JUNY 2018 SÈRIE 1

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts en total]

 

La taula següent conté la informació proporcionada per quatre sondatges duts a terme a la plana al·luvial d’un riu per tal de determinar la idoneïtat d’una explotació dels materials d’aquesta plana al·luvial. Els sondatges a banda i banda del riu han arribat als 30 m de profunditat en cada punt.

 

 

1. Completeu el tall de la figura següent amb les dades obtingudes en els sondatges anteriors i indiqueu la posició del nivell freàtic. Suposeu que l’escala horitzontal i vertical són iguals.
[1 punt]

 

 

 

1 punt per un dibuix similar: Si no s’acaba el dibuix però se situen dades parcialment es pot comptabilitzar la meitat. 0,1 p per cada sondatge i 0,1 p per situar el nivell freàtic.

 

 

2. S’ha decidit situar l’explotació sobre el punt on s’ha dut a terme el sondatge 2.


a) Completeu la fitxa informativa següent sobre aquesta explotació del recurs a la superfície.
[0,6 punts]

 

Recurs explotat

Àrids (s’accepten graves i sorres)

Tipus d’explotació

Gravera

Ús

Àrids per a l’elaboració formigó i morter
Construcció de carreteres

 

0,2p per cada concepte. S’acceptaran altres usos.

 

b) Les altres roques que afloren a la zona també podrien ser explotades com a recursos. Esmenteu una aplicació de cada una d’aquestes roques.
[0,4 punts]

 

Roques

Aplicacions

Argiles

Maons, teules, productes ceràmics, productes refractaris

Calcàries

Calç, ciment, aglomerants, roques ornamentals, roques de construcció

 

0,4p en total: 0,1p per cada aplicació. S’accepten altres usos.

 

 

3. Un cop finalitzada l’explotació, es vol utilitzar aquesta mateixa excavació per a la construcció d’un abocador de residus sòlids urbans.


a) Proposeu dues raons que podrien fer desestimar aquesta proposta i justifiqueu-les.
[0,4 punts]

 

- Com que l’abocador estaria situat a la plana al·luvial podria tenir inundacions.
- Els lixiviats procedents de l’abocador podrien contaminar l’aqüífer.


0,4p en total: 0,2p per cada raó ben justificada, se’n poden valorar de diferents si són coherents.

 

b) Un cop desestimat l’abocador, després de l’activitat extractiva caldrà restaurar la zona per a usos diversos. Esmenteu tres actuacions que caldria dur a terme i indiqueu quina finalitat tindria cadascuna.
[0,6 punts]

 

La restauració hauria de consistir principalment en:


- Reomplir els sots o forats, amb la qual cosa es disminuirà l’impacte visual.
- Cobrir els aqüífers exposats a la superfície per protegir-los de possible contaminació.
- Disminuir el pendent dels talussos que hagin pogut quedar.
- Restituir el sòl fèrtil que permetrà el desenvolupament de la vegetació i la recuperació dels ecosistemes naturals o dels camps de conreu.
- Revegetar amb vegetació autòctona per recuperar els ecosistemes afectats i evitar l’erosió del sòl.


0,6p en total: 0,2p per cada actuació, se’n poden valorar de diferents si són coherents.

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts en total]

 

Les imatges següents corresponen al que es coneix com a desastre del Prestige, ocorregut el novembre del 2002 a les costes de Galícia. El Prestige, un petrolier monobuc carregat amb 77 000 tones de fuel, va patir una avaria: s’hi va obrir una via d’aigua com a conseqüència d’un temporal a l’Atlàntic. Deu dies després, el vaixell es va enfonsar a 250 km de la costa gallega. El fuel que transportava va anar a parar al mar, la qual cosa va causar la catàstrofe ambiental més important succeïda mai a Espanya. Milers de voluntaris es van mobilitzar per ajudar en les tasques de neteja.

