JUNY 2016 SÈRIE 3

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts en total]

 

A continuació hi ha una taula que conté la informació següent sobre Venus, la Terra i Mart: la temperatura mitjana real a la superfície, la temperatura mitjana teòrica si no tingues­sin atmosfera, la pressió atmosfèrica a la superfície i la composició de l’atmosfera.

 

 

1. A partir de les dades de la taula anterior, podem deduir que l’efecte d’hivernacle és pre­sent en els tres planetes.

 

a) En què consisteix l’efecte d’hivernacle?

[0,3 punts]

Les radiacions solars de llum visible travessen l’atmosfera, arriben a la superfície terrestre i l’escalfen, però aquesta calor que es genera (radiacions infraroges) no pot sortir cap a l’exterior perquè hi ha determinats gasos a l’atmosfera que ho impedeixen.

 

b) Calculeu l’increment de temperatura, en graus Celsius, provocat per l’efecte d’hiver­nacle en cadascun dels tres planetes i escriviu els resultats a la columna de la dreta de la taula.

[0,3 punts]

 

 

Increment (C)

Venus

461 – 155 = 306

Terra

14 - (-14) = 32

Mart

(-46) - (-51) = 5

 

 

c) Per què són diferents els increments de temperatura registrats en cadascun dels tres planetes?

[0,4 punts]

Els valors de l’efecte hivernacle seran més grans com més densa sigui l’atmosfera (es pot deduir a partir de la pressió atmosfèrica), encara que també hi té a veure la composició.

Es considerarà correcta la resposta si es relaciona una major pressió atmosfèrica, quantitat, gruix o densitat de l’atmosfera, amb un major efecte hivernacle.

 

 

 

2. Avui dia tenim constància que la Terra pateix un increment de l’efecte d’hivernacle que podria provocar un gran canvi climàtic.

 

a) Per què actualment l’efecte d’hivernacle s’incrementa a la Terra?

[0,3 punts]

A l’alliberament a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle a causa de les activitats humanes (transport, indústria...).

Es considerarà correcta la resposta si es diu que és degut a algun gas concret d’efecte hivernacle produït per l’activitat humana; no serà correcta si s’esmenta el vapor d’aigua.

 

b) Si continua l’increment de l’efecte d’hivernacle, quines conseqüències podria tenir aquest fenomen per a la Terra? Esmenteu-ne quatre.

[0,4 punts]

 

- el gel dels pols es podria desfer

- s’alteraria el règim de pluges de moltes zones

- augmentaria el nivell dels mars i oceans (també per la dilatació de l'aigua dels mars i oceans)

- s’extingiria un gran nombre d’espècies

- pèrdua de sòls fèrtils

- fam

- migracions de població i lluites pel territori

- extensió de malalties tropicals

- expansió de plagues

- inundació d’àrees costaneres

 

Qualsevol altra resposta coherent amb el context.

0,1 punts per cada conseqüència correcta

 

c) Esmenteu tres mesures que es podrien aplicar per a disminuir, o fins i tot anul·lar, l’increment de l’efecte d’hivernacle.

[0,3 punts]

 

- disminuir les emissions de CO2

- ús d’energies alternatives – reducció de l’ús dels combustibles fòssils

- aplicar mesures sobre el transport

- potenciar el transport públic

- potenciar l’ús de la bicicleta

- reforestació

 

Qualsevol altra resposta coherent amb el context.

0,1 punts per cada mesura correcta.

 

3. L’atmosfera constitueix una part essencial de la Terra perquè exerceix funcions bàsiques, com ara regular la temperatura de la superfície terrestre, a conseqüència de l’efecte d’hi­vernacle. Digueu dues funcions més que efectua l’atmosfera i indiqueu en quines capes tenen lloc.

[1 punt]

 

 

Funció

Capa de l’atmosfera on té lloc

Actua com a filtre de les radiacions solars ultraviolades

Estratosfera i ionosfera (o termosfera)

Conté els gasos essencials (O2 i CO2) per al manteniment de la vida a la Terra

Troposfera

Tenen l’origen els processos geològics externs

Troposfera

Completa el cicle de l'aigua

Troposfera

 

0,3 punts per cada funció esmentada i 0,2 per cada capa atmosfèrica (en lloc d’estratosfera es pot acceptar capa d’ozó), fins a 1 punt, s'accepta si donen cada un dels gasos (CO2 i O2) com una funció diferent.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts en total]

 

El riu Terbolí neix en una font de muntanya de la qual brolla aigua cristal·lina. Té una lon­gitud de 100 km i desemboca a Sinera de Mar. Ja fa temps que els habitants d’aquesta població estan molt preocupats perquè les aigües arriben molt contaminades al mar i, per això, l’Ajun­tament ha encarregat a una empresa que estudiï les causes d’aquesta contaminació.

