SETEMBRE 2018 SÈRIE 3

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts en total]

 

Llegiu atentament la notícia següent i observeu el mapa que hi ha al costat.

 

 

1.- Segons la notícia, el terratrèmol ha estat de magnitud 8,2; però, en canvi, en la imatge que acompanya la notícia s'hi diu que és un mapa de la intensitat del terratrèmol.


a) Què és la magnitud d’un terratrèmol? Quina escala s’utilitza per a mesurar-la?

[0,4 punts]

 

Definició

És la mesura de l’energia alliberada durant el terratrèmol

Nom de l’escala de mesurament

RICHTER


0,2 per la definició

0,2 pel nom


b) Què indica la intensitat d’un terratrèmol? Quina escala s’utilitza per a mesurar-la?
[0,4 punts]

Què indica?

Consisteix en l'avaluació dels efectes (danys, ferits, víctimes...)

Nom de l’escala de mesurament

Mercalli o MSK


0,2 per la descripció

0,2 pel nom

 

c) Els fragments marcats en negreta en el text de la notícia fan referència al factor de perillositat, al factor d’exposició o a tots dos factors? Justifiqueu la resposta.
[0,2 punts]

 

Fragment del text

Factor i justificació

Un terratrèmol de magnitud 8.2
[...]

PERILLOSITAT

[...] ha afectat més de cinquanta
milions de mexicans

EXPOSICIÓ


0,1 per cada factor

 

2.- En un altre fragment de la notícia s’afirmava el següent: “El Centre d'Alerta de Tsunamis del Pacífic ha emès una alerta per a Mèxic, Guatemala, El Salvador, Costa Rica, Nicaragua, Panamà, Hondures i l'Equador. Les autoritats calculen que les onades podrien superar els quatre metres.”


a) Què és un tsunami?

[0,4 punts]


Onada o un conjunt de diverses onades provocades per una explosió volcànica, enfonsament de la caldera, esllavissades submarines o per un terratrèmol. Tenen una gran longitud d’ona (>100 km) i una altura d’ona relativament baixa a alta mar (uns tres metres), però que quan arriba a la costa augmenta molt més i de vegades arriba a desenes de metres.


0,4 per una descripció correcta. Si no s’esmenta el canvi de l’altura de l’ona a l’arribar a la costa es resta 0,1 punts.


b) Esmenteu dues causes que poden provocar un tsunami, a més dels terratrèmols.

[0,4 punts]

 

·         Volcans

·         Meteorits

·         Esllavissades en el fons marí

·         Esfondraments d’estructures sempre que hi hagi un desplaçament vertical al mar

 

0,2 per cada una


c) Es pot predir l’arribada d’un tsunami en el cas que sigui causat per un terratrèmol? Justifiqueu la resposta.

[0,2 punts]


Sí. En el cas que la causa sigui un terratrèmol, els sismògrafs reben la situació i magnitud del terratrèmol i es pot calcular l’hora d’arribada a la costa i la seva amplitud.

També s’accepta que afirmin que els sismògrafs reben el senyal de l’epicentre i a partir de la velocitat de les ones sísmiques es pot calcular quant trigarà a arribar el tsunami.


0,1 per contestar afirmativament i 0,1 per la justificació. No s’accepta si diuen que és perquè el terratrèmol es pot predir.

 

3.- Chiapas va ser l’estat mexicà més afectat pel terratrèmol. Observeu atentament el mapa següent, on s’indiquen les plaques properes a la zona de l’epicentre del terratrèmol, i responeu a les qüestions que es plantegen.

 

 

a) Indiqueu el nom de les plaques A i B.

[0,4 punts]

 

PLACA A

Placa del Carib

PLACA B

Placa de Cocos


0,2 per cada nom correcte.


b) Entre aquestes plaques s’hi observen diferents tipus de contactes. Indiqueu el nom de cadascun i definiu el moviment que s’està produint en cada cas.

