JUNY 2012 SÈRIE 3

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

Durant tot l’any s’han detectat concentracions relativament elevades de compostos nitrogenats (nitrats, nitrits i amoni) i fòsfor, l’origen dels quals és desconegut, al tram mitjà del riu de l’Abellerol. A més, d’uns anys ençà, el riu s’asseca cada estiu, coincidint amb l’època de més reg, i no es recupera fins que no hi ha precipitacions importants durant les primeres setmanes de la tardor. No s’han observat canvis importants en el clima des que s’esdevé aquest procés, però és evident que el riu està rebent diversos impactes a conseqüència de l’activitat humana.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Detalleu dos possibles focus de contaminació que poden causar increments en les concentracions dels compostos nitrogenats i fosfats a les aigües superficials.

Digueu, en cada cas, si es tracta de contaminació puntual o difusa i expliqueu raonadament el perquè.

[0,6 punts]

 

Focus de contaminació

Tipus de contaminació

Raonament

Agricultura

Difosa

No té un focus emissor concret

Ramaderia

Puntual (si és en  estables)

Solen ser focus emissors en un punt molt determinat i que afecta zones concretes.

Nuclis urbans (o EDARs, o pèrdues a les xarxes de clavegueram)

Puntual

Indústries

Puntual

 

0,1 punts, per cada focus de contaminació correcte (total 0,2 punts).

0,1 punts, per cada tipus de contaminació correcte (total 0,2 punts).

0,1 per definir correctament contaminació puntual

0,1 per definir correctament contaminació difosa

 

b) Si tots els usos de la zona s’abasten per mitjà de pous, per què s’asseca el riu? Detalleu dos impactes més relacionats amb aquest fet.

[0,4 punts]

 

Els impactes que pot generar la sobreexplotació d’aqüífers en trams mitjans dels rius serien, principalment:

 

• La modificació de la dinàmica hídrica, i en aquest cas, l’assecament del riu durant els mesos d’estiu.

• La subsidència del terreny pel buidat dels porus de l’aqüífer.

• La mobilització d’aigües contaminades. L’aigua contaminada del riu podria passar cap a l’aqüífer i d’aquí als pous d’abastament, per exemple.

• La possible salinització de l'aqüífer, si és proper a la costa.

• Canvis en ecosistemes fluvials

 

La causa és la sobreexplotació, si responen amb expressions del tipus "esgotament" o "assecament" de l'aqüífer, no responen el per què, la causa. Per tant la resposta no es pot donar per bona.

Pel que fa als impactes, si no estan relacionats amb la sobreexplotació, tampoc es poden donar com a respostes correctes.

 

Si anomenen la sobreexplotació de l’aqüífer, 0.2 punts; per cada impacte que expliquin adequadament 0,1 punts

 

2. Indiqueu el nom i descriviu el procés pel qual el riu és d’un color verdós al final de la primavera i a l’inici de l’estiu, l’època en què té menys cabal.

[1 punt]

 

L’eutrofització és el principal problema que pot presentar el riu. L’entrada d’aquests nutrients pot produir un  creixement espectacular de les algues. L’oxigen que alliberen s’escapa a l’aire i no roman a l’aigua. Quan les basses es van assecant, les algues es van morint i es descomponen, generant un consum alt d’oxigen, que a l’haver-se alliberat no es troba ja a l’aigua i genera condicions anaeròbiques (anòxia).

 

Si responen que el problema que es genera és l’eutrofització 0,25 punts.

Si expliquen que es produeix un increment de les algues que generen una gran quantitat d’oxigen que s’allibera a l’atmosfera, 0,25 punts.

Si diuen que quan es moren les algues i es descomponen es consumeix una gran quantitat d’oxigen, 0,25 punts.

Si acaben dient que es generen condicions anaeròbiques, 0.25 punts

També es pot considerar correcte si expliquen que es produeix un increment de les algues que fan que l'aigua perdi transparència que impedeix l'entrada de llum i moren (les algues) en comptes que generen una gran quantitat d'oxigen que s'allibera a l'atmosfera.

