SETEMBRE 2012 SÈRIE 4

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

SÈRIE 4, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

Des de mitjan anys setanta fins a l’inici dels vuitanta del segle XX, l’arribada del turisme massiu va comportar un increment desmesurat de població en alguns nuclis propers a la costa i uns pics de consum d’aigua desproporcionats a l’estiu, coincidint amb la temporada de reg. Aquesta situació es va perllongar fins a l’extrem que es va haver d’abandonar l’explotació dels pous d’extracció per la pèrdua de qualitat de l’aigua potable, tal com mostren les dades de la taula següent:

 

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Feu una gràfica de l’evolució de la concentració de clorurs en els pous municipals per al període estudiat, a partir de les dades de la taula anterior.

[0,5 punts]

 

 

Si fan la gràfica bé 0,5 punts. Es resta 0,1 punts per cada error (no posar la magnitud que representen els eixos, errors de precisió de la gràfica, etc).

 

b) Expliqueu per què la gràfica sobre l’evolució de la concentració de clorurs presenta una tendència a l’alça. Com s’anomena el procés més freqüent que pot causar aquest fet?

[0,3 punts]

 

Al llarg del període estudiat s’observa un increment progressiu de la concentració de clorurs, es tracta de la intrusió salina i està causada per una sobreexplotació de l’aqüífer.

 

Si responen que es produeix un increment progressiu de la concentració de clorurs al llarg del període, 0,1 punts. Si diuen que és intrusió salina, 0,1 punts. Si diuen que es deu a una sobreexplotació de l’aqüífer, 0,1 punts.

 

c) Quan i per què es produeixen els increments més importants? I les davallades?

[0,2 punts]

 

Els increments més importants s’observen sobretot a l’estiu, quan coincideix la màxima explotació de l’aqüífer amb la mínima recàrrega. A l’hivern es produeix una certa recuperació de la concentració de clorurs, per la davallada de l’explotació dels pous municipals, i una certa recuperació de l’aqüífer.

 

Si diuen que els increments més importants es produeixen a l’estiu coincidint amb la màxima explotació dels pous, 0,1 punts, i si diuen que a l’hivern és quan es produeix la davallada perquè no s’explota tant l’aqüífer, 0,1 punts.

 

2. Els dos gràfics següents mostren la distribució de les masses d’aigua subterrània d’un aqüífer lliure costaner els anys 1976 i 1982, respectivament. L’escala vertical dels gràfics és 1 : 2 000 i la horitzontal, 1 : 10 000.

 

a) Sobre el perfil següent, de l’any 1976, completeu el requadre buit i les trames que hi falten.

[0,6 punts]

 

 

0,2 punts per cada resposta correcta

 

b) Sobre el perfil següent, de l’any 1982, dibuixeu els canvis necessaris respecte a la situació de 1976 que descriguin els resultats de la gràfica d’evolució de la concentració de clorurs.

[0,4 punts]

 

 

Nota: Cal pintar un descens del nivell freàtic i que la falca salina toqui el pou. Si dibuixen el nivell freàtic per sota el nivell del mar a la zona situada entre el pou i la costa, 0,1 punts. Si dibuixen una falca que surti des del nivell freàtic, que passi pel pou i arribi fins al límit de la figura dividint la zona saturada en dues, 0,3 punts.

 

 

3. Indiqueu dos problemes que es poden derivar d’aquest procés i expliqueu-ne dues possibles solucions.

[1 punt]

 

Problema

Solució

·       Una pèrdua de la qualitat de l’aigua

 

·       Un increment dels preus en el tractament de l’aigua

 

·       Ocasiona problemes de corrosió derivats de l’ús de l’aigua excessivament salada. A més, si s’utilitza aquesta aigua per al reg, es pot causar la salinització dels sòls

·     Utilitzar altres fonts de subministrament.

 

·     Baixada del volum d’aigua consumit degut a millores en el consum, per exemple: millores dels sistemes de rec en l’agricultura, millores de les xarxes d’abastament utilització de sistemes més eficients en el consum d’aigua urbà i industrial; reutilització d’aigües residuals tractades o no, per l’agricultura, camps de golf, etc.

 

·     Canvis d’usos que suposin un consum d’aigua més baix.

 

Per cada problema que sigui correcte, 0.25 punts.

