JUNY 2012 SÈRIE 1

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

L’11 de març de 2011 hi va haver, al Japó, un terratrèmol de 9 graus a l’escala de Richter que va provocar un tsunami amb onades que, en arribar a la costa, van superar els 10 metres d’altura. També va ser la causa d’un accident a la central nuclear de Fukushima, i el consegüent alliberament de material radioactiu. Aquest terratrèmol va ser el de major magnitud registrat al Japó i va provocar la mort de més de 15 000 persones.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) De tots els terratrèmols registrats fins ara, el 20% s’han produït a l’àrea del Japó. Per què en aquesta zona de l’oceà Pacífic es produeixen tants terratrèmols? Expliqueu-ho en el marc de la teoria de la tectònica de plaques.

[0,5 punts]

 

El Japó es troba en el límit entre la placa del Pacífic, la Euroasiàtica, la Nordamericana i la Filipina, formant part del Cinturó circumpacífic. És un límit convergent o destructiu que rep el nom de zona de subducció. En aquest cas, la placa del Pacífic, de litosfera oceànica (més prima i densa), subdueix per sota de les altres plaques.

 

0,1 punts per cada fragment de frase en negreta.

 

b) Actualment, encara no es pot precisar amb certesa on i quan es produirà un terratrèmol. Per aquest motiu, hi ha dos aspectes que són fonamentals en l’estudi dels terratrèmols: la predicció i la prevenció. Empleneu la taula següent citant dos sistemes de predicció i dues mesures de prevenció.

[0,5 punts]

                          

Sistemes de predicció

Sistemes de prevenció

 

Estudi de precursors (en general)

Deformacions del terreny

Canvis en la conductivitat elèctrica o en la gravimetria

Increments de radó en el subsòl

Variacions del nivell freàtic

Petits sismes precursors

 

 

Establir una xarxa de sensors per obtenir dades

Ordenació del territori

Estudis històrics i estadístics de la sismicitat

Normes antisísmiques

Plans d’emergència i evacuació de la població

Educació de la població

Construcció d’edificis seguint la norma sismoresistent

 

0,125 punts per cada forma de predicció i mesura preventiva correcta.

 

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Per què de vegades es forma un tsunami després d’un terratrèmol?

[0,25 punts]

 

Els tsunamis associats a terratrèmols és generen per un desplaçament vertical sobtat del fons marí al llarg d’un pla de falla. Aquest desplaçament provoca el terratrèmol i el moviment vertical d’una gran massa d’aigua que en aigües profundes genera onades de poca alçada i gran longitud d’ona que es viatgen a gran velocitat. Quan aquestes onades s’apropen a la costa perden velocitat i augmenten la seva alçada fins als 20-30 m. Generalment son deguts a grans terratrèmols (de magnitud superior a sis), amb l’epicentre al fons marí, però també es poden produir per altres motius com són erupcions volcàniques submarines, esllavissaments submarins, impactes de meteorits...

 

0,125 punts per citar el desplaçament vertical del fons marí moviment vertical de la massa d’aigua.

0,125 punts per citar grans terratrèmols amb l’epicentre al fons marí.

 

b) Per què les onades generades pels tsunamis augmenten d’alçària en arribar a la costa?

[0,25 punts]

 

En aigües profundes les onades de tsunami són de poca altura (< 1m) i gran longitud d’ona (100- 700km) i es desplacen a gran velocitat (500-950km/h). Quan aquestes onades s’apropen a la costa, toquen fons, degut a la progressiva disminució del calat o profunditat. Això fa que disminueixi la seva velocitat, de manera que l’aigua s’apila, ja que disminueix la longitud d’ona i augmenta la seva amplitud, fins assolir altures que, de vegades, poden arribar fins als 30m.

 

0,15 punts per parlar de disminució del calat o profunditat.

0,05 punts per parlar disminució de la velocitat

0,05 punts per citar l’increment d’altura per la disminució de la longitud d’ona o l’augment de l’amplitud.

 

c) Proposeu dues mesures preventives per a minimitzar els efectes d’un tsunami.

[0,5 punts]

 

Els alumnes poden nombrar diferents mesures preventives entre les que podem destacar:

 

Establiment de xarxes de boies de detecció de tsunamis

Plans d’alerta de tsunamis

Plans d’evacuació

Construcció d’edificis més resistents

Construcció d’estructures de reforç com poden ser murs de contenció

....

 

0,25 punts per a cada mesura correcta.

