SETEMBRE 2019 SÈRIE 5
Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.
SÈRIE 5, Exercici 1 (obligatori)
[3 punts en total]
Una empresa de materials de construcció està estudiant d’instal·lar-se a la zona representada en el bloc diagrama següent. L’estudi intenta determinar la viabilitat de la instal·lació d’acord amb l’accessibilitat als recursos i la disponibilitat de les matèries primeres.
1. Tenint en compte la informació que proporciona la imatge, responeu a les qüestions següents:
a) Quines roques o materials presents a la zona es podrien utilitzar per
a fabricar els materials de construcció de la taula següent? Si no n’hi ha cap
d’adient, indiqueu-ho.
[0,4 punts]
Materials de construcció |
Roques o materials |
Ciment |
Calcària / argila / sorres silícies |
Maons |
Argila |
Taulells de cuina o bany |
Les roques del diagrama no són gaire adients Es podrien considerar vàlides les calcàries. |
Vidre |
Sorres dels al·luvions (si són silícies),
gresos |
0,1 p. per cada resposta a cada casella
b) Esmenteu tres recursos geològics més que es podrien explotar
a la zona i digueu quina aplicació té cadascun.
[0,6
punts]
Recurs |
Aplicació |
Guix |
Fabricar guix com a aglomerant |
Gresos |
Roques ornamentals o blocs de construcció |
Al·luvions |
Àrids naturals |
Aigua |
Aigua potable, regadiu, obtenir energia... |
0,1 p. per una resposta a cada casella
2. Els recursos geològics es poden explotar de maneres diferents, però cal tenir en compte la legislació vigent sobre les activitats extractives.
a) Quines podrien ser les dues formes més usuals d’explotació
dels materials presents en el bloc diagrama? Expliqueu en què consisteixen.
[0,6
punts]
Forma d’explotació |
Explicació |
Gravera |
Explotació superficial d’àrids naturals. |
Pedrera |
Explotació superficial on s'extreuen les
roques del vessant |
0,1 p. per cada nom i 0,2 p per cada explicació
b) Abans d’iniciar l’explotació cal elaborar el projecte de
recuperació ambiental de la zona un cop finalitzada l’activitat extractiva.
Esmenteu quatre actuacions que s’hauran d’incloure en el pla.
[0,4 punts]
Actuacions per a una restauració correcta |
- Restaurar el sòl que s’ha reservat
prèviament. |
0,1 punt per cada actuació
3. Esmenteu
tres impactes i dos riscos induïts que podria comportar la instal·lació
d’explotacions de roques al territori i les mesures preventives o correctores
corresponents que caldria aplicar.
[1 punt]
Impacte |
Mesura preventiva o correctora |
Pols a l’atmosfera |
- Regar els camins amb aigua. |
Talussos molt verticals |
- Explotar-los per marges. |
Terbolesa de les aigües |
- Construcció de canals de recollida d’aigües
pluvials i de canals de drenatge. |
Soroll |
- Instal·lar pantalles acústiques. |
Impacte visual |
- Plantar pantalles de vegetació. |
0,1
p. per cada impacte (cal parar molt d’esment en no confondre riscos amb
impactes) i 0,1 p. per la mesura corresponent
Risc induït |
Mesura preventiva o correctora |
Pèrdues per avingudes, en el cas de situar explotacions a la llera del riu |
- Consultar la previsió meteorològica i els plans d’actuació. |
Esllavissades o moviments en massa en talussos |
- Explotar-los per marges. |
Riscos per a la salut dels |
- Instal·lació de pantalles acústiques. |
0,1
p. per cada impacte (cal parar molt d’esment en no confondre riscos amb
impactes) i 0,1 p. per la mesura corresponent
SÈRIE 5, Exercici 2 (obligatori)
[2 punts en total]
1. Responeu a les qüestions següents:
a)
Digueu quins tipus d’ones sísmiques són les responsables
dels efectes catastròfics dels sismes i expliqueu com es generen.
[0,3
punts]
Ones superficials (L): generades quan arriben les ones P i S a la superfície de la Terra o epicentre i que, a diferencia de les anteriors, només es propaguen per la superfície de la Terra.
0,1 p. pel nom i 0,15 p. per l’explicació
correcta.
b) Etiqueteu correctament en el dibuix cadascun dels grups
d’ones que es van enregistrar durant el terratrèmol.
[0,3
punts]
0,1 p. per cada nom correcte.
c) La magnitud sísmica és un paràmetre instrumental que indica
la grandària d’un terratrèmol. Digueu a partir de què s’obté i quin paràmetre
físic es mesura per a obtenir-la.
La notícia fa referència a una escala de
mesurament. Quina altra escala de mesurament es pot utilitzar? En què es basa?
