SETEMBRE 2014 SÈRIE 5

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 5, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts en total]

 

El cicle de l’aigua és una representació esquemàtica de com l’aigua d’un determinat sistema (per exemple, la dels oceans) acaba passant a un altre sistema i, després d’un camí més o menys complex, pot tornar al sistema inicial. Cada sistema acull un volum aproximadament constant d’aigua amb unes característiques pròpies de salinitat, pH, temperatura, etcètera.

 

1. La taula següent mostra el volum d’aigua que reben anualment els oceans i els continents; i el volum d’aigua que perden per evaporació i evapotranspiració.

 

a) Completeu la taula següent amb el càlcul del balanç hídric dels oceans, els continents i la Terra en conjunt:

[0,4 punts]

 

Sistema

Balanç hídric

Oceans

324000 - 361000 = - 37000 km3/any

Continents

99000 - 62000 = 37000 km3/any

Planeta Terra

324000 + 99000 – 361000 - 62000 = 0 km3/any

 

0,1 pels balanços a l’oceà i al continent. 0,2 pel balanç total

 

 

b) Sabem que estadísticament el volum d’aigua en els oceans es manté constant al llarg del temps. Calculeu el volum d’aigua anual que circula fins als oceans per a compen­sar el desequilibri entre el balanç hídric dels oceans i el dels continents.

[0,2 punts]

 

Cada any arriben 37000 km3 d’aigua a l’oceà procedents del continent.

 

c) Esmenteu dues maneres naturals de transport de l’aigua per a compensar el desequi­libri entre el balanç hídric dels oceans i el dels continents.

[0,4 punts]

 

Rius, glaceres que van al mar, aqüífers o qualsevol altre mecanisme correcte.

 

0,2 per modalitat de transport d’aigua

 

 

 

2. Una característica pròpia del sistema oceànic és que la salinitat de l’aigua que conté és molt elevada, aproximadament de 35 parts de sal per mil d’aigua.

 

a) Quina massa de precipitat salí s’obtindria amb un kilogram d’aigua de mar?

[0,25 punts]

 

35 grams

35 parts per mil equival a 35 grams per cada 1000 grams (1 quilo) d’aigua.

Estrictament serien 33.81 grams si es té en compte que a 1035 grams d’aigua de mar hi ha 1000 grams d’aigua, però es considerarà correcta qualsevol valor entre 33.5 i 35.

 

b) La salinitat mitjana de l’aigua dels oceans és de 35 parts per mil, però hi ha variacions d’un lloc a l’altre. Completeu la taula següent marcant la salinitat de cada indret i el factor que més la determina.

[0,75 punts]

 

X

 

X

 

X

 

X

 

X

 

X

 

 

0,1 per cada salinitat correcta, 0,15 per cada factor correcte

 

 

 

3. Els aqüífers són un sistema hídric en què l’aigua manté una relació estreta amb les roques de l’entorn.

 

a) Porositat i permeabilitat són dos conceptes que caracteritzen un sediment o roca segons el comportament que presenta en contacte amb l’aigua dels aqüífers. Definiu breument porositat i permeabilitat tenint una cura especial de ressaltar-ne la diferèn­cia.

[0,4 punts]

 

Porositat

La porositat és el volum d’espai buit (ocupat per aigua/aire) dividit pel volum total de material

Permeabilitat

mentre que la permeabilitat és la capacitat d’un fluid (l’aigua) de viatjar a través d’un determinat material.

 

0,2 per cada definició

 

b) Completeu la taula següent de porositat i permeabilitat que tenen els materials que hi apareixen utilitzant quatre vegades el terme alta, tres vegades el terme mitjana i cinc vegades el terme baixa.

[0,6 punts; si la resposta és incorrecta es descomptaran 0,05 punts]

 

Material

Porositat

Permeabilitat

Argila

Alta

Baixa

Sorra

Alta

Alta

Pedra tosca

Alta

Baixa

Granit

Baixa

Baixa

Gres

Mitjana

Mitjana

Conglomerat

Mitjana

Baixa

 

0,05 per cada adjectiu correcte, cada error resta 0,05.

 

 

SÈRIE 5, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts en total]

 

Després de les fortes pluges de la tardor, cada any la carretera de Bellamunt a Bellavall queda tallada a conseqüència dels materials desplaçats dels vessants de les muntanyes que impedeixen la circulació dels vehicles.

