SETEMBRE
2018 SÈRIE 3
Feu els
exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals
consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre
exercicis.
SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)
[3
punts en total]
Llegiu atentament la notícia següent i observeu el mapa que hi ha al
costat.
1.- Segons
la notícia, el terratrèmol ha estat de magnitud 8,2; però, en canvi, en la imatge
que acompanya la notícia s'hi diu que és un mapa de la intensitat del terratrèmol.
a) Què
és la magnitud d’un terratrèmol? Quina escala s’utilitza per a mesurar-la?
[0,4
punts]
Definició |
És la mesura de l’energia alliberada durant el
terratrèmol |
Nom de l’escala de mesurament |
RICHTER |
0,2 per la definició
0,2 pel nom
b) Què indica la intensitat d’un terratrèmol? Quina escala
s’utilitza per a mesurar-la?
[0,4 punts]
Què indica? |
Consisteix en l'avaluació dels efectes (danys, ferits, víctimes...) |
Nom de l’escala de mesurament |
Mercalli o MSK |
0,2 per la descripció
0,2 pel nom
c) Els fragments
marcats en negreta en el text de la notícia fan referència al factor de
perillositat, al factor d’exposició o a tots dos factors? Justifiqueu la
resposta.
[0,2 punts]
Fragment del text |
Factor i justificació |
Un terratrèmol de magnitud 8.2 |
PERILLOSITAT |
[...] ha afectat més de cinquanta |
EXPOSICIÓ |
0,1 per cada factor
2.- En un altre
fragment de la notícia s’afirmava el següent: “El Centre d'Alerta de Tsunamis
del Pacífic ha emès una alerta per a Mèxic, Guatemala, El Salvador, Costa Rica,
Nicaragua, Panamà, Hondures i l'Equador. Les autoritats calculen que les onades
podrien superar els quatre metres.”
a) Què és un tsunami?
[0,4
punts]
Onada o un conjunt de diverses
onades provocades per una explosió volcànica, enfonsament de la caldera,
esllavissades submarines o per un terratrèmol. Tenen una gran longitud d’ona
(>100 km) i una altura d’ona relativament baixa a alta mar (uns tres
metres), però que quan arriba a la costa augmenta molt més i de vegades arriba
a desenes de metres.
0,4 per una descripció correcta. Si no
s’esmenta el canvi de l’altura de l’ona a l’arribar a la costa es resta 0,1
punts.
b)
Esmenteu dues causes que poden provocar un tsunami, a més dels terratrèmols.
[0,4
punts]
·
Volcans
·
Meteorits
·
Esllavissades
en el fons marí
·
Esfondraments
d’estructures sempre que hi hagi un desplaçament vertical al mar
0,2 per cada una
c)
Es pot predir l’arribada d’un tsunami en el cas que sigui causat per un
terratrèmol? Justifiqueu la resposta.
[0,2
punts]
Sí. En el cas que la causa sigui un
terratrèmol, els sismògrafs reben la situació i magnitud del terratrèmol i es
pot calcular l’hora d’arribada a la costa i la seva amplitud.
També s’accepta que afirmin que els sismògrafs reben el senyal de
l’epicentre i a partir de la velocitat de les ones sísmiques es pot calcular
quant trigarà a arribar el tsunami.
0,1 per contestar afirmativament i 0,1 per la
justificació. No s’accepta si diuen que és perquè el terratrèmol es pot predir.
3.-
Chiapas va ser l’estat mexicà més afectat pel terratrèmol. Observeu atentament
el mapa següent, on s’indiquen les plaques properes a la zona de l’epicentre
del terratrèmol, i responeu a les qüestions que es plantegen.
a) Indiqueu el nom de
les plaques A i B.
[0,4
punts]
PLACA
A |
Placa del Carib |
PLACA
B |
Placa de Cocos |
0,2 per cada nom
correcte.
b) Entre aquestes plaques s’hi
observen diferents tipus de contactes. Indiqueu el nom de cadascun i definiu el
moviment que s’està produint en cada cas.
[0,6
punts]
Símbol |
Tipus de límit |
Descripció |
|
Límit
transformant |
Les dues plaques ni s’acosten ni se separen, sinó
que |
|
Límit
convergent |
Dues plaques litosfèriques s’apropen i xoquen.
Una |
0,1 per cada nom correcte i 0,2 per cada
descripció.