 

 

3. Entre els dies 26 i 27 de març de 2011, una estació de la xarxa d’alta sensibilitat del Consell Nuclear localitzada a Càceres (Espanya) va detectar nivells insignificants de tres isòtops radioactius procedents de la central nuclear de Fukushima. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Expliqueu breument com van poder arribar partícules radioactives a la península Ibèrica.

[0,2 punts]

 

Les partícules radioactives que s’han detectat a la Península Ibèrica, i també a la resta del món, han arribat per acció de la circulació atmosfèrica general mitjançant els moviments de les masses d’aire a gran escala en funció de les diferències de densitat provocades per la radiació solar.

 

0,2 punts

 

b) Expliqueu breument el principal risc i el principal problema ambiental associats a l’energia nuclear.

[0,4 punts]

 

 

El principal risc associat a l’energia nuclear són els accidents nuclears que poden ser extraordinàriament greus, sobretot si hi ha fuita radioactiva, com és el cas de Fukushima. Les partícules radioactives emeses a l’atmosfera provoquen la contaminació del sòl, dels aliments, de l’atmosfera i de la hidrosfera. Poden provocar, en grans dosis, la mort i, en dosis menors, càncer o malformacions genètiques.

 

 

El principal problema ambiental associat a l’energia nuclear és la generació de residus radioactius que són molt perillosos i d’emmagatzematge car i complex per poder complir amb les mesures de seguretat.

 

 

0,2 punts pel risc i 0,2 punts pel problema dels residus.

 

c) Expliqueu breument dues mesures preventives que s’han de tenir presents en la construcció de centrals nuclears.

[0,4 punts]

 

Algunes mesures a aplicar podrien ser:

 

elecció d’un emplaçament en una zona que no pugui rebre tsunamis ni inundacions.

elecció d’un emplaçament en una zona de baixa activitat sísmica.

instal·lacions sismoresistents

construcció d’estructures de reforç, com poden ser murs de contenció.

establiment de protocols d’emergència.

....

 

0,2 punts per a cada mesura correcta.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

El riu de l’Abellerol no sempre presenta la mateixa relació amb el seu aqüífer aluvial. En funció de les precipitacions, de l’època de l’any i del punt del riu, aquesta relació canvia.

 

1. La figura de sota representa les dues possibles relacions entre un riu i un aqüífer aluvial. D’acord amb aquesta relació:

 

 

a) Dibuixeu el nivell freàtic de l’aqüífer al·luvial i les línies de flux entre l’aqüífer i el riu, és a dir, unes fletxes que representin la direcció i el sentit del moviment de l’aigua.

[0,5 punts]

 

 

Si dibuixen bé el nivell freàtic, 0,125 punts per cada esquema.

Si dibuixen bé les línies de flux, 0,125 punts per cada esquema.

En el cas del riu efluent cal que el nivell freàtic es trobi per sobre el nivell de l’aigua del riu i en el riu influent per sota. A més, caldria que s’unís el nivell freàtic amb la superfície de la làmina d’aigua.

 

b) Una indústria de la zona ha abocat metalls pesants al riu. En quina de les dues situacions anteriors l’aqüífer al·luvial quedarà afectat per la contaminació? Expliqueu com i per què l’aigua contaminada arriba a l’aqüífer.

[0,5 punts]

 

La situació en què es pot produir la contaminació de l’aqüífer és en el cas que el riu sigui influent. En aquest cas, l’aigua contaminada arriba a l’aqüífer perquè el seu nivell freàtic es troba per sota de la cota del riu. D’aquesta manera, l’aigua del riu va cap a l’aqüífer i amb ella els contaminants que pugui tenir dissolts.

 

Si diuen que:

cal que el riu sigui influent, 0,5 punts.

el nivell freàtic es troba per sota la cota del riu, 0,25 punts.

l’aigua del riu va cap a l’aqüífer i amb ella els contaminants, 0,25 punts.

 

 

2. El seguiment de la qualitat de l’aigua d’aquest riu es fa per mitjà d’indicadors físics, químics i biològics. Indiqueu:

 

a) Quins d’aquests tres tipus d’indicadors són els més adients per a estudiar els efectes dels contaminants en l’ecosistema a llarg termini? Justifiqueu la vostra resposta.

