JUNY 2013 SÈRIE 3

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

El novembre de 2012 la premsa va publicar que un tribunal de l’Aquila, al centre d’Itàlia, havia condemnat a sis anys de presó set experts que  formaven part de la Comissió de Grans Riscos, per no haver advertit prèviament la població del risc que es produís un terratrèmol important com el que es va produir, que va provocar 308 morts, més de 1.000 ferits, va deixar 65.000 persones sense sostre i va destruir tot el centre històric de la ciutat. Aquest terratrèmol de 6,3 graus de magnitud en l’escala de Richter va succeir el dia 6 d’abril de 2009.

Els terratrèmols són bastant freqüents a Itàlia. A la taula següent es recullen els darrers terratrèmols que s’han produït de magnitud superior a cinc.

 

 

1.

 

a) Què s’entén per període de retorn d’un fenomen natural? En quin tipus de dades es basa el càlcul del període de retorn?

[0,4 punts]

 

És una mesura estadística que ens indica la periodicitat o freqüència en què un fenomen es repeteix. Es basa en dades històriques.

 

0,4 punts (0,2 punts per a la primera part de la pregunta, sempre que s’indiqui que és una mesura estadística o una probabilitat; 0,2 punts per a la segona part de la pregunta)

 

b) Calculeu el període de retorn, o període de recurrència, dels terratrèmols recollits en la taula anterior.

[0,4 punts]

 

A la taula hi ha 6 terratrèmols. El període considerat és entre 1908 i 2009, ambdós anys inclosos, per tant comprèn 102 anys.

 

102 anys/6 terratrèmols, dóna que el període de retorn és de cada 17 anys.

 

0,4 punts (podem considerar vàlid qualsevol resultat entre 16 i 18)

 

c) A part de causar morts, ferits, danys en edificis i danys en vies de comunicació, els terratrèmols poden tenir altres efectes negatius. Esmenteu-ne dos.

[0,2 punts]

 

Ruptura de preses, desaparició d’aqüífers, desviació de rius, seixes (oscil·lacions del nivell del mar), tsunamis (en terratrèmols amb epicentre marí), inestabilitat de vessants, corrents de

terbolesa, pèrdues econòmiques,... Altres que s’hi adiguin.

 

0,2 punts (0,1 punts per a cada efecte destructiu)

 

2.

 

a) Per què es produeixen terratrèmols a Itàlia?

[0,4 punts]

 

Perquè Itàlia es troba en la zona d’un límit de plaques, concretament de la placa Euroasiàtica i la placa Africana, i la col·lisió (contacte, subducció) entre aquestes dues plaques pot originar

terratrèmols.

 

0,4 punts (0,1 punts per cada terme subratllat)

 

b) Quines són les tres grans zones de la Terra que presenten una sismicitat elevada? Justifiqueu la resposta.

[0,6 punts]

 

Les tres grans zones de la Terra on predominen els terratrèmols són:

 

- El cinturó circumpacífic (al voltant de l’oceà Pacífic)

- La franja mediterràneoasiàtica (estret de Gibraltar, Mediterrani, Himàlaia)

- Dorsals oceàniques (Atlàntic, Índic,..)

 

Raonament: Els terratrèmols es donen en aquestes zones perquè aquestes zones coincideixen amb els límits de plaques litosfèriques.

 

0,6 punts (0,1 punts per cada zona i 0,3 punts pel raonament)

 

3.

 

a) Excepcionalment, es poden registrar una sèrie de precursors que indiquen que un terratrèmol pot ser més o menys imminent. Esmenteu-ne tres.

[0,6 punts]

 

Dilatació del terreny (dilatància), canvis en els nivells de les aigües subterrànies (pous) i dels llacs, microsismes locals, augment de la concentració de radó, alteracions en la conductivitat

elèctrica, alteracions en la gravetat, comportament estrany dels animals (cavalls, ossos, ratolins, silurs,...),...

 

0,6 punts (0,2 punts per precursor)

 

b) Els països amb major probabilitat de terratrèmols han desenvolupat una sèrie de mesures de prevenció del risc sísmic. Esmenteu-ne dues.

[0,4 punts]

 

Elaboració de mapes de risc de cara a una ordenació territorial, construcció d’edificis seguint les normes sismoresistents, educar a la població.