SÈRIE 3, Exercici 2 (obligatori)
[2
punts en total]
1. La gestió dels
residus sòlids es pot dur a terme de diverses maneres.
a) Relacioneu els termes següents amb la
situació que els correspon: reducció, reutilització, inertització, reciclatge, transformació. Empleneu les caselles buides amb el
terme adient.
[0,5 punts]
Terme |
Situació |
Reutilització |
La Marta és dissenyadora de joies i converteix les càpsules de cafè buides
en unes arracades molt vistoses. |
Reciclatge |
Tot el vidre que es recull als contenidors verds és tractat per a
convertir-lo en pols de vidre, que serveix per a alimentar els forns on es couen
nous objectes de vidre. |
Reducció |
Els supermercats han deixat de donar les bosses de plàstic gratuïta ment,
fet que ha provocat que l’ús d’aquest tipus de bosses hagi disminuït de
manera significativa. |
Transformació |
Una bona part dels residus orgànics que es recullen durant els treballs de
manteniment dels parcs i jardins s’acabarà convertint en biomassa útil com a
adob |
Inertització |
Les cendres que provenen de les plantes incineradores tenen menys perillositat
que els residus sense incinerar, perquè se n’ha reduït el potencial de
transformació física, química o biològica |
0,1 per cada
terme col·locat correctament.
b) Definiu
el terme valorització de residus i
indiqueu quines de les situacions anteriors estan relacionades amb aquest
concepte.
[0,5 punts]
La valorització
de residus inclou qualsevol tractament adreçat a recuperar una part del valor
dels residus, i pot ser material o energètica.
Reciclatge, reutilització i transformació
entren dins del concepte (si diuen inertització també es dona com a correcte).
0,2 per la definició i 0,3 per cada situació relacionada amb el concepte.
2. La
incineració de residus té l’avantatge de reduir el volum dels residus sòlids, a
banda de disminuir-ne la perillositat. Té com a inconvenient l’emissió de gasos
a l’atmosfera.
a) En una planta incineradora, 1000 kg de residus
secs s’han transformat en 150 kg de cendres. Completeu la taula següent sobre
la reducció de pes dels residus.
[0,4 punts]
En quina quantitat (en kg) |
En quin percentatge s'han reduït els residus sòlids? |
Resposta: 850 kg |
Resposta: 85 % |
0,2 punts per cada resposta.
b)
Completa la taula següent sobre les emissions de gasos a l'atmosfera.
[0,4
punts]
Si la incineració es fa correctament, quins dos gasos (un d’ells contaminant) s’alliberen majoritàriament a l’atmosfera
en els processos d’incineració? |
Quin és l'impacte ambiental més important relacionat
amb l’emissió descontrolada del gas contaminant? |
CO2 i vapor d’aigua |
L’increment de l'efecte hivernacle |
0,2 pel CO2, 0,2 pel vapor
d’aigua i 0,2 per l'efecte hivernacle.
OPCIÓ A
[3
punts en total]
1. Observeu la imatge
següent, que mostra un tall geològic, i responeu a les qüestions.
a) Empleneu les
caselles buides de la taula de sota escrivint, al costat de cada roca, quin
dels usos següents pot tenir: ceràmica, morter de calç, pedra d’esmolar, pedra
ornamental. Tingueu en compte que a cada roca li correspon un sol ús.
[0,4 punts]
Roca |
Ús |
Conglomerats |
pedra ornamental |
Gresos |
pedra d’esmolar |
Argiles |
ceràmica |
Calcàries |
morter de calç |
0,1 per cada ús col·locat
correctament.
Ús ornamental ho poden posar a quasi totes, però alerta que no es pot repetir cap
ús.
b)
Quina de les quatre roques és més impermeable? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]
Les argiles són la litologia més impermeable;
és així perquè tenen els grans molt fins i, per tensió superficial, no deixen
circular l’aigua a través seu. La calcària, que també pot ser molt fina, pot
tenir porositat secundària, cosa que li confereix permeabilitat.
0,2 punts per
identificar les argiles i 0,2 per la justificació (no cal raonar sobre la
permeabilitat de les calcàries).
c)
Quina de les quatre roques pot presentar porositat pel fenomen de la carstificació?
[0,2 punts]
Les calcàries.
S’accepta si argumenten que el conglomerat que
tingui ciment calcari també es pot carstificar.
2.- L'aigua i el petroli
són dos recursos naturals estratègics. A partir del tall geològic de la imatge,
responeu les qüestions següents relacionades amb aquests recursos.
a)
Sabem que l’aigua freàtica aflora a la superfície en dues zones del tall. En el
tall geològic, senyaleu amb una fletxa aquestes dues zones i traceu una línia més
o menys horitzontal per on passaria aproximadament el nivell freàtic.
