JUNY 2017 SÈRIE 1

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts en total]

 

Un grup d’alumnes ha recollit les dades de la taula següent a l’estació meteorològica de l’institut.

 

 

1. A partir de les dades que conté la taula, responeu a les qüestions següents:

 

a) Calculeu la precipitació anual i la temperatura mitjana anual i anoteu-les a les caselles buides de la taula.

[0,4 punts]

 

Precipitació anual = 954,4 mm

Temperatura mitjana = 9,875 ºC

 

0,2 p per cada dada correcta

 

b) Elaboreu-ne el climograma corresponent.

[0,6 punts]

 

 

L’escala de precipitacions és el doble que la de temperatures.

Es considerarà vàlid si les precipitacions es representen amb punts o línies enlloc de barres.

0,3 p per les precipitacions i 0,3 p per les temperatures. Si l’escala és incorrecta es comptabilitzarà la meitat.

 

 

 

2. Catalunya té un clima temperat mediterrani, però al llarg del territori es distingeixen diferents zones climàtiques.

 

a) Completeu la taula següent amb les característiques climàtiques bàsiques de cada zona.

[0,8 punts]

 

Tipus de clima

Pluviositat
(alta, baixa o mitjana)

Règim pluviomètric estacional (regular al llarg de l’any, amb màxim i mínim pluviomètrics en un moment determinat…).

Temperatures (fredes, suaus, càlides, extremes…). Distingiu entre estiu i hivern

Atlàntic o oceànic

Alta

Regular al llarg de l’any

Fredes a l’hivern, suaus a l’estiu

De muntanya

Alta

Màxim de pluja a l’estiu i de neu a l’hivern

Fredes a l’hivern i suaus a l’estiu

Mediterrani

Baixa

Màxims a la primavera i la tardor

Suaus a l’hivern, càlids a l’estiu

 

 

b) En quina zona climàtica creieu que es troba l’institut on s’han recollit les dades anteriors de pluja i temperatura? Justifiqueu la resposta.

[0,2 punts]

 

Zona climàtica

Justificació

Clima atlàntic o oceànic

Pluviositat alta i repartida al llarg de l’any

Estiu suau

Temperatura freda a l’hivern

No hi ha període d’aridesa

 

0,1 punts pel nom i 0,1 punts per una justificació

 

 

3. A la població on es troba l’institut hi ha un dipòsit municipal per a la captació d’aigües pluvials, i l’aigua que s’hi recull es destina al reg de parcs i jardins. El dipòsit recull l’aigua d’una superfície de 30000m2. La superfície enjardinada que cal regar fa 50000m2, i necessita, de mitjana, 0,8L/m2 diaris d’aigua

 

a) A partir de la dada de la taula corresponent al mes amb la precipitació més baixa, calculeu quanta aigua es recollirà, quanta aigua es gastarà per a regar i quin serà el superàvit o dèficit d’aigua.

[0,4 punts]

 

Els càlculs per al mes de desembre es recullen a la taula següent:

 

Mes

Precipitació

Aigua recollida al mes

Despesa mensual

Entrades-sortides

D

12

30.000*12=360.000 l

0,8*50.000*31=1.240.000l

-880.000 l

 

Desembre és deficitari en 880.000 litres, si es prenen 31 dies.

0,4 punts en total

 

b) La captació i l’aprofitament de les aigües pluvials és una mesura per a estalviar aigua. En indrets on es produeixen episodis de sequera de llarga durada, indiqueu tres mesures que els governs municipals podrien adoptar per tal d’aprofitar al màxim els  recursos hídrics.

[0,6 punts]

 

- Reciclatge de les aigües a les indústries/aigües grises

- Enjardinaments amb plantes autòctones

- Gravar a les factures el consum excessiu

- Millorar les xarxes i canals de distribució

- Incentivar l’ús de sistemes d’estalvi a la llar

- Incentivar l’ús de sistemes d’estalvi a l’agricultura

 

0,6 punts en total: 0,2 punts per mesura proposada, se n’acceptaran altres també lògiques.

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts en total]

 

Llegiu el document periodístic següent i responeu a les qüestions que hi ha a continuació.

 

El 26 de maig de 2003, al Japó hi va haver un moviment sísmic de 7 graus en l’escala de Richter, amb l’epicentre al fons marí. Concretament, es va produir davant de les costes orientals de la província de Miyagi, a uns 400km al nord de Tòquio, ciutat que va resultar afectada pel terratrèmol. No hi va haver, però, cap víctima mortal.

