JUNY
2018 SÈRIE 1
Feu els
exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals
consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre
exercicis.
SÈRIE 1, Exercici 1 (obligatori)
[3
punts en total]
La taula següent conté la informació proporcionada per quatre sondatges
duts a terme a la plana al·luvial d’un riu per tal de determinar la idoneïtat
d’una explotació dels materials d’aquesta plana al·luvial. Els sondatges a
banda i banda del riu han arribat als 30 m de profunditat en cada punt.
1. Completeu el tall de la figura següent amb les dades obtingudes en els
sondatges anteriors i indiqueu la posició del nivell freàtic. Suposeu que
l’escala horitzontal i vertical són iguals.
[1 punt]
1 punt per un
dibuix similar: Si no s’acaba el dibuix però se situen dades parcialment es pot
comptabilitzar la meitat. 0,1 p per cada sondatge i 0,1 p per situar el nivell
freàtic.
2. S’ha decidit situar l’explotació
sobre el punt on s’ha dut a terme el sondatge 2.
a) Completeu la fitxa informativa
següent sobre aquesta explotació del recurs a la superfície.
[0,6 punts]
Recurs explotat |
Àrids (s’accepten graves i sorres) |
Tipus d’explotació |
Gravera |
Ús |
Àrids per a l’elaboració formigó i morter |
0,2p per cada concepte. S’acceptaran altres usos.
b) Les altres roques que afloren a
la zona també podrien ser explotades com a recursos. Esmenteu una aplicació de
cada una d’aquestes roques.
[0,4 punts]
Roques |
Aplicacions |
Argiles |
Maons, teules, productes ceràmics, productes
refractaris |
Calcàries |
Calç, ciment, aglomerants, roques ornamentals, roques
de construcció |
0,4p en total: 0,1p per cada aplicació. S’accepten altres
usos.
3. Un cop finalitzada l’explotació, es vol utilitzar aquesta mateixa
excavació per a la construcció d’un abocador de residus sòlids urbans.
a) Proposeu dues raons
que podrien fer desestimar aquesta proposta i justifiqueu-les.
[0,4 punts]
- Com que l’abocador estaria situat a
la plana al·luvial podria tenir inundacions.
- Els lixiviats procedents de l’abocador podrien contaminar l’aqüífer.
0,4p en total: 0,2p per cada
raó ben justificada, se’n poden valorar de diferents si són coherents.
b) Un cop desestimat l’abocador,
després de l’activitat extractiva caldrà restaurar la zona per a usos diversos.
Esmenteu tres actuacions que caldria dur a terme i indiqueu quina finalitat
tindria cadascuna.
[0,6 punts]
La restauració hauria de consistir principalment
en:
- Reomplir els sots o forats, amb la qual cosa es disminuirà l’impacte visual.
- Cobrir els aqüífers exposats a la superfície per protegir-los de possible
contaminació.
- Disminuir el pendent dels talussos que hagin pogut quedar.
- Restituir el sòl fèrtil que permetrà el desenvolupament de la vegetació i la
recuperació dels ecosistemes naturals o dels camps de conreu.
- Revegetar amb vegetació autòctona per recuperar els
ecosistemes afectats i evitar l’erosió del sòl.
0,6p en total: 0,2p per cada actuació, se’n poden valorar de diferents si
són coherents.
SÈRIE 1, Exercici 2 (obligatori)
[2
punts en total]
Les imatges següents corresponen al que es coneix com a desastre del Prestige, ocorregut el novembre del 2002 a les costes de
Galícia. El Prestige, un petrolier monobuc carregat
amb 77 000 tones de fuel, va patir una avaria: s’hi va obrir una via d’aigua
com a conseqüència d’un temporal a l’Atlàntic. Deu dies després, el vaixell es
va enfonsar a 250 km de la costa gallega. El fuel que transportava va anar a
parar al mar, la qual cosa va causar la catàstrofe ambiental més important succeïda
mai a Espanya. Milers de voluntaris es van mobilitzar per ajudar en les tasques
de neteja.
1. Responeu a les qüestions
següents:
a) El fuel és una fracció de la destil·lació
del petroli. Indiqueu quin tipus de recurs és el petroli segons l’ús i la
disponibilitat.
[0,2 punts]
Tipus de recurs segons ús |
Tipus de recurs segons disponibilitat |
Recurs energètic |
Recurs no renovable |
0,10 punts per esmentar que es tracta d’un recurs energètic.