[0,3 punts]
0,1 punts per cada zona i 0,1 per marcar la línia del nivell freàtic.
b)
L’aqüífer constituït per l’aigua que es troba a les calcàries és lliure o
captiu? Justifiqueu la resposta.
[0,3 punts]
Es tractaria d’un aqüífer lliure, ja que és el
primer aqüífer trobat sota el sòl no limitat per una capa superior impermeable.
0,1 per
dir que és lliure i 0,2 per justificar-ho correctament.
c)
Al tall hi ha possibles trampes de petroli. Senyaleu-ne dues al dibuix.
[0,2 punts]
0,1 punts
per cada trampa ben situada.
d) La roca segell és
la que deté la migració del petroli cap a la superfície. Quina seria la roca
segell en el cas de la zona representada en el tall, si hi hagués petroli?
[0,2 punts]
Les argiles, perquè són impermeables.
0,2 punts per identificar
les argiles.
3.- Els recursos
naturals es poden classificar en renovables i no renovables.
a) Completeu la taula
següent indicant si l’aigua i el petroli són recursos renovables o no i
justifiqueu la resposta.
[0,6 punts]
Recurs |
És renovable? |
Justificació |
Aigua |
Sí |
L’aigua és un recurs renovable (a escala global), ja que el seu cicle de
regeneració és més curt que el de la seva extracció. |
Petroli |
No |
El petroli és un recurs no renovable, ja que el seu cicle de formació és
més llarg que el de la seva extracció. |
0,1 punts
per cada resposta i 0,2 per cada justificació correcta.
b)
Completeu la taula següent amb dos recursos naturals més, a part de l’aigua i el
petroli, i digueu si són renovables o no renovables.
[0,4
punts]
Recurs |
És renovable? |
Minerals |
No |
Boscos |
Sí |
Animals |
Sí |
Carbó |
No |
Aire |
Sí |
Etc. |
0,1 punts
per cada recurs i 0,1 punts per dir correctament si és o no renovable.
S’accepten
altres recursos.
[2
punts en total]
1.
a)
Tenint en compte els gasos que intervenen en el procés, empleneu els espais
buits del text següent.
[0,5
punts]
L'acidificació oceànica es produeix mitjançant l'absorció
de CO2 addicional
de l'atmosfera, que converteix el CO2 en
àcid carbònic a mesura que reacciona amb aigua de mar. En els sistemes d'aigua
dolça, les deposicions acidificants o
àcides es produeixen després de l'alliberament d'òxids de nitrogen i de diòxid de sofre a l'atmosfera,
principalment a causa de la combustió de combustibles fòssils, que poden caure
en forma seca o humida.
0,1
punts per cada espai emplenat correctament; en el cas de les deposicions acidificants
s’acceptarà pluja àcida, precipitació àcida.
b)
Empleneu les caselles buides que hi ha a la imatge amb el nom dels gasos que provoquen
l’acidificació dels ecosistemes marins (esquerra) i dels de l’aigua dolça (dreta),
i amb el tipus de pluja que provoquen.
[0,5
punts]
D’esquerra a dreta: acidificació:
CO2, SO2, NO2, pluja àcida.
0,1 punts per cada un dels 3 gasos i 0,1 per
acidificació (o altres paraules com ions H+, àcid carbònic..., que
cal considerar igualment vàlides) i la pluja/precipitació/deposició acida.
2.-
La taula següent mostra els canvis en el pH i en la concentració de H+
de les aigües oceàniques des de l’època preindustrial, i també les previsions
que fan els científics fins al 2100.
a) Utilitzant les dades de la taula, representeu en la quadrícula A la
variació de CO2 amb el temps, i en la quadrícula B, en una sola
gràfica, la variació del pH al llarg del temps (amb una línia discontínua) i la
variació de la concentració de H+ al llarg del temps (amb una línia
contínua).
[0,6 punts]
0,2 punts per cada gràfica;
en el cas que faltés la llegenda dels eixos, cal restar 0,1 punts en cada cas.
b) A partir de les
dues gràfiques que heu elaborat, expliqueu la variació del pH, de la
concentració de CO2 i de la concentració de H+ en les
aigües oceàniques al llarg del temps.
