SETEMBRE 2017 SÈRIE 2

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 2, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts en total]

 

A la taula següent apareixen dotze dels terratrèmols més mortífers que es van produir a la Terra entre els anys 2004 i 2014.

 

 

1. Els terratrèmols a la Terra no es donen a l’atzar, sinó que es distingeixen tres grans zones on són molt freqüents. Indiqueu quines són aquestes zones i digueu per què s’hi donen amb molta més freqüència.
[1 punt]

 

Les tres grans zones són: el cinturó del Pacífic, la franja Mediterrània-Himàlaia-Asiàtica i les dorsals oceàniques. (0,6 punts: 0,2 punts per a cada zona)

Es donen els terratrèmols en aquestes zones perquè és on hi ha els límits de plaques (0,4punts)

 

 

2. Observeu la taula i contesteu les qüestions següents:


a) Expliqueu què és la magnitud d’un terratrèmol i digueu en quina escala es mesura.
[0,4 punts]

 

La magnitud és una escala de mesura dels terratrèmols que es basa en l’energia que alliberen. (0,2 punts)

L’escala de mesura de la magnitud és l’escala de Richter. (0,2 punts)


b) Podem dir que hi ha una relació directa entre la magnitud d’un terratrèmol i el nombre de morts que causa? Raoneu la resposta.
[0,6 punts]

 

No hi ha una relació directa entre la magnitud i el nombre de morts, aquesta darrera variable depèn de l’exposició (nombre de persones sotmeses a l’acció del terratrèmol) i la vulnerabilitat (susceptibilitat de patir danys a causa del terratrèmol o danys esperats a causa del terratrèmol).

0,2 punts per dir que no hi ha relació, 0,2 punts per esmentar exposició o la seva explicació i 0,2 punts per esmentar vulnerabilitat o la seva explicació.

 

 

3. Els terratrèmols de l’11 de març de 2011 al Japó, del 27 de febrer de 2010 a Xile i del 26 de desembre de 2004 a l’oceà Índic van anar seguits d’enormes tsunamis.


a) Què és un tsunami?
[0,2 punts]

 

Una onada o conjunt d’onades de gran longitud d’ona i gran velocitat de propagació que en arribar a la costa assoleixen gran altura, la qual cosa fa que puguin arribar molt terra endins.

b) Esmenteu un parell de mesures preventives per a minimitzar els efectes d’un tsunami.
[0,4 punts]

 

- Ordenació del territori
- Evacuació de la població
- Establiment de xarxes de boies de detecció de tsunamis
- Plans d’alerta de tsunamis
- Construcció d’edificis més resistents
- Construcció d’estructures de reforç com poden ser murs de contenció, etc.

0,1 punts per cada mesura


c) Si tenim en compte que els tres tsunamis esmentats es van produir en un interval de deu anys, quin podríem considerar que seria el període de retorn d’un tsunami a la Terra? Quin significat té el terme període de retorn?
[0,4 punts]

 

10 anys entre 3 tsunamis corresponen a un tsunami cada 3,3 anys. (0,2 punts)
El període de retorn és una mesura estadística que ens indica, en aquest cas, el temps mitjà entre dos tsunamis.
(0,2 punts)

 

 

 

 

SÈRIE 2, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts en total]

 

A la capçalera del riu Blau s’ha urbanitzat una zona, la qual cosa n’ha alterat el règim hidrològic. A continuació es mostren els hidrogrames de dues crescudes corresponents a les situacions anterior i posterior a la urbanització, causades per dues fortes tempestes amb intensitat i quantitat de precipitació similars. La urbanització ha afectat el temps de resposta i el cabal punta de la crescuda.


1. a) Expliqueu què signifiquen els termes següents:
[0,5 punts]

 

Cabal punta

El cabal punta és el valor del cabal màxim que porta un riu després d’una crescuda (0,25 punts).

Temps resposta

El temps de resposta és el temps, en hores o dies, transcorregut entre el moment en què s’ha acumulat la meitat de la precipitació i el cabal punta (0,25 punts)

 

b) Calculeu el cabal punta i el temps de resposta en els dos hidrogrames.
[0,5 punts]

 

 

Cabal punta

Temps resposta

Abans de la urbanització

55m3/s

4-5 hores

Després de la urbanització

73 m3/s

2-3 hores

 

Es pot admetre un error segons si es prenen els valors dels punts màxims de les precipitacions i cabal; si en canvi, es prenen com a punts, l’origen o final de la precipitació, es concediran 0,25 punts en total.