La Irene, estudiant de batxillerat, ha decidit fer el treball de recerca sobre aquests fenò­mens. Ha identificat tres processos diferents i n’ha fet les figures següents:

 

 

Ha identificat les diferents inestabilitats gravitatòries i ha explicat en una taula com es deu haver format cadascuna.

 

1. Empleneu la taula tal com ho faria la Irene.

[1 punt]

 

Dibuix

Tipus d’inestabilitat

Explicació del fenomen

1

Despreniment

Consisteix en la caiguda de blocs de roca, amb un recorregut total o parcial per l’aire.

2

Esllavissada rotacional

Consisteix en el lliscament a partir d’una superfície de trencament còncava. Es produeix un moviment giratori de la massa inestable al voltant d’un punt situat sobre del centre de gravetat.

3

Esllavissada planar (o translacional)

Consisteix en el lliscament que es desenvolupa a favor de superfícies de debilitat planes o poc ondulades. Solen ser superfícies estructurals, plans d’estratificació, ...

 

0,1 punts per cada tipus d’inestabilitat i 0,3 punts per cada explicació del fenomen correctes. Tot correcte, 1 punt.

 

 

 

2. En el treball de recerca, la Irene proposa una sèrie de mesures correctores que els tècnics de l’Ajuntament poden aplicar per a evitar el risc de desplaçaments quan arribin les fortes precipitacions la propera tardor.

 

a) Anomeneu quatre mesures correctores diferents que s’apliquen per a evitar aquests riscos. Per a cadascuna indiqueu una inestabilitat identificada per la Irene en què es podria aplicar.

[0,4 punts]

 

Mesura correctora

Tipus d’inestabilitat

- Ancoratges
- Malles metàl·liques
- Bancals
- Disminució del pendent del talús
- Construcció de cunetes

Despreniments

- Drenatges interiors que evitin l’acumulació d’aigua
- Contraforts de formigó
- Talussos amb formes còncaves que dificultin els moviments.

Esllavissades

 

0,1 punts per a cada resposta correcta (0,05 per la mesura correctora i 0,05 per tipus d’inestabilitat).

 

 

b) La Irene també explica que les inestabilitats gravitatòries poden ser provocades per causes naturals, i no exclusivament per activitats humanes com la construcció de la carretera. Identifiqueu i expliqueu tres causes naturals que provoquen condicions d’inestabilitat.

[0,6 punts]

 

Causa natural d’inestabilitat

Explicació

Zones de relleu potencialment inestables

Són les zones de serralada, zones oceàniques de talús continental, relleus de dorsals i muntanyes d’origen volcànic.

Influència del clima

Que provoca variacions en el nivell del mar, que comporta un encaix dels cursos fluvials i la formació de vessants i desnivells en el terreny.

Característiques dels materials: litologia (coherència) discontinuïtats estratigràfiques...

Les propietats mecàniques, el comportament dels materials, si són poc coherents, i els plans d’estratificació o les discontinuïtats estratigràfiques poden ser causa d’inestabilitat.

Presència de fractures

Les fractures són plans de debilitat

Inclinació dels vessants

Els vessants, si tenen una determinada inclinació poden convertir-se en punts d’inestabilitat en front de la gravetat.

Precipitacions importants

L’aigua de les precipitacions pot actuar com a superfície lubricant i provocar els moviments en massa.

Sismes

Els moviments vibratoris dels sismes poden provocar la inestabilitat dels materials.

Erosió

Tant l’erosió fluvial com la marina.

 

Cada causa i la seva explicació 0.2 punts. Total 3 respostes.

Altres respostes correctes i ben explicades també puntuen.

 

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 5, Exercici 3A

[3 punts en total]

 

El Gremi d’Àrids de Catalunya està format per unes cent quaranta empreses de caràcter familiar. Encara que sembli impossible, cadascú de nosaltres gasta més de vint quilos de pedra al dia. Després de l’aigua, l’àrid és el producte més consumit per les persones.

 

Petita història dels àrids. Barcelona: Mediterrània, 2006

 

 

 

1. Responeu a les preguntes següents:

 

a) Què són els àrids? Per a què s’utilitzen fonamentalment?

[0,4 punts]

 

- Els àrids són materials geològics (matèries primeres) de granulometria variable amb un contingut molt baix de partícules fines (argiles i llims). 0,2 punts.