Així mateix, el 21 de maig (cinc dies abans) Algèria va patir un terratrèmol de 6,6 graus en l’escala de Richter, amb l’epicentre al mar, a prop de la costa, a uns 83km d’Alger. El balanç de víctimes va ser de 2000 morts i 9085 ferits. A conseqüència del moviment sísmic, una sèrie d’onades de fins a dos metres van escombrar la costa sud de les illes Balears.

 

Text adaptat de La Veu del Matí

 

1. Com es diu en el text que heu llegit, el terratrèmol del Japó va ser d’una magnitud més alta que el d’Algèria.

 

a) Què mesura la magnitud?

[0,2 punts]

 

La magnitud fa referència a la quantitat d’energia alliberada pel terratrèmol.

 

b) La notícia esmenta la magnitud de cada terratrèmol, però a quin indret creieu que la intensitat va ser més alta, a Tòquio o a Alger? Justifiqueu la resposta.

[0,4 punts]

 

La intensitat més alta correspondria a Alger (0.20 p). La intensitat d’un terratrèmol ens indica els efectes (danys materials i víctimes) que produeix en un punt determinat, que en el cas d’Alger varen ser molt superiors (0.20 p).

 

c) Expliqueu, a partir dels conceptes d’exposició i de vulnerabilitat, com pot ser que el terratrèmol del Japó, de magnitud superior al d’Algèria, no ocasionés víctimes mortals.

[0,4 punts]

 

En el terratrèmol d’Algèria l’epicentre es trobava a la costa, a 83 km d’Alger, a prop de zones poblades i per tant amb grau d’exposició més elevat. En el cas del Japó l’epicentre es va situar a 400 km de Tòquio i la intensitat i el grau d’exposició és presumiblement menor (0.20 punts). Respecte a la vulnerabilitat, al Japó tenen molts recursos destinats a la prevenció dels terratrèmols, com ara la construcció d’edificis seguint les normes sismoresistents o l’educació de la població per afrontar el risc sísmic, i a Algèria no n’hi ha, per tant la vulnerabilitat és molt més elevada (0.20 punts).

 

 

2. Com es pot deduir del text, no sempre es generen onades a conseqüència dels terratrèmols amb l’epicentre en el fons marí, onades que poden causar efectes devastadors quan arriben a la costa.

 

a) Com s’anomenen les onades originades per un terratrèmol com el d’Algèria?

[0,2 punts]

 

Tsunamis.

 

b) Expliqueu el procés de formació d’aquestes onades.

[0,4 punts]

 

Per efecte del terratrèmol submarí es produeix un desplaçament vertical d’una gran massa d’aigua que en mar obert es nota poc però que en arribar a les aigües poc profundes de la costa forma una gran onada capaç de destruir les poblacions costaneres.

 

c) En quins indrets de la Terra són més freqüents aquestes onades? Justifiqueu la resposta.

[0,4 punts]

 

La majoria dels tsunamis s’originen al llarg del cinturó de foc, una zona de volcans i important activitat sísmica que rodeja l’oceà pacífic i que és considerada la zona tectònicament més activa del planeta.

També es poden originar en altres zones de subducció com a l’oceà Índic i al mar Mediterrani.

 

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 1, Exercici 3A

[3 punts en total]

 

La conca hidrogràfica del riu Viu té una superfície de 40 km2. Al punt més baix de la conca hi ha una estació d’aforament on s’han enregistrat les dades mostrades en la taula següent:

 

1. Responeu a les qüestions següents:

a) Definiu el terme conca hidrogràfica.

[0,5 punts]

 

Una conca hidrogràfica és una zona del terreny on l’aigua i els sediments drenen una llera comuna [També val: conjunt dels vessants inclinats cap a un mateix curs d’aigua per on s’escolen les aigües, limitat per les divisòries d’aigües (Riba, O. IEC) o conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu].

 

b) A partir de les dades de la taula, calculeu el cabal mitjà anual de la conca del riu Viu, en m3/s, i l’escolament superficial mitjà anual (R), en hm3, per a tot el període 2006-2015 considerat globalment.

[0,5 punts]

 

El cabal mitjà anual de la conca del riu Viu és de 1.12 m3/s. Se sumen els cabals dels deu anys i es divideix per 10. (0.25 punts)

 

L’escolament superficial mitjà anual és de R: 1.12 m3/s x (365x24x3600) = 35.320.320 m3/any = 35.32 hm3/any. (0.25 punts)

2. Durant l’any 2016 l’escolament total de la conca hidrogràfica del riu Viu (Q) ha estat de 32,30 hm3 i l’evapotranspiració (ET), de 7,70 hm3. No hi ha hagut variacions a les reserves subterrànies (I = 0).

a) Quin és el volum d’aigua procedent de les precipitacions (P) que ha entrat a la conca durant l’any 2016?