 

2. a) Quina creieu que és la causa principal dels canvis en l’hidrograma a partir de la urbanització de la zona? Justifiqueu la resposta.
[0,5 punts]

 

Causa

Els canvis en l’hidrograma que s’observen després de la urbanització es deuen, de ben segur, a l’augment  el percentatge de la superfície impermeable a la filtració a causa de la pavimentació de carrers, la construcció de sostres, voreres, aparcaments, etc. (0,25 punts)

Justificació

Per aquest motiu es redueix la infiltració, augmenta l’aigua d’escolament, i provoca l’increment de la freqüència i de l’alçada del màxim de crescuda durant les tempestes intenses. (0,25 punts)

 

Una altra resposta acceptable consisteix és que la introducció del clavegueram fa que l’aigua circuli subterràniament fora de les zones pavimentades, vagi a parar directament als canals i al riu i el temps de retard disminueixi considerablement.

 

b) Comenteu dues mesures correctores estructurals que es podrien aplicar en aquest cas concret per a evitar o minimitzar els riscos lligats a un increment del cabal punta.
[0,5 punts]

 

· Construir dics que retinguin l’aigua i evitin els desbordaments.
· Augmentar la capacitat de la llera, ampliant-la o dragant-la.
· Mesures de laminació, encaminades a reduir els cabals punta i produir un retard puntual, entre elles, la construcció d’un embassament aigües amunt o crear noves canalitzacions.


Nota: no serveixen en aquest cas, la reforestació, ni la conservació del sòl, ja que la zona s’ha urbanitzat. (Altres respostes coherents, podran ser també admeses).

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 2, Exercici 3A

[3 punts en total]

 

En la zona representada en el bloc diagrama de sota s’està duent a terme un pla d’ordenació territorial per a valorar diferents actuacions. Tenint en compte les litologies i els processos geològics externs que pot patir la zona, responeu a les qüestions següents.

 


1. Observant la figura, en cas que es produïssin precipitacions intenses a les parts altes, es poden deduir una sèrie de riscos derivats de processos externs en el marc del sistema de conca, com ara despreniments, esllavissades i inundacions, entre d’altres. Expliqueu en què consisteixen aquests riscos i indiqueu-ne en quina zona de la figura es podria produir cada un (escriviu-ne la lletra).
[1 punt]

 

Risc

Descripció del fenomen

Zona

Despreniment

Despreniment de blocs de roques compactes, en zones de pendents forts, amb un cert desplaçament per l’aire.

B

Esllavissada

Desplaçament d’una porció de terreny a través d’una superfície de trencament ben definida, amb la preservació general de la massa desplaçada.

D

Inundacions

Increment del cabal d’aigua que supera la capacitat del llit del riu per transportar l’avinguda.

E

 

0,2 punts per cada justificació (0,6); 0,1 per cada zona, i si les 3 estan bé 0,1 més.
Nota: s’accepten altres definicions dels processos anomenats.


2. a) En la zona etiquetada amb la lletra A està previst instal·lar-hi un polígon industrial.
Fixant-vos en el bloc diagrama i en la litologia de la zona, indiqueu quin risc geològic hi pot haver.
[0,5 punts]

 

RISC

EN QUÈ CONSISTEIX

A QUÈ ÉS DEGUT

Esfondrament

Moviment vertical en què el terreny s’enfonsa respecte al seu entorn d’una manera generalment ràpida.
Va lligat a l’existència de cavitats subterrànies pròximes a la superfície
del terreny, que en col·lapsar la part que està el seu sostre origina un forat.

A la dissolució de la roca
calcària. Carstificació


0,1 punt pel nom del risc, 0,2 per explicar en què consisteix i 0,2 per justificar a què és degut.

 

b) Un grup inversor està interessat a instal·lar en el punt A una granja de porcs d’engreix.

Contra quin possible impacte hauria de prendre mesures? Raoneu la resposta.
[0,5 punts]

 

Impacte

Raonament

Contaminació
de l’aqüífer

Les aigües riques en nitrats associades a l’activitat de la granja podrien infiltrar-se per la calcària i contaminar l’aqüífer associat al carst.


0,1 punt pel nom del risc, 0,2 per explicar en què consisteix i 0,2 per justificar a què és degut.