1. Responeu a les qüestions següents:

a) El fuel és una fracció de la destil·lació del petroli. Indiqueu quin tipus de recurs és el petroli segons l’ús i la disponibilitat.
[0,2 punts]

Tipus de recurs segons ús

Tipus de recurs segons disponibilitat

Recurs energètic

Recurs no renovable

 

0,10 punts per esmentar que es tracta d’un recurs energètic.
0,10 punts per esmentar que és un recurs no renovable.

b) El text esmenta que l’enfonsament del Prestige va causar la catàstrofe ambiental més important succeïda mai a Espanya. Com s’anomena aquest tipus de catàstrofe? Expliqueu breument en què consisteix.
[0,4 punts]

La catàstrofe ambiental va ser una marea negra o vessament de petroli.
Una marea negra és una massa oliosa que es crea quan es produeix un vessament al mar d’una quantitat important d’hidrocarburs, que ocupa la part superior del mar i la línia de la costa.


0,10 punts per esmentar marea negra o vessament de petroli.
0,30 punts per una explicació semblant a la pauta.


c) Esmenteu dos impactes que es poden produir a conseqüència d’aquesta catàstrofe ambiental.
[0,4 punts]

·         Contaminació dels ecosistemes marins

·         Mort d’organismes marins per toxicitat

·         Pèrdua del poder termoaïllant dels animals

·         Manca d’oxigenació a causa de la pel·lícula impermeable que genera el petroli; desestabilització de la flotabilitat

·         Pèrdua de diversitat;

·         Qualsevol altra resposta coherent amb el context


0,20 punts per cada impacte

 

 

2. Sabent que el carbó també és un combustible fòssil, responeu a les qüestions següents:


a) En la taula següent hi ha, desordenades, les diferents etapes de formació del carbó. Ordeneu-les cronològicament emplenant les caselles de la dreta amb el número corresponent de l’1 al 6.
[0,6 punts]

 

Descripció de l’etapa

Núm. d’ordre en el procés

Els bacteris anaerobis comencen a descompondre les restes orgàniques i provoquen un enriquiment en carboni a causa de l’eliminació d’oxigen, nitrogen i hidrogen

2

S’incrementa la pressió i es perd aigua. Es forma lignit

4

S’assoleixen els valors màxims de pressió i temperatura. Es forma l’antracita

6

Es forma una massa marronosa, la torba

3

Les restes vegetals s’acumulen al fons d’una zona pantanosa amb aigües estancades i manca d’oxigen

1

Les condicions es mantenen durant un temps llarg i es forma hulla

5


0,10 punts per cada casella correcta

b) El Govern dels Estats Units està fent una aposta molt forta per a tornar a explotar les reserves de carbó. Esmenteu dues utilitats del carbó.
[0,4 punts]

Les utilitats poden ser:


· Centrals tèrmiques (obtenció d’electricitat)
· Calefacció
· Indústries metal·lúrgiques
· Transport
· S’accepten altres respostes coherents, però no absurdes


0,2 punts per cada utilitat correcta.

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 1, Exercici 3A

[3 punts en total]

 

 

1. A partir del text que heu llegit, responeu a les qüestions següents:


a) Expliqueu què és una allau.
[0,2 punts]

Les allaus són masses en moviment del mantell nival, sovint barrejades amb rocs, brancatge i sòl arrencat que cauen pel vessant d’una muntanya, a causa de la gravetat, a una velocitat més o menys elevada.