 

3. Proposeu tres possibles solucions als impactes en el riu de l’Abellerol. Com a mínim una d’aquestes solucions ha d’intentar pal·liar el fet que el riu s’assequi.

[1 punt]

 

Solucions pels impactes de tipus qualitatiu:

 

• Control dels adobs utilitzats en l’agricultura.

• Millores dels tractaments de les aigües residuals tant urbanes com industrials (que s’eliminin els nutrients).

• Utilització de detergents sense fosfats.

• Millores de les xarxes de clavegueram.

• Millores en la impermeabilització de les activitats ramaderes.

• Tractament dels purins que es trobin en excés.

 

Solucions pels impactes quantitatius:

 

• Millores en la gestió dels recursos existents que faci reduir la quantitat d’aigua explotada a l’aqüífer com: millores en el rec i mesures d’estalvi d’aigua.

• Reciclatge i reutilització de l’aigua usada.

• Pal·liar l'impacte de l'assecament o de la desaparició d'ecosistemes fluvials amb la regulació d'un cabal d'aigua ecològic mitjançant embassaments.

 

0,4 punts per la primera resposta correcta i 0.3 per a les dues restants.

 

SÈRIE 3, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

 

 

1. a) A partir de la teoria de la tectònica de plaques, expliqueu la causa de l’erupció de l’Eyjafjalla.

[0,2 punts]

 

Islàndia està sobre la dorsal atlàntica, on les plaques nordamericana i euroasiàtica s’estan separant. Per aquesta fractura surt magma que forma la cadena de volcans submarins que travessen de nord a sud pel mig de l’oceà Atlàntic. En indrets com a Islàndia emergeixen sobre la superfície i les abundants erupcions fa que les dues meitats de l’illa es vagin separant uns centímetres cada any.

 

0,2 punts per la resposta correcta (frases en negreta)

0,1 punt si responen que Islàndia es troba sobre un límit de plaques, sense especificar el tipus Si afirmen que és un límit convergent, la resposta és incorrecta

 

b) Completeu la taula següent, relativa al tipus d’erupció volcànica més habitual a Islàndia.

[0,4 punts]

 

Tipus d’erupció

Les erupcions volcàniques habituals als punts calents i les dorsal oceàniques com Islàndia són de tipus efusiu, hawaià o fissural (o islandià).

Tipus de magma que origina l’erupció

Aquestes erupcions s’originen a partir de magmes bàsics que donen lloc a laves molt fluides.

Tipus de cons volcànics

Formen edificis volcànics de grans dimensions i pendents suaus: volcans en escut.

Grau de perillositat

Grau de perillositat baix a mitjà.

 

Donat que al text introductori és cita un IEV d’entre 2 i 3, i això pot donar lloc a confusió, també s’han de considerar respostes vàlides les erupcions estrombolianes o vulcanianes (com a tipus d’erupcions) i els cons d’escòries i estratovolcans (com a tipus de volcans).

 

0,1 punts per a cada resposta correcta (frases en negreta)

Si el grau de perillositat l'ofereixen en números (0-3), és correcte

 

c) Quins són els valors mínim i màxim per a mesurar l’índex d’explosivitat volcànica? I, per tant, com es pot valorar aquesta erupció?

[0,4 punts]

 

Els valors que s’utilitzen per mesurar l’IEV van de 0 a 8. Correspon a 0 la perillositat nul·la o molt baixa i a 8, l’activitat més perillosa i destructiva. Aquesta erupció correspon a un IEV baix a mitjà.

 

0,2 punts per a cada resposta correcta (frases en negreta)

 

2. El malson de l’erupció de l’Eyjafjalla van ser els núvols de cendra volcànica que varen paralitzar la circulació aèria. Responeu a les preguntes següents:

 

a) Quin factor, associat a la situació del volcà Eyjafjalla, pot fer que aquests núvols s’enlairin a tanta altura? Quina composició tenen, majoritàriament, aquests núvols de cendra?