 

0,4 punts (0,2 punts per cada mesura)

 

 

SÈRIE 3, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

1. Llegiu atentament la notícia següent i responeu a les preguntes que hi ha a continuació.

[0,3 punts]

 

CEMEX comprova que canviar el combustible fòssil per residus urbans no perjudica la salut

 

La planta de ciment CEMEX a Alcanar (Montsià) substitueix un 30% del coc de petroli (sòlid carbonós

derivat del petroli) per residus sòlids urbans i industrials com a combustible en la fabricació de ciment

per a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. Aquest canvi de combustible no perjudica l’entorn més

pròxim a la fàbrica ni la salut de la població: no hi ha metalls pesants, ni dioxines ni furans a l’aire i,

per tant, la vegetació i el sòl de l’entorn no estan contaminats. No hi ha cap tipus de risc perquè les

emissions estan per sota dels límits legals establerts i, en alguns casos, són inferiors als que comporta

 l’ús exclusiu de combustibles fòssils.

 

a) Quin tipus de recurs s’utilitzava?

 

Coc de petroli (combustible fòssil), energia no renovable, que genera l’emissió de productes contaminats a l’atmosfera (CO, CO2, SO2, N2O,NO, partícules sòlides), etc.

 

b) Quina és la solució mediambiental que presenta la notícia?

 

Canvi de combustible tradicional per uns residus sòlids urbans i industrials.

 

c) Què es fa amb els residus?

 

Valorització o aprofitament sostenibilitat, Kyoto, ... valorar si pot tenir efectes secundaris de contaminació el fet de “cremar” un residu.

 

 

2. Completeu la taula següent:

[0,7 punts]

 

Tipus d’energia

Definició

Exemples de recursos energètics

Nom

Origen

No renovables

Triguen milions d’anys a acumular dipòsits significatius

Carbó

Descomposició de vegetals acumulats en zones pantanoses, on experimenten un procés de  carbonització.

Petroli

Barreja complexa d’hidrocarburs insolubles en aigua. Format per la mort massiva de plàncton marí barrejat amb fangs sapropèlics.

Gas natural

Barreja de gasos acumulats normalment en jaciments fòssils, sol, dissolt o associat amb petroli i/o carbó.

Energia nuclear

Basada en la fissió nuclear de l’urani, a partí de la qual s’obté energia que es fa servir per obtenir electricitat.

Renovables

Recuperació en temps relativament curts.

No deriven de la combustió,

Energia geotèrmica

Aprofitament del calor intern de la Terra

Energia solar

Aprofitament de la calor de la radiació solar

Energia eòlica

Aprofitament de l’energia que produeix el vent.

Energia hidroelèctrica

Aprofitament de l’energia produïda pel moviment de l’aigua

O també biocombustibles, maremotriu, onatge (o undimotriu),....

 

 

0,05 per cada resposta correcte. S’accepten altres definicions si es justifiquen correctament

 

 

3. Completeu cadascun dels espais buits de la taula del procés de carbonització amb la informació de rendiment, composició i condicions de formació que trobareu a la taula següent, i afegiu el tipus de carbó que correspon a cada conjunt de característiques. Tingueu en compte que les errades resten 0,03 punts.

[1 punt]

 

 

Procés de carbonització

Tipus de carbó

Rendiment

Composició

Condicions de formació

Torba

Al cremar produeix fum i poca energia

C 55-65%

H2O 65-90%

Volàtils 48-72%

Ambient pantanós

Lignit

Energia moderada

C 60-77%

H2O 10-75%

Volàtils <42 %

Enterrament

Hulla

Major energia

C 85%

Volàtils 8-45%

Augment del grau d’enterrament

Antracita

Molt energètic

C > 90%

Volàtils < 10%

Transformació total

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 3, Exercici 3A

[3 punts]

 

En un municipi de la Costa Brava van haver de posar el senyal que veieu a la fotografia per tal d’evitar demandes de persones que ensopegaven en baixar per les escales, ja que en determinats moments de l’any l’últim graó és molt més alt del que és habitual perquè gran part de la sorra ha marxat.

 

 

1. L’explicació del senyal diu: «La platja és un element natural i, per tant, variable.»

 

a) Quins dos processos geològics provoquen que la platja sigui variable? Expliqueu-los.

