JUNY 2020 SÈRIE 1

La prova consisteix a fer quatre exercicis. Heu d’escollir DOS exercicis del bloc 1 (exercicis 1, 2, 3) i DOS exercicis del bloc 2 (exercicis 4, 5, 6). Cada exercici del bloc 1 val 3 punts; cada exercici del bloc 2 val 2 punts.

BLOC 1

 

SÈRIE 1, Exercici 1  

[3 punts en total]

 

Un fet insòlit va tenir lloc durant el mes de setembre del 2019: la formació del potent huracà Lorenzo a l’Atlàntic nord.
La situació atmosfèrica de finals de setembre era la que es pot veure en el mapa següent.

 

 

1. Per a entendre la informació que ens dona el mapa, s’han d’interpretar correctament els símbols que hi apareixen.


a) Empleneu la taula següent:
[0,6 punts]

 

Símbol

Nom

Definició i justificació

A

Anticicló

Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.
Al mapa es pot observar que el centre està per sobre els 1013 hPa (segons la consideració d’altes o baixes pressions).

D

Depressió
(s’accepta borrasca)

Una depressió és un nucli de baixes pressions atmosfèriques.
Al mapa es poden observar els centres amb unes pressions més baixes dels 1013 hPa (segons la consideració d’altes o baixes pressions).

 

Puntuació. 0.1 punts per donar el nom i 0.2 la definició i justificació de cada símbol.

 

 
b) Localitzeu en el mapa l’huracà Lorenzo i marqueu clarament amb una X la seva posició. Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]

 

 

Justificació:

- Depressió de mida petita però amb pressions molt baixes al centre.
- El fort gradient de pressió origina vents molt intensos.


Puntuació: 0.1 per marcar correctament la posició de l’huracà. 0.3 per la justificació (només cal una de les justificacions).



2. En el mapa es pot observar la situació atmosfèrica de les illes Britàniques.


a) Empleneu la taula següent amb les dades de direcció i velocitat (intensitat) del vent referides a aquestes illes i justifiqueu la velocitat del vent.
[0,6 punts]

 

Procedència o direcció
del vent

Velocitat
(intensitat)

Justificació de la velocitat
(intensitat)

Illes
Britàniques

Opcions:
- Sud, direcció cap al Nord
- S-N
- Procedent del S
- Direcció al N

Molt alta
(superior als 117-120 km/h)

Les isòbares estan molt juntes,
cosa que indica un gradient fort
de pressió i, per tant, vents de
gran intensitat.


Puntuació:
0.2 punts per la procedència o direcció del vent (les quatre opcions són vàlides).
0.2 punts per la velocitat (també és correcte si diuen superior als 117 Km/h.
0.2 punts per la justificació de la velocitat (intensitat)

 

 

b) Catalunya es podia haver vist afectada per l’huracà Lorenzo? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]

 

No, ja que els huracans perden força quan toquen terra i per arribar a Catalunya ha de travessar tota la península.


Puntuació: 0.1 per dir NO i 0.3 per la justificació.

 


3. Observeu atentament el mapa i mireu quina era la situació atmosfèrica de França.


a) Si aquesta situació hagués durat tot l’estiu, digueu quin risc atmosfèric podria haver afectat aquest país. Justifiqueu la resposta.
[0,6 punts]

 

França podria patir una sequera, període prolongat de manca de precipitació ja que es troba sota el domini d’un anticicló. Els anticiclons porten associats períodes de bon temps.


Puntuació: 0.2 punts per identificar la sequera. 0.4 punts per la justificació


b) Anomeneu dues mesures per a minimitzar els efectes d’aquest risc.
[0,4 punts]

 

1. No sobreexplotar les reserves d’aigua (rius, torrents i aigües subterrànies).
2. Racionalitzar l’ús de l’aigua fomentant l’estalvi tant particular com industrial.


Puntuació: 0.2 per cada mesura, S’accepten totes les mesures que puguin minimitzar el risc de sequera.

 

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2  

[3 punts en total]

 

 

1. El senyor Milionaris vol que el laboratori funcioni amb energies renovables i ha pensat instal·lar una central geotèrmica, un parc de panells solars, una petita central mareomotriu i un parc eòlic marí (aerogeneradors). Associeu els emplaçaments senyalats en el mapa amb la instal·lació energètica adient. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]

 

Indret en el mapa

Instal·lació energètica

Justificació

A

Panells solars

Part alta de l’illa amb forta insolació, sense arbres i plana.

