JUNY 2020 SÈRIE 1
La
prova consisteix a fer quatre exercicis. Heu d’escollir DOS exercicis del bloc
1 (exercicis 1, 2, 3) i DOS exercicis del bloc 2 (exercicis 4, 5, 6). Cada
exercici del bloc 1 val 3 punts; cada exercici del bloc 2 val 2 punts.
BLOC 1
[3 punts en total]
Un
fet insòlit va tenir lloc durant el mes de setembre del 2019: la formació del
potent huracà Lorenzo a l’Atlàntic nord.
La
situació atmosfèrica de finals de setembre era la que es pot veure en el mapa
següent.
1. Per a entendre la informació que ens dona el mapa, s’han d’interpretar correctament els símbols que hi apareixen.
a) Empleneu
la taula següent:
[0,6
punts]
Símbol |
Nom |
Definició i justificació |
A |
Anticicló |
Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques. |
D |
Depressió |
Una depressió és un nucli de baixes pressions
atmosfèriques. |
Puntuació. 0.1 punts per donar el nom i 0.2 la definició i justificació de cada símbol.
b) Localitzeu
en el mapa l’huracà Lorenzo i marqueu clarament amb una X la seva posició.
Justifiqueu la resposta.
[0,4
punts]
Justificació:
- Depressió de mida petita
però amb pressions molt baixes al centre.
-
El fort gradient de pressió origina vents molt intensos.
Puntuació: 0.1
per marcar correctament la posició de l’huracà. 0.3 per la justificació (només
cal una de les justificacions).
2.
En el mapa es pot observar la situació
atmosfèrica de les illes Britàniques.
a) Empleneu
la taula següent amb les dades de direcció i velocitat (intensitat) del vent
referides a aquestes illes i justifiqueu la velocitat del vent.
[0,6
punts]
|
Procedència o direcció |
Velocitat |
Justificació de la velocitat |
Illes |
Opcions: |
Molt alta |
Les isòbares estan molt juntes, |
Puntuació:
0.2 punts per la procedència
o direcció del vent (les quatre opcions són vàlides).
0.2 punts per la velocitat
(també és correcte si diuen superior als 117 Km/h.
0.2 punts per la justificació
de la velocitat (intensitat)
b) Catalunya
es podia haver vist afectada per l’huracà Lorenzo? Justifiqueu la resposta.
[0,4
punts]
No, ja que els huracans perden força quan toquen terra i per arribar a Catalunya ha de travessar tota la península.
Puntuació: 0.1
per dir NO i 0.3 per la justificació.
3. Observeu
atentament el mapa i mireu quina era la situació atmosfèrica de França.
a) Si
aquesta situació hagués durat tot l’estiu, digueu quin risc atmosfèric podria
haver afectat aquest país. Justifiqueu la resposta.
[0,6
punts]
França podria patir una sequera, període prolongat de manca de precipitació ja que es troba sota el domini d’un anticicló. Els anticiclons porten associats períodes de bon temps.
Puntuació: 0.2
punts per identificar la sequera. 0.4 punts per la justificació
b) Anomeneu
dues mesures per a minimitzar els efectes d’aquest risc.
[0,4
punts]
1. No sobreexplotar les
reserves d’aigua (rius, torrents i aigües subterrànies).
2.
Racionalitzar l’ús de l’aigua fomentant l’estalvi tant particular com
industrial.
Puntuació: 0.2
per cada mesura, S’accepten totes les mesures que puguin minimitzar el risc de
sequera.
[3 punts en total]
1. El senyor Milionaris vol que el laboratori funcioni amb energies
renovables i ha pensat instal·lar una central geotèrmica, un parc de panells
solars, una petita central mareomotriu i un parc eòlic marí (aerogeneradors).
Associeu els emplaçaments senyalats en el mapa amb la instal·lació energètica
adient. Justifiqueu la resposta.