- S’utilitzen en la construcció (per fer formigó i morter) i també per a les xarxes de comunicació (vies de tren, carreteres, camins, ...) 0,2 punts.

 

b) Empleneu la taula següent amb la informació corresponent sobre els àrids.

[0,6 punts]

 

Tipus d’àrids segons
el seu origen

Tipus d’explotació

Procediment de l’extracció
o obtenció

Naturals

Graveres

S’extreuen directament de sediments, terrasses fluvials, cons de dejecció, deltes, zones volcàniques.

Artificials o
àrids de trituració

Pedreres

S’obtenen per trituració de grans blocs de roca extrets de les pedreres.

 

0,1 punts per a cada casella correcta.

 

 

 

2. Les activitats extractives dels àrids són temporals però, mentre s’extreuen els materials, provoquen una sèrie d’impactes. Actualment, les àrees explotades s’han de restaurar i, per tant, han de presentar un pla de recuperació ambiental (PRA) que té per objectiu que el terreny afectat torni a tenir els usos inicials o bé s’adeqüi a les noves necessitats del territori.

 

a) Identifiqueu dos impactes ambientals que es poden generar a partir de l’extracció dels materials que s’utilitzaran com a àrids i descriviu breument en què consisteixen.

[0,6 punts]

 

Impactes

Descripció

Pèrdues de terres (sòl)

L’extracció mecànica de les roques, sorres i graves, origina grans forats o provoquen la pèrdua del sòl.

Contaminació atmosfèrica

Les operacions mineres sovint contaminen l’atmosfera amb els enormes volums de pols generats per les explosions, el transport i el processament.

Contaminació de les aigües superficials i subterrànies

Les operacions mineres sovint contaminen les aigües superficials i les subterrànies amb els materials resultants de l’explotació i la pols generada. Les aigües subterrànies es contaminen per lixiviació de les aigües superficials.

Soroll

Les explosions i el transport causen sorolls molestos als residents locals i a la vida silvestre.

Energia

L’extracció i el transport requereixen unes quantitats enormes d’energia normalment derivada de la combustió dels combustibles fòssils, que contribueixen a agreujar fenòmens com la pluja àcida i l’increment de l’efecte hivernacle.

Degradació del paisatge (pèrdua de vegetació)

Les extraccions a cel obert suposen sovint regressions de la successió ecològica que no es restableixen fins molts anys després que s’hagi abandonat la activitat.

Esllavissades i despreniments

Les extraccions de material modifiquen el terreny i provoquen inestabilitats gravitatòries.

 

0,1 punts per a cada impacte i 0,2 punts per a cada descripció correcta.
S’admeten altres respostes si estan degudament descrites.

 

 

b) Proposeu quatre actuacions que caldria dur a terme per a convertir una antiga explotació en un abocador controlat.

[0,4 punts]

 

• Impermeabilització del dipòsit i construcció de drenatges i basses per a la recollida de lixiviats.

• Estabilització dels talussos.

• Compactació dels residus.

• Formació de cel·les amb residus.

• Delimitació dels contorns de la zona d’abocament mitjançant la formació de cordons de terra, que actuen com a murs de contenció dels residus.

• Sistema de cunetes perifèriques perimètriques exteriors per desviar les aigües d’escorriment.

• Recollir la major proporció possible d’aigua de pluja caiguda mitjançant cunetes interiors al contorn i emmagatzemar-la en una basa per evacuar-la a la llera pública o cap a la depuradora.

• Control de lixiviats

• Sistema de recollida de gasos per conduir el gas fins a la torre d’evacuació o cremar-lo.

 

0,1 punt per a cada actuació proposada.

 

 

 

3. Els àrids constitueixen un dels cinc tipus en què es classifiquen les roques industrials. Completeu la taula següent emplenant les caselles buides amb els noms de les aplicacions industrials de les roques o amb les descripcions de les aplicacions, segons el cas.

[1 punt]

 

Aplicacions industrials de les roques

Descripció

Vidres

Es fabriquen a partir del quars (en forma de sorra, gres o quarsites) al que cal afegir altres productes (òxids).

Roques de construcció

Es fan servir en la construcció i també com a recobriment d’edificis, taulells de cuina ...

Materials aglomerants

Són aglutinants i serveixen per formar masses compactes. Els més importants són: la calç apagada, el guix de construcció i l’escaiola, el ciment i el quitrà. Si es combinen amb àrids i aigua donen lloc a formigó i combinats amb calç apagada, sorra i aigua formen el morter.