[0,6 punts]

 

Símbol

Tipus de límit

Descripció

Límit transformant

Les dues plaques ni s’acosten ni se separen, sinó que
es desplacen lateralment.

Límit convergent

Dues plaques litosfèriques s’apropen i xoquen. Una
d’elles, la més densa, subdueix per sota de l’altra.


0,1 per cada nom correcte i 0,2 per cada descripció.

 

 

 

SÈRIE 3, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts en total]

 

1. La gestió dels residus sòlids es pot dur a terme de diverses maneres.


a) Relacioneu els termes següents amb la situació que els correspon: reducció, reutilització, inertització, reciclatge, transformació. Empleneu les caselles buides amb el terme adient.
[0,5 punts]

 

Terme

Situació

Reutilització

La Marta és dissenyadora de joies i converteix les càpsules de cafè buides en unes arracades molt vistoses.

Reciclatge

Tot el vidre que es recull als contenidors verds és tractat per a convertir-lo en pols de vidre, que serveix per a alimentar els forns on es couen nous objectes de vidre.

Reducció

Els supermercats han deixat de donar les bosses de plàstic gratuïta ment, fet que ha provocat que l’ús d’aquest tipus de bosses hagi disminuït de manera significativa.

Transformació

Una bona part dels residus orgànics que es recullen durant els treballs de manteniment dels parcs i jardins s’acabarà convertint en biomassa útil com a adob

Inertització

Les cendres que provenen de les plantes incineradores tenen menys perillositat que els residus sense incinerar, perquè se n’ha reduït el potencial de transformació física, química o biològica

 

0,1 per cada terme col·locat correctament.

b) Definiu el terme valorització de residus i indiqueu quines de les situacions anteriors estan relacionades amb aquest concepte.
[0,5 punts]

 

La valorització de residus inclou qualsevol tractament adreçat a recuperar una part del valor dels residus, i pot ser material o energètica.
Reciclatge, reutilització i transformació entren dins del concepte (si diuen inertització també es dona com a correcte).

0,2 per la definició i 0,3 per cada situació relacionada amb el concepte.

 

 

2. La incineració de residus té l’avantatge de reduir el volum dels residus sòlids, a banda de disminuir-ne la perillositat. Té com a inconvenient l’emissió de gasos a l’atmosfera.


a) En una planta incineradora, 1000 kg de residus secs s’han transformat en 150 kg de cendres. Completeu la taula següent sobre la reducció de pes dels residus.
[0,4 punts]

 

En quina quantitat (en kg)
s'ha reduït el pes dels
residus?

En quin percentatge s'han reduït els residus sòlids?

Resposta:

850 kg

Resposta:

85 %


0,2 punts per cada resposta.

b) Completa la taula següent sobre les emissions de gasos a l'atmosfera.

[0,4 punts]

 

Si la incineració es fa correctament, quins dos gasos (un d’ells contaminant) s’alliberen majoritàriament a l’atmosfera en els processos d’incineració?

Quin és l'impacte ambiental més important relacionat amb l’emissió descontrolada del gas contaminant?

CO2 i vapor d’aigua

L’increment de l'efecte hivernacle


0,2 pel CO2, 0,2 pel vapor d’aigua i 0,2 per l'efecte hivernacle.

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 3, Exercici 3A

[3 punts en total]

 

1. Observeu la imatge següent, que mostra un tall geològic, i responeu a les qüestions.

 



a) Empleneu les caselles buides de la taula de sota escrivint, al costat de cada roca, quin dels usos següents pot tenir: ceràmica, morter de calç, pedra d’esmolar, pedra ornamental. Tingueu en compte que a cada roca li correspon un sol ús.
[0,4 punts]

 

Roca

Ús

Conglomerats

pedra ornamental

Gresos

pedra d’esmolar

Argiles

ceràmica

Calcàries

morter de calç


0,1 per cada ús col·locat correctament.
Ús ornamental ho poden posar a quasi totes, però alerta que no es pot repetir cap ús.