[1 punt]
Indret en el mapa |
Instal·lació energètica |
Justificació |
A |
Panells solars |
Part alta de l’illa amb forta insolació, sense arbres i plana. |
B |
Aerogeneradors |
Zona situada en el mar en la direcció de la brisa marina. |
C |
Central |
Entrada en forma de petit estuari ideal per construir una barrera per retenir l’aigua amb la pujada de la marea. |
D |
Central |
Zona on hi ha fonts d’aigua calenta que poden indicar un gradient geotèrmic alt. |
(0.15 punts per
situar cada instal·lació en el lloc correcte i 0.10 punts per cada justificació
ben argumentada).
2. Aquest multimilionari vol saber més sobre les
energies renovables i s’ha plantejat una sèrie de preguntes. Ajudeu-lo a
obtenir les respostes.
a) Sobre els panells solars.
[0,4 punts]
Quin tipus d’energia produeixen de forma més senzilla? |
Energia calorífica solar (tèrmica), aigua calenta. |
Quina orientació han de tenir els panells solars a l’illa? |
En
direcció sud, ja que el Sol ve del sud a l’hemisferi nord. |
(0.2 punts per
cada resposta correcta)
b) Sobre els parcs eòlics marins.
[0,4 punts]
Citeu un inconvenient
dels aerogeneradors |
Ultrasons |
Citeu un avantatge
dels aerogeneradors |
Al mar, el
vent bufa amb més continuïtat |
(0.2 punts per
cada resposta correcta, s’admeten altres respostes mentre siguin correctes)
c) Sobre l’energia mareomotriu.
[0,2 punts]
Com funciona una central mareomotriu? |
Funciona
en col·locar una barrera o resclosa a través d’un estuari i utilitzar l’ímpetu
de la marea per moure turbines i |
(0.2 punts)
3. Un suposat expert en el tema ha dit al senyor Milionaris que l’energia que s’obté de les plantes també és una energia renovable i li ha suggerit que tali uns quants arbres de l’illa per a utilitzar-los com a combustible. El multimilionari ha exclamat: «De cap manera, els boscos generen beneficis insubstituïbles per a nosaltres!»
a) Com s’anomena la font d’energia que
s’obté de la matèria forestal? Per què es considera renovable?
[0,6
punts]
S’anomena |
Energia de la biomassa |
Per què es considera renovable? |
Es considera renovable perquè el temps que triga la Terra en restituir-la és menor que la vida humana. |
(0.3 punts per cada resposta
correcta)
b) Expliqueu dos avantatges dels boscos per als éssers vius.
[0,4 punts]
· Fan la fotosíntesi i, per tant, capten el CO2 de l’aire i alliberen O2. Són els pulmons verds del planeta.
· Són l’hàbitat de moltes espècies que poden subsistir gràcies a ells.
· Són font de medicaments i de remeis per guarir-nos de malalties. Són un laboratori farmacèutic.
· Són font d’aliment per als éssers vius...
· Retenen i contribueixen a la formació del sòl per a què puguin créixer altres vegetals, contribueixen a l’airejament i la filtració de l’aigua.
(0.2 punts per resposta)
[3 punts en total]
Aquesta imatge correspon a un paisatge degradat.
1. Responeu a les
qüestions següents, relacionades amb els sòls de la imatge.
a) La pastura intensiva modifica l’erosionabilitat del
sòl. Anomeneu un procés de degradació física, un de química i un de biològica
del sòl afavorits per aquest tipus de ramaderia.
[0,6 punts]
Tipus de degradació |
Procés de la degradació |
Física |
· reducció de la porositat |
Química |
· rentat de nutrients per lixiviació |
Biològica |
· disminució matèria orgànica |
(0.2 per cada procés de degradació correcte)
b) Definiu els termes
erosivitat i erosionabilitat.
[0,4 punts]
Erosivitat |
Capacitat/activitat erosiva d'un agent geològic (aigua, vent...) |
Erosionabilitat |
Vulnerabilitat o capacitat d'un sòl a ser degradat/erosionat (tipus de sòl, orografia, vegetació). |
(0.2 punts per resposta)
2.