 

 

Els tècnics encarregats d’investigar l’origen de la contaminació del riu han analitzat alguns paràmetres de l’aigua recollint-ne mostres al final de cada tram de 25 km des del nai­xement del riu. Els valors obtinguts són els següents:

 

 

1. Al llarg del seu recorregut, el riu passa per la població de Castell Vell i per una extensa zona d’explotacions agrícoles i ramaderes. A partir de les dades de la taula, situeu la població i la zona d’explotacions en el mapa de la pàgina anterior, marcant amb una creu on estan ubicades i indicant de quina es tracta al costat de cada creu. Justifiqueu les respostes en la taula següent:

[1 punt]

 

 

 

Localització

Justificació

Castell Vell

Les anàlisis presenten al final del tram D, uns continguts molt baixos en la concentració d’oxigen dissolt, indicatiu de la contaminació d’origen orgànic. Cal pensar que aquesta disminució es conseqüència de l’abocament de les aigües fecals i residuals de la població, que tenen grans continguts en matèria orgànica. També, l’augment en el contingut de fosfats, pot ser conseqüència de l’abocament de sabons i detergents a l’aigua.

Explotacions agrícoles i ramaderes

Les anàlisis indiquen que al final del tram C hi ha un increment molt fort en el contingut de nitrats i fosfats, procedents de l’abús de fertilitzants que s’utilitzen actualment en agricultura i de la descomposició de les plantes i dels animals.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0,20 punts per cadascun dels punts ben localitzats amb una creu i el nom al costat i 0,30 punts per cada justificació. Cal esmentar dos dels termes en negreta per cada justificació.

 

 

2. Perquè l’aigua del riu no arribi tan contaminada al mar, es construirà una depuradora al municipi de Sinera de Mar.

 

a) Esmenteu dos usos que es puguin donar a l’aigua depurada en comptes d’abocar-la al mar.

[0,4 punts]

 

·         Reg en agricultura.

·         Reg en zones recreatives (parcs, jardins, etc.).

·         Recàrrega dels aqüífers, etc.

 

0,40 punts. 0,20 punts per cada resposta correcta. Altres respostes adients també poden ser considerades correctes.

 

b) L’Ajuntament de Sinera de Mar voldria destinar part de l’aigua depurada al consum dels habitants del poble, però no és apta per a aquest ús. Quin tractament necessita l’aigua perquè sigui apta per al consum humà? En què consisteix aquest tractament?

[0,6 punts]

 

Quin tractament necessita l’aigua perquè sigui apta per al consum humà?

El tractament de potabilització de l’aigua.

En què consisteix aquest tractament?

 

Un cop l’aigua està depurada, s’ha de sotmetre a un tractament especial de desinfecció per eliminar-ne els organismes

perjudicials per a la salut. Es pot fer per diferents mètodes: es pot afegir clor a l’aigua (derivats del clor, raigs ultraviolats) o fer passar un corrent d’ozó per l’aigua en un procés anomenat ozonització.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

0,60 punts. 0,2 punts pel nom del tractament i 0,4 punts per explicar en què consisteix.

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 3, Exercici 3A

[3 punts en total]

 

 

1. a) Expliqueu què és una explosió freatomagmàtica. Quines paraules incloses en la notí­cia fan suposar que s’ha produït una explosió d’aquest tipus?

[0,4 punts]

 

Són aquelles erupcions en què en algun moment hi ha una interacció entre el magma i l’aigua.

Les elevades temperatures del magma fan passar l’aigua a vapor, l’expansió del qual sobrepressiona l’aqüífer i dóna lloc a una explosió violenta.

 

Paraules: explosions relativament fortes

 

0,3 punts per la definició i 0,1 per les paraules.

 

b) A partir de les dades de la notícia, completeu la taula següent:

[0,6 punts]

 

Indiqueu 3 perills volcànics esmentats en la notícia.

emissió de cendres, activitat sísmica, emissió de gas, fluxos piroclàstics, fumaroles, colades de lava

Indiqueu 3 mesures aplicades a l’entorn del volcà per a prevenir el risc volcànic

 

declaració de l’alerta groga;

augment de les restriccions d’accés al parc;

augment de la seguretat al voltant del cràter;

activació dels protocols de protecció dels animals;

limitar la construcció d’habitatges a la zona.

 

0,1 punts per cada perill i 0,1 punts per cada mesura.