B

Aerogeneradors
(parc eòlic marí)

Zona situada en el mar en la direcció de la brisa marina.

C

Central
mareomotriu

Entrada en forma de petit estuari ideal per construir una barrera per retenir l’aigua amb la pujada de la marea.

D

Central
geotèrmica

Zona on hi ha fonts d’aigua calenta que poden indicar un gradient geotèrmic alt.


(0.15 punts per situar cada instal·lació en el lloc correcte i 0.10 punts per cada justificació ben argumentada).

 


2. Aquest multimilionari vol saber més sobre les energies renovables i s’ha plantejat una sèrie de preguntes. Ajudeu-lo a obtenir les respostes.


a) Sobre els panells solars.
[0,4 punts]

 

Quin tipus d’energia produeixen de forma més senzilla?

Energia calorífica solar (tèrmica), aigua calenta.

Quina orientació han de tenir els panells solars a l’illa?

En direcció sud, ja que el Sol ve del sud a l’hemisferi nord.
Orientats al sud ja que permet tenir més hores d’insolació diàries.


(0.2 punts per cada resposta correcta)


b) Sobre els parcs eòlics marins.
[0,4 punts]

 

Citeu un inconvenient dels aerogeneradors
tant marins com terrestres

Ultrasons
Contaminació visual
Mort d’aus que xoquen a les pales...

Citeu un avantatge dels aerogeneradors
marins sobre els terrestres

Al mar, el vent bufa amb més continuïtat
Estan situats lluny dels nuclis urbans...


(0.2 punts per cada resposta correcta, s’admeten altres respostes mentre siguin correctes)


c) Sobre l’energia mareomotriu.
[0,2 punts]

 

Com funciona una central mareomotriu?

Funciona en col·locar una barrera o resclosa a través d’un estuari i utilitzar l’ímpetu de la marea per moure turbines i
produir electricitat.


(0.2 punts)

3. Un suposat expert en el tema ha dit al senyor Milionaris que l’energia que s’obté de les plantes també és una energia renovable i li ha suggerit que tali uns quants arbres de l’illa per a utilitzar-los com a combustible. El multimilionari ha exclamat: «De cap manera, els boscos generen beneficis insubstituïbles per a nosaltres!»

 

a) Com s’anomena la font d’energia que s’obté de la matèria forestal? Per què es considera renovable?
[0,6 punts]

S’anomena

Energia de la biomassa

Per què es considera renovable?

Es considera renovable perquè el temps que triga la Terra en restituir-la és menor que la vida humana.


(0.3 punts per cada resposta correcta)



b) Expliqueu dos avantatges dels boscos per als éssers vius.
[0,4 punts]

 

·         Fan la fotosíntesi i, per tant, capten el CO2 de l’aire i alliberen O2. Són els pulmons verds del planeta.

·         Són l’hàbitat de moltes espècies que poden subsistir gràcies a ells.

·         Són font de medicaments i de remeis per guarir-nos de malalties. Són un laboratori farmacèutic.

·         Són font d’aliment per als éssers vius...

·         Retenen i contribueixen a la formació del sòl per a què puguin créixer altres vegetals, contribueixen a l’airejament i la filtració de l’aigua.


(0.2 punts per resposta)

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 3

[3 punts en total]

 

Aquesta imatge correspon a un paisatge degradat.

 


1. Responeu a les qüestions següents, relacionades amb els sòls de la imatge.


a) La pastura intensiva modifica l’erosionabilitat del sòl. Anomeneu un procés de degradació física, un de química i un de biològica del sòl afavorits per aquest tipus de ramaderia.
[0,6 punts]

 

Tipus de degradació

Procés de la degradació

Física

· reducció de la porositat
· disminució de la permeabilitat
· compactació
· degradació de l’estructura,
· pèrdua de massa del sòl

Química

· rentat de nutrients per lixiviació
· disminució de la fertilitat

Biològica

· disminució matèria orgànica
· disminució dels nutrients al sòl


(0.2 per cada procés de degradació correcte)

 

b) Definiu els termes erosivitat i erosionabilitat.
[0,4 punts]

 

Erosivitat

Capacitat/activitat erosiva d'un agent geològic (aigua, vent...)