[0,4
punts]
S’obté a partir de |
dels sismogrames. |
Paràmetre físic |
mesura l’energia alliberada pel terratrèmol. |
Una altra escala de mesurament: |
MSK o Mercalli modificada. |
Es basa en |
els efectes del terratrèmol |
0,1 p. per
cada ítem respost correctament.
2. La litologia del terreny en què es produeix el terratrèmol condiciona l’efecte destructor que té. En el bloc diagrama següent s’aprecia el recorregut d’una ona sísmica per diferents materials, numerats de l’1 al 4 (granit, gres ben cimentat, sorra amb llims i fangs saturats d’aigua).
a) D’acord amb cadascuna de les litologies de la imatge anterior (numerades de l’1 al 4), dibuixeu en les caselles corresponents una fletxa vertical el sentit de la qual mostri una gradació de menys a més incidència (– ⟶ +) de l’amplitud i la longitud de l’ona sísmica, així com el grau de destrucció, en els diferents tipus de materials.
[0,5 punts]
|
Tipus de material |
Amplitud |
Longitud |
Grau de destrucció |
1 |
Granit |
|
||
2 |
Gres ben cimentat |
|||
3 |
Sorra amb llims |
|||
4 |
Fangs saturats d’aigua |
0,1 p. per cada material
ben posat i 0,1 pel conjunt de les 3 fletxes ben posades.
b) En el
dibuix anterior es veuen dues cases, etiquetades amb les lletres A i B.
Indiqueu quina creieu que ha patit els efectes del terratrèmol amb una
intensitat més gran. Justifiqueu la resposta.
[0,3
punts]
La B haurà patit els efectes del terratrèmol amb una intensitat més gran perquè està situada sobre materials menys consolidats i s’hi donen més fenòmens de ressonància o ampliació d’ones sísmiques.
0,1 p. per la lletra
i 0,2 p. per la resposta.
c) En el
bloc diagrama s’hi ha representat una estrella. Suposant que l’epicentre del
terratrèmol estigués situat en aquest punt, digueu quin altre fenomen geològic
es podria produir i expliqueu-lo.
[0,2
punts]
Un tsunami, provocat pel desplaçament vertical del fons marí, ja que pot provocar una elevació de l’aigua del mar, seguida de l’enfonsament i la retirada. sobtada de l’aigua mar endins, i, finalment, de la formació d’onades gegantines que se solapen i inunden terra endins.
0.2 p. per una resposta correcta
i coherent.
Nota: Si es respon liqüefacció i s’explica de manera coherent, també es pot admetre
com a bona.
OPCIÓ A
[3 punts en total]
En la nostra societat actual, un dels aspectes més importants en relació amb el medi ambient és la gestió dels residus. Observeu la taula següent, que conté informació relativa a la producció de residus a Catalunya.
1. Contesteu les qüestions següents sobre els residus.
a) Què
s’entén per residus?
[0,2
punts]
Materials que no tenen valor per al posseïdor,
el qual decideix desprendre-se’n, malgrat que puguin ser útils per a algú
altre.
b) Esmenteu
dos tipus de residus segons la procedència.
[0,2
punts]
Municipals o domèstics, industrials, agrícoles, ramaders, forestals, de la construcció o sanitaris.
0,1 p. per cada tipus.
c) Expliqueu els
conceptes següents:
[0,6 punts]
Recollida selectiva de residus |
Separació dels diferents tipus de residus perquè vagin a parar a llocs diferents per poder-los aprofitar. |
Inertització de residus |
Fer que el residu no manifesti cap mena d’alterabilitat o reactivitat. |
Valorització de residus |
Aprofitament dels recursos continguts en els residus. |
0,2 p. per cada resposta coherent.
2. Observeu
detingudament la taula de la pàgina 8 i contesteu les qüestions següents:
a) En
el paper mil·limetrat següent, representeu amb dues gràfiques el total dels
residus municipals produïts anualment i el total de la recollida selectiva duta
a terme cada any a Catalunya, entre els anys 2000 i 2015. Utilitzeu com a
unitat el miler de tones en tots dos casos.
[0,5
punts]
[0,2 p. per cada línia del gràfic ben feta i 0,1 p. per posar les unitats de residus en milers de tones a l’eix vertical]
b) Calculeu,
a partir de les dades de la taula, els kilograms de residus per habitant i dia que
es van produir a Catalunya l’any 2015.
[0,3
punts]
3.703 milers de tones · 106 kg / 1 miler de tones = 3.703 · 106 kg
3.703 · 106 kg / 7.508 ·
103 hab / 365 dies = 1,35 kg / hab · dia
c) Els
residus poden generar tot un seguit de problemes ambientals. Proposeu dues accions
per a minimitzar la producció de residus.
[0,2
punts]
· Reduir.
· Reutilitzar.
· Reciclar.
· Fer servir menys envasos en origen.