[0,5 punts]

 

El volcà Eyjafjalla està cobert per una glacera. La erupció sota el gel posa en contacte l’aigua amb el magma i provoca una explosió violenta que genera una columna que s’enlaira a força alçada. Les columnes de pols i cendres estan formades majoritàriament per fines partícules de roca (de mida inferior als 2 mm per les cendres i a 0,16 mm per la pols) i vapor d’aigua.

 

0,25 punts per a cada correcta (frases en negreta)

 

b) Per què, tal com diu l’article, poden generar un refredament temporal de la temperatura del planeta? Per quina raó es creu que l’Eyjafjalla no el produirà? [0,5 punts]

 

Si la columna de cendres i de pols volcàniques ascendeix per damunt de la troposfera i arriba a l’estratosfera, l’absència de fenòmens meteorològics d’aquesta capa fa que pugui romandre-hi un període de temps força llarg abans de caure sobre la superfície terrestre i durant aquest temps actua com un filtre que intercepta la radiació solar, que arriba en menys quantitat a la superfície de la Terra i provoca el descens de la temperatura superficial. Les raons per les que es creu que el Eyjafjalla no produirà el descens de la temperatura terrestre poden ser per què l’erupció ha estat modesta o per què la columna no ha arribat a l’estratosfera.

 

0,25 punts per a cada correcta (frases en negreta)

També es poden acceptar altres respostes ben justificades.

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 3, Exercici 3A

[3 punts]

 

Catalunya va tenir una activitat minera important durant bona part dels segles XIX i XX, però l’esgotament dels jaciments i les dificultats per a competir en els mercats internacionals han fet que s’hagin abandonat la major part de les explotacions. Actualment l’activitat es concentra, sobretot, en l’extracció de roques industrials i minerals no metàl·lics.

D’aquestes explotacions, cal destacar la mineria de la comarca del Bages, on s’exploten les roques evaporítiques de la formació salina de Cardona, que són una font de riquesa important per a la comarca, però també ho són de problemes mediambientals.

 

1. Descriviu dos impactes que pot tenir en el medi l’explotació dels materials salins mitjançant mines amb galeries i pous. Proposeu una mesura per a minimitzar o corregir cadascun d’aquests impactes.

[1 punt]

 

Impacte

Mesura

Acumulacions de runam salí a l'exterior de  la mina

Impacte visual

Degradació del paisatge

Salinització de les aigües superficials i dels aqüífers degut a la dissolució de les sals dels runams.

Interacció sobre el nivell freàtic, salinització o assecament de pous.

Subsidència i possible col·lapse de edificacions construïdes per sobre de les galeries subterrànies.

Impacte acústic de maquinària a l’exterior de la mina.

Inestabilitats gravitatòries de les acumulacions de runams.

Reciclar els materials de rebuig

Omplir de runam les galeries ja explotades

Pantalles visuals de vegetació

Impermeabilització superficial dels runams.

Construcció de drenatges i col·lectors de salmorres i instal·lacions de dessalinització.

Evitar la construcció sobre les galeries.

Impermeabilitzar per evitar que l'aigua circuli per l'interior dels runams o les galeries de la mina

Instal·lar sistemes que esmorteeixin el soroll.

Disposar el runam en capes horitzontals compactades, establir un sistema de drenatge, impermeabilitzar la base i col·locar un sistema de recollida de lixiviats.

 

0,25 punts cada resposta correcta

 

2. La taula següent relaciona diversos minerals industrials, amb el seu interès econòmic o la utilitat principal. Empleneu les cel·les buides amb el contingut adient. Només cal posar un nom o utilitat a cada cel·la.

[1 punt]

 

 

Nom del mineral o roca

Interès econòmic

Obtenció de...

Minerals metàl·lics

Galena

Plom

Calcopirita

Coure

Minerals no metàl·lics o roca

Quars

Vidre

Calcària

Ciment

 

0,25 punts cada resposta correcta

 

 

3. La taula següent relaciona els principals tipus d’explotacions de roques o minerals, les característiques dels materials que se n’extreuen i els possibles impactes que poden tenir sobre el medi. Empleneu les cel·les buides amb el contingut corresponent. Només cal que esmenteu un possible impacte.

[1 punt]

 

Tipus d'explotació

S'utilitza per l'extracció de...

