JUNY 2013 SÈRIE 4

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

SÈRIE 4, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

Desallotgen tres cases per un possible despreniment

 

Tres cases de Sinera del Mont han estat desallotjades per l’amenaça d’un possible despreniment

d’una roca d’unes quinze tones situada en un terreny inestable. Aquest fet sembla que està

relacionat amb un escapament d’aigua en un dipòsit municipal que va causar filtracions en el terreny.

 

La Veu del Matí

 

1. Els diferents tipus d’inestabilitats solen estar relacionades amb els tipus de materials sobre els quals es produeixen. Proposeu, per a cada material de la taula següent, un tipus d’inestabilitat que es podria produir. No en podeu repetir cap.

[1 punt]

 

Material

Tipus inestabilitat

Consisteix en…

Massís calcari

Bolcada

Blocs de roca de mides diverses es desprenen del

massís pivotant.

Despreniments o caigudes

Blocs de roca de mides diverses es desprenen del

massís i cauen amb un recorregut parcial o total per

l’aire.

Esllavissades o lliscaments

Lliscament de material per sobre d’una o diverses

superfícies.

Subsidències-esfondraments.

S’admeten enfonsament

i carstificació

Enfonsament de la superfície del terreny per cavitats

inferiors degudes a la dissolució.

Sòls llimosos

Reptació

La mida fina de les seves partícules i la presència

D’aigua afavoreix que llisquin lentament a favor del

pendent com una massa més o menys cohesionada.

Colades o colada de fang

Si es produeix saturació d’aigua poden fluir a gran

velocitat.

Esllavissades o lliscaments

Lliscament de material per sobre d’una o diverses

superfícies.

Dipòsits de cendres volcàniques

Fluxos: reptacions, solifluxió

La mida fina de les seves partícules i la presència

d‘aigua, sense arribar a la saturació, afavoreix que

llisquin a favor del pendent com una massa més o

menys cohesionada.

Colades o allaus de fang o lahars

Els materials fins i poc cohesionats poden acumular

grans quantitats d’aigua fins a la saturació i fluir a gran

velocitat.

Talús granític fracturat

Bolcada

Blocs de roca de mides diverses es desprenen del

massís pivotant.

Despreniments o caigudes

Blocs de roca de mides diverses es desprenen del talús

i cauen amb un recorregut parcial per l’aire.

Colades rocalloses o allaus de roca

Lliscament de masses i blocs a través d’una o diverses

superfícies de lliscament.

 

2. Les filtracions d’aigua generen problemes d’inestabilitats gravitatòries.

 

a) Expliqueu com pot actuar l’aigua per a afavorir les inestabilitats gravitatòries.

[0,4 punts]

 

D’una banda l’aportació d’aigua a la massa inestable fa disminuir-ne la cohesió, n’augmenta el pes i en disminueix la resistència al fregament intern la qual cosa afavoreix els despreniments, les esllavissades i els fluxos, en aquest darrer cas, si es produeix saturació d’aigua.

 

D’altra banda la formació de gel que comunica tensió a les discontinuïtats de les formacions rocoses i actua com una falca afavorint el creixement de les fractures i els despreniments de fragments rocallosos.

 

Processos d’hidratació i dessecació afavoreixen la formació d’esquerdes L’aigua actua sobre les roques calcàries dissolent el carbonat de calci i creant cavitats en el seu interior la qual cosa està relacionada amb subsidències i esfondraments.

 

(Una de les tres respostes val 0,4 punts. Respostes parcialment correctes poden valer 0,2 punts)

 

b) Hi ha altres factors que, afegits a la presència d’aigua i a la litologia, poden també afavorir els processos  d’inestabilitats en els vessants. Esmenteu-ne dos més i comenteu-ne l’efecte.

[0,6 punts]

Factor

Efecte

Cabussament dels plans d’estratificació a favor del pendent topogràfic

Això afavoreix les esllavissades, ja que els materials poden lliscar aprofitant els plans d’estratificació

Descalçament i soscavament per erosió del peu del talús o per excavacions humanes

Afavoreix els despreniments o les esllavissades per pèrdua del suport al peu del vessant i això va lligat al retrocés del talús o del penya-segat.

