JUNY 2013 SÈRIE 3
Feu els exercicis 1 i 2 i trieu
UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis
(exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.
SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)
[3 punts]
El novembre de 2012 la premsa va publicar que un
tribunal de l’Aquila, al centre d’Itàlia, havia
condemnat a sis anys de presó set experts que
formaven part de la Comissió de Grans Riscos, per no haver advertit
prèviament la població del risc que es produís un terratrèmol important com el
que es va produir, que va provocar 308 morts, més de 1.000 ferits, va deixar
65.000 persones sense sostre i va destruir tot el centre històric de la ciutat.
Aquest terratrèmol de 6,3 graus de magnitud en l’escala de Richter va succeir
el dia 6 d’abril de 2009.
Els terratrèmols són bastant freqüents a Itàlia. A
la taula següent es recullen els darrers terratrèmols que s’han produït de
magnitud superior a cinc.
1.
a) Què s’entén per període de
retorn d’un fenomen natural? En quin tipus de dades es basa el càlcul del
període de retorn?
[0,4 punts]
És
una mesura estadística que ens indica la periodicitat o freqüència en què un
fenomen es repeteix. Es basa en dades històriques.
0,4
punts (0,2 punts per a la primera part de la pregunta, sempre que s’indiqui que
és una mesura estadística o una probabilitat; 0,2 punts per a la segona part de
la pregunta)
b) Calculeu el període de retorn, o
període de recurrència, dels terratrèmols recollits en la taula anterior.
[0,4 punts]
A la
taula hi ha 6 terratrèmols. El període considerat és entre 1908 i 2009, ambdós
anys inclosos, per tant comprèn 102 anys.
102
anys/6 terratrèmols, dóna que el període de retorn és de cada 17 anys.
0,4 punts (podem considerar vàlid qualsevol
resultat entre 16 i 18)
c) A part de causar morts, ferits,
danys en edificis i danys en vies de comunicació, els terratrèmols poden tenir
altres efectes negatius. Esmenteu-ne dos.
[0,2 punts]
Ruptura
de preses, desaparició d’aqüífers, desviació de rius, seixes (oscil·lacions del
nivell del mar), tsunamis (en terratrèmols amb epicentre marí), inestabilitat
de vessants, corrents de
terbolesa,
pèrdues econòmiques,... Altres que s’hi adiguin.
0,2 punts (0,1 punts per a cada efecte
destructiu)
2.
a) Per què
es produeixen terratrèmols a Itàlia?
[0,4 punts]
Perquè
Itàlia es troba en la zona d’un límit de plaques, concretament de la placa
Euroasiàtica i la placa Africana, i la col·lisió (contacte, subducció) entre
aquestes dues plaques pot originar
terratrèmols.
0,4
punts (0,1 punts per cada terme subratllat)
b) Quines
són les tres grans zones de la Terra que presenten una sismicitat elevada?
Justifiqueu la resposta.
[0,6 punts]
Les
tres grans zones de la Terra on predominen els terratrèmols són:
- El cinturó
circumpacífic (al voltant de l’oceà Pacífic)
- La franja
mediterràneoasiàtica (estret de Gibraltar,
Mediterrani, Himàlaia)
- Dorsals
oceàniques (Atlàntic, Índic,..)
Raonament:
Els terratrèmols es donen en aquestes zones perquè aquestes zones coincideixen
amb els límits de plaques litosfèriques.
0,6
punts (0,1 punts per cada zona i 0,3 punts pel raonament)
3.
a) Excepcionalment,
es poden registrar una sèrie de precursors que indiquen que un terratrèmol pot
ser més o menys imminent. Esmenteu-ne tres.
[0,6 punts]
Dilatació
del terreny (dilatància), canvis en els nivells de les aigües subterrànies
(pous) i dels llacs, microsismes locals, augment de la concentració de radó,
alteracions en la conductivitat
elèctrica,
alteracions en la gravetat, comportament estrany dels animals (cavalls, ossos,
ratolins, silurs,...),...
0,6
punts (0,2 punts per precursor)
b) Els
països amb major probabilitat de terratrèmols han desenvolupat una sèrie de
mesures de prevenció del risc sísmic. Esmenteu-ne dues.
[0,4 punts]
Elaboració
de mapes de risc de cara a una ordenació territorial, construcció d’edificis
seguint les normes sismoresistents, educar a la
població.