La textura granulomètrica és una de les característiques
principals dels sòls.
a)
Les analítiques dels sòls agrícoles propers donen els
resultats següents: 50 % de sorra, 20 % de llims i 30 % d’argila. Marqueu la
posició que ocupen aquests sòls en el diagrama i digueu quina textura tenen.
[0,4
punts]
(0.2 punts per marcar-ho correctament al diagrama i 0.2 punts per dir el tipus de sòl de forma correcta (argilós gruixut)).
b) Una altra característica d’aquests sòls
és l’alta concentració d’halita i guix en alguns punts. Quin problema pot
ocasionar aquesta salinitat en les plantes de la imatge?
[0,3
punts]
Les plantes tindran problemes per absorbir aigua del sòl si hi ha sals en abundància, a causa dels problemes d’osmosi.
0.2 per parlar dels problemes
d’absorció d’aigua en situacions de concentracions altes de sals. Aquí també
s’admet que facin referència només a la mort de les plantes.
0.2 si parlen de canvis en el pH.
0.1 per dir osmosi.
c) Les aigües d’un embassament proper s’han
tornat de color verd i els pescadors diuen que la pesca també ha minvat els
darrers anys. Com s’anomena el procés que està patint l’embassament? Expliqueu
si pot tenir relació amb la pastura intensiva de la zona?
[0,3 punts]
Eutrofització (0.1 punts)
Els excrements són rics en nitrats,
nutrient que ha pogut provocar l’augment d’algues i/o plantes aquàtiques. (0.2 punts)
3. La producció
integrada a Catalunya té com a objectiu l’obtenció de productes agrícoles de
qualitat i saludables per mitjà de la utilització de pràctiques de conreu que
respectin el medi ambient.
Un
alumne fa un treball sobre aquest tipus d’activitat agrícola, en el qual
resumeix el decret que la legisla, i comet cinc errades en el resum, marcades
en negreta en el text que hi ha a continuació.
Suggeriu
la paraula o paraules que faria que la frase fos correcta.
[1 punt]
Errada |
Terminologia correcta |
Horitzó B |
Horitzó A o sòl |
Horitzó C |
Horitzó B o deixar-ho en blanc |
Textura franca |
Textura argilosa o llimosa (o qualsevol terme que
ho indiqui) |
Augmentar |
Disminuir |
Biològics |
Químics |
(0.2 punts per cada casella encertada)
BLOC 2
[2 punts en total]
El dia 26 de novembre de 2019 es va produir un terratrèmol
al nord-oest de Tirana, la capital d’Albània.
La
informació que en proporciona el Servei Geològic dels Estats Units (USGS) és la
següent:
1. En relació amb aquesta notícia, responeu a les qüestions següents:
a) Definiu els termes profunditat i magnitud d’un terratrèmol.
[0,4 punts]
Profunditat |
La profunditat indica el punt intern on s’origina el sisme, és a dir, el focus sísmic o hipocentre. |
Magnitud |
La magnitud indica l’energia alliberada pel terratrèmol. |
(0.20 punts
per cada concepte)
b) La notícia parla de l’escala de Richter, que s’utilitza
per a mesurar la magnitud d’un terratrèmol. Quina altra escala de mesurament de
terratrèmols hi ha? Digueu què mesura i en què es basa.
[0,6 punts]
|
Nom |
Què mesura? |
En què es basa? |
Altra escala de mesurament |
MSK |
Intensitat o força del moviment |
Danys o percepció de les persones |
(0.20 punts per cada casella correcta)
2. Responeu a les
qüestions següents, relatives al sisme d’Albània:
a) El recompte total de víctimes ha estat de 51 morts i
més de 2 000 ferits. El sisme va tenir una magnitud de 6,4 graus en l’escala de
Richter. Hi ha una relació directa entre la magnitud d’un terratrèmol i el
nombre de víctimes? Raoneu la resposta fent referència als factors que
determinen el risc d’un fenomen natural.