Per cada solució que sigui correcte, 0.25 punts.

 

SÈRIE 4, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

El Ple de l’Ajuntament de Sinera debat si es pot donar el vistiplau a un projecte per a construir un petit port esportiu a la costa del municipi. En l’esquema següent, es mostra on es construirà el port, si s’aprova el projecte, i on hi ha actualment la platja Gran.

 

 

L’expert consultat, Pau Espriu, ha redactat un informe desfavorable a la construcció del port. A continuació, en podeu llegir la conclusió principal: La construcció del port perjudicaria en poc temps la platja Gran, el sector est de la qual es podria quedar sense sorra i a la resta, disminuir-ne la quantitat. A més, l’excessiva dimensió de l’espigó projectat faria que fins i tot el port tingués problemes de pèrdua de profunditat per acumulació de sediments.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Atenent al dibuix i a l’informe, indiqueu el sentit de la deriva litoral en aquesta zona, segons l’expert. Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

 

La deriva litoral va en sentit Est – Oest (és a dir, de dreta a esquerra del dibuix) (0,25 punts). La pista més important és que segons l’expert el port es podria omplir de sediments (i només té obertura a corrents litorals cap a l’Est). Així mateix, la desaparició del sector Est de la Platja gran es produirà si l’espigó del port reté els sediments que procedeixen d’aquest sentit.

 

Qualsevol justificació de les esmentades o una altra de coherent es considerarà vàlida (0,25 punts)

 

b) Quina és la causa de la deriva litoral? Quina dinàmica es genera en el litoral a causa de la deriva? [0,5 punts]

 

La causa de la deriva litoral són els corrents litorals provocats per l’arribada de les onades a la platja de manera obliqua vers la costa, mentre retornen seguint el màxim pendent. El moviment de ziga-zaga continuat de l’onada i el seu retorn fa que es produeixi un transport de sediments que resulta paral·lel a la costa. (0,25 punts). En resulta una mena de cinta transportadora de sorra i altres materials detrítics paral·lel a la costa, amb un sentit més o menys fix (0,25 punts).

 

2. a) Segons l’informe, l’expert considera que el port està sobredimensionat. Quins aspectes ambientals millorarien si la llargària de l’espigó del port només fos la meitat de la que s’havia projectat? Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

 

Probablement, la retenció de sorra provocada pel port seria menor i, per tant, la reducció de sorra a la Platja gran (sentit d’avanç de deriva litoral enllà) seria menor. També és possible que l’entrada de sorra al port fos menor, ja que el sortint natural que hi ha a l’Est del mapa ja fa d’aturador del transport de materials propi de la deriva litoral i pot provocar que el corrent de sorra passi a certa distància de la costa en la zona on es projecta fer el port.

 

S’acceptarà, qualsevol dels dos efectes i les seves justificacions. Es valora l’efecte amb 0,25 punts i la justificació amb 0,25 p.

 

b) Tenint en compte l’informe, dibuixeu en l’esquema de la pàgina anterior una proposta alternativa de situació del port (amb les mateixes dimensions que el del projecte), per a evitar o disminuir considerablement els impactes anunciats per l’expert en aquest indret. A continuació, justifiqueu què es guanyaria amb la proposta que plantegeu.

[0,5 punts]

 

Situar el port a l’Oest de la Platja (0,125 punts). Encarar l’entrada cap a l’Oest (0,125 punts).

 

Justificació: El propi espigó del port modificaria el corrent de deriva litoral i retindria sorra a la seva part Est. (0, 125 punts). L’entrada en el sentit oposat a la deriva litoral podria evitar que hi entrés tanta sorra (0, 125 punts).

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 4, Exercici 3A

[3 punts]

 

Un grup d’alumnes han recollit les dades següents a l’estació meteorològica de l’institut durant l’any 2009.

 

 

 

1. a) Completeu la taula amb la precipitació anual i la temperatura mitjana anual.

[0,2 punts]

 

Precipitació anual = 1116,5 mm

Tª mitjana any 2009= 7,13 ºC

 

0,1 p per cada dada correcta

 

b) Elaboreu el climograma (diagrama ombrotèrmic) corresponent a les dades recollides.

[0,8 punts]

 

Climograma resultant: totes dues possibilitats són vàlides:

 

 

 

 

Per a ser considerat correcte cal que l’escala de Precipitacions sigui el doble que la de temperatures.