0,10 punts per esmentar que és un recurs no renovable.
b) El text esmenta que
l’enfonsament del Prestige va causar la catàstrofe
ambiental més important succeïda mai a Espanya. Com s’anomena aquest tipus de
catàstrofe? Expliqueu breument en què consisteix.
[0,4 punts]
La catàstrofe ambiental va ser una
marea negra o vessament de petroli.
Una marea negra és una massa oliosa que es crea quan es produeix un vessament al
mar d’una quantitat important d’hidrocarburs, que ocupa la part superior del
mar i la línia de la costa.
0,10 punts per esmentar marea negra o vessament de petroli.
0,30 punts per una explicació semblant a la pauta.
c) Esmenteu dos impactes que es
poden produir a conseqüència d’aquesta catàstrofe ambiental.
[0,4 punts]
·
Contaminació dels ecosistemes marins
·
Mort d’organismes marins per toxicitat
·
Pèrdua del poder termoaïllant
dels animals
·
Manca d’oxigenació a causa de la pel·lícula impermeable
que genera el petroli; desestabilització de la flotabilitat
·
Pèrdua de diversitat;
·
Qualsevol altra resposta coherent amb el context
0,20 punts per cada impacte
2. Sabent que el carbó també és un combustible fòssil, responeu a les
qüestions següents:
a) En la taula següent hi ha, desordenades, les diferents etapes de
formació del carbó. Ordeneu-les cronològicament emplenant les caselles de la
dreta amb el número corresponent de l’1 al 6.
[0,6 punts]
Descripció de l’etapa |
Núm. d’ordre en el procés |
Els bacteris anaerobis comencen a descompondre les restes orgàniques i
provoquen un enriquiment en carboni a causa de l’eliminació d’oxigen,
nitrogen i hidrogen |
2 |
S’incrementa la pressió i es perd aigua. Es forma lignit |
4 |
S’assoleixen els valors màxims de pressió i temperatura. Es forma l’antracita |
6 |
Es forma una massa marronosa, la torba |
3 |
Les restes vegetals s’acumulen al fons d’una zona pantanosa amb aigües estancades
i manca d’oxigen |
1 |
Les condicions es mantenen durant un temps llarg i es forma hulla |
5 |
0,10 punts per cada casella correcta
b) El
Govern dels Estats Units està fent una aposta molt forta per a tornar a
explotar les reserves de carbó. Esmenteu dues utilitats del carbó.
[0,4 punts]
Les utilitats poden ser:
· Centrals tèrmiques (obtenció
d’electricitat)
· Calefacció
· Indústries metal·lúrgiques
· Transport
· S’accepten altres respostes
coherents, però no absurdes
0,2 punts per cada utilitat correcta.
OPCIÓ A
[3
punts en total]
1.
A partir del text que heu llegit, responeu a les qüestions següents:
a) Expliqueu què és una
allau.
[0,2 punts]
Les allaus són masses en moviment del
mantell nival, sovint barrejades amb rocs, brancatge i sòl arrencat que cauen
pel vessant d’una muntanya, a causa de la gravetat, a una velocitat més o menys
elevada.
0,20 punts
0,10 punts per una resposta parcial
b) Segons els geòlegs,
l’allau potser va ser provocada per un dels diversos terratrèmols de magnitud
superior a 5 que hi havia hagut a la zona. Esmenteu dues causes més que poden
provocar allaus.
[0,4 punts]
Causes que poden provocar allaus, a
banda del sismes, poden ser:
· Acumulació de gruixos elevats de neu
· Estat de la neu
· Temperatures elevades
· El pendent
· Forma del terreny
· Presència de vegetació
· Presència de plaques
· Desglaç primaveral
· Altres causes coherents amb el context
0,20 punts per cada factor correcte
c) A la dècada dels
noranta, els mapes geomorfològics ja indicaven que l’hotel es trobava en una
zona de risc i que s’havien de prendre mesures preventives. Què són les mesures
preventives? Esmenteu-ne dues en relació amb les allaus.
[0,4 punts]
Les mesures preventives són aquelles accions o decisions que intenten
impedir o minimitzar un impacte o un risc a partir del coneixement del medi,
dels processos que hi tenen lloc, etc.
Hi ha diferents mesures preventives. Les més
importants són:
·
Posar pantalles flexibles antiallaus
·
Provocar allaus controlades
·
Reforestar
·
Elaborar mapes de risc
·
Planificació territorial
·
Altres respostes coherents amb el context
0,20 punts per l’explicació de mesures preventives
0,10 punts per cada mesura correcta
2.