[0,5 punts]

 

Erosió i Sedimentació.

 

L’erosió és provocada sobretot per les onades de tempesta que poden fissura penya-segats.

 

A les platges s’acumulen sorres i graves acumulades en la deposició dels sediments procedents del xoc de les onades als penya-segats o bé aportats pels rius propers i distribuïts pels corrents de deriva litoral

 

0,25 pels dos conceptes, 0,25 per les explicacions correctament

 

b) Expliqueu com es produeix el transport de la sorra a la platja. Com s’anomena aquest procés?

[0,5 punts]

 

Els corrents produïts per les onades redistribueixen els sediments subministrats pels rius, que alimenten de sorra les platges. A més de l’acció directa de l’onatge, és important considerar l’efecte dels corrents litorals sobre el transport de sediments i, en conseqüència, sobre l’evolució morfològica de la zona costanera a mitjà i llarg termini. A causa dels corrents litorals les  onades arriben a la costa de manera obliqua però retornen seguint el màxim pendent de la sorra, la qual cosa provoca el moviment en ziga-zaga de la sorra conegut com a deriva litoral.

 

0,25 per l’explicació correcta dels corrents i 0,25 per esmentar i descriure la deriva litoral

 

2. En la fotografia anterior es poden observar unes roques clarament afectades per un tipus de moviment en massa. Aquest fenomen ha obligat l’Ajuntament a instal·lar uns altres senyals en el camí de ronda com el que veieu a la dreta.

 

a) Indiqueu de quin fenomen es tracta i en què consisteix.

[0,5 punts]

 

S’observa un despreniment o caiguda. Es tracta d’un trencament de part del terreny que cau per influència de la gravetat, de forma sobtada, amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típics d’escarpaments rocosos.

 

0,25 per dir bé el concepte, 0,25 per explicar-lo correctament

 

b) Indiqueu quatre factors, controladors o desencadenants, que serveixen per a avaluar el grau de perillositat de les inestabilitats gravitatòries.

[0,5 punts]

 

- L’existència de zones de relleu potencialment inestables.

 

- La influència del clima, que provoca les variacions del nivell del mar que actuen de nivell de base de les xarxes de drenatge que erosionen els continents.

 

- Les característiques dels materials: litologia, propietats mecàniques, comportament hidrogeològic, etc. Per exemple, orientació dels plans de debilitat dels massissos rocosos en la  mateixa direcció del vessant.

 

- En les zones costaneres, aquests despreniments poden ser causats per l’impacte de les onades que també seria un factor natural.

 

- L’activitat humana genera impacte amb activitats com la modificació dels perfils dels vessants per a l’excavació de talussos en les carreteres de muntanya; els problemes derivats de l’acumulació de materials en els abocadors de runam; els derivats de les variacions del nivell freàtic: embassaments, regadius, canals, etc.

 

- Aportació d’aigua a la massa inestable (que fa disminuir la cohesió, augmenta el pes i disminueix la resistència al fregament intern),

 

- La formació de gel (que comunica tensió a les discontinuïtats de les formacions rocoses),

 

- L’existència de determinats elements biòtics (com el creixement d’arrels),

 

- Vibracions motivades per terratrèmols, etc.

 

 

0,125 per cada factor, controlador o desencadenant explicat correctament

 

3. Com heu comprovat, l’Ajuntament ha pres la mesura d’avisar la població de la mobilitat de la platja i del moviment en massa. Anomeneu una mesura correctora habitual per a cadascun dels problemes analitzats, i expliqueu l’efecte que aquesta mesura produeix en el medi.

[1 punt]

 

 

MESURA

CORRECTORA

EFECTE QUE PRODUEIX

MOVIMENT DE LA SORRA

En poden dir moltes com ara:

1) Dragar sorra i portar-la a la platja

2) Construcció d’esculleres o espigons

3) Construcció de murs

4) Repoblar la platja de sorra procedent d’altres llocs

Segons sigui tindrà l’efecte:

1) incrementa la quantitat de sorra però no assegura que no sigui emportada de nou mar endins

2) frenen les onades i retenen la sorra però incrementen l’erosió

3) ajuda a que la platja no retrocedeixi però en temporal incrementen l’erosió

MOVIMENT EN MASSA

Barreres estàtiques com ara dics, ancoratges, malles metàl·liques, bancals, gabions o cunetes