· No fer servir bosses de plàstic, sinó cistells.
· No usar productes d’un sòl ús.
· Utilitzar la deixalleria.
· Informar els ciutadans.
· Educar la població.
0,1 p. per cada acció. No es considerarà bé la recollida selectiva com a acció, ja que no disminueix els residus i únicament té com a objectiu aprofitar-los millor.
3. Quin
percentatge va representar el total de la recollida selectiva respecte al total
de residus municipals els anys 2000, 2007 i 2015? Quina tendència s’hi observa?
A què pot ser deguda aquesta tendència?
[1 punt]
Any 2000 |
485 · 100 / 3.475 = 13,95 % |
Any 2007 |
1.444 · 100 / 4.300 = 33,58 % |
Any 2015 |
1.442 · 100 / 3.703 = 38,94 % |
Tendència |
Un augment de la recollida selectiva respecte al total de residus. |
Causa d’aquesta tendència |
Probablement deguda a una major conscienciació mediambiental de la població, major educació mediambiental, campanyes publicitàries... |
0,2 p. cada apartat de la taula.
Només cal posar una possible causa o raonament de la tendència.
[2 punts en total]
Aprofitant que el 2015 va ser l’Any Internacional dels Sòls i que la Unió Internacional de les Ciències del Sòl (IUSS) va declarar el període 2015-2024 Dècada Internacional dels Sòls, durant aquest curs els alumnes de l’Escola Bonvent han estudiat com es formen els sòls.
1.
Tots els alumnes han buscat informació sobre quins són els
factors que determinen la formació d’un sòl.
a) La
primera tasca que se’ls ha encomanat és que esmentin els factors formadors del
sòl.
Escriviu-los
en la taula següent:
[0,5
punts]
Relleu/Topografia |
Clima |
Roca mare |
Temps |
Organismes / éssers vius |
0,1 p. per cada ítem.
b) Un
altre punt important que han volgut aclarir és el concepte de textura d’un sòl.
Expliqueu què és la textura i enumereu
els components que la defineixen.
[0,5
punts]
Definició de textura |
- % en pes de cada fracció de mida de les partícules que componen
el sòl (sorra, llim i argila). |
Components de la textura |
La textura es classifica a partir de la proporció d’argila, llim i sorra. |
0,25 p. per definició coherent.
2. Als alumnes que han estudiat la formació d’un sòl en el clima mediterrani se’ls ha facilitat la seqüència de formació següent perquè n’entenguin el desenvolupament.
Empleneu la taula següent amb el nom i les característiques
dels horitzons en què s’organitza aquest sòl.
[1
punt]
Horitzó |
Característiques |
A |
Horitzó organomineral. És una barreja entre la fracció mineral i l’orgànica.
Es pot formar a la superfície, com en aquest cas, o sota un horitzó O. Té un
color generalment fosc i presenta una acumulació de |
B |
És un horitzó mineral d’acumulació amb destrucció total o parcial
de |
C |
És una capa o horitzó constituïda per material més o menys fragmentat o alterat, on encara es poden reconèixer les característiques més importants de la roca de la qual deriva el sòl. |
R |
És la roca mare. Una capa constituïda per material geològic dur o |
0,1 p. per cada horitzó correctament
situat. 0,1 p. per cada definició coherent
OPCIÓ B
[3 punts en total]
En la zona d’una gran ciutat representada en el mapa geològic següent, a 15 m de fondària, es vol construir un túnel de 5 m d’alçària per allargar una de les línies de metro que recorren l’entramat urbà. Com que la tuneladora està dissenyada per a treballar amb materials relativament tous, quan troba materials molt durs s’utilitzen càrregues explosives de gran potencia per a trencar-los i poder continuar avançant.
Per a conèixer més bé la zona s’han fet tres sondatges, amb els resultats següents:
Sondatge |
Descripció litològica |
S1 |
Conglomerats fins als 11 m, després argiles |
S2 |
Argiles fins als 11,5 m, després calcàries |
S3 |
Gresos fins als 5 m, després conglomerats |
1. A partir d’aquests
sondatges i del mapa geològic anterior, resoleu les qüestions següents:
a) Utilitzant el perfil
topogràfic, dibuixeu el tall geològic de la zona indicada basant-vos en les
dades dels sondatges i del mapa geològic.
[0,6
punts]
b) Marqueu a escala la
situació de cadascun dels sondatges.
[0,6
punts]
c) Dibuixeu, també a
escala, la boca del túnel, que ha de tenir una alçària de 5 m i ha de començar
a 15 m de profunditat.