Terratrèmols

Les ones sísmiques poden afectar la cohesió dels materials i desencadenar una esllavissada o un despreniment

Forts aiguats

Per acumulació d’aigua entre els materials, la saturació d’aigua disminueix la cohesió i afavoreix el lliscament

Talussos amb formes convexes

Són menys estables que les formes còncaves

Alteració del drenatge natural per

construcció de dipòsits, canonades, etc.

Poden incrementar la infiltració i acumulació d’aigua, de manera que afecti determinats materials i desencadeni un moviment de vessant

Sobrecàrrega dels vessants per construccions

A l’afegir càrrega addicional al vessant pot ser que deixi de ser estable.

Presència de fractures

Permeten la penetració d’aigua que actua com a factor desencadenant.

Grau d’inclinació del vessant

El major pendent del vessant afavoreix la inestabilitat dels materials que el formen.

Activitats humanes

Modificació de vessants, desforestació, acumulacions de materials, variacions nivell freàtic,....i altres que puguin donar inestabilitats en els vessants

 

(0,1p pel nom i 0,2p per l’explicació)

3. En la construcció de carreteres es prenen mesures encaminades a reduir les inestabilitats. Esmenteu quatre mesures i expliqueu la funció que tenen.

[1 punt]

0,1 punts pel tipus de mesura i 0,15 punts per l’explicació coherent amb la mesura (només cal que hi hagi una resposta en cada quadre).

Nota: Els estudis sobre terreny, estudis sobre ....no valen.

 

Mesura

Explicació de la funció

Construcció de dics

que són murs de contenció dels materials que puguin caure i que

queden retinguts darrere del dic

Ancoratges

mitjançant cables o barres clavades en profunditat que sostenen

grans blocs de roca i eviten que caiguin

Malles metàl·liques

retenen els materials que es puguin desprendre i eviten que vagin

a parar a la via.

Bancals

que disminueixen el pendent del vessant.

Construcció de cunetes

a la vora del a carretera que retenen els materials caiguts i eviten

que afectin directament la via.

Drenatges interiors i en superfície.  Canalitzacions

que evitin l’acumulació d’aigua especialment importants en les

zones on es poden produir esllavissades.

Construcció de contraforts de formigó i

gabions

per sostenir el pes de la massa de terra i evitar esllavissades o

moviments de reptació .

Talussos dissenyats amb formes còncaves

que dificultin els moviments.

Barreres dinàmiques

són estructures deformables que es deformen quan es produeixen

despreniments

Reforestació dels vessants

ja que les plantes poden retenir el sòl i faciliten el drenatge.

Millora de la cohesió dels materials que

formen el talús

mitjançant tractaments químics, injecció de materials cohesius

Gunitat

projecció de formigó sobre el talús

 

 

SÈRIE 4, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

Llegiu atentament el text que teniu a continuació i responeu a les preguntes següents.

 

Els habitants de Sinera s’han llevat aquest matí amb una bona sorpresa. Les grades del camp de futbol, situat als afores del poble,

s’han partit per la meitat. L’alcalde, en roda de premsa, ha informat que aquest fet ha estat provocat per un terratrèmol amb

l’hipocentre molt superficial i amb l’epicentre en el camp de futbol, però de tan baixa magnitud que no ha estat percebut per la població.

Davant l’alarma generada, l’alcalde ha tranquil·litzat la població afirmant que no cal patir: Sinera és un lloc segur, ja que els experts

 han assegurat que la probabilitat d’un terratrèmol de més magnitud és molt baixa. Afirma que el camp de futbol està situat sobre

sorres i graves, però la major part dels habitatges i infraestructures del poble estan  construïdes sobre roques molt consolidades

que aporten seguretat.

A més, assegura que, tot i l’increment de població que ha experimentat durant els últims anys el municipi, l’Ajuntament ha revistat

la qualitat de les construccions i està convençut que resistirien si es produís un terratrèmol fins i tot més potent que el que s’ha

produït aquesta nit.

 

La Veu del Matí

 

 

1. a) Quina diferència hi ha entre l’epicentre i l’hipocentre d’un terratrèmol?

[0,25 punts]

 

La diferència és que un concepte és en profunditat i l’altre en superfície.