0,4 p per les precipitacions i 0,4 p per les temperatures. Si l’escala és incorrecta no es comptabilitzarà.

Es descomptaran 0,1 punts per errors de precisió.

 

2. Aquest mateix grup d’alumnes, en consultar el Butlletí Climàtic Mensual del novembre del 2009, elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, ha trobat els mapes següents:

 

 

 

a) Situeu en el mapa a quina zona de Catalunya es podria localitzar l’institut on s’han pres les dades. Justifiqueu la resposta.

[0,5 punts]

 

 

Les dades es poden haver recollit en algun punt de les comarques de la Vall d’Aran, al nord del Pallars Sobirà o de l’Alta Ribagorça perquè són els únics llocs on els mapes indiquen que durant el mes de novembre ha plogut per sobre de 100 mm i a la taula trobem una precipitació de 118 mm. Correspondria a la zona ombrejada del mapa. A més a més, és la única zona de Catalunya on el clima no té període sec a l’estiu, com s’observa en el climograma.

 

Qualsevol de les dues justificacions es pot considerar vàlida.

 

b) Els alumnes debaten si el mes de novembre ha estat més plujós, igual o menys que altres anys a Catalunya. Completeu les conclusions amb les paraules adients d’entre les que us proposem a continuació:

[0,5 punts]

 

Pel que fa a les precipitacions, el novembre ha estat (molt sec / sec / humit / molt humit) molt sec a la major part de Catalunya. La precipitació ha estat (superior / igual / inferior) inferior a 20mm, excepte a gran part del Pirineu i del nord-est del país, on el mes es pot qualificar de (molt sec / sec / humit / molt humit) sec. Només a la Vall d’Aran i a les parts més elevades de l’Alta Ribagorça i del Pallars Sobirà s’ha enregistrat una precipitació (superior / igual / inferior) superior a la mitjana climàtica.

Aquesta distribució de la precipitació ha estat produïda per les pertorbacions que han afectat el Principat, que creuaven en sentit nord-oest a sud-est i deixaven les quantitats més importants de pluja i neu al (nord-oest / nord-est / centre / sud) nord-oest del país.

 

3. Catalunya té un clima temperat mediterrani, però en el territori podem distingir un seguit de zones climàtiques.

 

 

Completeu la taula amb les característiques climàtiques bàsiques d’aquestes zones i relacioneu-hi un punt del mapa.

[1 punt]

 

 

Tipus de clima

 

Pluviositat (alta, baixa o mitjana)

 

Règim pluviomètric estacional

(regular al llarg de l’any,

amb un màxim i un mínim

pluviomètrics situats a...)

Temperatures

(fredes, suaus, càlides,

extremes...). Distingiu

l’estiu de l’hivern

Punt  del mapa

Oceànic

o atlàntic

Alta

Regular al llarg de l’any

Fredes a l’hivern, suaus a l’estiu.

3

Mediterrani

de muntanya

Alta

Màxim a l’estiu, de neu a l’hivern

Fredes a l’hivern i suaus a l’estiu

4

Mediterrani

continental

Baixa

Màxims a la primavera i la tardor

Extremades: hiverns freds i estius calorosos

2

Mediterrani

litoral

Mitjana

Màxims a la tardor

Càlides a l’estiu i suaus a l’hivern

1

 

0,07 punts per cada característica encertada (pluviositat, règim o temperatures.) Poden estar expressades amb paraules diferents (0,84 punts en total).

0,04 per cada punt del mapa ben ubicat (0,16 en total).

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4A

[2 punts]

 

En la construcció del temple de la Sagrada Família de Barcelona s’han utilitzat diversos tipus de materials, com la pedra.

Si ens fixem en les roques amb què s’ha construït la Sagrada Família, podem observar que les quatre torres que coronen la façana s’han bastit amb pedra de Montjuïc, un tipus de gres. En canvi, per a les columnes de l’interior del temple s’han utilitzat diferents tipus de roques, com el basalt de Bagnoregio (Itàlia) i el granit d’Òrrius. Per a les parets de l’interior s’ha fet servir la calcària de Calafell o de Vilafranca i a la façana del Naixement s’hi poden observar algunes escultures fetes de marbre de Macael (Almeria).