[0,4 punts]
Variació del pH i de la concentració |
Les aigües oceàniques, amb la industrialització, presenten una variació en
el seu pH, que cada cop es fa més àcid; aquesta variació és més acusada a
partir de l’any 2000 i és inversament proporcional a l’augment de
concentració de H+ a l’aigua, que presenta una variació ascendent
més acusada a partir també de l’any 2000. |
Concentració de CO2 |
A l’augmentar el CO2 atmosfèric, disminueix el pH. Amb la industrialització,
l'augment de CO2 atmosfèric genera un augment d'àcid carbònic als oceans, que és el responsable de l'alliberament de H+
i, com a conseqüència, l'acidificació de l'aigua. |
0,2 punts per cada explicació.
OPCIÓ B
[3
punts en total]
Les dades recollides per
la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) a la
mateixa ciutat (fictícia) durant els dies 21 i 22 de novembre de2017 són les
següents:
1. A
partir de les dades de la taula, responeu a les qüestions següents:
a) Les dades són d’emissió o d’immissió?
Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]
Són dades d’immissió,
ja que recullen les concentracions dels
contaminants presents a l’aire de la ciutat en un moment determinat.
0,2 p per
dir que són d’immissió i 0,2 p per l’explicació.
b) Quin
(o quins) dels contaminants analitzats ha provocat que calgui emetre l’avís per
a la població?
[0,2 punts]
Les partícules
(PM10), ja que és l’únic contaminant que supera els valors límit.
0,1 p per
dir que són les partícules i 0,1 p per l’explicació.
c) El titular de la notícia conté un error: parla de partícules
metàl·liques per
referir-se a les PM10. Expliqueu què són les PM10 i
esmenteu-ne dues fonts.
[0,4 punts]
Aquests tipus
de contaminant són partícules sòlides o líquides de diàmetre inferior a 10µm,
però no forçosament metàl·liques, sinó que poden ser pols, fums, gotetes
d’hidrocarburs, etc.
Les fonts poden ser:
Naturals: volcans, incendis, vent...
Antropogèniques: trànsit, fonts estacionàries
de combustió: calefacció domèstica, indústria, incineració de residus
industrials i urbans i centrals tèrmiques de combustibles fòssils, construcció,
pedreres i mineria, cimenteres, indústria ceràmica, foneries, focs agrícoles.
0,2 p per explicar què són les PM10 i 0,1 p per cadascuna de les fonts (no
cal que distingeixin entre naturals i antropogèniques).
2. Completeu la taula següent amb una font natural, una font antropogènica
i un possible efecte d’alguns dels contaminants analitzats per l’XVPCA. Si en
algun cas no hi ha font emissora, ja sigui natural o antropogènica,
especifiqueu-ho.
[1 punt]
Contaminant |
Font natural |
Font antropogènica |
Efecte |
SO2 |
Volcans |
Refineries de petroli |
Pluja àcida |
CO |
Incendis |
Transport: principalment vehicles de gasolina |
Mal de cap, somnolència i fins i tot la mort
de persones |
NOx |
Descomposició bacteriana de nitrats
orgànics, la combustió vegetal (incendis forestals), les tempestes |
Transport |
Irritació als ulls |
O3 |
No hi ha emissions [però a la troposfera es forma amb la presència |
No hi ha emissions directes, es forma com a contaminant
secundari amb la presència
d’òxids de nitrogen |
Tos, irritacions a la faringe, coll i els ulls i dificultats respiratòries
com la gola seca. Corrosió de metalls |
0,1 punts per cada casella
completada correctament.
3. La taula següent mostra l’evolució al llarg
d’un dia de les concentracions de contaminants a Lespau. Fixeu-vos en les dades
de la taula i responeu a les qüestions.
a) Digueu a quines hores s’obtenen les màximes concentracions dels
contaminants de la taula. Comenteu les causes de les variacions.
[0,6 punts]
Contaminant |
Hores de màxima concentració |
Causes |
O3 |
S’observa una major concentració d’ozó en les hores de màxima |
L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no és emès per cap focus. És
d'origen fotoquímic, és a dir, es forma per l'acció de la llum solar i en presència d'òxids de nitrogen i hidrocarburs. |
NOx |
A les primeres hores del matí i darreres del vespre augmenten les |
La causa més probable seria el trànsit. Part del NO2
podria provenir de l’oxidació de NO per reaccions
fotoquímiques, per això és més abundant en les hores de llum. |
0,1 punts per dir correctament les
hores de màxima concentració en cada cas i 0,2 punts per cada causa; és
suficient si ho atribueixen als conceptes en negreta.