 

2. Actualment el volcà Turrialba està classificat amb un índex d’explosivitat volcànica (IEV) de 2-3.

 

a) Completeu la taula escrivint els termes següents en la casella que els correspongui: estromboliana, colades, colades i piroclasts, caldera, fissura o escut, pliniana, fluxos piroclàstics, volcà compost.

[0,8 punts]

 

IEV

% de material emès

Activitat volcànica

Materials emesos

Edifici volcànic

0-1

0-3

hawaiana

colades

fissura o escut

1-2

40

estromboliana

colades i piroclasts

volcà compost

2-4

60

vulcaniana

colades i piroclasts

con d’escòries

4-8

99

pliniana

fluxos piroclàstics

dom

5-8

99

ultrapliniana

caldera

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Puntuació: 0,1 punts per cadascuna.

 

b) Tenint en compte les dades de l’apartat anterior, expliqueu com és l’IEV del volcà Turrialba.

[0,2 punts]

 

El volcà Turrialba té un IEV 2-3, això significa que la seva l’activitat volcànica està en el límit vulcanià (2-4) – estrombolià (1-2), el material que emet està format, bàsicament, entre un 40-60%, per piroclast i colades, l’edifici volcànic es classificarà com a volcà compost o estratovolcà tal com ens diu la noticia.

0,2 punts pel conjunt correcte de tot el raonament.

 

 

 

3. La variació en la composició d’un magma i en les propietats físiques corresponents es resumeix en l’esquema següent:

 

a) A partir de les dades que es mostren en l’esquema de la pàgina anterior, expliqueu les característiques que identifiquen cadascun dels tres tipus de magmes.

[0,6 punts]

 

Tipus de magma

Característiques identificatives

Magma bàsic

Magma amb poca quantitat de sílice, és més dens i la temperatura és més elevada. La seva viscositat és baixa.

Magma intermedi

Magma amb unes característiques intermèdies als altres dos.

Magma àcid

Magma amb un comportament molt viscós a causa de l’alta quantitat de sílice, baixa temperatura i densitat també baixa.

 

0,6 punts. 0,2 per la definició de cada tipus de magma. S’acceptaran altres respostes raonades que relacionin les diferents variables que apareixen en l’esquema: contingut de sílice, temperatura, densitat i viscositat.

 

b) L’explosivitat d’una erupció està directament relacionada amb la viscositat del magma. Indiqueu en la taula si els factors següents incrementen o disminueixen la viscositat del magma, marcant amb una creu la casella corresponent.

[0,4 punts]

 

Factors

Incrementa la viscositat

Disminueix la viscositat

Augment dels gasos dissolts

 

X

Increment de la sílice (SiO2)

X

 

Augment de la pressió

X

 

Augment de la temperatura

 

X

 

0,4 punts en total: 0,1 punt per cada X situada correctament. Les respostes incorrectes resten 0,1 punts. La puntuació no pot ser inferior a 0.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4A

[2 punts en total]

 

El problema més important que pateixen els nostres sòls és l’erosió. Per tal de corregir-lo, es decideix avaluar l’erosionabilitat de diversos sòls per a aplicar-hi les mesures correctores pertinents. Per això, tècnics del Departament de Medi Ambient han fet un seguit d’anàlisis i han recollit dades de camp de tres localitats amb sòls diferents, que es representen en la taula següent:

 

 

1. El sòl A actualment no es cultiva. En el sòl B es cultiva alfals, que es va segant durant tot l’any per a obtenir farratge (aliment) per als animals. El sòl C es dedica bàsicament al cultiu de blat, de manera que les plantes se sembren al novembre i se seguen al juny.

Tenint en compte que els tres sòls es troben en un clima mediterrani, responeu a les qüestions següents:

 

a) A partir de l’anàlisi de les propietats dels sòls A, B i C, indiqueu quina és l’erosiona­bilitat de cadascun i escriviu dos arguments que justifiquin cada resposta.

[0,6 punts]

 

Sòl

Erosionabilitat
(alta, mitjana, baixa)

Arguments

A

Alta

Té un 8% de pendent

No es cultiva

B

Baixa

Terreny pla sense pendent

Tot l’any està cobert per vegetació

C

Mitjana

Té un 7% de pendent

A la tardor, època de pluges, està desprotegit de vegetació

 

0,1 punts per cada erosionabilitat correcta i 0,1 punts per cada raonament correcte que ha d’incloure una referència al pendent i una altra a la vegetació (si només inclou un dels dos aspectes 0,05 punts).