[0,6 punts]
No hi ha una relació directa entre la magnitud i el nombre de
morts, aquesta darrera variable depèn de l’exposició (nombre de persones
sotmeses a l’acció del terratrèmol) i la vulnerabilitat (susceptibilitat de
patir danys a causa del terratrèmol o danys esperats a causa del terratrèmol).
Puntuació:
0.2 punts per dir que no hi ha
relació (0 punts si es dona només com a resposta sí o no, sense argumentació),
0.2 punts per esmentar
exposició o la seva explicació i,
0.2 punts per esmentar
vulnerabilitat o la seva explicació.
NOTA: s’acceptarà com a resposta correcta dir que sí ha una relació directa, si esmenten que a més magnitud, més energia alliberada i, per tant, hi poden haver més víctimes.
b) Donada la impossibilitat de precisar quan es produirà
un terratrèmol, la prevenció pren un protagonisme molt important. Què són les
mesures preventives? Esmenteu una mesura preventiva en relació amb els
terratrèmols.
[0,4 punts]
Què són? |
Les
mesures preventives són aquelles accions o decisions que intenten impedir o |
Exemple |
· Ordenació
territorial |
(0.20 punts
per explicar correctament què són les mesures preventives (tot i que s’expressi
amb altres termes).
(0.20 punts
per la mesura preventiva.)
[2 punts en total]
1. La plataforma Aturem el Port afirmava que aquest projecte hauria provocat probablement la pèrdua de platges. Al seu web es deia que «la construcció de dics i espigons afecta la dinàmica de regeneració natural de les platges, com ha passat a diverses platges del Maresme, o a la de s’Abanell, a Blanes, junt amb les de Sant Feliu de Guíxols i Lloret de Mar».
a)
Com s’anomena el procés de transport de la sorra a la
platja? Expliqueu com es produeix aquest procés.
[0,6
punts]
Nom |
Deriva
litoral. |
Com es produeix? |
Els corrents produïts per les onades redistribueixen els sediments subministrats pels rius, que alimenten de sorra les platges. A més de l’acció directa de l’onatge, és important considerar l’efecte dels corrents litorals sobre el transport de sediments i, en conseqüència, sobre l’evolució morfològica de la zona costanera a mitjà i llarg termini. A causa dels corrents litorals les onades arriben a la costa de manera obliqua però retornen seguint el màxim pendent de la sorra, la qual cosa provoca el moviment en ziga-zaga de la sorra conegut com a deriva litoral. |
(0.2 per anomenar el procés i 0.4 per esmentar i descriure la deriva litoral. S’accepten altres explicacions si es justifiquen correctament sempre que es parli dels corrents litorals i de la deriva.)
b)
D’on prové la sorra de les platges? Esmenteu
dos possibles orígens naturals d’aquesta sorra.
[0,4
punts]
Erosió dels penya-segats
Materials aportats pels rius i corrents continentals
Materials procedents de mar endins
(0.2 per cada origen correcte)
2. La plataforma Aturem el Port afirmava també que el projecte tindria un gran impacte sobre la flora i fauna, ja que «es Codolar, la platja i la zona que l’envolta, constitueixen un petit ecosistema litoral d’un notable interès, caracteritzat per la presència de penya-segats i una gran varietat de comunitats i espècies de flora i fauna, algunes, úniques a Catalunya».
a)
La formació de penya-segats a la Costa Brava es produeix
per un moviment en massa. De quin moviment es tracta i en què consisteix?
[0,6
punts]
Tipus de moviment |
Despreniment o caiguda |
Descripció |
Es tracta d’un
trencament de part del terreny que cau per influència de la gravetat, de
forma sobtada, amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típics
d’escarpaments rocosos. |
(0.2 per donar el nom de despreniment
o caiguda i 0.4 per la descripció)
b)
Indiqueu quatre factors, controladors o
desencadenants, que serveixen per a avaluar el grau de perillositat de les
inestabilitats gravitatòries.