 

b) Quina de les quatre roques és més impermeable? Justifiqueu la resposta.

[0,4 punts]

 

Les argiles són la litologia més impermeable; és així perquè tenen els grans molt fins i, per tensió superficial, no deixen circular l’aigua a través seu. La calcària, que també pot ser molt fina, pot tenir porositat secundària, cosa que li confereix permeabilitat.


0,2 punts per identificar les argiles i 0,2 per la justificació (no cal raonar sobre la permeabilitat de les calcàries).


c) Quina de les quatre roques pot presentar porositat pel fenomen de la carstificació?

[0,2 punts]

 

Les calcàries.

S’accepta si argumenten que el conglomerat que tingui ciment calcari també es pot carstificar.

 


2.- L'aigua i el petroli són dos recursos naturals estratègics. A partir del tall geològic de la imatge, responeu les qüestions següents relacionades amb aquests recursos.

 


a) Sabem que l’aigua freàtica aflora a la superfície en dues zones del tall. En el tall geològic, senyaleu amb una fletxa aquestes dues zones i traceu una línia més o menys horitzontal per on passaria aproximadament el nivell freàtic.

[0,3 punts]

0,1 punts per cada zona i 0,1 per marcar la línia del nivell freàtic.


b) L’aqüífer constituït per l’aigua que es troba a les calcàries és lliure o captiu? Justifiqueu la resposta.

[0,3 punts]


Es tractaria d’un aqüífer lliure, ja que és el primer aqüífer trobat sota el sòl no limitat per una capa superior impermeable.


0,1 per dir que és lliure i 0,2 per justificar-ho correctament.


c) Al tall hi ha possibles trampes de petroli. Senyaleu-ne dues al dibuix.

[0,2 punts]


0,1 punts per cada trampa ben situada.

 

d) La roca segell és la que deté la migració del petroli cap a la superfície. Quina seria la roca segell en el cas de la zona representada en el tall, si hi hagués petroli?

[0,2 punts]


Les argiles, perquè són impermeables.

0,2 punts per identificar les argiles.



3.- Els recursos naturals es poden classificar en renovables i no renovables.

a) Completeu la taula següent indicant si l’aigua i el petroli són recursos renovables o no i justifiqueu la resposta.

[0,6 punts]

 

Recurs

És renovable?

Justificació

Aigua

L’aigua és un recurs renovable (a escala global), ja que el seu cicle de regeneració és més curt que el de la seva extracció.
Si argumenten que a escala local en certes zones l’aigua es considerada no renovable, la resposta també es dona com a correcta.

Petroli

No

El petroli és un recurs no renovable, ja que el seu cicle de formació és més llarg que el de la seva extracció.


0,1 punts per cada resposta i 0,2 per cada justificació correcta.

b) Completeu la taula següent amb dos recursos naturals més, a part de l’aigua i el petroli, i digueu si són renovables o no renovables.

[0,4 punts]

 

Recurs

És renovable?

Minerals

No

Boscos

Animals

Carbó

No

Aire

Etc.


0,1 punts per cada recurs i 0,1 punts per dir correctament si és o no renovable.
S’accepten altres recursos.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4A

[2 punts en total]

 

 

1.
a) Tenint en compte els gasos que intervenen en el procés, empleneu els espais buits del text següent.

[0,5 punts]


L'acidificació oceànica es produeix mitjançant l'absorció de CO2 addicional de l'atmosfera, que converteix el CO2 en àcid carbònic a mesura que reacciona amb aigua de mar. En els sistemes d'aigua dolça, les deposicions acidificants o àcides es produeixen després de l'alliberament d'òxids de nitrogen i de diòxid de sofre a l'atmosfera, principalment a causa de la combustió de combustibles fòssils, que poden caure en forma seca o humida.