S’acceptaran altres explicacions
coherents.
b) Si les emissions no han variat durant els dies esmentats en la notícia,
quina situació meteorològica deu haver predominat a la ciutat de Lespau que
hagi pogut afavorir l’episodi de contaminació? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]
Situació
anticiclònica, estabilitat de l’atmosfera i absència de vents i precipitacions,
ja que en aquestes condicions es dificulta la dispersió dels contaminants; a
més a més, l’absència de nuvolositat afavoreix la irradiació necessària perquè s’esdevinguin
les reaccions fotoquímiques.
0,2 punts
per parlar d'anticicló, 0,1 punts per dir que no hi ha dispersió i 0,1 punts per
parlar de forta insolació.
[2
punts en total]
Llegiu
atentament el text següent.
1. Galícia
és una zona molt castigada pels incendis i això ha comportat problemes a la
costa, perquè arriben cendres a les ries gallegues i provoquen una contaminació
terra-mar.
a) Expliqueu per què les pluges poden provocar
l’arribada de cendres dels incendis a la costa.
[0,4 punts]
L’erosió
hídrica s’accelera si les pluges són abundants; si s’ha produït un incendi la
desforestació augmenta la vulnerabilitat del sòl i, per tant, les cendres poden
arribar a la ria.
0,2 punts
per explicar l’increment de l’erosionabilitat del sòl i 0,2 punts per relacionar-ho
amb la major erosió hídrica.
b) L’estudi de les zones en risc d’erosió es basa en dos conceptes:
l’erosivitat i l’erosionabilitat. Quina és la diferència entre aquests dos
conceptes?
[0,2 punts]
L’erosivitat fa
referència a la capacitat erosiva d’un agent en un lloc determinat (aigua,
glaç, vent) i l'erosionabilitat és la vulnerabilitat d’un sòl per a ser degradat.
L’erosivitat depèn de l’agent i
l’erosionabilitat depèn del tipus de sòl, l'orografia i la vegetació.
0,2 punts
si es dona qualsevol de les dues possibilitats que s’apunten.
c) A més de l’erosió del sòl, quins altres impactes es poden derivar dels
incendis forestals? Esmenteu-ne dos.
[0,4 punts]
·
Contaminació
atmosfèrica
·
Desplaçament de
població
·
Víctimes (morts
o ferits)
·
Pèrdua de
diversitat biològica
0,2 punts
per cada impacte correcte.
S’admetran altres impactes si s’exposen correctament.
2. El
text associa una part de la problemàtica dels incendis a la manca de pluges en
el darrer any, fet que va provocar un avançament de la prohibició de fer cremes
controlades.
a) Quan hi ha una situació de risc, es poden
aplicar mesures preventives i mesures correctores. Expliqueu què significa cada
un d’aquests conceptes i poseu un exemple de cada tipus de mesura en el cas
dels incendis.
[0,4 punts]
Significat |
Exemple |
|
Mesura preventiva |
Són mesures que van adreçades a actuar |
·
Neteja
de franges de protecció ·
Campanyes
de sensibilització que promoguin evitar negligències. ·
Gestió
forestal adequada, que eviti plantacions de monocultius d’arbres que puguin
afavorir la propagació del foc (pins i eucaliptus, per exemple). ·
Establiment
de models de vigilància per satèl·lit de les zones de més risc. ·
Intervencions
especials, com ara la creació de tallafocs i la tala selectiva sota les
línies elèctriques (que han estat la causa d’alguns incendis importants). ·
Evitar
conductes d’alt risc (encendre foc al bosc, llençar vidres o cigarrets
encesos, circular pel bosc en èpoques de sequera) i col·laborar en l’extinció
dels incendis. |
Mesura correctora |
Mesures adreçades a tornar el medi al seu estat abans de ser exposat
al risc. |
·
Reforestació ·
Rehabilitació
de terres |
0,1 punts per cada resposta.
b) Completeu la taula següent indicant si les mesures de la columna de
l’esquerra són de predicció o de prevenció.
[0,6 punts]
Mesura |
Predicció / Prevenció |
Creació de franges de protecció forestal |
Prevenció |
Revegetació |
Prevenció |
Mapes de perillositat |
Predicció |
Basses de reserva d’aigua a les zones forestals |
Prevenció |
Càmeres de control d’inici dels incendis |
Predicció |
Posada en pràctica de simulacres |
Prevenció |
0,1 punts per cada resposta correcta.