La taula de sota recull el resultat de l’estudi petrogràfic de les roques del temple.

 

1. Relacioneu cada tipus de roca (destacades en negreta en el text anterior) amb la descripció corresponent i indiqueu-en l’origen (sedimentari, magmàtic o metamòrfic).

[1 punt]

 

Descripció

Nom de la roca

Origen

Textura granular (cristalls de mida compresa entre 2 i 5 mm), de

color blanc amb zones més fosques a causa de la presencia de

minerals màfics. Mineralògicament, està formada per quars,

plagiòclasi, feldspat potàssic, biotita i hornblenda.

Granit

Magmàtic

Compacta i cristal·lina amb aspecte sacaroide, sovint de color blanc

i pot presentar vetes grises. Mineralògicament, està formada gairebé

exclusivament per cristalls de calcita que presenten una textura

granoblàstica equigranular.

Marbre

Metamòrfic

Roca de color gris fosc, gairebé negra. Presenta una textura

porfírica amb fenocristalls de feldspatoides, piroxens, biotita i

plagiòclasi.

Basalt

Magmàtic

Detrítica que per la mida del gra és una arenita molt heteromètrica.

Mineralògicament, està formada per grans angulosos de quars i en

menor proporció feldspats, fragments de roques i altres.

Gres

Sedimentari

De composició carbonàtica, i color blanquinós, és tova i fàcil de

treballar. Conté fòssils com foraminífers, algues i fragments de

mol·luscs, dins d’una matriu micrítica molt porosa.

Calcària

Sedimentari

 

0,1 punts per cada nom de roca correcte i 0,1 punts per cada origen correcte. Si el nom de la roca no és correcte, l’origen ja no es considera com a resposta.

 

2. Des d’antic s’han explotat els materials miocènics del sud de la ciutat de Barcelona (muntanya de Montjuïc), com ara la pedra de Montjuïc, una roca molt lligada a la historia de la ciutat. L’explotació va ser feta de la mateixa manera que la dels altres materials descrits en l’exercici anterior.

 

a) Quina és la manera més habitual d’explotar roques per a la construcció com la pedra de Montjuïc? Com s’efectua?

[0,5 punts]

 

Aquest tipus de materials s’exploten en les pedreres (també val com a resposta a cel obert) (0,25 punts). La pedrera és un tipus d’explotació que es fa en superfície ja que el recurs es troba aflorant o a poca profunditat. L’extracció es fa a partir d’un front d’explotació que avança horitzontalment (0,25 punts).

 

b) Citeu un impacte ambiental causat per l’explotació de roques per a la construcció en cada un dels quatre medis següents.

[0,5 punts]

 

Medi

Impacte

Atmosfera

• Contaminació acústica.

• Contaminació per emissions de pols generada per les explosions, el transport i el processament.

• L’extracció i el transport requereixen grans quantitats d’energia que contribueix a agreujar fenòmens com la pluja àcida i l’efecte hivernacle

Hidrosfera

• Contaminació de les aigües superficials.

Colmatació de pantans..

Geosfera

• Risc d’esllavissades, caigudes i despreniments.

• Subsidència del terreny.

Edafosfera

• Pèrdua del sòl.

• Alteració del paisatge.

• Regressions de la successió ecològica.

 

0,125 per cada resposta correcta

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 4, Exercici 3B

[3 punts]

 

El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya va anunciar que al nostre país ben aviat faltaran plantes incineradores per al tractament dels residus municipals. Les alternatives principals a les plantes incineradores són els abocadors controlats i les plantes de reciclatge de residus.

 

1. Definiu els tres tipus damunt dits d’instal·lacions per a gestionar residus.

[1 punt]

 

 

Definició

Incineradora

Instal·lació finalista on es produeix la combustió controlada de residus, generalment la fracció no reciclable, que es transforma en cendres, escòries i gasos.

Abocador controlat

Instal·lació finalista on es dipositen capes de deixalles i residus que es compacten i s’intercalen amb capes de terra o runa, generalment omplint una cavitat d’origen natural (ex. una vall) o artificial (ex. una pedrera).

Planta de reciclatge

Instal·lació per a la recuperació de deixalles on hi arriben les deixalles separades en el seu procés de recollida i on s’acaben de triar i classificar per a tornar a fabricar nous productes (ex. envasos, ampolles, paper).