En tots els casos produeixen l’efecte d’estabilitzar i protegir

 

0,25 per cada mesura correcta i 0.25 per l’efecte que aquesta mesura que pot provocar

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4A

[2 punts]

 

L’any 2012 es va descobrir un aqüífer a prop de la població de Carlet (Ribera Alta, País Valencià). Anualment, aquest aqüífer rep unes recàrregues mensuals mitjanes d’aigua que es poden veure en la taula següent:

 

 

S’ha previst fer el següent ús anual de l’aigua de l’aqüífer: les indústries del municipi en consumiran 6,73 hm3, l’agricultura n’utilitzarà 5,68 hm3 i es pretén abastir també les necessitats de 55.000 habitants amb una demanda mitjana de 200 L/(habitant × dia) d’aigua.

 

1. Responeu a les preguntes següents.

[1 punt]

 

a) Què és un aqüífer i què s’entén per recàrrega d’un aqüífer?

[0,5 punts]

 

Un aqüífer es defineix com un volum d’aigua acumulat (0,25 punts)

La recarrega es defineix com l’entrada de noves aigües al aqüífer, normalment per infiltració i percolació d’aigües més superficials. Poden mencionar la recarrega artificial, sempre que es

diferencií de la natural. (0,25 punts)

 

b) És suficient l’actual recàrrega anual d’aigua per a cobrir totes les necessitats? Justifiqueu la resposta. (Heu de mostrar per escrit el procediment que heu seguit i els càlculs que heu dut a terme.)

[0,5 punts]

 

La recàrrega de l’aqüífer anual és de 20,5 hm3 ( es sumen les aportacions mensuals) (0,15 punts)

 

(0,50 punts)Les necessitats dels habitants seran: 55.000 habitants x 200 l/h·dia x 365 dies:

 

4.015.000.000 litres/any, és a dir, 4,015 hm3/any. (0,20 punts)

 

El consum anual és de (6,73 hm3 + 5,68 hm3 + 4,015 hm3= 16,425 hm3) (0,10 punts)

 

Per tant si que seran suficients les aportacions anuals actuals, ja que 20,5 – 16,425 = 4,075 hm3 excedents. (0,15 punts)

 

 

2. Responeu a les preguntes següents:

[1 punt]

 

a) Un sondeig realitzat a la zona de Carlet ha permès conèixer els materials geològics del subsòl. Per sota d’una capa superficial d’argil·lita hi ha una capa prima de margues, a continuació una capa molt potent de calcàries i finalment granit massiu. En quin d’aquests materials es podria localitzar l’aqüífer amb més probabilitat? Justifiqueu la resposta donant dues raons diferents.

[0,5 punts]

 

El material que es pot considerar millor com aqüífer són les calcàries (0,20 punts)

 

Les raons són (0,15 punts per raó):

 

Les roques calcàries encara que no presentin porositat primària, poden esdevenir aqüífers importants quan estan fissurades com a conseqüència del procés conegut com carstificació.

Les calcàries es troben entre dos materials impermeables que són les margues i el granit, per tant constitueixen un aqüífer confinat.

Perquè les calcàries tenen a sota els granits que són roques poc permeables.

 

 

b) L’Associació d’Amics de l’Aigua (AAA) és contrària a la possibilitat d’extreure més aigua de l’aqüífer a partir del 2017, i ha presentat un estudi sobre els impactes més importants que es podrien produir per la sobreexplotació de les aigües subterrànies. Esmenteu i expliqueu dos d’aquests possibles impactes.

[0,5 punts]

 

(0,25 punts per a cada impacte (0,10 punts) i per la seva explicació (0,15 punts), en total dos impactes i dues explicacions). Poden ser diversos, per exemple:

 

Impacte

Explicació

Descens del nivell freàtic

Quan les extraccions superen la recàrrega natural, el nivell freàtic experimenta un descens progressiu.

Subsidències i esfondraments

Generalment associats al descens del nivell freàtic. Hi ha una disminució de la pressió hidrostàtica, la qual cosa pot provocar desestabilització d’edificis que tinguin els fonaments sobre roques que es poden dissoldre i formar cavitats.