0,1 punts per cada espai emplenat correctament; en el cas de les deposicions acidificants s’acceptarà pluja àcida, precipitació àcida.


b) Empleneu les caselles buides que hi ha a la imatge amb el nom dels gasos que provoquen l’acidificació dels ecosistemes marins (esquerra) i dels de l’aigua dolça (dreta), i amb el tipus de pluja que provoquen.

[0,5 punts]


D’esquerra a dreta: acidificació: CO2, SO2, NO2, pluja àcida.

 

0,1 punts per cada un dels 3 gasos i 0,1 per acidificació (o altres paraules com ions H+, àcid carbònic..., que cal considerar igualment vàlides) i la pluja/precipitació/deposició acida.


2.- La taula següent mostra els canvis en el pH i en la concentració de H+ de les aigües oceàniques des de l’època preindustrial, i també les previsions que fan els científics fins al 2100.

 

 

a) Utilitzant les dades de la taula, representeu en la quadrícula A la variació de CO2 amb el temps, i en la quadrícula B, en una sola gràfica, la variació del pH al llarg del temps (amb una línia discontínua) i la variació de la concentració de H+ al llarg del temps (amb una línia contínua).
[0,6 punts]

 

 

0,2 punts per cada gràfica; en el cas que faltés la llegenda dels eixos, cal restar 0,1 punts en cada cas.


b) A partir de les dues gràfiques que heu elaborat, expliqueu la variació del pH, de la concentració de CO2 i de la concentració de H+ en les aigües oceàniques al llarg del temps.

[0,4 punts]

 

Variació del pH i de la concentració
 de H+

Les aigües oceàniques, amb la industrialització, presenten una variació en el seu pH, que cada cop es fa més àcid; aquesta variació és més acusada a partir de l’any 2000 i és inversament proporcional a l’augment de concentració de H+ a l’aigua, que presenta una variació ascendent més acusada a partir també de l’any 2000.

Concentració de CO2

A l’augmentar el CO2 atmosfèric, disminueix el pH. Amb la industrialització, l'augment de CO2 atmosfèric genera un augment d'àcid carbònic als oceans, que és el responsable de l'alliberament de H+ i, com a conseqüència, l'acidificació de l'aigua.


0,2 punts per cada explicació.

 

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 3, Exercici 3B

[3 punts en total]

 

 

Les dades recollides per la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA) a la mateixa ciutat (fictícia) durant els dies 21 i 22 de novembre de2017 són les següents:

 

 

1. A partir de les dades de la taula, responeu a les qüestions següents:


a) Les dades són d’emissió o d’immissió? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]

 

Són dades d’immissió, ja que recullen les concentracions dels contaminants presents a l’aire de la ciutat en un moment determinat.


0,2 p per dir que són d’immissió i 0,2 p per l’explicació.

b) Quin (o quins) dels contaminants analitzats ha provocat que calgui emetre l’avís per a la població?
[0,2 punts]

 

Les partícules (PM10), ja que és l’únic contaminant que supera els valors límit.


0,1 p per dir que són les partícules i 0,1 p per l’explicació.

 

c) El titular de la notícia conté un error: parla de partícules metàl·liques per referir-se a les PM10. Expliqueu què són les PM10 i esmenteu-ne dues fonts.
[0,4 punts]

 

Aquests tipus de contaminant són partícules sòlides o líquides de diàmetre inferior a 10µm, però no forçosament metàl·liques, sinó que poden ser pols, fums, gotetes d’hidrocarburs, etc.

Les fonts poden ser:
Naturals: volcans, incendis, vent...
Antropogèniques: trànsit, fonts estacionàries de combustió: calefacció domèstica, indústria, incineració de residus industrials i urbans i centrals tèrmiques de combustibles fòssils, construcció, pedreres i mineria, cimenteres, indústria ceràmica, foneries, focs agrícoles.

 

0,2 p per explicar què són les PM10 i 0,1 p per cadascuna de les fonts (no cal que distingeixin entre naturals i antropogèniques).