Observeu la vinyeta següent, que il·lustra un problema que es presenta sovint a
la carretera C-55.
a)
Quin tipus d’inestabilitat gravitatòria es mostra a la imatge? En què
consisteix?
[0,4 punts]
Despreniments o caigudes.
Els despreniments o caigudes són blocs de roca de mides diverses que es
desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l’aire.
0,10 punts per esmentar despreniments o caigudes
0,30 punts per una definició completa i correcta
0,10 punts per una resposta parcial
b)
Empleneu la taula següent indicant la funció que duria a terme, en situacions
com la que mostra la vinyeta, cadascuna de les mesures preventives de la
columna de l’esquerra.
[0,6 punts]
Mesures
preventives |
Funció
que duria a terme |
Xarxes metàl·liques |
Retenen i subjecten les
roques i fragments de roques que es puguin desprendre i eviten que vagin a
parar a la calçada. |
Ancoratges |
Són grans barres de ferro
clavades en profunditat de les roques i que sostenen grans blocs de roca i
eviten que caiguin a la calçada. |
Contraforts |
Són grans murs de contenció,
generalment de roca, dels materials |
Cunetes |
Retenen al lateral de la
calçada roques o fragments de roques que |
Revestiment de formigó |
Consisteix a afegir ciment
sobre el talús. |
Reforestació vegetal |
Replantar vegetals permet que
les arrels de les plantes puguin |
0,10 punts per cada funció explicada correctament
3. Sovint es pot comprovar que els mitjans de comunicació escrits
anomenen de maneres diferents un mateix risc derivat dels processos externs.
[1 punt]
Observeu les imatges
següents, corresponents a diferents inestabilitats gravitatòries, i empleneu la
taula que hi ha a continuació amb el nom de cada tipus d’inestabilitat i
l’explicació del procés.
Figura |
Tipus
d’inestabilitat |
Explicació del
procés |
1 |
Bolcada |
Moviment superficial d’un
bloc de terreny causat per la gravetat, que produeix una girada al voltant
d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable. |
2 |
Reptació |
Moviment lent del sòl i dels
dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor que fa descendir
les partícules que el constitueixen. |
3 |
Lliscament |
Moviment de massa descendent
d’un bloc de terreny al llarg d’una superfície de cisalla plana, o molt poc
ondulada, inclinada paral·lelament al vessant, que generalment coincideix amb
una superfície de contacte entre materials de competència diferent. |
0,10 punts per cada tipus
d’inestabilitat correcta. 0,20 punts per cada explicació correcta.
1 punt per tot l’exercici correcte
[2
punts en total]
Uns quants alumnes de
batxillerat de l’institut de Sinera han elaborat un
estudi del riu Vermell, que passa pel poble. Estan preocupats perquè a la
capçalera hi ha un polígon industrial, on hi ha una important empresa paperera
que no té depuradora, i més avall el riu travessa uns camps de conreu, on hi ha
una granja de porcs d’engreix. L’Ajuntament diu que el poble ja té una
depuradora que retorna l’aigua al riu amb una qualitat suficient.
1. Els alumnes han
pres mostres d’aigua del riu i han calculat l’índex simplificat de qualitat de
l’aigua (ISQA), però resulta que se’ls han extraviat les etiquetes amb què
havien marcat les mostres. Observeu els resultats de les anàlisis, que
apareixen en la taula següent, i indiqueu a quin punt de l’esquema creieu que
correspon cada mostra (a, b o c). Justifiqueu les
respostes.
[1 punt]
Anàlisi |
ISQA |
Punt de mostreig |
Justificació |
||
a |
b |
c |
|||
1 |
41,71 |
X |
|
Té l’índex de qualitat
ISQA més baix perquè és l’aigua més contaminada, ja que porta les substàncies
residuals dels camps de conreu, la granja de porcs i possibles residus
industrials. Encara no ha rebut aigües de cap afluent que permetessin
millorar la qualitat de l’aigua. |
|
2 |
50,34 |
X |
|
|
Té un índex de qualitat
baix perquè ha pogut rebre aigües del polígon industrial però no tan baix que
si hagués passat també pels camps i la granja. |
3 |
98,86 |
|
X |
Aquesta aigua és la de
millor qualitat perquè, tot i que ha passat per diferents punts delicats ha
rebut aigua de tres afluents que no tenen impactes i, a més, l’aigua residual
del municipi passa per depuradora. |
0,1 punts per situar correctament cada punt de
mostreig i 0,25 punts per a cada justificació fins a un màxim d’1 punt.