[0,4
punts]
L’existència de zones de relleu potencialment inestables.
- La influència del clima, que provoca les variacions del nivell del
mar que actuen de nivell de base de les xarxes de drenatge que erosionen els
continents.
- Les característiques dels materials: litologia, propietats
mecàniques, comportament hidrogeològic, etc. Per exemple, orientació dels plans
de debilitat dels massissos rocosos en la mateixa direcció del vessant.
- En les zones costaneres, aquests despreniments poden ser causats
per l’impacte de les onades, que també seria un factor natural.
- L’activitat humana genera impacte amb activitats com la modificació
dels perfils dels vessants per a l’excavació de talussos en les carreteres de
muntanya; els problemes derivats de l’acumulació de materials en els abocadors
de runam; els derivats de les variacions del nivell freàtic: embassaments,
regadius, canals, etc.
- Aportació d’aigua a la massa inestable (que fa disminuir la
cohesió, augmenta el pes i disminueix la resistència al fregament intern).
- La formació de gel (que comunica tensió a les discontinuïtats de
les formacions rocoses).
- L’existència de determinats elements biòtics (com el creixement
d’arrels).
- Vibracions motivades per terratrèmols, etc.
(0.1 per cada factor)
[2 punts en total]
El professor de ciències de la Terra i del medi ambient ha proposat als alumnes de l’assignatura d’anar a una exposició de minerals.
1. El professor proporciona
un material als alumnes amb una sèrie de qüestions:
a) Empleneu la taula següent escrivint a la columna de la
dreta els noms dels minerals a partir dels quals s’obtenen els elements químics
de la columna de l’esquerra. Heu d’escollir entre els minerals següents: fluorita,
pirita, aragonita, magnetita, calcita,
cinabri, bauxita, grafit, talc, galena i quars.
[0,6 punts]
Elements químics que s’obtenen |
Nom del mineral |
Alumini |
bauxita |
Plom |
galena |
Sofre |
pirita |
(0.20 punts per cada encert)
b) Observeu l’exposició d’objectes ornamentals fets amb
guix. Quin tipus de recurs no renovable és el guix? Esmenteu un ús del guix que
no sigui l’ornamental.
[0,4 punts]
Tipus de recurs |
El guix és una roca industrial. |
Ús |
El guix pot tenir diferents usos, entre els quals destaquen: la construcció (revestiments de parets i sostres), fabricació de ciment, fabricació de paper, forn de calç, escaiola hospitalària i usos agrícoles. |
(No s’acceptarà guix per escriure en les aules ni ús decoratiu)
(0.2 punts per esmentar que el guix és una roca industrial)
(0.2 punts per l’ús del guix)
2. La imatge següent correspon a la pedrera abandonada de Sarral (Conca de Barberà), d’on s’extreia guix.
a)
Empleneu la taula següent, relativa als principals tipus
d’explotacions de roques o minerals.
[0,6
punts]
Tipus |
Definició |
Exemple |
Pedrera |
És un
tipus d’explotació que es realitza en |
Guix |
Gravera |
Àrids,
procedents de sediments detrítics no |
Sorra |
Mina a cel obert |
Són
explotacions que s’apliquen quan hi ha un |
Bauxita |
(0.2 punts per cada explicació
coherent del tipus d’explotació)
b)
L’explotació de pedreres comporta una sèrie d’impactes. Esmenteu-ne dos.
[0.4 punts]
L’alumnat haurà d’escriure dos
impactes entre els següents:
· Impacte visual (alteració del paisatge)
· Pèrdua de sòls
· Contaminació acústica
· Contaminació atmosfèrica
· Contaminació de les aigües
· Altres impactes coherents
(0.2 punts per cada impacte)