2. Completeu la taula següent amb una font natural, una font antropogènica i un possible efecte d’alguns dels contaminants analitzats per l’XVPCA. Si en algun cas no hi ha font emissora, ja sigui natural o antropogènica, especifiqueu-ho.
[1 punt]

 

Contaminant

Font natural

Font antropogènica

Efecte

SO2

Volcans

Refineries de petroli
Transport: principalment vehicles de gasoil
Centrals tèrmiques
Combustió de carburants: líquids i sòlids
Cimenteres

Pluja àcida
Irritació dels ulls i mucoses
Malalties respiratòries
Corrosió de materials de construcció

CO

Incendis

Transport: principalment vehicles de gasolina
Centrals tèrmiques
Combustió de carburants: gas natural, líquids i sòlids
Incineradores
Cremacions agrícoles
Refineries
Cimenteres
Fàbriques de vidre i de ceràmica

Mal de cap, somnolència i fins i tot la mort de persones

NOx

Descomposició bacteriana de nitrats orgànics, la combustió vegetal (incendis forestals), les tempestes
elèctriques, erupcions volcàniques, etc.

Transport
Centrals tèrmiques
Combustió de carburants: gas
natural, líquids i sòlids
Incineradores
Cimenteres
Fàbriques de vidre
Refineries

Irritació als ulls
Inflamació de les vies
respiratòries
Augment dels símptomes de bronquitis i/o de la resposta
al·lèrgica en les persones asmàtiques
Disminució de la funció pulmonar
Pluja àcida
Disminució del creixement de les plantes
Corrosió de materials

O3

No hi ha emissions [però a la troposfera es forma amb la presència
d’òxids de nitrogen i la radiació solar;
tempestes elèctriques]

No hi ha emissions directes, es forma com a contaminant secundari amb la presència d’òxids de nitrogen

Tos, irritacions a la faringe, coll i els ulls i dificultats respiratòries com la gola seca.
Altres problemes respiratoris com una incidència més gran i un agreujament de l'asma, la reducció de la funció pulmonar i una inflamació de les vies respiratòries, que generi símptomes respiratoris i una alteració del rendiment.

Corrosió de metalls
Clivellament del cautxú


0,1 punts per cada casella completada correctament.

 

3. La taula següent mostra l’evolució al llarg d’un dia de les concentracions de contaminants a Lespau. Fixeu-vos en les dades de la taula i responeu a les qüestions.

 

 

a) Digueu a quines hores s’obtenen les màximes concentracions dels contaminants de la taula. Comenteu les causes de les variacions.
[0,6 punts]

 

Contaminant

Hores de màxima concentració

Causes

O3

S’observa una major concentració d’ozó en les hores de màxima
insolació.

L’ozó és un contaminant secundari, és a dir, no és emès per cap focus. És d'origen fotoquímic, és a dir, es forma per l'acció de la llum solar i en presència d'òxids de nitrogen i hidrocarburs.

NOx

A les primeres hores del matí i darreres del vespre augmenten les
concentracions de NO i NO2.

La causa més probable seria el trànsit. Part del NO2 podria provenir de l’oxidació de NO per reaccions fotoquímiques, per això és més abundant en les hores de llum.


0,1 punts per dir correctament les hores de màxima concentració en cada cas i 0,2 punts per cada causa; és suficient si ho atribueixen als conceptes en negreta.
S’acceptaran altres explicacions coherents.

 

b) Si les emissions no han variat durant els dies esmentats en la notícia, quina situació meteorològica deu haver predominat a la ciutat de Lespau que hagi pogut afavorir l’episodi de contaminació? Justifiqueu la resposta.
[0,4 punts]

 

Situació anticiclònica, estabilitat de l’atmosfera i absència de vents i precipitacions, ja que en aquestes condicions es dificulta la dispersió dels contaminants; a més a més, l’absència de nuvolositat afavoreix la irradiació necessària perquè s’esdevinguin les reaccions fotoquímiques.