Productes ceràmics

Es fabriquen bàsicament a partir de les argiles encara que també hi ha feldspats (ortosa), i altres minerals que tenen en comú una proporció considerable d’alumini.

 

0,25 punts per cada casella correcta. (Es considerarà correcta si posen, com a mínim, els conceptes marcats en negreta)

 

 

 

 

SÈRIE 5, Exercici 4A

[2 punts en total]

 

El sòl és la superfície fèrtil que recobreix els materials sòlids de l’escorça del planeta i representa el substrat on poden créixer les plantes. Una de les característiques més distintives que té és la textura organitzada en capes anomenades horitzons.

 

1. La figura de la dreta representa esquemàticament el perfil d’un sòl en què es poden dis­tingir sis horitzons diferents.

 

a) Associeu les definicions de la taula amb cadascun dels horitzons de l’esquema. Escriviu la lletra corresponent a la casella del costat dret de cada capa (delimitada per dues línies negres) de l’esquema.

[0,6 punts]

 

E

 

B

 

C

 

R

 

A

 

O

 

 

Cada error resta -,.2, per tant amb tres o més horitzons mal situats ja no es puntua.

 

 

b) Dos components essencials dels sòls són la matèria orgànica i la matèria mineral. La importància d’aquests dos components és desigual en cada horitzó. Digueu quin d’aquests dos components predomina a l’horitzó més superficial i quin a l’horitzó més profund.

[0,2 punts]

 

 

Component principal

Horitzó més superficial

Matèria orgànica

Horitzó més profund

Matèria d’origen mineral

                                            

 

c) Esmenteu dos altres components dels sòls a banda de la matèria orgànica i la matèria mineral.

[0,2 punts]

 

Aire i aigua

 

0,1 per component

 

2. Hi ha diversos factors que condicionen les característiques d’un sòl. Completeu la taula següent explicant quin és l’efecte de cadascun dels factors que s’hi esmenten.

[1 punt]

 

Factor

Efecte

Temps

El temps és necessari per al desenvolupament de tots els horitzons d’un sòl. Quan un sòl assoleix l’equilibri i ja no evoluciona més es diu que el sòl és madur.

o

Calen molts anys per formar un sòl perquè els processos que hi intervenen són més aviat lents.

Pendent

Un sòl de pendent elevat tendeix a tenir menys gruix (ja que pot patir fenòmens erosius més fàcilment) i a tenir un drenatge més bo. A l’inrevés un sòl de poc pendent en una zona deprimida tendeix a tenir més gruix i mal drenatge.

Litologia

Hi ha litologies més meteoritzables que afavoreixen el  desenvolupament ràpid del sòl i litologies poc meteoritzables que triguen més temps a desenvolupar un sòl al seu damunt. D’altra banda la litologia també determina la permeabilitat del substrat rocós i per tant el grau de drenatge del sòl.

Clima

Els climes càlids i humits afavoreixen la meteorització química i per tant el desenvolupament ràpid de sòls. En climes més freds o secs, el procés de formació de sòl serà molt més lent.

Flora i fauna

Els organismes són els generadors de la matèria orgànica que constitueix la composició dels horitzons més superficials d’un sòl. A més també actuen com a agents de barreja de la matèria orgànica i la matèria d’origen mineral.

 

0,2 per cada explicació correcta (les negretes indiquen paraules clau però el corrector és qui ha d’aplicar el sentit comú en la correcció)

 

 

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 5, Exercici 3B

[3 punts en total]

 

Santorini és una de les illes de l’arxipèlag de les Cíclades que es troben al mar Egeu i és una de les principals destinacions turístiques del món. És una illa d’origen volcànic amb una morfologia de caldera volcànica, inundada per l’aigua del mar, on fondegen els grans creuers turístics i els vaixells de les diferents línies de ferris de Grècia.

 

 

1. Els geòlegs saben per diferents fonts que al segle xvii aC el volcà va entrar en erupció i va provocar un tsunami que va afectar tot el mar Mediterrani.

 

a) Expliqueu què és un tsunami.

[0,5 punts]

 

Un tsunami és una onada o conjunt d’onades de gran longitud d’ona, de gran alçada (a prop de costa) i de gran velocitat de propagació, que en arribar a la costa es pot endinsar a distàncies molt allunyades de la costa.