 

b) Esmenteu quatre pràctiques agrícoles o mesures correctores que proposaríeu per a reduir l’erosionabilitat en els sòls en general.

[0,4 punts]

 

Mantenir el sòl amb vegetació

Fer repoblacions

Fer coincidir el sentit de les llaurades amb les corbes de nivell

Pràctiques agrícoles no erosives

Tallafocs sense seguir el màxim pendent

Adequar les obres públiques a les formes de relleu

Evitar la construcció de talussos

Construcció de bancals

Preses de retenció de sediments

 

Qualsevol resposta coherent amb el context.

0,1 punts per cada mesura o pràctica agrícola.

 

 

2. Contesteu les qüestions següents:

 

a) En l’exercici anterior es parla de l’erosionabilitat. Cal tenir present que la intensitat de l’erosió d’un sòl depèn de dos factors: l’erosivitat i l’erosionabilitat. Expliqueu el significat d’aquests dos factors.

[0,4 punts]

 

 

Erosivitat

Capacitat erosiva d’un agent geològic

Erosionabilitat

Facilitat o susceptibilitat d’un terreny per ser erosionat

 

0,2 punts per cada definició correcta.

 

b) En la taula de la pàgina anterior es recullen els percentatges de sorra, llim i argila de cada sòl. Com s’anomena la característica del sòl que depèn de la proporció relativa en pes d’aquestes tres fraccions minerals?

[0,2 punts]

 

Textura.

 

c) La mateixa taula també conté dades del pH i la matèria orgànica dels tres sòls. Per què són importants aquestes dues característiques del sòl?

[0,4 punts]

 

pH

Condiciona la vegetació que viu en el sòl

Afecta la composició química dels sòls

Determina la disponibilitat d’alguns nutrients (ions)

Determina l’acidesa o basicitat del sòl

Matèria orgànica

Dóna estabilitat química i estructural al sòl

Determina la fertilitat del sòl

Millora l’estructura del sòl

 

0,2 punts per l’explicació de cada característica (només fa falta posar-ne una per casella).

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 3, Exercici 3B

[3 punts en total]

 

1. La imatge següent mostra un mapa geològic de la zona per on passa una carretera, repre­sentada amb la línia discontínua:

 

 

a) Pinteu la zona del mapa topogràficament més elevada amb color verd i la menys ele­vada, amb color blau.

[0,2 punts]

 

 

0,1 punts per cada zona ben pintada (també es donarà per bona si en comptes de pintar tota la franja pinten només les zones més allunyades a les corbes de 300 (per sobre) i de 100 (per sota).

 

b) Calculeu numèricament el valor del pendent mitjà de la carretera en els trams delimi­tats entre corbes de nivell (tram X i tram Y al mapa).

[0,4 punts]

 

D’acord amb l’escala el tram entre les corbes de 100 i 200 metres té un recorregut horitzontal de 1423 metres, el pendent corresponent (100/1423) és aproximadament del 7% (es donarà com a correcte entre 6 i 8%).

Pel que fa al tram Y, com que està delimitat entre dues corbes d’idèntica alçada, el pendent mitjà serà 0.

 

0,20 per cada pendent ben raonat. A tenir en compte de possibles modificacions de l’escala per la compaginació/impressió.

 

c) En el mapa, a part de les litologies, apareixen dos símbols geològics més, un dels quals va acompanyat d’un nombre de graus. Expliqueu el significat de cada símbol.

[0,4 punts]

 

Símbol

Significat

Indica que els estrats es cabussen 5 graus en la direcció de la fletxa.

Indica que els estrats són horitzontals.

 

Cada símbol ben explicat val 0,20 punts.

 

2. Els dos punts de la carretera assenyalats en el mapa amb les lletres A i B presenten una perillositat relacionada amb la geologia i la topografia del terreny. Completeu la taula següent associant cada perill a un dels dos punts, justificant la resposta i proposant una mesura correctora.

[1 punt]

 

Perill

Punt

(A o B)

Justificació

Mesura correctora

Despreniments

A

(0,1 punt)

 

La carretera passa arran de la base d’un pendent escarpat (s’accepta si esmenten que les corbes de nivell estan molt juntes) de calcàries del qual poden desprendre’s blocs (0,2 punts)

Xarxes, ancoratges, cuneta ampla que retingui els possibles despreniments...

(0,2 punts)

Esfondrament del terreny per subsidència

B

(0,1 punt)

Els guixos són una composició soluble, especialment si es troben directament exposats a la superfície o prop d’aquesta.

(0,2 punts)

Impermeabilització del terreny, cimentació...