0,2 punts per parlar d'anticicló, 0,1 punts per dir que no hi ha dispersió i 0,1 punts per parlar de forta insolació.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4B

[2 punts en total]

 

Llegiu atentament el text següent.

 

 

1. Galícia és una zona molt castigada pels incendis i això ha comportat problemes a la costa, perquè arriben cendres a les ries gallegues i provoquen una contaminació terra-mar.


a) Expliqueu per què les pluges poden provocar l’arribada de cendres dels incendis a la costa.
[0,4 punts]

 

L’erosió hídrica s’accelera si les pluges són abundants; si s’ha produït un incendi la desforestació augmenta la vulnerabilitat del sòl i, per tant, les cendres poden arribar a la ria.


0,2 punts per explicar l’increment de l’erosionabilitat del sòl i 0,2 punts per relacionar-ho amb la major erosió hídrica.

 

b) L’estudi de les zones en risc d’erosió es basa en dos conceptes: l’erosivitat i l’erosionabilitat. Quina és la diferència entre aquests dos conceptes?
[0,2 punts]

 

L’erosivitat fa referència a la capacitat erosiva d’un agent en un lloc determinat (aigua, glaç, vent) i l'erosionabilitat és la vulnerabilitat d’un sòl per a ser degradat.
L’erosivitat depèn de l’agent i l’erosionabilitat depèn del tipus de sòl, l'orografia i la vegetació.


0,2 punts si es dona qualsevol de les dues possibilitats que s’apunten.

c) A més de l’erosió del sòl, quins altres impactes es poden derivar dels incendis forestals? Esmenteu-ne dos.
[0,4 punts]

 

·         Contaminació atmosfèrica

·         Desplaçament de població

·         Víctimes (morts o ferits)

·         Pèrdua de diversitat biològica


0,2 punts per cada impacte correcte.

S’admetran altres impactes si s’exposen correctament.

 

2. El text associa una part de la problemàtica dels incendis a la manca de pluges en el darrer any, fet que va provocar un avançament de la prohibició de fer cremes controlades.


a) Quan hi ha una situació de risc, es poden aplicar mesures preventives i mesures correctores. Expliqueu què significa cada un d’aquests conceptes i poseu un exemple de cada tipus de mesura en el cas dels incendis.
[0,4 punts]

 

Significat

Exemple

Mesura preventiva

Són mesures que van adreçades a actuar
estructuralment o legislativament contra un risc per minimitzar-ne els efectes en cas que es produeixi.

·         Neteja de franges de protecció

·         Campanyes de sensibilització que promoguin evitar negligències.
Legislació estricta que prohibeixi fer foc al bosc o en els seus límits, especialment en èpoques de risc.

·         Gestió forestal adequada, que eviti plantacions de monocultius d’arbres que puguin afavorir la propagació del foc (pins i eucaliptus, per exemple).

·         Establiment de models de vigilància per satèl·lit de les zones de més risc.

·         Intervencions especials, com ara la creació de tallafocs i la tala selectiva sota les línies elèctriques (que han estat la causa d’alguns incendis importants).

·         Evitar conductes d’alt risc (encendre foc al bosc, llençar vidres o cigarrets encesos, circular pel bosc en èpoques de sequera) i col·laborar en l’extinció dels incendis.

Mesura correctora

Mesures adreçades a tornar el medi al seu estat abans de ser exposat al risc.
Mesures per recuperar l’espai el més natural possible.

·         Reforestació

·         Rehabilitació de terres


0,1 punts per cada resposta.

 

b) Completeu la taula següent indicant si les mesures de la columna de l’esquerra són de predicció o de prevenció.
[0,6 punts]

 

Mesura

Predicció / Prevenció

Creació de franges de protecció forestal

Prevenció

Revegetació

Prevenció

Mapes de perillositat

Predicció

Basses de reserva d’aigua a les zones forestals

Prevenció

Càmeres de control d’inici dels incendis

Predicció

Posada en pràctica de simulacres

Prevenció


0,1 punts per cada resposta correcta.