0,4 punts (0,2 punts per cada mesura)
SÈRIE 3, Exercici 2 (obligatori)
[2 punts]
1. Llegiu atentament la notícia següent i responeu a les
preguntes que hi ha a continuació.
[0,3 punts]
CEMEX comprova que canviar el
combustible fòssil per residus urbans no perjudica la salut
La planta de ciment CEMEX a Alcanar (Montsià) substitueix
un 30% del coc de petroli (sòlid carbonós
derivat del petroli) per residus sòlids urbans i
industrials com a combustible en la fabricació de ciment
per a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera.
Aquest canvi de combustible no perjudica l’entorn més
pròxim a la fàbrica ni la salut de la població: no hi ha
metalls pesants, ni dioxines ni furans a l’aire i,
per tant, la vegetació i el sòl de l’entorn no estan
contaminats. No hi ha cap tipus de risc perquè les
emissions estan per sota dels límits legals establerts i,
en alguns casos, són inferiors als que comporta
l’ús exclusiu de
combustibles fòssils.
a) Quin
tipus de recurs s’utilitzava?
Coc
de petroli (combustible fòssil), energia no renovable, que genera l’emissió de
productes contaminats a l’atmosfera (CO, CO2, SO2, N2O,NO, partícules sòlides), etc.
b) Quina
és la solució mediambiental que presenta la notícia?
Canvi
de combustible tradicional per uns residus sòlids urbans i industrials.
c) Què es fa amb els residus?
Valorització o aprofitament sostenibilitat, Kyoto, ...
valorar si pot tenir efectes secundaris de contaminació el fet de “cremar” un
residu.
2. Completeu la taula següent:
[0,7 punts]
Tipus d’energia |
Definició |
Exemples de recursos energètics |
|
Nom |
Origen |
||
No renovables |
Triguen milions d’anys a acumular
dipòsits significatius |
Carbó |
Descomposició de
vegetals acumulats en zones pantanoses, on experimenten un procés de carbonització. |
Petroli |
Barreja complexa
d’hidrocarburs insolubles en aigua. Format per la mort massiva de plàncton
marí barrejat amb fangs sapropèlics. |
||
Gas natural |
Barreja de gasos acumulats
normalment en jaciments fòssils, sol, dissolt o associat amb petroli i/o
carbó. |
||
Energia nuclear |
Basada en la fissió
nuclear de l’urani, a partí de la qual s’obté energia que es fa servir per
obtenir electricitat. |
||
Renovables |
Recuperació en temps
relativament curts. No deriven de la
combustió, |
Energia geotèrmica |
Aprofitament del calor intern de
la Terra |
Energia solar |
Aprofitament de la
calor de la radiació solar |
||
Energia eòlica |
Aprofitament de
l’energia que produeix el vent. |
||
Energia
hidroelèctrica |
Aprofitament de
l’energia produïda pel moviment de l’aigua |
||
O també biocombustibles, maremotriu,
onatge (o undimotriu),.... |
0,05 per cada resposta correcte. S’accepten
altres definicions si es justifiquen correctament
3. Completeu cadascun dels espais buits de la taula del
procés de carbonització amb la informació de rendiment, composició i condicions
de formació que trobareu a la taula següent, i afegiu el tipus de carbó que
correspon a cada conjunt de característiques. Tingueu en compte que les errades
resten 0,03 punts.
[1 punt]
Procés
de carbonització |
|||
Tipus
de carbó |
Rendiment |
Composició |
Condicions
de formació |
Torba |
Al cremar produeix fum i poca energia |
C 55-65% H2O 65-90% Volàtils 48-72% |
Ambient pantanós |
Lignit |
Energia moderada |
C 60-77% H2O 10-75% Volàtils <42 % |
Enterrament |
Hulla |
Major energia |
C 85% Volàtils 8-45% |
Augment del grau d’enterrament |
Antracita |
Molt energètic |
C > 90% Volàtils < 10% |
Transformació total |
OPCIÓ A
[3 punts]
En un municipi de
la Costa Brava van haver de posar el senyal que veieu a la fotografia per tal
d’evitar demandes de persones que ensopegaven en baixar per les escales, ja que
en determinats moments de l’any l’últim graó és molt més alt del que és habitual
perquè gran part de la sorra ha marxat.