 

0,35 punts per definició correcta

Total (màxim): 1 punt

 

2. Esmenteu un avantatge i un inconvenient de cadascuna de les instal·lacions.

[1 punt]

 

 

Avantatge

Inconvenient

Incineradora

- reducció important del volum de residus

- generació d’electricitat a partir de la combustió.

- producció de gasos contaminants

- necessitat de tractament dels residus de la combustió

Abocador controlat

- els residus se situen un una ubicació definitiva.

- generació de biogàs aprofitable per a generar electricitat.

- producció de pudors i lixiviats contaminants.

- necessitat d’impermeabilitzar la zona.

- capacitat limitada

Planta de reciclatge

 

- els residus deixen de ser-ho perquè es reaprofiten.

- reducció de la necessitat d’explotar determinades matèries primeres.

- estalvi d’energia i de recursos

- complexitat en la recollida i triatge dels

residus.

- no és aplicable a tots els residus.

 

 

0,17 punts per avantatge/inconvenient correcte.

Total (màxim): 1 punt

 

3. Des del 1974 fins al 2006, a l’abocador de la vall d’en Joan, al massís càrstic del Garraf, s’hi han enterrat gairebé vint-i-set milions de tones de residus urbans de l’àrea de Barcelona. Digueu què és un massís càrstic, quin tipus de drenatge té i per què no és el lloc més adequat per a instal·lar-hi un abocador.

[1 punt]

 

Massís càrstic: conjunt muntanyós format per roques de tipus calcari en què s’han produït determinades formes geomorfològiques (com ara rasclers, dolines, avencs i cavernes) relacionades amb l’erosió per dissolució química. Típicament el seu drenatge és subterrani.

No és el millor lloc per a situar-hi un abocador perquè les zones càrstiques són molt permeables, el drenatge és subterrani i per tant costaria molt recollir els lixiviats de l’abocador per impedir que contaminessin els aqüífers. Per instal·lar-hi un abocador caldria fer un esforç addicional inicial per a impermeabilitzar el terreny.

 

0,4 per definir correctament massís càrstic; 0,2 per dir quin tipus de drenatge té; 0,4 per argumentar correctament perquè no és el millor lloc per fer-hi un abocador.

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4B

[2 punts]

 

En el segle XVI, durant el regnat de Felip II, els boscos dels Monegres, a l’Aragó, van ser talats per a explotar-ne la fusta i des d’aleshores s’hi troba l’anomenat desert dels Monegres.

 

1. Tenint en compte el clima i la geologia de la zona, expliqueu per què el bosc no s’ha pogut regenerar. Esmenteu, com a mínim, dos arguments de caire climàtic i un de caire geològic.

[1 punt]

 

 

 

Factors climàtics:

 

- Poca pluja no afavoreix la recuperació del bosc

- Pluges torrencials ocasionals afavoreixen l’erosió del sòl

 

Factors geològics:

 

- Són roques que és meteoritzen fàcilment. Per tant són també fàcilment erosionables.

- Margues i guixos són roques poc favorables per a l’edafogènesi.

 

0.5 punts per dues argumentacions correctes centrades en el clima i 0.5 punts per una argumentació correcta centrada en la geologia.

 

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Comenteu l’afirmació següent: «És possible explotar un bosc sense afectar-ne la conservació», i relacioneu-la amb el concepte de sostenibilitat.

[0,6 punts]

 

La frase indica que és possible obtenir rendiment econòmic d’un bosc sense necessitat de talar-lo completament, sinó fent-ho de manera localitzada o bé seleccionant els arbres més vells, d’aquesta manera es permet la regeneració del bosc i es pot continuar explotant el bosc indefinidament, és a dir de forma sostenible.

 

0,6 punts per comentar el sentit de la frase de forma correcta.

 

b) Expliqueu per què l’explotació dels boscos dels Monegres és un exemple d’explotació insostenible. [0,4 punts]

 

L’explotació dels Monegres fou insostenible perquè amb la tala massiva i indiscriminada dels boscos es va malmetre pràcticament de forma irreversible el sòl, de manera que el bosc no es va poder regenerar per a continuar explotant-lo.

 

0.4 punts per explicar correctament els motius per qualificar d’insostenible el que va passar als Monegres.