 

Els efectes sobre la costa poden ser molt destructius, depenent de la densitat de la població i les característiques de les edificacions. Primer inunden el terreny i després ho arrosseguen tot cap al mar.

 

0,25 punts per explicar correctament què és un tsunami

0,25 punts per nombrar de manera correcta els efectes

 

b) Expliqueu com pot ser que l’erupció d’un volcà d’aquestes característiques provoqui un tsunami.

[0,5 punts]

 

En aquest cas, per tractar-se d’una caldera volcànica vol dir que l’erupció volcànica va ser molt violenta que va provocar l’explosió de la cambra magmàtica i l’esfondrament o desplaçament del con volcànic (o part d’ell) amb forta activitat sísmica associada. Els materials desplaçats van caure al mar provocant el tsunami.

 

0,25 punts per parlar d’una explosió molt violenta

0,25 punts per parlar que els materials desplaçats van provocar el tsunami

 

 

 

2. La revista Nature Geoscience ha publicat els resultats d’una investigació vulcanològica, en la qual destaca l’increment de 14 centímetres, sobre el nivell del mar, de l’illa Nea Kameni, situada al centre de la caldera volcànica, i l’increment de 10 m3 a 20 m3 de roca fosa a la cambra magmàtica.

 

a) Esmenteu dos altres precursors d’erupcions volcàniques.

[0,5 punts]

 

Han d’esmentar dos precursors diferents dels exposats al text, entre els que destaquen:

 

·         Augment de sorolls i microsismes

·         Aparició o increment de fumaroles i emissió de gasos

·         Increment de la temperatura del sòl

·         Variacions del camp magnètic

·         Anomalies geoquímiques

·         Anomalies gravitatòries

 

0,25 punts per cada precursor correcte

 

b) Esmenteu dues mesures preventives que permetin disminuir el risc volcànic.

[0,5 punts]

 

Han d’esmentar dues mesures d’entre les següents:

 

·         Cartografia de riscos i ordenació territorial

·         Elaboració de plans d’evacuació de la població

·         Estudi de la història eruptiva del volcà

·         Elaboració de mapes de perillositat i mapes de vulnerabilitat

·         Monitorització del volcà

·         Construcció de murs per a evitar l’avanç de la colada de lava

·         Construcció de teulades amb inclinació per impedir l’acumulació de piroclasts

 

0,25 punts per cada precursor correcte

 

 

 

3. Actualment a Catalunya no hi ha manifestacions volcàniques. Les últimes erupcions es van produir a la Garrotxa fa uns deu mil anys. En aquesta zona es poden observar dipò­sits de piroclasts (en forma de lapil·li o greda) i colades (lava), resultat d’erupcions de tipus estrombolià i hidromagmàtic.

 

a) Expliqueu les característiques principals i el grau de perillositat dels tipus d’erupció esmentats.

[0,5 punts]

 

Erupció

Principals característiques

Grau de perillositat

Estromboliana

Erupcions poc o gens violentes que alternen episodis d’emissió de piroclasts i de colades de lava.

Baix o moderat

Hidromagmàtica

Erupcions violentes per la interacció de l’aigua amb el magma.

Elevat

 

0,125 punts per cada característica correcta

0,125 punts per cada grau de perillositat correcte

 

b) El volcà Croscat és un dels més importants de la zona volcànica de la Garrotxa. Abans de la creació del Parc Natural de la Garrotxa, que protegeix la zona, es van fer extraccions a cel obert de gredes d’aquest volcà. Esmenteu dos impactes d’aquest tipus d’explotació i proposeu dues mesures preventives per a minimitzar-los o corregir-los.

[0,5 punts]

 

Impactes

Mesures preventives o correctores

-   Impacte visual

-   Degradació del paisatge

-   Pèrdua de sòls

-   Pèrdua de vegetació

-   Inestabilitat del terreny

-   Contaminació de les aigües d’escolament

-   Instal·lació d’estructures d’arranjament de l’espai explotat i reforestació

-   Restauració de les zones explotades i restitució de la capa de sòl fèrtil

-   Reducció de la inclinació dels talussos

-   Sistemes de recollida de les aigües d’escolament

-   Instal·lació de sistemes amortidors de sorolls

 

0,125 punts per cada impacte correcte

0,125 punts per cada mesura preventiva o correctora correcta

 

 

 

SÈRIE 5, Exercici 4B

[2 punts en total]

 

Segons una notícia de La Vanguardia del dia 16 d’octubre de 2013, més del 90 % de la població que viu a les ciutats europees està exposada a nivells de contaminació de l’aire per sobre del que recomana l’Organització Mundial de la Salut. Els contaminants més importants són les partícules, l’ozó i el diòxid de nitrogen.