0,20 punts
0,10 punts per una resposta parcial


b) Segons els geòlegs, l’allau potser va ser provocada per un dels diversos terratrèmols de magnitud superior a 5 que hi havia hagut a la zona. Esmenteu dues causes més que poden provocar allaus.
[0,4 punts]

Causes que poden provocar allaus, a banda del sismes, poden ser:


· Acumulació de gruixos elevats de neu
· Estat de la neu
· Temperatures elevades
· El pendent
· Forma del terreny
· Presència de vegetació
· Presència de plaques
· Desglaç primaveral
· Altres causes coherents amb el context


0,20 punts per cada factor correcte


c) A la dècada dels noranta, els mapes geomorfològics ja indicaven que l’hotel es trobava en una zona de risc i que s’havien de prendre mesures preventives. Què són les mesures preventives? Esmenteu-ne dues en relació amb les allaus.
[0,4 punts]

 

Les mesures preventives són aquelles accions o decisions que intenten impedir o minimitzar un impacte o un risc a partir del coneixement del medi, dels processos que hi tenen lloc, etc.


Hi ha diferents mesures preventives. Les més importants són:


· Posar pantalles flexibles antiallaus
· Provocar allaus controlades
· Reforestar
· Elaborar mapes de risc
· Planificació territorial
· Altres respostes coherents amb el context


0,20 punts per l’explicació de mesures preventives
0,10 punts per cada mesura correcta

 

 

2. Observeu la vinyeta següent, que il·lustra un problema que es presenta sovint a la carretera C-55.

a) Quin tipus d’inestabilitat gravitatòria es mostra a la imatge? En què consisteix?
[0,4 punts]

Despreniments o caigudes.


Els despreniments o caigudes són blocs de roca de mides diverses que es desprenen del massís i cauen amb un recorregut parcial o total per l’aire.


0,10 punts per esmentar despreniments o caigudes
0,30 punts per una definició completa i correcta
0,10 punts per una resposta parcial

b) Empleneu la taula següent indicant la funció que duria a terme, en situacions com la que mostra la vinyeta, cadascuna de les mesures preventives de la columna de l’esquerra.
[0,6 punts]

Mesures preventives

Funció que duria a terme

Xarxes metàl·liques

Retenen i subjecten les roques i fragments de roques que es puguin desprendre i eviten que vagin a parar a la calçada.

Ancoratges

Són grans barres de ferro clavades en profunditat de les roques i que sostenen grans blocs de roca i eviten que caiguin a la calçada.

Contraforts

Són grans murs de contenció, generalment de roca, dels materials
que puguin caure i que queden retinguts darrere seu.

Cunetes

Retenen al lateral de la calçada roques o fragments de roques que
han caigut i impedeixen que entrin directament a la calçada.

Revestiment de formigó
(Gunitat)

Consisteix a afegir ciment sobre el talús.

Reforestació vegetal

Replantar vegetals permet que les arrels de les plantes puguin
retenir el sòl i facilitar-ne el drenatge.

 

0,10 punts per cada funció explicada correctament


3. Sovint es pot comprovar que els mitjans de comunicació escrits anomenen de maneres diferents un mateix risc derivat dels processos externs.
[1 punt]

Observeu les imatges següents, corresponents a diferents inestabilitats gravitatòries, i empleneu la taula que hi ha a continuació amb el nom de cada tipus d’inestabilitat i l’explicació del procés.

Figura

Tipus d’inestabilitat

Explicació del procés

1

Bolcada

Moviment superficial d’un bloc de terreny causat per la gravetat, que produeix una girada al voltant d’un eix per sota el centre de gravetat de la massa inestable.

2

Reptació

Moviment lent del sòl i dels dipòsits de vessant pendent avall, causat per la pesantor que fa descendir les partícules que el constitueixen.

3

Lliscament
(= esllavissada planar)
(= esllavissada translacional)

Moviment de massa descendent d’un bloc de terreny al llarg d’una superfície de cisalla plana, o molt poc ondulada, inclinada paral·lelament al vessant, que generalment coincideix amb una superfície de contacte entre materials de competència diferent.