1. L’explicació del senyal diu: «La platja és un element
natural i, per tant, variable.»
a) Quins
dos processos geològics provoquen que la platja sigui variable? Expliqueu-los.
[0,5 punts]
Erosió
i Sedimentació.
L’erosió
és provocada sobretot per les onades de tempesta que poden fissura
penya-segats.
A les
platges s’acumulen sorres i graves acumulades en la deposició dels sediments
procedents del xoc de les onades als penya-segats o bé aportats pels rius
propers i distribuïts pels corrents de deriva litoral
0,25
pels dos conceptes, 0,25 per les explicacions correctament
b) Expliqueu
com es produeix el transport de la sorra a la platja. Com s’anomena aquest
procés?
[0,5 punts]
Els corrents
produïts per les onades redistribueixen els sediments subministrats pels
rius, que alimenten de sorra les platges. A més de l’acció directa de l’onatge,
és important considerar l’efecte dels corrents litorals sobre el transport de
sediments i, en conseqüència, sobre l’evolució morfològica de la zona costanera
a mitjà i llarg termini. A causa dels corrents litorals les onades arriben a la costa de manera obliqua
però retornen seguint el màxim pendent de la sorra, la qual cosa provoca el
moviment en ziga-zaga de la sorra conegut com a deriva litoral.
0,25
per l’explicació correcta dels corrents i 0,25 per esmentar i descriure la
deriva litoral
2. En la fotografia anterior es poden observar unes roques
clarament afectades per un tipus de moviment en massa. Aquest fenomen ha
obligat l’Ajuntament a instal·lar uns altres senyals en el camí de ronda com el
que veieu a la dreta.
a) Indiqueu
de quin fenomen es tracta i en què consisteix.
[0,5 punts]
S’observa
un despreniment o caiguda. Es tracta d’un trencament de part del terreny
que cau per influència de la gravetat, de forma sobtada, amb un recorregut
mínim parcial per l’aire, típics d’escarpaments rocosos.
0,25
per dir bé el concepte, 0,25 per explicar-lo correctament
b) Indiqueu
quatre factors, controladors o desencadenants, que serveixen per a avaluar el
grau de perillositat de les inestabilitats gravitatòries.
[0,5 punts]
-
L’existència de zones de relleu potencialment inestables.
- La influència
del clima, que provoca les variacions del nivell del mar que actuen de
nivell de base de les xarxes de drenatge que erosionen els continents.
- Les
característiques dels materials: litologia, propietats mecàniques,
comportament hidrogeològic, etc. Per exemple,
orientació dels plans de debilitat dels massissos rocosos en la mateixa direcció del vessant.
- En
les zones costaneres, aquests despreniments poden ser causats per l’impacte de
les onades que també seria un factor natural.
-
L’activitat humana genera
impacte amb activitats com la modificació dels perfils dels vessants per a
l’excavació de talussos en les carreteres de muntanya; els problemes derivats
de l’acumulació de materials en els abocadors de runam; els derivats de les
variacions del nivell freàtic: embassaments, regadius, canals, etc.
-
Aportació d’aigua a la massa inestable (que fa disminuir la cohesió,
augmenta el pes i disminueix la resistència al fregament intern),
- La
formació de gel (que comunica tensió a les discontinuïtats de les
formacions rocoses),
-
L’existència de determinats elements biòtics (com el creixement d’arrels),
-
Vibracions motivades per terratrèmols, etc.
0,125
per cada factor, controlador o desencadenant explicat correctament
3. Com heu comprovat, l’Ajuntament ha pres la mesura
d’avisar la població de la mobilitat de la platja i del moviment en massa.
Anomeneu una mesura correctora habitual per a cadascun dels problemes
analitzats, i expliqueu l’efecte que aquesta mesura produeix en el medi.