(0,2 punts)

 

 

3. En el sector sud-oest del mapa hi ha una explotació de guixos.

 

a) Els guixos són explotables i tenen consideració de roca industrial. A quina categoria pertanyen dins de la classificació de les roques industrials? Digueu dos usos possibles del guix.

[0,6 punts]

 

Categoria

Aglomerats o aglomerants (0,2 punts)

Ús

Possibles respostes: revestiments de sostres i parets; additiu del ciment; alabastres per a usos escultòrics; usos agrícoles... (0,4 punts)

 

S’acceptaran altres respostes si són usos reconeguts del guix.

 

b) Esmenteu dos materials que pertanyin a la mateixa categoria que el guix.

[0,4 punts]

 

Ciment, calç, resines

0,2 punts cada exemple correcte.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4B

[2 punts en total]

 

 

 

1. La notícia fa referència a l’ENSO, el fenomen popularment conegut amb el nom d’El Niño.

 

a) Expliqueu en què consisteix El Niño i quina periodicitat té.

[0,4 punts]

 

El Niño consisteix en l’escalfament anormal de les aigües del pacífic oriental, davant les costes d’Amèrica del Sud, que té lloc cíclicament en períodes de tres a set anys tot i que pot arribar a períodes d’11 anys.

0,2 per descriure correctament l’origen i 0,2 per la periodicitat. Es considera correcte si diuen una periodicitat de 3 a 7 anys.

 

 

b) Expliqueu quin canvi provoca aquest fenomen en la dinàmica atmosfèrica.

[0,4 punts]

 

Es donen pressions atmosfèriques baixes (depressions) a les costes orientals del Pacífic, la qual cosa fa que hi hagi pluges abundants; mentre que a les costes occidentals s’hi donen pressions altes (anticiclons), la qual cosa comporta sequeres (al revés del que hi passa normalment). Tot això va associat també a l’afebliment dels vents alisis que bufen d’E a W al Pacífic

0,3 punts per una descripció correcta

 

c) Quan un any es registra el fenomen d’El Niño, quines en són les principals conse­qüències climàtiques? Esmenteu-ne dues.

[0,2 punts]

 

·         Sequeres

·         Inundacions

·         Plagues

·         Increment d’huracans, etc.

·         Hi ha un canvi de patrons meteorològics a tot el planeta

0,1 per cada conseqüència citada. S’acceptaran altres opcions que puguin ser correctes com ara pèrdua de collites i fam.

 

 

2. Sovint hi ha deserts a prop de serralades. Així, a l’oest del desert d’Atacama hi ha la serra­lada dels Andes, el desert d’Arizona es troba a l’est de les muntanyes Rocalloses i el desert del Takla Makan és al nord de l’Himàlaia.

 

a) Aquesta coincidència es produeix pel fenomen conegut com a efecte Föhn. Expliqueu breument en què consisteix aquest fenomen.

[0,4 punts]

 

És un fenomen associat a l’exposició dels vessants respecte als vents generadors de pluja. L’efecte Föhn es produeix quan l’aire humit topa amb una serralada i es veu forçat a ascendir per superar-la. Això provoca precipitacions i un augment de la presència de núvols durant tot l’any en el vessant de sobrevent. En arribar al cim, després de perdre bona part de la humitat en forma de pluja o de boira, la massa d’aire ha esdevingut una massa seca. Com que, a més a més, mentre baixa pel vessant oposat es va escalfant, el vessant de sotavent experimenta temperatures més elevades i precipitacions sensiblement més baixes que el de sobrevent.

0,4 punts per una explicació en què es relacioni l’increment de precipitacions en trobar-se amb la muntanya l’aire humit i el fet que en travessar-la hagi perdut la humitat i s’hagi convertit en una massa d’aire seca.

 

b) Les pluges esdevingudes al vessant marítim dels Andes són les anomenades pluges orogèniques. Quins altres tipus de pluja existeixen? Indiqueu-ne els noms i descri­viu-los.

[0,6 punts]

 

Tipus de pluja

Descripció

Pluges de convecció

Es produeixen a causa de l’escalfament de l’aire, que, en disminuir la seva densitat, tendeix a ascendir i a refredar-se. Així, es formen núvols que creixen verticalment.

Típiques de zones tropicals i pròpies de les tempestes d’estiu del nostre país.

Pluges frontals

A les zones de contacte entre masses d’aire de diferent temperatura es produeix el refredament de l’aire, que dóna lloc a la formació de núvols i la possibilitat de precipitació.

Són típiques de les zones temperades i acompanyen els fronts associats a les depressions.

 

0,1 per cada tipus de pluja i 0,2 per cada descripció.