L’hipocentre o focus és el punt en profunditat on s’origina el terratrèmol i l’epicentre és el punt en superfície on es troba en la vertical just damunt de l’hipocentre, per tant el lloc ones produeix primer el tremolor i on té més intensitat.

 

0,25 si es dóna la diferència o si es defineixen ambdós conceptes

 

b) Expliqueu per què el fet que l’hipocentre hagi estat molt superficial ha provocat el trencament de les grades del camp de futbol.

[0,25 punts]

 

La major proximitat a la superfície fa que les ones arribin amb major amplitud (energia, força, intensitat) i poca atenuació.

 

c) Indiqueu dos factors, presents en el text, que expliquen el fet que el terratrèmol no hagi estat percebut per la població tot i haver trencat les grades del camp de futbol.

[0,5 punts]

 

El terratrèmol era de baixa magnitud

El poble està construït sobre roques que es comporten molt més favorablement davant les ones sísmiques que no pas les sorres i graves que hi havia a la zona del camp de futbol

L’epicentre era als afores del municipi

La qualitat de les construccions (sismoresistents).

 

S’accepta si raonen la ressonància o amplificació d’ones sísmiques, deguda a què els materials sota el camp de futbol són materials no consolidats.

0,25 per cada factor correcte (n’han de donar dos). El dos factors no poden al·ludir al mateix concepte.

 

2. Localitzeu en quines parts del text es fa referència als conceptes risc sísmic, exposició, perillositat, vulnerabilitat i mesures preventives. Justifiqueu la resposta.

[1 punt]

 

Concepte

Fragment del text

Justificació

Risc sísmic

“no cal patir, Sinera és un lloc segur”

El risc sísmic és el conjunt de factors i en aquest cas sumant la perillositat i la vulnerabilitat considera el risc sísmic és nul.

Exposició

“l’increment de població”

Si hi ha més població exposada poden haver-hi més víctimes i danys.

Perillositat

“que la probabilitat d’un terratrèmol de major magnitud és molt baixa”

La perillositat fa referència als períodes de retorn, a la probabilitat que un fenomen perillós ocorri.

Vulnerabilitat

“qualitat de les construccions”

Construccions resistents disminueixen la  vulnerabilitat ja que rebaixen els possibles danys que ocasiona un terratrèmol.

“la majoria de les construccions estan fetes sobre roques molt consolidades”

Les roques consolidades es comporten més favorablement davant d’un terratrèmol i per tant poden produir menys danys, és a dir disminueix la vulnerabilitat.

Mesures preventives

“l’ajuntament ha revistat la qualitat de les construccions i que resistirien si es produís un terratrèmol fins i tot

major que el que s’ha produït aquesta nit”

Fa referència a l’adopció de mesures relatives a la construcció d’edificis sismoresistents i per tant al compliment de normes d’ordenació del territori per a prevenir les  conseqüències dels possibles terratrèmols

 

0,2p per cada fragment ben localitzat o referenciat i ben justificat amb el valor de 0,1p per la cita i 0,1p la justificació.

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 4, Exercici 3A

[3 punts]

 

Mostres recollides en torberes a la Gran Bretanya permeten confirmar el canvi climàtic

 

Com podem estudiar el clima de fa milers d’anys? Una manera de fer-ho és estudiar les restes

d’insectes (escarabats) i plantes conservats a la torba. Cada espècie d’escarabat prefereix unes

condicions específiques de temperatura; de manera que les seves restes a la torba poden ser

utilitzades com a indicadors de condicions climàtiques passades. La taula següent mostra dades

obtingudes d’aquesta manera.

 

La Veu del Matí

 

 

1. a) Construïu la gràfica lineal corresponent a les dades de la taula anterior.

[0,5 punts]

 

Si han fet una sola gràfica (juliol o febrer o la mitjana) ben feta (0,25 punts)

 

b) Basant-vos en la representació gràfica feta, quines conclusions podeu extreure sobre el canvi climàtic en aquests darrers 10.000 anys?

[0,2 punts]

 

S’observa que en els darrers 10.000 anys hi ha hagut un augment en la temperatura, sobretot entre els 10.000 i els 5.000 anys, tant en les dades de juliol com en les de febrer.