[1 punt]
|
MESURA CORRECTORA |
EFECTE QUE PRODUEIX |
MOVIMENT DE LA SORRA |
En poden dir moltes
com ara: 1) Dragar sorra i
portar-la a la platja 2) Construcció
d’esculleres o espigons 3) Construcció de
murs 4) Repoblar la
platja de sorra procedent d’altres llocs |
Segons sigui tindrà
l’efecte: 1) incrementa la
quantitat de sorra però no assegura que no sigui emportada de nou mar endins 2) frenen les onades
i retenen la sorra però incrementen l’erosió 3) ajuda a que la
platja no retrocedeixi però en temporal incrementen l’erosió |
MOVIMENT EN MASSA |
Barreres estàtiques
com ara dics, ancoratges, malles metàl·liques, bancals, gabions o cunetes |
En tots els casos
produeixen l’efecte d’estabilitzar i protegir |
0,25
per cada mesura correcta i 0.25 per l’efecte que aquesta mesura que pot
provocar
[2 punts]
L’any 2012 es va
descobrir un aqüífer a prop de la població de Carlet (Ribera Alta, País
Valencià). Anualment, aquest aqüífer rep unes recàrregues mensuals mitjanes
d’aigua que es poden veure en la taula següent:
S’ha previst fer el
següent ús anual de l’aigua de l’aqüífer: les indústries del municipi en
consumiran 6,73 hm3, l’agricultura n’utilitzarà 5,68 hm3
i es pretén abastir també les necessitats de 55.000 habitants amb una demanda
mitjana de 200 L/(habitant × dia) d’aigua.
1. Responeu a les preguntes següents.
[1 punt]
a) Què és
un aqüífer i què s’entén per recàrrega d’un aqüífer?
[0,5 punts]
Un
aqüífer es defineix com un volum d’aigua acumulat (0,25 punts)
La
recarrega es defineix com l’entrada de noves aigües al aqüífer, normalment per infiltració
i percolació d’aigües més superficials. Poden mencionar la recarrega
artificial, sempre que es
diferencií
de la natural. (0,25 punts)
b) És
suficient l’actual recàrrega anual d’aigua per a cobrir totes les necessitats?
Justifiqueu la resposta. (Heu de mostrar per escrit el procediment que heu
seguit i els càlculs que heu dut a terme.)
[0,5 punts]
La
recàrrega de l’aqüífer anual és de 20,5 hm3 ( es sumen les
aportacions mensuals) (0,15 punts)
(0,50
punts)Les necessitats dels habitants seran: 55.000 habitants x 200 l/h·dia x 365 dies:
4.015.000.000
litres/any, és a dir, 4,015 hm3/any. (0,20 punts)
El
consum anual és de (6,73 hm3 + 5,68 hm3 + 4,015 hm3=
16,425 hm3) (0,10 punts)
Per
tant si que seran suficients les aportacions anuals actuals, ja que 20,5 –
16,425 = 4,075 hm3 excedents. (0,15 punts)
2. Responeu a les preguntes següents:
[1 punt]
a) Un
sondeig realitzat a la zona de Carlet ha permès conèixer els materials geològics
del subsòl. Per sota d’una capa superficial d’argil·lita hi ha una capa prima
de margues, a continuació una capa molt potent de calcàries i finalment granit
massiu. En quin d’aquests materials es podria localitzar l’aqüífer amb més
probabilitat? Justifiqueu la resposta donant dues raons diferents.
[0,5 punts]
El
material que es pot considerar millor com aqüífer són les calcàries (0,20
punts)
Les
raons són (0,15 punts per raó):
Les
roques calcàries encara que no presentin porositat primària, poden esdevenir
aqüífers importants quan estan fissurades com
a conseqüència del procés conegut com carstificació.
Les
calcàries es troben entre dos materials impermeables que són les margues i el granit, per tant
constitueixen un aqüífer confinat.
Perquè
les calcàries tenen a sota els granits que són roques poc permeables.
b) L’Associació
d’Amics de l’Aigua (AAA) és contrària a la possibilitat d’extreure més aigua de
l’aqüífer a partir del 2017, i ha presentat un estudi sobre els impactes més importants
que es podrien produir per la sobreexplotació de les aigües subterrànies. Esmenteu
i expliqueu dos d’aquests possibles impactes.
[0,5 punts]
(0,25
punts per a cada impacte (0,10 punts) i per la seva explicació (0,15 punts), en
total dos impactes i dues explicacions). Poden ser diversos, per exemple:
Impacte |
Explicació |
Descens del nivell freàtic |
Quan les extraccions
superen la recàrrega natural, el nivell freàtic experimenta un descens
progressiu. |
Subsidències i esfondraments |
Generalment
associats al descens del nivell freàtic. Hi ha una disminució de la pressió
hidrostàtica, la qual cosa pot provocar desestabilització d’edificis que
tinguin els fonaments sobre roques que es poden dissoldre i formar cavitats. |
Dessecació de fonts i d’aiguamolls |
Les fonts i els
aiguamolls depenen molt sovint de les aportacions subterrànies d’aigua.