2. L’índex
simplificat de qualitat de l’aigua (ISQA) és el més utilitzat a Catalunya per a
determinar la qualitat de l’aigua. Empleneu la taula següent indicant dos dels
paràmetres en què es basa l’ISQA, de quin tipus (físic o químic) és cadascun
d’aquests paràmetres i quina relació (directa o inversa) té amb la qualitat de
l’aigua. Justifiqueu les respostes.
[1 punt]
Paràmetre |
Físic/ |
Relació amb la |
Justificació de la resposta |
Temperatura |
físic |
INVERSA |
Un augment de
temperatura accelera la velocitat de les reaccions químiques i bioquímiques
del sistema (consum d’oxigen més ràpid).
Quan la temperatura augmenta, disminueix la solubilitat de l’oxigen. |
Sòlids en |
físic |
INVERSA |
Representa el
pes dels productes insolubles per unitat de volum. Les aigües residuals
presenten una elevada presència de sòlids. |
Oxigen |
químic |
DIRECTA |
Serveix
l’explicació de la temperatura, els paràmetres van relacionats. Valors
d’oxigen per sota els 2mg/L provoquen la mort dels peixos. L’oxigen dissolt és imprescindible
perquè el consumeixen els microorganismes en els processos d’oxidació de la
matèria i en els de la respiració dels organismes. |
Conductivitat |
físic |
INVERSA |
Capacitat que
presenta l’aigua per conduir electricitat a causa de les sals que porta
dissoltes. La presència d’abocaments d’aigües residuals pot fer augmentar la salinitat i, per tant, la
conductivitat. |
Demandes |
químic |
INVERSA |
Demanda
bioquímica d’oxigen (DBO). La mesura entre l’oxigen inicial i el final
determina l’oxigen consumit i, per tant, la matèria orgànica present en l’aigua. |
S’han de contestar 2 paràmetres dels
5 indicats.
0,5p per
cada paràmetre; 0,1p per dir el paràmetre; 0,1p per físic o químic; 0,1p per si
és inversa o directa, i 0,2 per la justificació. S’accepten justificacions
diferents si estan ben descrites.
OPCIÓ B
[3
punts en total]
A continuació podeu
observar el mapa topogràfic d’una zona amb tres petits nuclis urbans i una explotació
minera. En aquesta zona s’hi vol construir una presa per a emmagatzemar aigua,
en el lloc senyalat en el mapa amb una creu.
1. Dibuixeu
en el mapa topogràfic els elements següents:
a) El
recorregut probable (mitjançant una línia de color blau)
dels cursos d’aigua que finalment faran cap a la presa: un curs principal i dos
afluents.
[0,3 punts]
0,1 punt per cada curs d’aigua representat
b) La
presa (mitjançant una línia gruixuda de color
blau), sabent que farà 60 m d’alçària des de la base (situada
a la cota 1 490 m).
[0,3 punts]
0,3 punts per la presa ben delimitada
c) L’àrea
màxima de la superfície que quedarà inundada (mitjançant una trama
ratllada en negre que no impedeixi que es
vegin els cursos d’aigua de l’apartat a).
[0,4 punts]
0,4 punts per la superfície correcta
2. Contesteu les qüestions següents sobre la presa
i l’embassament.
a) Tenint en compte
l’escala del mapa, calculeu la longitud real del mur de la presa.
[0,4 punts]
Sobre el paper
la presa fa 1,5 cm
Segons l’escala, si 2,3 cm equivalen a 1 km;
1,5 cm equivaldran a 0,652 km (= 652 m)
A causa de
la imprecisió de les mesures es pot considerar bé si el resultat final està
entre 0,695 km i 0,560 km (695 m i 560 m). Si no es posen les unitats, es penalitzarà
amb 0,2 punts.
b) Esmenteu
tres avantatges i tres inconvenients dels embassaments.
[0,6 punts]
Avantatges |
Inconvenients |
-
emmagatzemant d’aigua |
- impacte
visual de la presa |
0,1 punts
per cada avantatge i cada inconvenient
3. En
el mapa apareix marcada una àrea on hi ha una explotació de minerals metàl·lics
de ferro (Fe) i coure (Cu).
a) Esmenteu dos minerals
que siguin mena de cadascun d’aquests metalls i una aplicació de cada metall.