 

(0,20 punts)

 

c) Anomeneu dos factors que han pogut generar de manera natural canvis climàtics en la història de la Terra.

[0,3 punts]

 

Els factors naturals que han pogut generar canvis climàtics en el nostre planeta han sigut:

 

Alineacions planetàries

Cicles d’activitat solar

Cicles orbitals terrestres

Impactes de meteorits

Posició de les terres emergides o la tectònica de plaques

Erupcions volcàniques catastròfiques

Canvis d’intensitat i polaritat en el camp magnètic terrestre

Activitat fotosintètica

 

(Cada causa 0,15 punts)

 

2. La torba és un tipus de carbó, però n’hi ha tres més.

 

a) Completeu la taula següent amb les dades que hi ha a continuació, que corresponen a les característiques dels diferents tipus de carbó. Afegiu els tipus de carbó que hi falten.

[0,8 punts]

 

b) A la columna final, ordeneu els diferents tipus de carbó segons el grau d’evolució de la matèria orgànica de partida (d’1 a 4: 4 per al carbó més evolucionat i 1 per al carbó menys evolucionat).

[0,2 punts]

 

ATENCIÓ: les dades poden no seguir cap ordre.

— Contingut en carboni: 55-65 %, > 85 %, > 90 %, 60-77 %.

— Contingut en volàtils: < 10 %, < 42 %, 42-72 %, 8-45 %.

 

Tipus de carbó

Contingut en

carboni

Mitjana contingut

en volàtils

Grau devolució (1:menys i 4: més)

Antracita

>90%

<10%

4

Hulla

>85%

8-45%

3

Torba

55-65%

42-72%

1

Lignit

60-77%

<42%

2

 

(0,8 punts per omplir els forats de la taula i 0,2 punts per encertar amb l’antiguitat)

 

3. La combustió de carbó i altres combustibles fòssils provoca l’emissió de certs gasos a l’atmosfera, com per exemple el CO2, la qual cosa contribueix a l’increment de l’efecte d’hivernacle i accelera l’augment de la temperatura mitjana de la Terra. Aquestes combustions també provoquen un altre dels impactes atmosfèrics més importants: la pluja àcida.

 

a) Quan es considera que la pluja és àcida?

[0,3 punts]

 

La pluja es considera àcida quan el seu pH és inferior a 5,65 (valen valors de 5,65 a 5).

La pluja àcida pot arribar a tenir valors de fins a 3.

 

Nota: Cal donar un valor aproximat del pH.

 

b) Quins dos gasos principals afavoreixen la formació de la pluja àcida?

[0,2 punts]

 

El diòxid de sofre i els òxids de nitrogen (SO2 i NOx).

 

Nota: Es demanen gasos.

 

c) Expliqueu una conseqüència de la pluja àcida sobre els ecosistemes terrestres i una altra que afecti els materials de construcció i els monuments.

[0,5 punts]

 

Ecosistemes terrestres

Canvis en la composició química del sòl: acidificació del sòl, disminució de la quantitat de nutrients, mobilització de metalls tòxics, corrosió per contacte directe.

Destrucció de la producció dels boscos i la seva degradació, com també la de les terres

conreades.

Problemes respiratoris, al·lèrgies, conjuntivitis i malalties en animals.

Pèrdua de biodiversitat de les aigües continentals (llacs, rius,...)

Materials de construcció

i monuments

Malaltia de la pedra: efectes corrosius, que ataquen (dissolució) les roques amb carbonat de calci (calcàries, marbres, etc).

 

(0,25 punts per a cada resposta encertada, una per a cada medi)

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4A

[2 punts]

 

Els científics adverteixen que, a conseqüència del canvi climàtic, Catalunya podria patir períodes de sequera amb més freqüència.

 

1. a) Descriviu la situació meteorològica que està relacionada amb les sequeres perllongades a Catalunya.

[0,5 punts]

 

Les sequeres estan relacionades amb períodes llargs de temps de situació anticiclònica, sovint un anticicló persistent situat a sobre l’Atlàntic, a prop de la Península Ibèrica o a sobre mateix, fa que els fronts i depressions que ens podrien afectar i que provenen principalment de l’Atlàntic, es vegin desviades i es produeix una situació de bloqueig, així mateix es bloqueja la possibilitat que es formin baixes pressions sobre la Mediterrània. Poden comentar que es tracta de l’anticicló de les Açores.