[0,5 punts]

 

P = ET + R + I

 

P = 7.70hm3 + 32.30hm3 + 0 = 40 hm3 (també val 40 x 103 Dm3 o 40 x106 m3)

 

Si no posen cap unitat a la resposta es penalitza en 0.10 punts.

(0.25 punts per plantejar-ho correctament i 0.25 punts per la resposta correcta).

 

b) Quina ha estat la quantitat de precipitació, en L/m2, a la conca del riu Viu durant l’any 2016?

[0,5 punts]

 

Els valors de la precipitació total anual en mm són equivalents a l/m2.

 

(40 hm3 / 40 km2) x (1 km2 / 106 m2) x (109 l / 1 hm3) = 1.000 l/m2 .

 

La precipitació total anual ha estat de 1.000 mm (l/m2).

 

(0.25 punts per plantejar-ho correctament i 0.25 punts per la resposta correcta). S’accepta la resposta en mm, però si no posen cap unitat a la resposta es penalitza en 0.10 punts.

3. Actualment s’està estudiant si és viable construir petits embassaments distribuïts per la conca que puguin ser utilitzats com a reserves d’aigua dolça en els períodes de sequera. Els moviments ecologistes de la zona s’han manifestat en contra d’aquest projecte, per­què consideren que el cabal del riu disminuirà i que si arribés a estar per sota del cabal mínim això comportaria conseqüències irreversibles per al riu.

a) Definiu el terme cabal mínim i indiqueu amb quin altre nom es coneix també aquest concepte.

[0,6 punts]

 

El cabal mínim també s’anomena cabal ecològic, de conservació o de compensació (0.30 punts) i es defineix com la quantitat d’aigua necessària per mantenir el conjunt de l’ecosistema riu amb unes característiques determinades (0.30 punts).

 

b) La fixació d’un cert cabal mínim pot produir impactes tant en els processos biològics com en els geològics. Escriviu-ne un exemple de cada tipus.

[0,4 punts]

 

Procés

Efectes

Biològic

Sobre les característiques de la vegetació de ribera.

Sobre la possibilitat de servir d’abeurador a una sèrie d’animals.

Poder mantenir l’ecosistema del riu

 

(Una sola resposta, 0.20 punts)
S’admeten altres respostes si són coherents.

Geològic

Sobre la recàrrega d’aqüífers.

Sobre la dinàmica del transport dels sediments.

 

(Una sola resposta, 0.20 punts)
S’admeten altres respostes si són coherents

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4A

[2 punts en total]

 

La Generalitat de Catalunya ha activat el protocol de contaminació atmosfèrica davant l’alta concentració d’òxids de nitrogen i partícules en suspensió a l’aire a causa d’un anticicló.

La Veu del Matí

 

1. El titular que heu llegit es fa ressò d’un esdeveniment habitual a Barcelona en períodes anticiclònics.

 

a) Empleneu la taula següent amb dues fonts antropogèniques dels contaminants esmentats en el text i un dels efectes que produeixen.

[0,6 punts]

 

Contaminant

Font

Efecte

NOx

- gasos expulsats per vehicles a motor

- centrals termoelèctriques (combustió a temperatures superiors a 1000ºC)

 

- Inflamació significativa de les vies respiratòries.

- Estudis epidemiològics mostren que una exposició prolongada al NO2 augmenta els símptomes de bronquitis en nens asmàtics.

- La reducció de la funció pulmonar també està relacionada amb els nivells alts de NO2.

Partícules

- motors dièsel

- calderes calefacció

- moviments de terres

- cimenteres

- construcció

 

Augment del risc de patir:

- malalties cardiovasculars,

- malalties respiratòries,

- càncer de pulmó.

La seva afectació a la salut humana depèn de la seva composició i de la seva mida. Les que tenen un major impacte són les PM2,5 i PM1, que tenen una mida prou petita per penetrar fins als alvèols pulmonars.

0,1 p. per

cada nom

0,05 p. per cada font

0,1 p. per cada efecte (un a cada casella)

 

 

b) Per què el fet que hi hagi un anticicló fa augmentar els nivells de contaminació a la ciutat?

[0,4 punts]

 

Els anticiclons o altes pressions provoquen un temps molt estable amb absència de precipitacions i vents superficials, que limita molt la dispersió horitzontal d’aquestes substàncies contaminants.

 

0,4 p. per una explicació coherent, que contingui els conceptes amb negreta o similars.

 

 

2. En situacions com la que es descriu en el titular es genera un contaminant secundari.

 

a) Digueu el nom d’aquest contaminant secundari i dues de les condicions sota les quals es forma, i esmenteu-ne dos efectes perjudicials.