L’esgotament de l’aqüífer provoca assecament de les fonts, disminució de
cabals i retrocés de les zones inundades dels aiguamolls. |
Intrusions marines |
En les zones costaneres
que sovint estan sotmeses a una intensa explotació de les aigües
subterrànies, sovint es produeix l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer d’aigua
dolça; això en provoca la salinització i disminueix la qualitat de l’aigua
subterrània. |
OPCIÓ B
[3 punts]
Les pluges abundants de finals de març han provocat un
despreniment a Monflorit de la Roca.
El despreniment s’ha endut part del cingle format per
columnes basàltiques sobre el qual es
troba el nucli antic del municipi, i ha arrossegat arbres
i roques pendent avall fins al riu que circula
al peu de la cinglera. L’Ajuntament assegura que no s’ha
de patir pels habitatges del barri antic,
però l’alcalde demana ajudes.
1. En el text s’esmenta un fet relacionat amb els
despreniments, és a dir, un dels riscos relacionats amb les inestabilitats
gravitatòries.
a) Identifiqueu
en el text tres factors desencadenants o controladors d’inestabilitats
gravitatòries.
[0,6 punts]
abundants
pluges (clima)
cinglera
(relleu)
columnes
basàltiques (tipus de material)
riu
(perquè condiciona el relleu)
0,2 punts per cada factor
b) La
cinglera de Montflorit és formada per diverses
colades basàltiques superposades. Quin procés forma les colades? Esmenteu dos
riscos associats a aquest procés.
[0,4 punts]
Procés:
vulcanisme (0,2)
Possibles
riscos: (cadascun 0,1)
-
emissió de gasos tòxics
-
caiguda de piroclasts/blocs
-
emissió de colades de lava / núvols ardents
- petits terratrèmols
2. La cinglera de Montflorit ha
patit despreniments en diverses ocasions. Els materials que cauen són blocs de
roques de grans dimensions, però, paradoxalment, al peu de la cinglera no hi ha
una acumulació gaire important de materials.
[1 punt]
a) On són
els materials que al llarg dels anys han anat caient al peu de la cinglera?
Els
materials despresos cauen al riu, que de forma lenta però continua va
erosionant els materials transportant-los riu avall i en darrer terme fins al
mar.
0,5 punts
b) Arran
del penya-segat de Montflorit es troba edificada una
filera d’antics habitatges del nucli històric del poble (fundat al segle IX).
Alguns dels patis posteriors, i fins i tot alguns edificis, s’han precipitat
pel barranc o la cinglera.
Expliqueu
raonadament com és possible que s’edifiqués tan arran de la cinglera, ja que
comporta un perill evident per als habitatges i els seus ocupants.
Quan
es van construir les cases el límit de la cinglera no es trobava tan arran i
per tant aparentment el perill per a les cases era poc important, els
successius despreniments han anat acostant el límit de la cinglera a la filera
de cases.
0,5 punts
3. Hi ha molts riscos relacionats amb les inestabilitats
gravitatòries. Anomeneu el risc associat a les descripcions següents:
[1 punt]
Descripció |
Nom |
Desplaçament
superficial i lent (al voltant de 0,5 a 5 cm/any), en un vessant i per efecte
de la gravetat, d’una formació solta, o d’un sòl, saturats d’aigua, que es
transformen en fang per l’augment del contingut líquid. |
Solifluxió |
Massa en moviment
de dipòsits de neu, sovint barrejats amb rocs, brancatge i sòl arrencat, que
ha perdut l’equilibri entre la gravetat i les forces resistents, i que llisca
pel vessant pendent avall. |
Allau |
Trencament de
part del terreny que cau per influència de la gravetat, de manera sobtada,
amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típic d’escarpaments rocosos. |
Despreniment |
Moviment de massa
sedimentària poc viscosa formada per lutites saturades d’aigua que s’escola,
a causa de la gravetat, a una velocitat considerable (de l’ordre del km/h)
pendent avall per un vessant. |
Colada de fang |
0,25 punts per cada nom
[2 punts]
L’Ajuntament de Sinera de Mar té un cotxe oficial que funciona amb gasoil,
que té més de quinze anys d’antiguitat i que emet 350 g de CO2 cada 100 km. El
regidor de l’Àrea de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament ha sentit parlar
de l’Estratègia d’Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya 2010-2015 (IVECAT) i
proposa al Ple de l’Ajuntament de substituir el cotxe antic per un de nou i
elèctric.