Dessecació de fonts i

d’aiguamolls

Les fonts i els aiguamolls depenen molt sovint de les aportacions subterrànies d’aigua. L’esgotament de l’aqüífer provoca assecament de les fonts, disminució de cabals i retrocés de les zones inundades dels aiguamolls.

Intrusions marines

En les zones costaneres que sovint estan sotmeses a una intensa explotació de les aigües subterrànies, sovint es produeix l’entrada d’aigua marina a l’aqüífer d’aigua dolça; això en provoca la salinització i disminueix la qualitat de l’aigua subterrània.

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 3, Exercici 3B

[3 punts]

 

Les pluges abundants de finals de març han provocat un despreniment a Monflorit de la Roca.

El despreniment s’ha endut part del cingle format per columnes basàltiques sobre el qual es

troba el nucli antic del municipi, i ha arrossegat arbres i roques pendent avall fins al riu que circula

al peu de la cinglera. L’Ajuntament assegura que no s’ha de patir pels habitatges del barri antic,

però l’alcalde demana ajudes.

 

1. En el text s’esmenta un fet relacionat amb els despreniments, és a dir, un dels riscos relacionats amb les inestabilitats gravitatòries.

 

a) Identifiqueu en el text tres factors desencadenants o controladors d’inestabilitats gravitatòries.

[0,6 punts]

 

abundants pluges (clima)

cinglera (relleu)

columnes basàltiques (tipus de material)

riu (perquè condiciona el relleu)

 

0,2 punts per cada factor

 

b) La cinglera de Montflorit és formada per diverses colades basàltiques superposades. Quin procés forma les colades? Esmenteu dos riscos associats a aquest procés.

[0,4 punts]

 

Procés: vulcanisme (0,2)

 

Possibles riscos: (cadascun 0,1)

 

- emissió de gasos tòxics

- caiguda de piroclasts/blocs

- emissió de colades de lava / núvols ardents

- petits terratrèmols

 

2. La cinglera de Montflorit ha patit despreniments en diverses ocasions. Els materials que cauen són blocs de roques de grans dimensions, però, paradoxalment, al peu de la cinglera no hi ha una acumulació gaire important de materials.

[1 punt]

 

a) On són els materials que al llarg dels anys han anat caient al peu de la cinglera?

 

Els materials despresos cauen al riu, que de forma lenta però continua va erosionant els materials transportant-los riu avall i en darrer terme fins al mar.

 

0,5 punts

 

b) Arran del penya-segat de Montflorit es troba edificada una filera d’antics habitatges del nucli històric del poble (fundat al segle IX). Alguns dels patis posteriors, i fins i tot alguns edificis, s’han precipitat pel barranc o la cinglera.

Expliqueu raonadament com és possible que s’edifiqués tan arran de la cinglera, ja que comporta un perill evident per als habitatges i els seus ocupants.

 

Quan es van construir les cases el límit de la cinglera no es trobava tan arran i per tant aparentment el perill per a les cases era poc important, els successius despreniments han anat acostant el límit de la cinglera a la filera de cases.

 

0,5 punts

 

3. Hi ha molts riscos relacionats amb les inestabilitats gravitatòries. Anomeneu el risc associat a les descripcions següents:

[1 punt]

 

Descripció

Nom

Desplaçament superficial i lent (al voltant de 0,5 a 5 cm/any), en un vessant i per efecte de la gravetat, d’una formació solta, o d’un sòl, saturats d’aigua, que es transformen en fang per l’augment del contingut líquid.

Solifluxió

Massa en moviment de dipòsits de neu, sovint barrejats amb rocs, brancatge i sòl arrencat, que ha perdut l’equilibri entre la gravetat i les forces resistents, i que llisca pel vessant pendent avall.

Allau

Trencament de part del terreny que cau per influència de la gravetat, de manera sobtada, amb un recorregut mínim parcial per l’aire, típic d’escarpaments rocosos.

Despreniment

Moviment de massa sedimentària poc viscosa formada per lutites saturades d’aigua que s’escola, a causa de la gravetat, a una velocitat considerable (de l’ordre del km/h) pendent avall per un vessant.