[0,6 punts]

 

Nom

Condicions de formació

Efectes contaminants

Ozó

 

- presència a l’atmosfera dels compostos

precursors (òxids de nitrogen i els compostos orgànics volàtils)

 

- elevada radiació

 

- estabilitat atmosfèrica

 

- irritació de les mucoses

- irritació de les vies respiratòries

- tos

- irritacions a la faringe

- al coll i als ulls

- dificultats respiratòries

- disminució del rendiment

- empitjorament de la funció pulmonar

- malestar general

- asma

- malalties pulmonars

- redueix la capacitat defensiva en malalties respiratòries

0,2 punts

0,2 punts (dues condicions, 0,1 p. per cada una)

0,2 punts: 0,1 p. per cada efecte

 

 

b) Quines mesures es podrien incloure en el protocol esmentat en el titular per a reduir la contaminació atmosfèrica? Esmenteu-ne quatre.

[0,4 punts]

 

- Potenciació del transport públic.

- Limitació de la circulació de vehicles a les zones amb nivells elevats de NO2.

- Prohibició de la circulació dels vehicles al centre de la ciutat.

- Potenciació del consum de motocicletes elèctriques i automòbils elèctrics i híbrids.

- Catalogació i renovació del parc automobilístic.

- Aplicació de peatges verds.

- Sancions als vehicles més contaminants.

 

0,4 punts en total, 0,1 p. per cada mesura. Se n’acceptaran d’altres que siguin coherents.

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 1, Exercici 3B

[3 punts en total]

 

L’estiu del 2016 acaba a Catalunya amb un 34 % més d’incendis forestals que el 2015

El balanç de la campanya d’incendis ha acabat amb més sinistres que durant el mateix període de l’any passat. Ha augmentat un 29 % el nombre d’incendis respecte als mateixos mesos del 2015. Els incendis exclusivament forestals, que són els que afecten el sòl i els ecosistemes, s’han accentuat de manera encara més alarmant (n’hi ha hagut un 34 % més).

 

1. Els esquemes A i B mostren la mateixa zona forestal, que s’ha format sobre un massís granític amb un petit canal. Representen dos moments diferents: abans i després d’un incendi.

 

 

a) En l’esquema A observem unes fletxes i uns números que indiquen els processos principals del cicle hidrològic. Empleneu la taula següent amb el nom de cadascun d’aquests processos.

[0,6 punts]

 

Número

Procés del cicle hidrològic

1

Precipitació

2

Evaporació

3

Evapotranspiració/transpiració

4

Infiltració

5

Circulació subterrània

6

Escolament (“escorrentia” en castellà)

 

0,1 punt per cada nom de procés correcte.

 

b) En l’esquema B observem com l’incendi ha afectat la zona. Anomeneu els quatre punts del cicle hidrològic que han estat afectats per la desforestació de la zona causada per l’incendi. Indiqueu en cada cas si ha augmentat o disminuït el procés correspo­nent del cicle hidrològic.

[0,4 punts]

 

Nom del procés

Augmenta o disminueix?

Escolament (“escorrentia” en castellà)

Augmenta

Infiltració

Disminueix

Circulació subterrània

Disminueix

Evapotranspiració

Disminueix

 

0,1 punt per cada ítem (procés + valoració).

 

 

2. Si continuem analitzant els dos esquemes (A i B), observem que la desforestació produïda per l’incendi afecta els processos relacionats amb la geodinàmica externa.

 

a) Esmenteu dos d’aquests processos i expliqueu en què consisteixen.

[0,5 punts]

 

Procés extern

En què consisteix

Erosió

El sòl acabat de cremar, desprotegit de la coberta vegetal, queda exposat a la degradació L’augment de l’escolament incrementa l’erosió del sòl i aquest perd gruix.

Sedimentació

Augmenta la taxa de sedimentació que pot portar al rebliment del canal (‘colmatación’ en castellà).

Transport

El sòl o material erosionat pateix un moviment cap al canal, les partícules sòlides són transportades de diferents maneres fins al canal.

 

0,25 per cada procés i la seva explicació (s’accepta si parlen de la meteorització).

 

b) Expliqueu quina influència té la vegetació en la formació i el manteniment d’un sòl.

[0,5 punts]

 

La presència de vegetació és bàsica en la formació i desenvolupament d’un sòl, és la font dels nutrients. Tanmateix, la vegetació, protegeix el sòl de l’erosió i contribueix a l’estructura i ventilació del sòl.

 

0,25 pels aspectes relacionats amb la formació i 0,25 pel paper protector.