 

Han d’elaborar un raonament amb 2 conceptes: anticicló (0,3 punts), llarga durada (....) (0,2punts)

 

b) Esmenteu cinc conseqüències de les sequeres.

[0,5 punts]

 

- Restriccions d’aigua

- Disminució de les reserves d’aigua, sobreexplotació d’aqüífers

- Augment del risc d’incendis

- Pèrdua de collites

- Descens de la producció d’energia hidroelèctrica

- Augment de la contaminació del rius i aigües continentals

- Augment de la contaminació atmosfèrica

- S’assequen les fonts i els pous

- Pèrdua de l’aportació de sediments als deltes.

- Desertització

- Desforestació

 

(0,1 per cada conseqüència. Se n’acceptaran altres que siguin també possibles.)

 

2. Proposeu dues mesures de caràcter estructural que el Govern de Catalunya podria adoptar per a garantir que es disposi de les reserves d’aigua suficients en cas de sequera. Expliqueu en què consisteixen i comenteu dos possibles desavantatges de cadascuna.

[1 punt]

 

Mesura

Consisteix en...

Desavantatges

Construir nous

embassaments

Retenir l’aigua d’un riu mitjançant una presa i acumular-la a l’embassament

- trasllat de poblacions fora de l’àrea d’inundació

- pèrdua d’ecosistemes i terres de vegades molt fèrtils

- problemes en els ecosistemes del riu aigües avall

- retenció dels sediments

- retrocés dels deltes i les platges.

- canvi en la dinàmica fluvial; augment del poder erosiu per sota de la presa.

- intrusió salina en els aqüífers costaners

Transvasament

El transvasament d’aigua comporta extreure o desviar

aigua duna zona per transportar-la a una altra amb vaixell o a través d’un canal.

 

- la pèrdua d’aigua modifica les condicions ecològiques de la part baixa de la conca donadora.

- pot disminuir la recàrrega d’aqüífers

- disminució de la quantitat de sediments que arriben al curs baix.

- pot produir una invasió del mar a la desembocadura i la salinització d’aqüífers, deltes, aiguamolls, etc.

- pot afectar negativament el desenvolupament econòmic de la conca donadora i originar conflictes socials

Dessalinitzar

l’aigua de mar

Eliminar la sal per processos d’osmosi inversa.

- requereix molta energia, que pot ocasionar altres impactes si prové de combustibles fòssils.

- elevats costos d’instal·lació i explotació.

- possibles problemes en el retorn de les salmorres.

 

0,5 p per a cada mesura corresponent a una estructura (per ex. Limitació de consum no és correcta, construcció de pous no és correcta, no augmenten les reserves) ben explicada i amb 2 inconvenients rellevants com a mínim per a cadascuna.

0,1 pel nom

0,2 per l’explicació

0,1 per cada inconvenient

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 4, Exercici 3B

[3 punts]

 

Un foc descontrolat ha afectat unes 13.000 hectàrees de massa forestal. Els incendis forestals afecten el sòl. Sense aquest, la vegetació no pot créixer, el pH i la quantitat de nutrients canvien i, en conseqüència, es produeix un canvi en l’ecosistema. Aquestes transformacions varien segons la intensitat o la temperatura a què s’ha arribat durant  l’incendi.

 

 

 

1. Els esquemes A i B representen la situació d’una zona amb bosc prop d’un canal abans i després d’haver patit un incendi. Per a la recuperació de la zona, es plantegen dues actuacions possibles: l’esquema C representa l’inici de la reforestació del bosc, mentre que el D representa la implantació d’una indústria després d’haver requalificat el terreny.

 

a) Observeu els quatre esquemes i indiqueu, per a cadascun d’ells, el grau d’evapotranspiració que es produeix valorant-lo en: molt baix, baix i alt.

[0,4 punts]

 

A

Alta

B

Molt baix

C

Baix

D

Molt baix

 

La classificació correcta de tots els processos puntua amb 0,4 punts.

 

b) Comparant els esquemes A i B, a banda de la pèrdua de vegetació per l’incendi, quins altres dos processos han afectat la zona? Justifiqueu la resposta.