Erosionabilitat

Vulnerabilitat o capacitat d'un sòl a ser degradat/erosionat (tipus de sòl, orografia, vegetació).


(0.2 punts per resposta)

 


2. La textura granulomètrica és una de les característiques principals dels sòls.


a) Les analítiques dels sòls agrícoles propers donen els resultats següents: 50 % de sorra, 20 % de llims i 30 % d’argila. Marqueu la posició que ocupen aquests sòls en el diagrama i digueu quina textura tenen.
[0,4 punts]

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(0.2 punts per marcar-ho correctament al diagrama i 0.2 punts per dir el tipus de sòl de forma correcta (argilós gruixut)).

 

 

b) Una altra característica d’aquests sòls és l’alta concentració d’halita i guix en alguns punts. Quin problema pot ocasionar aquesta salinitat en les plantes de la imatge?
[0,3 punts]

 

Les plantes tindran problemes per absorbir aigua del sòl si hi ha sals en abundància, a causa dels problemes d’osmosi.


0.2 per parlar dels problemes d’absorció d’aigua en situacions de concentracions altes de sals. Aquí també s’admet que facin referència només a la mort de les plantes.
0.2 si parlen de canvis en el pH.
0.1 per dir osmosi.


c) Les aigües d’un embassament proper s’han tornat de color verd i els pescadors diuen que la pesca també ha minvat els darrers anys. Com s’anomena el procés que està patint l’embassament? Expliqueu si pot tenir relació amb la pastura intensiva de la zona?

[0,3 punts]


Eutrofització (0.1 punts)
Els excrements són rics en nitrats, nutrient que ha pogut provocar l’augment d’algues i/o plantes aquàtiques. (0.2 punts)

 

 

3. La producció integrada a Catalunya té com a objectiu l’obtenció de productes agrícoles de qualitat i saludables per mitjà de la utilització de pràctiques de conreu que respectin el medi ambient.
Un alumne fa un treball sobre aquest tipus d’activitat agrícola, en el qual resumeix el decret que la legisla, i comet cinc errades en el resum, marcades en negreta en el text que hi ha a continuació.
Suggeriu la paraula o paraules que faria que la frase fos correcta.
[1 punt]

 

 

Errada

Terminologia correcta

Horitzó B

Horitzó A o sòl

Horitzó C

Horitzó B o deixar-ho en blanc

Textura franca

Textura argilosa o llimosa (o qualsevol terme que ho indiqui)
S’accepta: acabar la frase després “d’entollament”.

Augmentar

Disminuir

Biològics

Químics


(0.2 punts per cada casella encertada)

 

 

 

BLOC 2

 

SÈRIE 1, Exercici 4

[2 punts en total]

 

El dia 26 de novembre de 2019 es va produir un terratrèmol al nord-oest de Tirana, la capital d’Albània.
La informació que en proporciona el Servei Geològic dels Estats Units (USGS) és la següent:

 

 

1. En relació amb aquesta notícia, responeu a les qüestions següents:


a) Definiu els termes profunditat i magnitud d’un terratrèmol.
[0,4 punts]

 

Profunditat

La profunditat indica el punt intern on s’origina el sisme, és a dir, el focus sísmic o hipocentre.

Magnitud

La magnitud indica l’energia alliberada pel terratrèmol.


(0.20 punts per cada concepte)


b) La notícia parla de l’escala de Richter, que s’utilitza per a mesurar la magnitud d’un terratrèmol. Quina altra escala de mesurament de terratrèmols hi ha? Digueu què mesura i en què es basa.
[0,6 punts]

 

 

Nom

Què mesura?

En què es basa?

Altra escala de mesurament
de terratrèmols

MSK
Mercalli
Mercalli modificada

Intensitat o força del moviment

Danys o percepció de les persones


(0.20 punts per cada casella correcta)

 


2. Responeu a les qüestions següents, relatives al sisme d’Albània:


a) El recompte total de víctimes ha estat de 51 morts i més de 2 000 ferits. El sisme va tenir una magnitud de 6,4 graus en l’escala de Richter. Hi ha una relació directa entre la magnitud d’un terratrèmol i el nombre de víctimes? Raoneu la resposta fent referència als factors que determinen el risc d’un fenomen natural.
[0,6 punts]

 

No hi ha una relació directa entre la magnitud i el nombre de morts, aquesta darrera variable depèn de l’exposició (nombre de persones sotmeses a l’acció del terratrèmol) i la vulnerabilitat (susceptibilitat de patir danys a causa del terratrèmol o danys esperats a causa del terratrèmol).