Impacte

Mina en galeria o pous

 

Minerals o roques concentrats en capes o filons que es troben en profunditat.

Runams, impacte visual

Inestabilitat de talussos,

Subsidència, esfondraments

Modificacions del nivell freàtic

Lixiviats contaminants

Mina a cel obert

 

Minerals dispersos en el subsòl o concentrats prop de la superfície.

Impacte visual

Inestabilitat de talussos,

Degradació del paisatge

Contaminació acústica

Contaminació atmosfèrica (pols)

Pèrdua de sòl

Gravera

Sorrera

Gredera

Extracció d'àrids, a partir de sediments detrítics no consolidats, sauló o greda.

Impacte visual

Degradació del paisatge

Contaminació acústica

Contaminació atmosfèrica (pols)

Pèrdua de sòl

Pedrera

Roques que afloren en superfície o a poca fondària.

Pèrdua de sòl

Contaminació acústica

Contaminació atmosfèrica (pols)

 

0,125 punts cada resposta correcta

 

SÈRIE 3, Exercici 4A

[2 punts]

 

Molts compostos químics reaccionen amb els gasos de l’atmosfera, n’alteren la composició i, com a conseqüència, passen a ser nocius per a la biosfera. A continuació, recollim algunes d’aquestes reaccions:

 

 


SO2+O3→SO3+O2

O3+NO2→NO3+O2

SO3+H2O→H2SO4

NO3+NO2→N2O5

N2O5+H2O→2HNO3


 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Quin problema ambiental pot causar el resultat de les reaccions anteriors?

[0,2 punts]

 

La pluja àcida.

 

b) Hi ha una relació indirecta entre aquest efecte i el canvi climàtic. Empleneu l’esquema següent amb la seqüència encadenada de variables, els signes que corresponen a la relació entre dues variables consecutives i el signe total. [0,6 punts]

 

S’admeten diferents variables, aquí es posa un exemple.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


0,1 punts per a cada variable encertada i 0,05 punts per els signes i el signe total.

 

c) Aquesta relació és un bucle de retroacció? Justifiqueu la resposta.

[0,2 punts]

 

Aquesta relació NO pot ser un bucle de retroacció (0,1 punts) ja que l’última variable no té una relació directa amb la primera (0,10 punts).

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Esmenteu dues fonts d’emissió antròpiques dels òxids de sofre a l’atmosfera i dues més dels òxids de nitrogen. [0,5 punts]

 

Òxids de sofre

Òxids de nitrogen

Combustió de carbons i petroli: automòbils, calderes de calefacció, centrals tèrmiques i altres instal·lacions industrials.

Indústria química.

Incineració d’escombraries.

Combustió de temperatura elevada (superior als 1000ºC): motors de combustió interna, especialment els dièsel.

• Centrals termoelèctriques.

 

0,125 per cada resposta correcta.

 

b) Els efectes de la contaminació atmosfèrica es poden donar a escala local i a escala global. Esmenteu i descriviu breument un efecte de cada tipus (diferent de l’esmentat en les preguntes anteriors).

[0,5 punts]

 

Escala local

Efecte

Descripció

Boirum fotoquímic

Aquest fenomen es forma sobretot a les grans ciutats, quan els hidrocarburs, els òxids de nitrogen i l’oxigen reaccionen per l’acció ultraviolada del Sol. Els productes d’aquesta reacció són substàncies oxidants com l’ozó o els PAN.

Contaminació acústica

El soroll és un so excessiu que pot provocar efectes fisiològics o psicològics no desitjats.

Contaminació lumínica

Consisteix en l’emissió d’un flux lluminós de fonts artificials i nocturnes en intensitats, direccions o rangs espectrals innecessaris per a la realització de diferents activitats previstes.

 

 

Escala global

Efecte

Descripció

L’increment de l’efecte hivernacle

L’emissió a l’atmosfera de gasos d’efecte hivernacle com el CO2, NH3, fa que la radiació infraroja del Sol quedi retinguda a la troposfera i provoqui un augment de la temperatura que pot donar com a conseqüència un canvi climàtic.

Afebliment de la capa d’ozó.