[0,3 punts]

 

L’augment de l’escorrentia incrementa l’erosió provocant la pèrdua de gruix del sòl, augment de sedimentació en el riu.

 

(0,3 punts, per dos dels tres conceptes en negreta)

 

c) Empleneu la columna central (Lletres) relacionant cadascun dels tres processos de degradació de sòls de la columna de l’esquerra amb DUES (només una no puntua) conseqüències de la columna de la dreta. No podeu repetir-ne cap.

[0,3 punts]

 

Procés de degradació

Lletres

Conseqüències

Compactació

b, c

a. disminució de la profunditat del sòl

b. disminució de la capacitat d’infiltració d’aigua

c. dificultat per a la germinació i penetració d’arrels

d. augment de la pressió osmòtica

e. dificultat per a l’absorció d’aigua per les plantes

f. augment de la quantitat de sediments en l’escolament

Salinització

d, e

Erosió

a, f

 

 

Per cada parell de lletres correcte 0,1 punt total 0,3 punts, una lletra sola correcta no puntua.

           

2. En els esquemes de les figures A i B hi ha unes fletxes amb una lletra que indiquen els processos fonamentals del cicle hidrològic en la zona. Completeu la taula amb el nom d’aquests processos i la variació corresponent a conseqüència de l’incendi.

[1 punt]

 

 

Procés del balanç hidrològic

Variació provocada per l’incendi

Augmenta

Disminueix

No varia

a

Evaporació

 

 

X

b

Precipitació

 

 

X

c

Evapotranspiració

 

X

 

d

Infiltració

 

X

 

e

Circulació o escolament subterrània

 

X

 

f

Escorrentia o escolament superficial

X

 

 

 

La identificació correcta de cadascun dels processos del balanç hidrològic puntua amb 0,1 punt i la variació  provocada per l’incendi marcada amb una creu puntua 0,1 punt.

 

Total identificació 0,5 + total variació 0,5 = 1 punt la pregunta

 

3. a) L’esquema C correspon a la reforestació del sòl cremat. Expliqueu com influeix en el sòl l’aportació de matèria orgànica de la vegetació.

[0,4 punts]

 

La matèria orgànica aporta nutrients al sòl, millora l’estructura, afavoreix l’aireació i la infiltració de l’aigua i preserva el sòl de l’erosió.

 

(Dos conceptes 0,4 punts)

 

b) En els quatre esquemes (A, B, C i D) es pot observar un canal amb diferents taxes de sedimentació.

 

— Calculeu el percentatge de rebliment del canal (en relació amb l’altura màxima d’aigua dibuixada ) per a cadascuna de les situacions, basant-vos exclusivament en l’alçària del sediment al punt mig del canal. [0,3 punts]

 

Si mesurem a la part mitja del canal els mil·límetres que van des de el nivell de l’aigua fins la base són 6,5 mm considerem que és el 100%

 

En:

 

B: a la part central els mil·límetres del canal són 6,5 mm és considera el 100%, en aquest cas el gruix de sediment en la part central es de 3 mm, si 6,5mm és el 100%, 3 mm són x: 46% (41-51)

 

C: a la part central els mil·límetres del canal són 6,5 mm és considera el 100%, en aquest cas el gruix de sediment en la part central es de 4 mm, si 6,5 mm és el 100%, 4 mm són x: 62% (57-67)

 

D: a la part central els mil·límetres del canal són 6,5 mm és considera el 100%, en aquest cas el gruix de sediment en la part central es de 2 mm, si 6,5 mm és el 100%, 2 mm són x: 31% (26-36)

 

0,3 punts

 

Nota: Els gruixos considerats poden variar durant la maquetació. Es considerarà bé, encara que els gruixos mesurats siguin diferents però els raonament i càlculs estiguin ben fets.

 

— Expliqueu en cada cas què ha passat amb el canal. [0,3 punts]

 

Situació B

a causa de l’incendi que ha fet desaparèixer el bosc hi ha hagut un augment de l’erosió del sòl disminuint-ne el volum, aquest sediment va per escorrentia cap al canal i incrementa el volum de sediment al canal, per tant aquest sediment prové del desmantellament del sòl.