Puntuació:
0.2 punts per dir que no hi ha relació (0 punts si es dona només com a resposta sí o no, sense argumentació),
0.2 punts per esmentar exposició o la seva explicació i,
0.2 punts per esmentar vulnerabilitat o la seva explicació.

NOTA: s’acceptarà com a resposta correcta dir que sí ha una relació directa, si esmenten que a més magnitud, més energia alliberada i, per tant, hi poden haver més víctimes.

 


b) Donada la impossibilitat de precisar quan es produirà un terratrèmol, la prevenció pren un protagonisme molt important. Què són les mesures preventives? Esmenteu una mesura preventiva en relació amb els terratrèmols.
[0,4 punts]

 

Què són?

Les mesures preventives són aquelles accions o decisions que intenten impedir o
minimitzar un impacte o un risc a partir del coneixement del medi, dels processos que tenen lloc...

Exemple

· Ordenació territorial
· Compliment de les normes sismoresistents
· Educació a la població
· Plans d’evacuació
· Realització de simulacres
· Estudi dels precursors sísmics


(0.20 punts per explicar correctament què són les mesures preventives (tot i que s’expressi amb altres termes).
(0.20 punts per la mesura preventiva.)

 

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 5

[2 punts en total]

 

 

1. La plataforma Aturem el Port afirmava que aquest projecte hauria provocat probablement la pèrdua de platges. Al seu web es deia que «la construcció de dics i espigons afecta la dinàmica de regeneració natural de les platges, com ha passat a diverses platges del Maresme, o a la de s’Abanell, a Blanes, junt amb les de Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar».


a) Com s’anomena el procés de transport de la sorra a la platja? Expliqueu com es produeix aquest procés.
[0,6 punts]

 

Nom

Deriva litoral.
IEC_Riba: Corrent d’aigua marina i de sediments paral·lel a la platja, produït per l’acció obliqua de les onades.

Com es produeix?

Els corrents produïts per les onades redistribueixen els sediments subministrats pels rius, que alimenten de sorra les platges. A més de l’acció directa de l’onatge, és important considerar l’efecte dels corrents litorals sobre el transport de sediments i, en conseqüència, sobre l’evolució morfològica de la zona costanera a mitjà i llarg termini. A causa dels corrents litorals les onades arriben a la costa de manera obliqua però retornen seguint el màxim pendent de la sorra, la qual cosa provoca el moviment en ziga-zaga de la sorra conegut com a deriva litoral.

 

(0.2 per anomenar el procés i 0.4 per esmentar i descriure la deriva litoral. S’accepten altres explicacions si es justifiquen correctament sempre que es parli dels corrents litorals i de la deriva.)



b) D’on prové la sorra de les platges? Esmenteu dos possibles orígens naturals d’aquesta sorra.
[0,4 punts]

 

Erosió dels penya-segats
Materials aportats pels rius i corrents continentals
Materials procedents de mar endins


(0.2 per cada origen correcte)

 

 

2. La plataforma Aturem el Port afirmava també que el projecte tindria un gran impacte sobre la flora i fauna, ja que «es Codolar, la platja i la zona que l’envolta, constitueixen un petit ecosistema litoral d’un notable interès, caracteritzat per la presència de penya-segats i una gran varietat de comunitats i espècies de flora i fauna, algunes, úniques a Catalunya».


a) La formació de penya-segats a la Costa Brava es produeix per un moviment en massa. De quin moviment es tracta i en què consisteix?
[0,6 punts]

 

Tipus de moviment
en massa

Despreniment o caiguda

Descripció

Es tracta d’un trencament de part del terreny que cau per influència de la gravetat, de forma sobtada, amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típics d’escarpaments rocosos.
IEC_Riba: Caiguda lliure, vertical o quasi, de blocs de roca
aïllats d’un massís que presenta lateralment un cingle o balma,
del qual es desenganxen segons les superfícies de discontinuïtat i amb l’ajuda dels processos de meteorització; pot produir-se per gelifracció, per reblaniment del peu o per descalçament.