0,10 punts per cada tipus d’inestabilitat correcta. 0,20 punts per cada explicació correcta.
1 punt per tot l’exercici correcte


 

SÈRIE 1, Exercici 4A

[2 punts en total]

 

Uns quants alumnes de batxillerat de l’institut de Sinera han elaborat un estudi del riu Vermell, que passa pel poble. Estan preocupats perquè a la capçalera hi ha un polígon industrial, on hi ha una important empresa paperera que no té depuradora, i més avall el riu travessa uns camps de conreu, on hi ha una granja de porcs d’engreix. L’Ajuntament diu que el poble ja té una depuradora que retorna l’aigua al riu amb una qualitat suficient.

 

 

1. Els alumnes han pres mostres d’aigua del riu i han calculat l’índex simplificat de qualitat de l’aigua (ISQA), però resulta que se’ls han extraviat les etiquetes amb què havien marcat les mostres. Observeu els resultats de les anàlisis, que apareixen en la taula següent, i indiqueu a quin punt de l’esquema creieu que correspon cada mostra (a, b o c). Justifiqueu les respostes.
[1 punt]

 

Anàlisi
núm.

ISQA

Punt de mostreig

Justificació

a

b

c

1

41,71

X

 

Té l’índex de qualitat ISQA més baix perquè és l’aigua més contaminada, ja que porta les substàncies residuals dels camps de conreu, la granja de porcs i possibles residus industrials. Encara no ha rebut aigües de cap afluent que permetessin millorar la qualitat de l’aigua.

2

50,34

X

 

 

Té un índex de qualitat baix perquè ha pogut rebre aigües del polígon industrial però no tan baix que si hagués passat també pels camps i la granja.

3

98,86

 

X

Aquesta aigua és la de millor qualitat perquè, tot i que ha passat per diferents punts delicats ha rebut aigua de tres afluents que no tenen impactes i, a més, l’aigua residual del municipi passa per depuradora.


0,1 punts per situar correctament cada punt de mostreig i 0,25 punts per a cada justificació fins a un màxim d’1 punt.

 

 

2. L’índex simplificat de qualitat de l’aigua (ISQA) és el més utilitzat a Catalunya per a determinar la qualitat de l’aigua. Empleneu la taula següent indicant dos dels paràmetres en què es basa l’ISQA, de quin tipus (físic o químic) és cadascun d’aquests paràmetres i quina relació (directa o inversa) té amb la qualitat de l’aigua. Justifiqueu les respostes.
[1 punt]

 

Paràmetre

Físic/
Químic

Relació amb la
qualitat de l’aigua
Directa / Inversa

Justificació de la resposta

Temperatura

físic

INVERSA

Un augment de temperatura accelera la velocitat de les reaccions químiques i bioquímiques del sistema (consum d’oxigen més ràpid). Quan la temperatura augmenta, disminueix la solubilitat de l’oxigen.

Sòlids en
suspensió

físic

INVERSA

Representa el pes dels productes insolubles per unitat de volum. Les aigües residuals presenten una elevada presència de sòlids.

Oxigen
dissolt

químic

DIRECTA

Serveix l’explicació de la temperatura, els paràmetres van relacionats. Valors d’oxigen per sota els 2mg/L provoquen la mort dels peixos. L’oxigen dissolt és imprescindible perquè el consumeixen els microorganismes en els processos d’oxidació de la matèria i en els de la respiració dels organismes.

Conductivitat

físic

INVERSA

Capacitat que presenta l’aigua per conduir electricitat a causa de les sals que porta dissoltes. La presència d’abocaments d’aigües residuals pot fer augmentar la salinitat i, per tant, la conductivitat.

Demandes
d’oxigen

químic

INVERSA

Demanda bioquímica d’oxigen (DBO). La mesura entre l’oxigen inicial i el final determina l’oxigen consumit i, per tant, la matèria orgànica present en l’aigua.
Demanda química d’oxigen (DQO). Dona una idea del grau de contaminació, tant orgànica com inorgànica.


S’han de contestar 2 paràmetres dels 5 indicats.

0,5p per cada paràmetre; 0,1p per dir el paràmetre; 0,1p per físic o químic; 0,1p per si és inversa o directa, i 0,2 per la justificació. S’accepten justificacions diferents si estan ben descrites.