Colada de fang

 

0,25 punts per cada nom

 

SÈRIE 3, Exercici 4B

[2 punts]

 

L’Ajuntament de Sinera de Mar té un cotxe oficial que funciona amb gasoil, que té més de quinze anys d’antiguitat i que emet 350 g de CO2 cada 100 km. El regidor de l’Àrea de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament ha sentit parlar de l’Estratègia d’Impuls del Vehicle Elèctric a Catalunya 2010-2015 (IVECAT) i proposa al Ple de l’Ajuntament de substituir el cotxe antic per un de nou i elèctric.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Anomeneu tres contaminants atmosfèrics que produeixen els cotxes que utilitzen combustibles fòssils.

[0,3 punts]

 

S’han de citar tres contaminants entre els següents:

 

Diòxid de carboni.

Monòxid de carboni.

Hidrocarburs.

Òxids de sofre (SO2, SO)

Òxids de nitrogen (NO2, NO)

Partícules sòlides en suspensió (PSS).

 

0,10 punts per cada contaminant correcte

 

b) Esmenteu dos avantatges de la substitució de vehicles que consumeixen combustibles fòssils per vehicles elèctrics.

[0,4 punts]

 

S’han d’esmentar dos avantatges entre els següents:

 

Disminució d’emissió de CO2.

Disminució de gasos contaminats de l’atmosfera.

Disminució de la demanda de petroli.

Major eficiència energètica.

Reducció de la contaminació acústica.

Millor visibilitat en les ciutats.

Millora en la salut de les persones.

 

0,20 punts per cada avantatge correcte

 

c) Per què no podem considerar que els vehicles elèctrics són totalment «nets» i que no causen cap impacte sobre el medi? Justifiqueu la resposta.

[0,3 punts]

 

No. Les emissions de CO2 del cotxe elèctric són un valor teòric que resulta de calcular l’energia elèctrica consumida en la fabricació del vehicle i la procedència de l’energia elèctrica que consumeix.

 

0,1 punts per respondre negativament a la pregunta.

0,2 punts per justificar correctament la pregunta.

 

2. Responeu a les qüestions següents:

[1 punt]

 

a) El regidor de Mobilitat i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sinera de Mar té un informe en què s’indica que durant l’any 2012 el cotxe oficial va recórrer un total de 15.000 km. Sabent que aquest cotxe emet 350 g de CO2 cada 100 km, calculeu les tones de CO2 que ha emès.

[0,25 punts]

 

Total 15000 km multiplicat per 350 g CO2 per cada 100 km dóna 525000 g CO2, és a dir 0,525 tones CO2.

 

0,25 punts pel càlculs i resultats correctes

0,1 punts pel plantejament correcte i resultat incorrecte

 

b) L’Ajuntament de Sinera de Mar ha pres la decisió de substituir el cotxe antic per un cotxe nou elèctric de la marca TAES que emet 115 g de CO2/100 km. Calculeu el percentatge de reducció d’emissions de CO2 respecte al cotxe anterior per al mateix quilometratge.

[0,5 punts]

 

El càlcul de reducció de CO2 el poden calcular directament sobre els grams de CO2 emesos cada 100 km. També s’accepta el càlcul sobre els grams emesos totals.

 

Total 15000 km multiplicat per 115 g CO2 cada 100 km dóna 172500 g CO2, és a dir 0,172 tones CO2.

 

Percentatge de reducció: 0,525 – 0,172 / 0,525 = 0,67 x 100 = 67%

 

Percentatge de reducció: 350 – 115 / 350 = 0,67 x 100 = 67% de reducció

 

0,5 punts pel càlculs i resultats correctes

0,1 punts pel plantejament correcte i resultat incorrecte

 

c) L’Ajuntament de Sinera de Mar forma part de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i considera que amb aquesta mesura es manifesta la importància dels municipis en la prevenció del canvi climàtic i en l’assoliment dels objectius que marca el Protocol de Kyoto. Què és el Protocol de Kyoto i quin és l’objectiu d’aquest protocol?

[0,25 punts]

 

El protocol de Kyoto és una Conferència Mundial sobre el Canvi Climàtic celebrada a Kyoto (Japó) el 1997. En el protocol de Kyoto, signat el 1997, es va fixar com a objectiu la reducció en un 5,2% de mitjana fins a l’any 2012 de les emissions de CO2 a l’atmosfera, als països desenvolupats, respecte a les emissions del 1990.

 

0,1 punts per dir correctament què és el protocol de Kyoto

0,15 punts per justificar correctament l’objectiu