L’emissió pels humans de compostos com els CFC, que alliberen clor el qual intervé en la destrucció de l’ozó estratosfèric.

 

Si l'efecte local que indiquen és "pluja àcida", és incorrecte ja que a l'enunciat explicita "diferent de l'esmentat en preguntes anteriors") a no ser que s'hagin equivocat a la pregunta 4.1.a i no l'hagin esmentada fins el moment.

 

0,125 per cada efecte i 0,125 per cada descripció

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 3, Exercici 3B

[3 punts]

 

Els índexs climàtics són expressions matemàtiques que permeten resumir en un valor numèric els principals trets climàtics d’una àrea geogràfica. Un d’aquests índexs, el d’Emberger (Q), té l’expressió següent:

 

Q= 100P/(M2 –m2)

 

P = precipitació anual (en mm)

M=mitjana de les temperatures màximes del mes més càlid

m=mitjana de les temperatures mínimes del mes més fred

 

Aquest índex permet distingir els tipus de bioclimes mediterranis següents:

 

 

En la taula de sota podem observar les dades termomètriques i pluviomètriques de la localitat de Sant Boi de Llobregat registrades entre 1941 i 1970.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Quin és l’índex d’Emberger de la població de Sant Boi de Llobregat?

[0,75 punts]      

 

Primer s’ha de calcular la precipitació anual (en mm) que és de 605 mm (0,25 punts).

 

A continuació aplicar la fórmula

 

Q = 100 x 605 / (29.1)2 – (4.9)2 = 73.53

 

El resultat és de 73.53 (0,50 punts)

 

b) A quin bioclima mediterrani pertany?

[0,25 punts]

 

El bioclima mediterrani al que pertany Sant Boi de Llobregat és el subhumit.

 

2. A partir de la quantitat de precipitació (P) i la temperatura (t) mitjana mensual d’una àrea, podem classificar els mesos segons el grau d’humitat (com podem observar en la taula de sota) o fer una representació gràfica del clima d’una zona mitjançant, per exemple, els diagrames ombrotèrmics.

 

 

a) A continuació, classifiqueu els mesos segons el grau d’humitat.

[0,3 punts]

 

 

Omplir la taula correctament val 0,30 punts (0,03 punts per a cada mes ben situat)

 

b) Elaboreu el diagrama ombrotèrmic (climograma) corresponent a les dades recollides a la localitat de Sant Boi de Llobregat.

[0,5 punts]

 

Recordar que l’escala de valors de la precipitació ha de ser el doble de la de la temperatura, si no ho fan bé no es compta res de la pregunta.

 

 

 

El gràfic amb la precipitació mitjançant barres també, és correcte.

 

c) Destaqueu la zona de la gràfica corresponent al període sec.

[0,2 punts]

 

Marcar el període sec en el diagrama ombrotèrmic val 0,20 punts (pot ser amb trama o de qualsevol altra manera, sempre que quedi clar el període sec).

 

3. En les zones costaneres del Mediterrani, a final d’estiu hi ha, tal com es pot observar en la taula del principi, risc de precipitacions abundants.

 

a) Com s’anomena aquest risc?

[0,5 punts]

 

Alguns riscos meteorològics poden ser: els temporals de llevant o llevantada o les gotes fredes, les inundacions o els aiguats.

 

Només cal que citin un.

b) Com es produeix?

[0,5 punts]

 

A finals d’estiu i especialment la tardor l’aigua del mar té una temperatura elevada i es produeix molta evaporació. Les masses d’aire procedents del mediterrani, es a dir, càlides i humides, penetren cap a l’interior i es veuen forçades a elevar-se en trobar la Serralada Litoral i la Prelitoral. La presència d’aire fred en la part superior de la troposfera accelera i intensifica el procés de condensació, i es formen enormes núvols de tempesta. Aquests cumulonimbus són capaços de donar precipitacions molt intenses, especialment a les zones litorals i prelitorals.

 

SÈRIE 3, Exercici 4B

[2 punts]

 

En un estudi s’han analitzat quatre sòls de diferents indrets per a determinar-ne l’adequació per al conreu.