(0.2 per donar el nom de despreniment o caiguda i 0.4 per la descripció)

 


b
) Indiqueu quatre factors, controladors o desencadenants, que serveixen per a avaluar el grau de perillositat de les inestabilitats gravitatòries.
[0,4 punts]

 

L’existència de zones de relleu potencialment inestables.


- La influència del clima, que provoca les variacions del nivell del mar que actuen de nivell de base de les xarxes de drenatge que erosionen els continents.
- Les característiques dels materials: litologia, propietats mecàniques, comportament hidrogeològic, etc. Per exemple, orientació dels plans de debilitat dels massissos rocosos en la mateixa direcció del vessant.
- En les zones costaneres, aquests despreniments poden ser causats per l’impacte de les onades, que també seria un factor natural.
- L’activitat humana genera impacte amb activitats com la modificació dels perfils dels vessants per a l’excavació de talussos en les carreteres de muntanya; els problemes derivats de l’acumulació de materials en els abocadors de runam; els derivats de les variacions del nivell freàtic: embassaments, regadius, canals, etc.
- Aportació d’aigua a la massa inestable (que fa disminuir la cohesió, augmenta el pes i disminueix la resistència al fregament intern).
- La formació de gel (que comunica tensió a les discontinuïtats de les formacions rocoses).
- L’existència de determinats elements biòtics (com el creixement d’arrels).
- Vibracions motivades per terratrèmols, etc.


(0.1 per cada factor)

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 6

[2 punts en total]

 

El professor de ciències de la Terra i del medi ambient ha proposat als alumnes de l’assignatura d’anar a una exposició de minerals.


1. El professor proporciona un material als alumnes amb una sèrie de qüestions:


a) Empleneu la taula següent escrivint a la columna de la dreta els noms dels minerals a partir dels quals s’obtenen els elements químics de la columna de l’esquerra. Heu d’escollir entre els minerals següents: fluorita, pirita, aragonita, magnetita, calcita,
cinabri, bauxita, grafit, talc, galena
i quars.
[0,6 punts]

 

Elements químics que s’obtenen

Nom del mineral

Alumini

bauxita

Plom

galena

Sofre

pirita


(0.20 punts per cada encert)

 


b) Observeu l’exposició d’objectes ornamentals fets amb guix. Quin tipus de recurs no renovable és el guix? Esmenteu un ús del guix que no sigui l’ornamental.
[0,4 punts]

 

Tipus de recurs

El guix és una roca industrial.

Ús

El guix pot tenir diferents usos, entre els quals destaquen: la construcció (revestiments de parets i sostres), fabricació de ciment, fabricació de paper, forn de calç, escaiola hospitalària i usos agrícoles.

 

(No s’acceptarà guix per escriure en les aules ni ús decoratiu)
(0.2 punts per esmentar que el guix és una roca industrial)
(0.2 punts per l’ús del guix)

 

2. La imatge següent correspon a la pedrera abandonada de Sarral (Conca de Barberà), d’on s’extreia guix.

 


a) Empleneu la taula següent, relativa als principals tipus d’explotacions de roques o minerals.
[0,6 punts]

 

Tipus
d’explotació

Definició

Exemple

Pedrera

És un tipus d’explotació que es realitza en
superfície i si el recurs es troba a poca profunditat.
L’explotació es fa en una muntanya a partir d’un
front d’explotació que avança horitzontalment.

Guix

Gravera

Àrids, procedents de sediments detrítics no
consolidats, sauló o gredes.

Sorra
Grava
Gredes

Mina a cel obert

Són explotacions que s’apliquen quan hi ha un
recurs que està dispers en el subsòl o concentrat
prop de la superfície.

Bauxita


(0.2 punts per cada explicació coherent del tipus d’explotació)


b) L’explotació de pedreres comporta una sèrie d’impactes. Esmenteu-ne dos.

[0.4 punts]


L’alumnat haurà d’escriure dos impactes entre els següents:


· Impacte visual (alteració del paisatge)
· Pèrdua de sòls
· Contaminació acústica
· Contaminació atmosfèrica
· Contaminació de les aigües
· Altres impactes coherents


(0.2 punts per cada impacte)