Colòmbia compta amb petites masses de gel que coronen les muntanyes més altes del país, amb pics per damunt dels 4 850 metres sobre el nivell del mar. Durant el segle xx a Colòmbia es va fondre totalment la neu de vuit glaceres i actualment només queden sis zones que tinguin glaceres. D’aquests sis nevados, com se’ls coneix localment, quatre estan sobre estructures volcàniques actives (estratovolcans). Els dos nevados restants s’ubiquen sobre roques no volcàniques.

1. A la taula següent es resumeix l’evolució de l’àrea glacial del conjunt dels nevados existents actualment a Colòmbia.

a) Quin percentatge de superfície glacial ha perdut Colòmbia en el període que va del 1850 al 2017? (S’han d’especificar els càlculs realitzats i les unitats emprades.)
[0,4 punts]

(superfície 2017 x 100) / superfície 1850 = (37 km²x 100) / 347 km² = 10,60%

100% - 10,60% = 89,40% de la seva superfície

També és pot fer:

(347-37) x 100/347 = 89,40%

b) A partir de les dades de la gràfica adjunta, quina pèrdua de superfície glacial aproximada (en km²) han patit els quatre nevados d’origen volcànic des del 1960 al 2017? Indiqueu-ho a la taula de sota.
[0,4 punts]

Nevado del Huila	17 - 7.1 = 8.9 km²
Nevado del Ruiz	21 - 8,69 = 12.31 km²
Nevado Santa Isabel	9 - 0.66 = 8.34 km²
Nevado del Tolima	2.5 - 0.57 = 1.93 km²

0.1 punts per resposta. Si no posen les unitats, la pregunta val 0 punts.

c) Digueu quina és la principal conseqüència a escala global de la fusió de les glaceres d’alta muntanya, tant les del conjunt del planeta com les de Colòmbia.
[0,2 punts]

· L’augment del nivell del mar

· La disminució de la superfície emergida en zones costaneres.

0.2 punts per resposta, només cal respondre una de les conseqüències.

S’accepta que esmentin la disminució de l’albedo (reflectivitat de la llum solar).

2. Les dades calculades sobre l’evolució de l’àrea glacial i els 37 km² de gel existents a Colòmbia l’any 2017 representen un excel·lent laboratori d’investigació dels efectes del canvi climàtic a escala global. Aquesta superfície glaçada aporta informació privilegiada pel fet d’estar sota la influència de la zona de convergència intertropical i no dels canvis estacionals, que caracteritzen les regions de majors latituds.

a) A què es refereix el terme canvi climàtic?
[0,2 punts]

A les conseqüències sobre el planeta com a resposta de l’increment de l’efecte hivernacle provocat per les emissions de gasos contaminants,

b) Esmenteu dos paràmetres físics que causin el desgel de les glaceres de Colòmbia.
[0,4 punts]

· l’augment de la temperatura

· la disminució de les precipitacions

0.2 punts per resposta

c) El text inicial indica que la zona de convergència intertropical és un lloc privilegiat per a l’estudi del desgel causat pel canvi climàtic. Responeu a les preguntes següents, referides a la zona de convergència intertropical.
[0,4 punts]

A quines latituds és troba?	Properes a l’equador. Latitud 0
Presenta altes o baixes pressions?	Baixes
L’aire circula en direcció ascendent o descendent?	Ascendent
És una zona amb pluviositat alta o baixa?	Alta

0,1 punt per resposta correcta.

SÈRIE 3, Exercici 6

[2 punts en total]

Els tècnics de l’Ajuntament del municipi de Poblenet han fet un estudi sobre el tipus i la quantitat de residus que s’han generat durant l’any 2019 per tal de dissenyar-ne una millor gestió.

1. Han triat els residus més abundants i han presentat els resultats finals en forma d’una taula.

a) Completeu la taula anotant a quin tipus de residus correspon cadascuna d’aquestes quantitats.
[0,4 punts]

Residus	Quantitats en tones (Tm)	Tipus de residus
Bosses d’escombraries domèstiques	1255	RSU (residus sòlids urbans)
Residus metàl·lics i altres provinents de la fàbrica d’electrodomèstics	2840	Industrials
Restes de branques i fulles de la neteja del sotabosc	6285	Forestals
Purins de les granges de porcs	3850	Ramaders

0.2 punts per a cada resposta correcta.

b) Tenint en compte que en el municipi de Poblenet hi viuen 4 520 persones, quina quantitat de residus sòlids urbans, en kilograms per habitant, es van produir diàriament el 2019? Indiqueu els càlculs que heu fet.
[0,4 punts]

a. càlcul de la quantitat de residus sòlids urbans que es van generar el 2019 en kg:

1255 Tm x 1000 kg/1Tm = 1255000 kg

b. càlcul de la quantitat de residus per habitant i dia en kg:

1255000 kg / 4520 habitants/ 365 dies = 0.76 kg/habitant · dia

0.2 punts amb el procediment correcte i les unitats que es demanen.

c) Un dels tècnics, preocupat per la gran quantitat de residus generats, ha suggerit promoure la recollida selectiva dels residus de les bosses d’escombraries domèstiques.
Expliqueu com la recollida selectiva redueix la quantitat de residus. Poseu-ne un exemple.
[0,2 punts]

Com que la recollida selectiva consisteix en la separació per part dels habitants d’un municipi dels residus en diversos tipus de contenidors en funció de la seva tipologia, un cop separats se’ls pot donar altres utilitats (revaloritzar) per exemple:
El vidre es fon i es recicla en vidre un altre cop
El plàstic es pot incinerar i se’n treu energia i una part es desfà i es torna a fer plàstic.
El paper serveix per fer paper reciclat o bé, cartró
Els residus orgànics es converteixen en compost.

0.2 punts per la explicació i 0.2 punts per l’exemple.

2. L’Ajuntament de Poblenet s’està plantejant la construcció d’un abocador per a acollir els tres tipus de residus que es generen majoritàriament en el municipi (a banda de les bosses d’escombraries domèstiques). S’han proposat tres possibles emplaçaments per a l’abocador, que s’indiquen amb les lletres A, B i C en el bloc diagrama següent.

a) Indiqueu si és adequat o no cadascun dels emplaçaments proposats per a ubicar-hi l’abocador. Justifiqueu les respostes.
[0,6 punts]

Indret	És adequat? Sí/No	Justificació de la seva adequació o manca d’adequació
A	No	Estaria situat sobre una roca permeable Molt proper al poble, es veu des del poble Al costat del riu (en la plana d’inundació del riu) Possibilitat de contaminació de l’aigua del riu
B	No	Està dalt d’una muntanya Problemes d’esllavissades Es veu des del poble. Impacte visual Al ser un lloc elevat no permet acumular grans volums
C	Sí	Està situat sobre una roca impermeable Està lluny del poble No es veu des del poble ja que està en una vall

Cada casella ben contestada val 0.1 punt. Una sola justificació és suficient.

b) Esmenteu dos possibles efectes negatius dels abocadors si no estan ben construïts.
[0,4 punts]

· Emissions de gasos contaminants i d’efecte hivernacle

· Olors desagradables
· Riscos per la salut, proliferació de rosegadors, mosques ,... possibles portadors de
malalties
· Contaminació del sòl. Contaminació de les aigües superficials o subterrànies
· Impactes visuals

0.1 punts per cada efecte negatiu citat, s’admeten altres respostes que es puguin considerar correctes.