3. En una de les zones etiquetades amb les lletres B, C, D i E s’hi vol instal·lar en càmping.
Analitzeu cada zona i indiqueu quina seria la més adient perquè el càmping pogués rebre els permisos d’equipament. Justifiqueu la resposta tenint en compte els riscos geològics externs als quals podria estar sotmès.
[1 punt]

 

Zona idònia

Justificació

C

Queda prou lluny dels despreniments, esllavissades i inundacions. Com que està sobre unes pissarres no es pot veure afectada pels esfondraments.

 

Zones
descartables

Justificació

B

Podria patir despreniments.

D

Podria patir processos de moviments de masses, esllavissades, avingudes.

E

Podria patir processos d’inundacions

 

0,25 per cada resposta amb la seva corresponent justificació


SÈRIE 2, Exercici 4A

[2 punts en total]

 

L’empresa Extraccions Pere Joan, SL vol situar una planta de materials de construcció a la zona senyalada en el mapa. L’empresa opina que, a fi que el projecte sigui viable econòmicament, s’ha de dedicar a productes que es puguin obtenir de les matèries primeres que es trobin a poca distància d’on se situarà la fàbrica.

 

 

 


1. A la vista de la situació de la planta en el mapa, esmenteu les matèries primeres que es podrien utilitzar per a fabricar els quatre materials de la taula següent:
[1 punt]

 

Materials de construcció

Matèries primeres

Ciment

Calcària, sílice (quars o sorra silícia) i argila. N’hi ha prou d’indicar calcària.

Teules

Pissarres / argila (per fer ceràmica). Amb una n’hi ha prou.

Vidre

Sorra (si és silícica) i quarsites. Les dues litologies es podrien donar per  bones.

Totxanes

Argila

 

0,25 per cada resposta

2. a) Identifiqueu la llera d’un riu en el mapa i deduïu-ne el sentit del flux. Raoneu la resposta.
[0,5 punts]

 

La llera correspon a les graves i sorres perquè és la litologia que hi trobem habitualment (0,25 punts) i el sentit de flux és cap al sud ja que cap al nord es troba bifurcada i cap al sud s’eixampla (0,25 punts).

 

b) Esmenteu un risc induït i un impacte resultant de l’explotació dels materials de la llera.
[0,5 punts]

 

Riscos

Impactes

Possible risc induït d'agreujament d'inundació per aparent ocupació d'una llera fluvial, perquè els sediments són d'origen fluvial i és possible que encara formin part d'una zona inundable (0,25 punts).
Soscavament dels marges i col·lapses.

Impacte al paisatge.

Impacte per emissió de pols a l'aire.

Impacte per contaminació acústica

 

Amb un n’hi ha prou (0,25 punts).

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 2, Exercici 3B

[3 punts en total]

 

El mapa topogràfic següent correspon a una illa que ha tingut i té activitat volcànica.

 

1. a) Dibuixeu en el paper mil·limetrat de la pàgina anterior el perfil topogràfic de la població A fins a la població C, considerant l’escala vertical 1:20 000. Dos dels tres cims corresponen a edificis volcànics amb cràter. Senyaleu els cràters utilitzant la simbologia de la llegenda.
[0,6 punts]

 

 

0,10 punts per cada cràter ben assenyalat.
En cas de no posar l’escala, 0,10 punts de penalització.
En cas de no posar l’orientació, 0,10 punts de penalització.
Si la població A es troba a nivell del mar, 0,10 punts de penalització.
En cas de no senyalitzar el cràter, 0,10 punts de penalització.
Total: 0,60 punts


b) Calculeu el pendent entre els punts M i N senyalats en el mapa.
[0,4 punts]

 

El pendent entre els punts M i N és 68,18%.
Diferència de cotes = 500 m; distància horitzontal = 733,33 m (d’acord amb l’escala gràfica).

Pendent = ( 500 : 733,33) X 100 = 68,18%)


0,40 punts(s’accepten valors aproximats de l’escala o de la mesura en el mapa)
0,20 punts si el plantejament és correcte però els càlculs són incorrectes


2. Santorí és una de les illes de l’arxipèlag de les Cíclades, que es troben al mar Egeu. És una illa d’origen volcànic amb una morfologia de caldera volcànica que està inundada per l’aigua del mar.