[0,3
punts]
1 punt en total: 0.3 p. per fer bé la inclinació de totes les capes i 0.3 p. per dibuixar correctament el plec. 0.2 p. per localitzar correctament cada sondatge. 0,1p. per dibuixar la boca del túnel de cada traçat
2. Alguns dels problemes principals que es deriven de la construcció de túnels són els esfondraments i les subsidències.
a) Definiu
aquests dos termes i poseu un exemple per a cadascun de litologies que
afavoreixen que es produeixin aquests problemes.
[0,8
punts]
|
Definició |
Litologia |
Esfondrament |
Moviments
verticals del terreny, que |
Calcàries. |
Subsidència |
Enfonsament lent, gradual, d’un sector de la superfície terrestre sense la necessitat que hi hagi cavitats en el subsòl. |
Sorres
i llims. |
0.8 punts. 0.2 p. per cada definició coherent i 0.2 p. per
cadascun dels exemples (amb una litologia n’hi ha prou).
b) Els tres
traçats de túnel proposats en el mapa i en el perfil tenen avantatges i
inconvenients en funció de la litologia i de la necessitat d’usar-hi explosius.
Escolliu un dels tres traçats i expliqueu-ne un avantatge i un inconvenient.
Utilitzeu les dades del mapa i del tall per a veure bé el traçat i els
materials.
[0,7
punts]
0,7 punts. 0,3 p. per l’avantatge i 0,3 p. per l’inconvenient
S’accepten altres avantatges i inconvenients si s’argumenten correctament. Poden haver escollit qualsevol opció:
Opció escollida |
TRAÇAT OPCIÓ 1 |
Avantatge |
El
túnel 1 és l’únic que està traçat en gran part per una |
Inconvenient |
El túnel discorre per la capa d’argiles, que són materials que afavoreixen les subsidències i hi poden haver dificultats d’estabilització. |
Opció escollida |
TRAÇAT OPCIÓ 2 |
Avantatge |
Per
construir el túnel 2 s’ha de travessar una part de |
Inconvenient |
Circula
permanentment per la zona de roca més dura |
Opció escollida |
TRAÇAT OPCIÓ 3 |
Avantatge |
Comença
a la capa de conglomerats, que pot tenir |
Inconvenient |
En el seu recorregut travessa tots els altres materials, entre els quals les calcàries, que comportarien els problemes d’esfondraments anteriorment esmentats i de les argiles, que poden presentar subsidència |
[2 punts en total]
El 13 de desembre de 2016 el Departament de Territori i Sostenibilitat va emetre l’avís següent:
1. Responeu a les qüestions següents:
a) El
15 de desembre de 2016 va ser desactivat l’avís preventiu després de la
retirada de l’anticicló. Què és un anticicló?
[0,5
punts]
Un anticicló és una àrea d’altes pressions que presenta un patró característic de circulació dels vents, que provoca un gir d’aquests en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit contrari a l’hemisferi sud. La força de Coriolis provoca una desviació dels vents, que surten de manera divergent de la zona d’altes pressions.
0,20 p. per esmentar altes
pressions.
0,20 p. per parlar del gir dels vents en sentit horari a
l’hemisferi nord i en sentit contrari a l’hemisferi sud.
0,10 p. per esmentar la força de Coriolis
b) Quina
relació hi ha entre la presència prolongada d’un anticicló i l’increment dels nivells
de partícules PM10 i de NO2?
[0,5
punts]
Els anticiclons o altes pressions provoquen un temps molt estable amb absència de precipitacions i vents superficials, que limita molt la dispersió horitzontal d’aquestes substàncies contaminants.
0,25 p. per parlar de temps
estable.
0,25 p. per parlar de la limitació de la dispersió de les
substàncies contaminants
2. La normativa europea estableix que la mitjana anual d’emissions de NO2 no pot superar els 40 µg/m3. Al 95 % de l’Àrea Metropolitana de Barcelona no es compleix aquesta normativa.
a) Quina
és la font d’emissió responsable d’aquesta situació?
[0,2
punts]
Els principals responsables de l’increment
dels nivells de diòxid de nitrogen són els vehicles.
b) Esmenteu
dos impactes ambientals més de l’emissió a l’atmosfera de NO2.
[0,2
punts]
L’emissió de diòxid de nitrogen a l’atmosfera també contribueix a l’increment de la pluja àcida i a l’acumulació d’ozó a nivells baixos de l’atmosfera.
0,10 p. per a cada nom
c) Completeu
la taula següent amb l’origen antròpic i les conseqüències de l’emissió a l’atmosfera
dels contaminants següents:
[0,6
punts]
Contaminants |
Origen antròpic |
Conseqüències |
Monòxid de carboni |
Combustions
incompletes: |
Interfereix
el transport de |
Diòxid de carboni |
Combustió
de carburants |
Intensificació
de l’efecte |
Òxids de sofre |
Combustions
de carbó i |
Formació
d’àcid sulfúric en |
0,10 p. per a cada origen antròpic.
0,10 p. per a cada conseqüència.