 

1. Pel que fa als gasos contaminants esmentats, l’un és contaminant primari i l’altre secun­dari.

 

a) Expliqueu la diferència que hi ha entre aquests dos tipus de contaminants i classifi­queu-los en la taula següent.

[0,4 punts]

 

 

Diferència

Els contaminants primaris són emesos directament a l’atmosfera i en canvi els contaminants secundaris s’originen en reaccionar els primaris entre ells o amb altres substàncies presents a l’atmosfera.

 

0,1 punts per cada terme indicats en negreta

 

 

Contaminant primari

Contaminant secundari

Diòxid de nitrogen

Ozó

 

0,4 punts (0,2 punts per la diferència; 0,1 punts per cada contaminant ben posat)

 

b) Esmenteu una activitat humana que pugui donar lloc, directament o indirecta, a cadascun dels contaminants esmentats en l’exercici i anoteu una conseqüència nega­tiva que se’n derivi, ja sigui sobre el medi o sobre els éssers vius. (No es poden repetir les respostes.)

[0,6 punts]

 

 

Partícules

O3

NO2

Activitat

humana

 

- focs produïts per l’espècie humana (fums, petites gotes de combustible sense cremar,...)

- construcció

- activitats extractives

- indústria

- es produeix a la baixa atmosfera quan la radiació solar incideix sobre l’òxid de nitrogen a temperatures relativament elevades, per tant qualsevol activitat que produeixi NO2 donarà lloc indirectament a la formació d’ozó (processos de combustió a altes temperatures, centrals tèrmiques, vehicles, motors, nitrats (fertilitzants)

- processos de combustió a altes temperatures

- centrals tèrmiques

- vehicles

- motors

- nitrats (fertilitzants)

 

Conseqüència negativa

 

- sobre els animals: alteracions de l’aparell respiratori

- sobre la vegetació: obstrucció

d’estomes, disminució de la fotosíntesi, disminució de l’intercanvi de gasos, mort i caiguda de les fulles

- sobre els materials: processos abrasius, acumulació en edificis i monuments que tendeixen a enfosquir-se

 

- sobre els animals: irritant, pot produir lesions estructurals als pulmons

- sobre la vegetació: baixa l’eficàcia de la fotosíntesi, baixa la producció de collites, augmenten les plagues i malalties

- sobre materials de construcció: degrada el cautxú, corroeix els metalls

 

- irritació de les vies respiratòries

- els efectes de la pluja àcida sobre els éssers vius, ecosistemes aquàtics, ecosistemes terrestres o sobre els

materials també seran considerats correctes

 

 

0,6 punts (0,1 punts per cada activitat o conseqüència – és suficient tan sols una activitat o conseqüència)

 

 

 

2. Responeu a les preguntes següents:

 

a) La major part dels automòbils que circulen per les ciutats tenen motor dièsel o motor de gasolina. Esmenteu un avantatge i un inconvenient mediambientals dels dos tipus de motor.

[0,4 punts]

 

L’avantatge que representen és que emeten menys CO2, per la qual cosa col·laboren a disminuir l’increment de l’efecte hivernacle. L’inconvenient és que augmenta la contaminació atmosfèrica de partícules i NO2 amb totes les conseqüències que se’n puguin derivar.

 

0,2 per l’avantatge i 0,2 per d’inconvenient

 

b) La notícia esmentada considera l’ozó com un contaminant, però sabem que l’ozó forma una capa gràcies a la qual pot existir la vida a la superfície terrestre. És això una contradicció? Expliqueu raonadament la resposta.

[0,6 punts]

 

L’ozó és un contaminant important quan es troba a la troposfera, mentre que és beneficiós a la estratosfera ja que les reaccions de formació i destrucció d’ozó obstaculitzen el pas de la radiacions ultraviolades procedents del sol i que arribarien a la superfície de la Terra

 

0,6 punts (0,3 punts per esmentar que a la troposfera és contaminant; 0,3 punts per esmentar que a l’estratosfera obstaculitza les radiacions ultraviolades)