 

 

Les conclusions de l’estudi són les següents:

 

a) Són bons sòls. Tenen un pendent suau i una profunditat mitjana. Per això poden requerir pràctiques comunes de conservació, com ara rotacions, feixes, mecanismes de control d’aigua.

b) Són sòls situats en pendents forts. No són aptes per al conreu. Són terrenys molt vulnerables on caldrà preservar la vegetació que hi ha.

c) Són sòls excel·lents. Es poden conrear amb tota seguretat emprant mètodes ordinaris. Són profunds, productius, fàcils de conrear i gairebé plans. Si s’empren per al conreu requereixen tasques per a mantenir-ne la fertilitat i preservar-ne l’estructura.

d) Sòls gairebé horitzontals. A causa de l’entollament que presenten, no permeten el conreu. Aquests tipus de sòls han de mantenir una vegetació permanent. Es poden destinar a pastures o boscos.

 

1. a) A partir de la informació de la taula 1, relacioneu cadascun dels sòls estudiats amb la conclusió corresponent, que fa referència a l’ús agrícola que se’n pot fer. Anoteu la justificació de la vostra resposta en la taula 2.

[0,5 punts]

 

Taula 2

Sòl estudiat

Conclusió (a, b, c, d)

Justificació

el Tossal

b

Pendents forts

Ratera

c

Plans i profunds

la Mitjana

a

Pendent suau, gruix moderat

el Pla de la Unilla

d

Entollat, gairebé horitzontal

 

0,125 per cada conclusió ben ubicada i ben justificada. S’acceptaran també les justificacions a partir de les dades de la taula 1.

 

b) A partir de la informació de què disposeu, determineu l’erosionabilitat de cadascun dels sòls estudiats. Completeu la taula següent segons si considereu que l’erosionabilitat és: gairebé nul·la, baixa, moderada o alta. Tingueu en compte que cada sòl té una qualificació diferent.

 

Expliqueu quin criteri heu utilitzat per a deduir-ho.

[0,5 punts]

 

Sòl estudiat

Erosionabilitat

el Tossal

alta

Ratera

baixa

la Mitjana

moderada

el Pla de la Unilla

gairebé nul·la

 

 

Per determinar el risc d’erosió ens podem fixar en el pendent de cada sòl. A mesura que augmenta el pendent el risc d’erosió és més alt.

 

0,25 per la taula correcta, 0,15 per 3 correctes, 0,1 per 2 correctes i 0,05 per 1 correcta.

 

2. Tal com destaquen les conclusions, malgrat que els sòls siguin aptes per al conreu, convé aplicar-hi determinades pràctiques per a mantenir-los.

Proposeu exemples d’aquestes pràctiques agrícoles i de la influència que tenen en la protecció del sòl i justifiqueu-ho. [1 punt]

 

Pràctica

Com influeix en la protecció

del sòl

Perquè...

Feixes o terrasses

Evitar les pèrdues de sòl fèrtil/ Disminuir el pendent.

Les terrasses aplanen el terreny i eviten les pèrdues de sòl per erosió.

Aplicar adobs

Contribueix a mantenir la

fertilitat del sòl

 

S’evita que el sòl s’empobreixi en determinats nutrients

Guaret

Al deixar reposar un any sí i un any no un terreny empobrit s’evita  l’exhauriment en un tipus de nutrient.

Mantenir permanentment la coberta vegetal

Preserva l’estructura del sòl

S’evita que el sòl s’empobreixi en matèria orgànica i sigui arrossegat per erosió.

Aplicar adobs orgànics

L’aport de matèria orgànica afavoreix l’estabilitat estructural, i la infiltració.

Rotació de cultius

Contribueix a mantenir la fertilitat

Els motius són molt diversos: Els requeriments nutritius solen ser diferents entre uns tipus de cultius i altres, amb la qual cosa s’evita l’exhauriment en un tipus de nutrient.

Permet millorar l’estructura

Les diferències en els sistemes radiculars poden contribuir, quan s’alternen, a millorar l’estructura del sòl

 

0,125 per cada casella amb la resposta correcta