[0,6 punts]
Mineral |
Aplicació del metall |
|
Mena de ferro (Fe) |
- oligist o hematites roja |
- indústria del ferro |
Mena de coure (Cu) |
- calcopirita |
- conductor |
0,1 punts per cada mineral i per
cada aplicació
b) Tot
i que les explotacions mineres són necessàries per a la humanitat, tenen
inconvenients que s’han de controlar. Digueu dos inconvenients de les
explotacions mineres.
[0,4 punts]
- risc d’esfondrament o subsidència
- contaminació acústica
- el rentatge de minerals i dipòsits pot generar aigües contaminades
- alteració de la hidrologia subterrània
- contaminació del sòl
- explosions (grisú)
- silicosi
0,2 punts per cada inconvenient
[2
punts en total]
En la taula següent es
mostren algunes dades corresponents als principals gasos d’origen antropogènic
que contribueixen a augmentar l’efecte d’hivernacle de la Terra.
1. Contesteu
les qüestions següents:
a) Què és
l’efecte d’hivernacle natural de la Terra?
[0,2 punts]
Alguns gasos com el vapor d’aigua i el diòxid de carboni
absorbeixen la radiació infraroja que la Terra emet, tot impedint que s’escapi
a l’espai. Aquesta radiació retinguda fa augmentar la temperatura del planeta i
genera l’anomenat ‘efecte hivernacle natural’ que ha permès mantenir l’aigua en
estat líquid i el manteniment de la vida en el planeta.
NOTA: no s’acceptarà una explicació que faci referència a
l’increment de l’efecte hivernacle, en aquesta pregunta es demana l’efecte
hivernacle natural.
b) Esmenteu UNA activitat antropogènica que produeixi cadascun dels cinc gasos
de la taula. Cada activitat només es pot anomenar una vegada.
[0,5 punts]
CO2 |
Combustió de carbó, petroli i gas natural als
habitatges, fàbriques, cotxes i |
CFC |
Activitats industrials i com a refrigerants, propulsors
i aerosols en el procés de vaporització. |
CH4 |
Excrements del bestiar (purins), arrossars, abocadors
de deixalles, mines de carbó, conductes de gas natural. |
NxO |
Fertilitzants químics utilitzats en l’agricultura,
mitjans de transport, combustió incompleta dels motors a altes temperatures i
processos industrials. |
O3 |
Contaminant secundari que prové del trànsit i de les
activitats industrials. |
c) Si la
producció anual dels CFC és pràcticament 0, per què és un dels gasos que
contribueix més a l’increment de l’efecte d’hivernacle?
[0,3 punts]
Actualment les emissions d’aquests gasos és pràcticament
0 però en canvi cada molècula emesa té una gran capacitat d’absorció de la
radiació ja que té una alta reactivitat.
També perquè romanen a l’atmosfera molt de temps (temps de residència molt
llarg) i encara que se n’han reduït molt les emissions, les molècules ja emeses
continuaran actuant durant molt de
temps.
S’accepta qualsevol de les dues respostes.
2. En
un informe de l’any 2005 del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi
Climàtic (IPCC), els autors afirmen que els oceans tenen un paper important en
el canvi climàtic, ja que absorbeixen anualment una quarta part de les
emissions de CO2 d’origen antropogènic.
a) L’absorció del CO2
per part dels oceans provoca que augmenti l’acidesa de l’aigua. Expliqueu les
conseqüències de l’increment de l’acidesa de l’aigua del mar provocat per
l’absorció del CO2.
[0,2 punts]
Les conseqüències de l’acidificació dels oceans
incideixen en els organismes marins, en el seu menor índex de supervivència,
desenvolupament i creixement, així com en els canvis en les seves
funcions fisiològiques i una menor biodiversitat.
Podrien també respondre que altera el sistema dels carbonats marins.
b) En quin mineral o en quina roca es transforma el CO2 als oceans?
[0,2 punts]
Es transforma en carbonats com la calcita, l’aragonita o
la dolomita.
Es transforma en roques calcàries.
c) A més d’augmentar l’efecte d’hivernacle, els gasos de la taula següent provoquen
altres impactes ambientals. Esmenteu un impacte ambiental originat per cadascun
d’aquests gasos.
[0,6 punts]
Gas |
Impacte ambiental |
CFC |
Afebliment de la capa d’ozó, boira
fotoquímica o smog |
NxO |
Pluja àcida / boira fotoquímica o smog |
O3 |
Boira fotoquímica o smog |