1. Responeu a les qüestions següents:
a) Anomeneu
tres contaminants atmosfèrics que produeixen els cotxes que utilitzen
combustibles fòssils.
[0,3 punts]
S’han
de citar tres contaminants entre els següents:
Diòxid
de carboni.
Monòxid
de carboni.
Hidrocarburs.
Òxids
de sofre (SO2, SO)
Òxids
de nitrogen (NO2, NO)
Partícules
sòlides en suspensió (PSS).
0,10
punts per cada contaminant correcte
b) Esmenteu
dos avantatges de la substitució de vehicles que consumeixen combustibles
fòssils per vehicles elèctrics.
[0,4 punts]
S’han
d’esmentar dos avantatges entre els següents:
Disminució
d’emissió de CO2.
Disminució
de gasos contaminats de l’atmosfera.
Disminució
de la demanda de petroli.
Major
eficiència energètica.
Reducció
de la contaminació acústica.
Millor
visibilitat en les ciutats.
Millora
en la salut de les persones.
0,20
punts per cada avantatge correcte
c) Per què
no podem considerar que els vehicles elèctrics són totalment «nets» i que no
causen cap impacte sobre el medi? Justifiqueu la resposta.
[0,3 punts]
No.
Les emissions de CO2 del cotxe elèctric són un valor teòric que
resulta de calcular l’energia elèctrica consumida en la fabricació del
vehicle i la procedència de l’energia elèctrica que consumeix.
0,1
punts per respondre negativament a la pregunta.
0,2 punts per justificar correctament la
pregunta.
2. Responeu a les qüestions següents:
[1 punt]
a) El
regidor de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sinera
de Mar té un informe en què s’indica que durant l’any 2012 el cotxe oficial va
recórrer un total de 15.000 km. Sabent que aquest cotxe emet 350 g de CO2
cada 100 km, calculeu les tones de CO2 que ha emès.
[0,25 punts]
Total
15000 km multiplicat per 350 g CO2 per cada 100 km dóna
525000 g CO2, és a dir 0,525 tones CO2.
0,25
punts pel càlculs i resultats correctes
0,1
punts pel plantejament correcte i resultat incorrecte
b) L’Ajuntament
de Sinera de Mar ha pres la decisió de substituir el
cotxe antic per un cotxe nou elèctric de la marca TAES que emet 115 g de CO2/100
km. Calculeu el percentatge de reducció d’emissions de CO2 respecte
al cotxe anterior per al mateix quilometratge.
[0,5 punts]
El
càlcul de reducció de CO2 el poden calcular directament sobre els
grams de CO2 emesos cada 100 km. També s’accepta el
càlcul sobre els grams emesos totals.
Total
15000 km multiplicat per 115 g CO2 cada 100 km dóna
172500 g CO2, és a dir 0,172 tones CO2.
Percentatge
de reducció: 0,525 – 0,172 / 0,525 = 0,67 x 100 = 67%
Percentatge
de reducció: 350 – 115 / 350 = 0,67 x 100 = 67% de reducció
0,5
punts pel càlculs i resultats correctes
0,1
punts pel plantejament correcte i resultat incorrecte
c) L’Ajuntament
de Sinera de Mar forma part de la Xarxa de Ciutats i
Pobles cap a la Sostenibilitat i considera que amb aquesta mesura es manifesta
la importància dels municipis en la prevenció del canvi climàtic i en
l’assoliment dels objectius que marca el Protocol de Kyoto. Què és el Protocol
de Kyoto i quin és l’objectiu d’aquest protocol?
[0,25 punts]
El
protocol de Kyoto és una Conferència Mundial sobre el Canvi Climàtic celebrada
a Kyoto (Japó) el 1997. En el protocol de Kyoto, signat el 1997, es va fixar
com a objectiu la reducció en un 5,2% de mitjana fins a l’any 2012 de les
emissions de CO2 a l’atmosfera, als països desenvolupats, respecte a les
emissions del 1990.
0,1
punts per dir correctament què és el protocol de Kyoto
0,15 punts per justificar correctament
l’objectiu