Situació C

malgrat l’inici de la reforestació continua havent-hi aportació de sediment cap al canal.

Situació D

la urbanització del sòl fa que s’aturi l’aportació de material per escorrentia cap al canal, l’aigua canalitzada sense sediment arriba al canal.

(continua sent correcte si algú afegeix que s’ha drenat per això hi ha menys sediment, així com si fa esment a que l’aigua que pot arribar es residual)

 

0,1 punt per cada raonament correcte, total 0,3 punts

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4B

 [2 punts]

 

Simulacre d’inundacions en cinc municipis del Vallès

 

La Generalitat de Catalunya i cinc Ajuntaments del Vallès (Terrassa, Sant Quirze del Vallès, Rubí, Sant Cugat del Vallès i Castellbisbal)

han organitzat aquest matí un simulacre d’actuació davant una gran inundació. La Direcció General de Protecció Civil ha activat el Pla

Especial d’Emergències per Inundacions a Catalunya (Inuncat).

A Terrassa s’ha simulat l’evacuació d’un autocar escolar avariat i a Rubí s’ha habilitat el pavelló esportiu de la població per a allotjar

unes seixanta persones, que han simulat ser veïns d’habitatges d’una zona inundable.

 

La Veu del Matí

 

1. Responeu a les qüestions següents:

a) Quin tipus de mesura és aquest simulacre? Quina és la finalitat de realitzar un simulacre d’inundacions?

[0,4 punts]

 

Es tracta duna mesura preventiva de tipus no estructural perquè no comporta cap mena de construcció.

La finalitat dels simulacres és preparar la població davant un risc d’avinguda.

 

0,2 punts per esmentar preventiva

0,2 punt per la finalitat.

Total 0,4 punts

 

b) Esmenteu tres mesures estructurals que s’han d’adoptar en zones amb risc d’avingudes.

[0,6 punts]

 

Han d’esmentar tres mesures preventives de tipus estructural entre les següents:

 

Construcció de murs de contenció

Construcció de canalitzacions

Construcció de dics

Augmentar la capacitat de la llera

Construcció d’embassaments de regulació

Desviació de rius

Reforestació

 

Nota: La planificació del territori no és estructural.

 

0,2 punts per cada mesura correcta.

Total 0,6 punts

 

2. El 25 de setembre de 1962, al Vallès Occidental, es van produir unes precipitacions molt abundants en poc temps que van provocar la mort de 815 persones i nombrosos danys materials. La taula següent presenta algunes de les inundacions més greus esdevingudes en els darrers anys a Catalunya.

 

 

 

a) Exposeu quin és el motiu pel qual les inundacions a Catalunya s’acostumen a concentrar entre els mesos de juny i octubre.

[0,6 punts]

 

Cal esmentar que a Catalunya es produeixen les llevantades (temporals de llevant) i gotes fredes.

 

Llevantades: A finals d’estiu i principis de la tardor les masses d’aire càlid i humit procedent del Mediterrani penetren dins de Catalunya i pugen en alçada en trobar-se els accidents geogràfics. Al trobar-se masses d’aire fred provoquen precipitacions molt intenses en les zones litorals i prelitorals.

 

Gota Freda: depressió aïllada en nivells alts de l’atmosfera, que produeix precipitacions de gran intensitat.

 

0,3 punts per esmentar les llevantades o les gotes fredes.

0,3per explicar-la.

Total 0,6 punts

 

b) Expliqueu què és el període de retorn o període de recurrència. Calculeu quin ha estat el període de retorn de les inundacions a Catalunya segons les dades de la taula.

[0,4 punts]

 

El període de retorn és un càlcul teòric de la periodicitat o freqüència amb què un risc geològic determinat es repeteix. El seu càlcul es determina a partir de dades històriques.

 

En 127 anys hi ha hagut 7 grans inundacions. Per tant dividint 127 anys entre 7 inundacions, el resultat dóna 18,1 anys.

En cas de comptar els intervals entre les inundacions seria, 127 anys entre 6, el resultat dona 21,1 anys.

 

0.2 punts per explicar correctament què és el període retorn.

0,2 punts per calcular correctament el període de retorn

Total 0,4 punts