 

Tenint en compte l’índex d’explosivitat volcànica (IEV), completeu la taula escrivint els termes següents en la casella que els correspongui: estromboliana, colades, colades i piroclasts, caldera, fissura o escut, pliniana, fluxos piroclàstics, vulcaniana, volcà compost.
[1 punt]

 

IEV

% material emès

Activitat volcànica

Materials emesos

Edifici volcànic

0-1

0-3

hawaiana

colades

fissura o escut

1-2

40

estromboliana

colades i piroclasts

volcà compost

2-4

60

vulcaniana

colades i piroclasts

con d’escòries

4-8

99

pliniana

fluxos piroclàstics

dom

5-8

99

ultrapliniana

fluxos piroclàstics

caldera




3. Els vulcanòlegs que han estudiat els últims anys el volcà de l’illa de Santorí han publicat a la revista Nature Geoscience els resultats de la seva investigació, en què destaca fonamentalment l’increment de 14 centímetres del nivell de Nea Kameni, l’illot volcànic situat al centre de la caldera volcànica, i l’increment de 10 a 20 m3 de roca fosa a la cambra magmàtica.


a) La predicció de les erupcions volcàniques és difícil, però hi ha una sèrie de precursors volcànics, com els que acabem d’exposar. Esmenteu dos precursors més d’erupcions volcàniques.
[0,5 punts]

 

Han d’esmentar dos precursors diferents dels exposats al text, entre els quals destaquen:

 

- Augment de sorolls i microsismes.
- Aparició o increment de fumaroles i emissió de gasos.
- Increment de la temperatura del sòl.
- Variacions del camp magnètic.
- Anomalies geoquímiques.
- Anomalies gravitatòries.


0,25 punts per cada precursor correcte


b) Esmenteu dues mesures preventives que permetin disminuir el risc volcànic.
[0,5 punts]

 

Han d’esmentar dues mesures d’entre les següents:


- Cartografia de riscos i ordenació territorial.
- Elaboració de plans d’evacuació de la població.
- Estudi de la història eruptiva del volcà.
- Elaboració de mapes de perillositat i mapes de vulnerabilitat.
- Monitorització del volcà.
- Construcció de murs per evitar l’avanç de la colada de lava.
- Construcció de teulades amb inclinació per impedir l’acumulació de piroclasts.

0,25 punts per cada mesura correcta

 

SÈRIE 2, Exercici 4B

[2 punts en total]

 

L’halita o sal comuna (NaCl) és un mineral no metàl·lic que proporciona sodi i que s’utilitza en la indústria alimentària, química i metal·lúrgica.

 

 

1. Completeu la taula escrivint els termes següents en la casella corresponent: esfalerita o blenda, alumini, fluorita, cinabri, ferro, calcària, fertilitzants, quars, plom i malaquita.
[1 punt]

 

Nom del mineral o roca

Materials que se n’obtenen

Minerals metàl·lics

galena

mercuri

bauxita

alumini

malaquita

coure

blenda o esfalerita

zinc

limonita

ferro

Minerals no metàl·lics o roca

fluorita

fluor

silvita o silvina

K, adobs o fertilitzants

quars

vidre

calcària

ciment

 

0,10 punts per cada encert

2. La taula següent presenta dos tipus d’explotacions de roques o minerals. Esmenteu quatre impactes de cada tipus d’explotació.
[1 punt]

 

Tipus d’explotacions

Impactes

Mina a cel obert

Pèrdues de terres, sovint causen destrosses permanents en la superfície terrestre

Alteració de la dinàmica dels aqüífers.

Contaminació acústica pel soroll de les explosions, l’extracció i transport dels materials.

Contaminació atmosfèrica per la pols produïda.

Contaminació dels aqüífers, especialment pel rentatge de l’explotació i la producció d’aigües àcides.

Contaminació del sòl en finalitzar l’explotació i convertir-se en un abocador de residus.

Impacte visual, es produeixen alteracions del paisatge.

Mina subterrània

Pèrdues de terres, originen grans cavitats, que en alguns casos poden provocar processos de subsidència.

Alteració de la dinàmica dels aqüífers.

Contaminació acústica per les explosions, l’extracció dels materials i el seu transport.

Contaminació dels aqüífers, especialment pel rentatge de l’explotació i la producció d’aigües àcides.

Contaminació del sòl a l’exterior de la mina per acumulació de runam.

Inestabilitats en talussos de runams.


0,125 punts per cada impacte correcte (s’acceptaran d’altres que siguin coherents)