 

3. L’Ajuntament que gestiona la zona cremada estudia com en pot planificar l’ordenació territorial. S’han posat sobre la taula les dues propostes representades en els esquemes C i D. En el primer cas, es proposa una reforestació, mentre que en el segon es planteja requalificar la zona i construir-hi un polígon industrial.

 

 

a) Abans de prendre cap decisió, l’Ajuntament avalua el percentatge d’aigua que porta­ria el canal en la situació que mostra l’esquema C (inici d’un procés de reforestació) i en la que mostra l’esquema D (un cop la urbanització ja s’ha dut a terme).

Calculeu el percentatge de rebliment del canal (en relació amb l’altura màxima de l’aigua, representada en els esquemes amb el símbol ▼) en cadascuna de les situaci­ons, basant-vos exclusivament en l’alçària del sediment en el punt mitjà del canal.

[0,5 punts]

 

Si mesurem la part mitjana del canal des del nivell de l’aigua fins a la base són aproximadament 6,5 mm, que es consideraran el 100%

 

C El gruix del sediment són uns 4 mm, si 6,5 mm és el 100%, 4mm són x: 62% (57-67%)

D El gruix del sediment són uns 2 mm, si 6,5 mm és el 100%, 2 mm són x: 31% (26-36%)

 

0,25 per cada mesura, els gruixos considerats poden variar en la maquetació.

Es considerarà correcte encara que els gruixos mesurats siguin diferents però el raonament i els càlculs siguin correctes. Cal especificar els càlculs.

 

b) Justifiqueu la variació de la taxa de rebliment que heu calculat i expliqueu les diferèn­cies de rebliment del canal en tots dos casos.

[0,5 punts]

 

Proposta d’actuació

Justificació de la variació de la taxa de rebliment del canal

Reforestació

Malgrat l’inici de la reforestació, continua havent-hi aportació de sediment al llac.

Urbanització

Augment del cabal del canal. La urbanització del sòl fa que s’aturi l’aportació de material per escolament cap al llac. Aquest es nodreix de l’aigua sense sediment, malgrat que en algun cas no hagi passat per la depuradora, normalment a “casa nostra” cada empresa ha de vetllar per unes aigües “netes”.

 

0,25 per cada resposta.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4B

[2 punts en total]

 

1. Els riscos geològics representen amenaces i perills per als recursos i les activitats huma­nes. Aquests riscos poden derivar de processos geològics interns o externs.

 

a) Davant d’un risc geològic es poden aplicar mesures de predicció i de prevenció. Expliqueu les diferències entre els dos tipus de mesures.

[0,4 punts]

 

Les mesures de predicció pretenen conèixer, situar i preveure possibles riscos mentre que les de prevenció són mesures que van adreçades actuar estructuralment o no contra un risc per minimitzar-ne els efectes en cas que es produeixi.

 

0.4 punts.

 

b) Completeu la taula següent indicant si les mesures de la columna de l’esquerra són de predicció o de prevenció.

[0,6 punts]

 

Mesura

Predicció / Prevenció

Modificació del pendent

Prevenció

Revegetació

Prevenció

Mapes de perillositat

Predicció

Instal·lació d’ancoratges

Prevenció

Estudi de detecció de precursors

Predicció

Realització d’un simulacre

Prevenció

 

0.1   punts per resposta bona.

 

 

2. Generalment, els fenòmens d’inestabilitat de vessants s’associen a zones amb uns índexs d’erosió elevats, però també poden estar relacionats amb taxes importants de meteorit­zació de les roques.

 

a) Expliqueu en què es diferencia l’erosió de la meteorització.

[0,6 punts]

 

La meteorització és el conjunt de processos mecànics, fisicoquímics o biològics d’alteració i esmicolament de la roca superficial sota l’acció dels agents atmosfèrics on hi ha formació de sòls i nova formació de sediments.

L'erosió és l'efecte de desgast que experimenten les roques superficials, però no és un procés estàtic sinó que és un procés que implica transport. El resultat de l’erosió és la denudació.

 

0,2 punts per resposta correcta. S’admeten altres definicions.

 

 

b) Poseu dos exemples de cadascun dels tipus de meteorització següents:

[0,4 punts]

 

Meteorització física

L’efecte de falca del gel quan es dilata en una esquerda reblerta d’aigua que es glaça.

L’efecte de falca d’una arrel d’un arbre a mesura que creix.

Meteorització química

La dissolució de carbonats sota l’efecte de l’acidesa natural de l’aigua.

L’oxidació de sulfurs a sulfats / La transformació d’alguns silicats en argiles.

 

S’admeten altres respostes.