 

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 1, Exercici 3B

[3 punts en total]

 

A continuació podeu observar el mapa topogràfic d’una zona amb tres petits nuclis urbans i una explotació minera. En aquesta zona s’hi vol construir una presa per a emmagatzemar aigua, en el lloc senyalat en el mapa amb una creu.

 

 

1. Dibuixeu en el mapa topogràfic els elements següents:


a) El recorregut probable (mitjançant una línia de color blau) dels cursos d’aigua que finalment faran cap a la presa: un curs principal i dos afluents.
[0,3 punts]

 

0,1 punt per cada curs d’aigua representat

b) La presa (mitjançant una línia gruixuda de color blau), sabent que farà 60 m d’alçària des de la base (situada a la cota 1 490 m).
[0,3 punts]

 

0,3 punts per la presa ben delimitada

c) L’àrea màxima de la superfície que quedarà inundada (mitjançant una trama ratllada en negre que no impedeixi que es vegin els cursos d’aigua de l’apartat a).
[0,4 punts]

 

 

0,4 punts per la superfície correcta

 


2. Contesteu les qüestions següents sobre la presa i l’embassament.


a) Tenint en compte l’escala del mapa, calculeu la longitud real del mur de la presa.
[0,4 punts]

 

Sobre el paper la presa fa 1,5 cm
Segons l’escala, si 2,3 cm equivalen a 1 km; 1,5 cm equivaldran a 0,652 km (= 652 m)


A causa de la imprecisió de les mesures es pot considerar bé si el resultat final està entre 0,695 km i 0,560 km (695 m i 560 m). Si no es posen les unitats, es penalitzarà amb 0,2 punts.

b) Esmenteu tres avantatges i tres inconvenients dels embassaments.
[0,6 punts]

 

Avantatges

Inconvenients

- emmagatzemant d’aigua
- control d’avingudes i riuades
- producció d’energia elèctrica
- ús recreatiu i paisatgístic

- impacte visual de la presa
- moviment de terres
- inundació de zones: desapareixen terres i sòls agrícoles, de vegades poblacions
- deteriorament de l’ecosistema fluvial
- emmagatzemen sediments
- arriben menys sediments a la desembocadura i poden perdre terreny els deltes i les platges
- la disminució d’arribada de matèria, sobretot orgànica, al mar pot fer disminuir la pesca
- dona lloc a nivells de base artificials , la qual cosa altera l’erosió i sedimentació
- després de l’embassament el riu és més erosiu
- canvis en l’entorn i costums de la zona
- pèrdua de biodiversitat


0,1 punts per cada avantatge i cada inconvenient

 

 

3. En el mapa apareix marcada una àrea on hi ha una explotació de minerals metàl·lics de ferro (Fe) i coure (Cu).


a) Esmenteu dos minerals que siguin mena de cadascun d’aquests metalls i una aplicació de cada metall.
[0,6 punts]

 

Mineral

Aplicació del metall

Mena de ferro (Fe)

- oligist o hematites roja
- limonita
- magnetita
- siderita
- goethita
- calcopirita

- indústria del ferro
- indústria de l’acer
- construcció
- maquinària

Mena de coure (Cu)

- calcopirita
- malaquita
- atzurita

- conductor
- aliatges
- cablejat
- fabricació de llautó, bronze, alpaca


0,1 punts per cada mineral i per cada aplicació

 

b) Tot i que les explotacions mineres són necessàries per a la humanitat, tenen inconvenients que s’han de controlar. Digueu dos inconvenients de les explotacions mineres.
[0,4 punts]

 

- risc d’esfondrament o subsidència
- contaminació acústica
- el rentatge de minerals i dipòsits pot generar aigües contaminades
- alteració de la hidrologia subterrània
- contaminació del sòl
- explosions (grisú)
- silicosi


0,2 punts per cada inconvenient

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4B

[2 punts en total]

 

En la taula següent es mostren algunes dades corresponents als principals gasos d’origen antropogènic que contribueixen a augmentar l’efecte d’hivernacle de la Terra.

 

 

1. Contesteu les qüestions següents:


a)
Què és l’efecte d’hivernacle natural de la Terra?
[0,2 punts]

 

Alguns gasos com el vapor d’aigua i el diòxid de carboni absorbeixen la radiació infraroja que la Terra emet, tot impedint que s’escapi a l’espai. Aquesta radiació retinguda fa augmentar la temperatura del planeta i genera l’anomenat ‘efecte hivernacle natural’ que ha permès mantenir l’aigua en estat líquid i el manteniment de la vida en el planeta.

NOTA: no s’acceptarà una explicació que faci referència a l’increment de l’efecte hivernacle, en aquesta pregunta es demana l’efecte hivernacle natural.


b)
Esmenteu UNA activitat antropogènica que produeixi cadascun dels cinc gasos de la taula. Cada activitat només es pot anomenar una vegada.
[0,5 punts]

 

CO2

Combustió de carbó, petroli i gas natural als habitatges, fàbriques, cotxes i
centrals termoelèctriques.
La crema de boscos i selves també allibera grans quantitats d’aquest gas a l’atmosfera i es destrueixen molts arbres que absorbeixen el CO2.
La tala d’arbres també en disminuirà l’absorció de CO2.

CFC

Activitats industrials i com a refrigerants, propulsors i aerosols en el procés de vaporització.
Aire condicionat.

CH4

Excrements del bestiar (purins), arrossars, abocadors de deixalles, mines de carbó, conductes de gas natural.

NxO

Fertilitzants químics utilitzats en l’agricultura, mitjans de transport, combustió incompleta dels motors a altes temperatures i processos industrials.

O3

Contaminant secundari que prové del trànsit i de les activitats industrials.


c) Si la producció anual dels CFC és pràcticament 0, per què és un dels gasos que contribueix més a l’increment de l’efecte d’hivernacle?
[0,3 punts]

 

Actualment les emissions d’aquests gasos és pràcticament 0 però en canvi cada molècula emesa té una gran capacitat d’absorció de la radiació ja que té una alta reactivitat.
També perquè romanen a l’atmosfera molt de temps (temps de residència molt llarg) i encara que se n’han reduït molt les emissions, les molècules ja emeses continuaran actuant durant molt de
temps.


S’accepta qualsevol de les dues respostes.

 

 

2. En un informe de l’any 2005 del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), els autors afirmen que els oceans tenen un paper important en el canvi climàtic, ja que absorbeixen anualment una quarta part de les emissions de CO2 d’origen antropogènic.


a) L’absorció del CO2 per part dels oceans provoca que augmenti l’acidesa de l’aigua. Expliqueu les conseqüències de l’increment de l’acidesa de l’aigua del mar provocat per l’absorció del CO2.
[0,2 punts]

 

Les conseqüències de l’acidificació dels oceans incideixen en els organismes marins, en el seu menor índex de supervivència, desenvolupament i creixement, així com en els canvis en les seves
funcions fisiològiques i una menor biodiversitat.


Podrien també respondre que altera el sistema dels carbonats marins.


b)
En quin mineral o en quina roca es transforma el CO2 als oceans?
[0,2 punts]

 

Es transforma en carbonats com la calcita, l’aragonita o la dolomita.
Es transforma en roques calcàries.


c)
A més d’augmentar l’efecte d’hivernacle, els gasos de la taula següent provoquen altres impactes ambientals. Esmenteu un impacte ambiental originat per cadascun d’aquests gasos.
[0,6 punts]

 

Gas

Impacte ambiental

CFC

Afebliment de la capa d’ozó, boira fotoquímica o smog

NxO

Pluja àcida / boira fotoquímica o smog

O3

Boira fotoquímica o smog