[0,4 punts]

 

Els indicadors biològics, perquè són el resultat de la interacció de molts factors diferents i donen una visió més global de l’estat general de l’aigua en un període més prolongat de temps. Això es deu a que una vegada produït un impacte, les comunitats triguen un cert temps a recuperar-se, i per això al cap d’unes setmanes o mesos encara es poden detectar els efectes d’un problema de contaminació puntual.

 

Si diuen els indicadors biològics, 0,2 punt.

Si diuen que és perquè permeten tenir una visió més global en un període més prolongat de temps, ja que els organismes/comunitats triguen un cert temps a recuperar-se, 0,2 punts .

 

b) Indiqueu dos dels efectes que pot causar la contaminació per metalls pesants en els organismes que viuen en un ecosistema aquàtic.

[0,6 punts]

 

Efectes de la contaminació per metalls pesants sobre els organismes

 

• Canvis de la composició de les espècies que constitueixen les comunitats.

• Canvis dels grups predominants en l’hàbitat fluvial.

• Empobriment del nombre d’espècies.

• Mortalitat general de les poblacions.

• Alta mortalitat en els estadis de larva o d’ou.

• Canvis en el comportament del metabolisme o aparició de deformacions morfològiques.

• Bioacumulació en els nivells tròfics superiors.

 

 

0,3 punts per cadascuna de les possibles respostes correctes.

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 1, Exercici 3A

[3 punts]

 

La Sara, alumna de segon de batxillerat, fa un treball de recerca sobre l’erosió hídrica dels sòls.

 

1. En primer lloc, li ha calgut aclarir els termes erosionabilitat i erosivitat.

 

a) A què fan referència?

[0,5 punts]

 

Terme

Definició

Erosionabilitat

La facilitat amb què un sòl pot ser erosionat.

Capacitat d’una roca o d’un sòl, d’ésser erosionats. En aquest cas és especialment susceptible d’ésser remogut (ablació) i transportat en un medi aquós per arrossegament de partícules sòlides, per rentatge lateral i oblic, per pseudodissolució o dissolució vertadera. Aquesta capacitat pot ésser avaluada quantitativament.

Erosivitat

L’activitat o la capacitat erosiva de l’agent.

 

0,25 per cada concepte

 

b) La Sara ha vist que hi ha molts factors que poden influir en la vulnerabilitat d’un sòl a l’erosió. Citeu dos factors d’erosió, a més del pendent, i expliqueu com operen sobre el sòl.

[0,5 punts]

 

Factor

Funcionament

Pendent

El pendent afavoreix l’erosió ja que fa augmentar la velocitat del flux d’aigua d’escorriment

Coberta vegetal

Evita i protegeix de l’erosió ja que disminueix la velocitat i l’impacte de les gotes de pluja contra el sòl i afavoreix la infiltració.

Textura del sòl

Es pot acceptar permeabilitat

La textura està relacionada amb la capacitat d’infiltració del sòl. Si la infiltració és més gran disminueix l’escorriment superficial i per tant disminueix l’erosió.

Tipus de roca mare

Condiciona la composició mineral, la textura i l’estructura.

Estructura del sòl

Determinarà també l’estabilitat dels agregats davant de l’acció de la pluja i l’escorriment superficial.

 

0,1 punt per cada ben contestat (total 0,2punts)

0,1 punts per descriure correctament com actua (total 0,3 punts)

 

 

2. Per analitzar la influència d’aquests factors, ha ideat aquest senzill dispositiu que teniu dibuixat en l’esquema de sota.

 

En primer lloc, ha volgut estudiar la influència del pendent en l’erosió del sòl. Per fer-ho, ha omplert quatre safates amb el mateix tipus de sòl. Les ha regades, les ha pesades i ha procurat que cada safata pesés el mateix. Ha col·locat cada safata a una altura determinada sobre el marc fent-ne variar la inclinació. Ha regat cada sistema amb l’aspersor diàriament durant una setmana. Passat aquest temps, ha pesat les safates i ha recollit els resultats en una taula.

 

a) Sobre aquest experiment, indiqueu:

[0,3 punts]

 

Problema que es vol investigar

Com influeix el pendent en l’erosió hídrica del sòl?

Variable independent

Pendent

Variable dependent

Quantitat de sòl arrossegat

 

0,1 p per cada requadre ben contestat

 

b) Formuleu una hipòtesi coherent sobre el problema que vol investigar la Sara.

[0,2 punts]

 

Hipòtesi: A mesura que augmenta el pendent augmenta l’erosió del sòl.

 

c) Quin podria ser un sistema de control de l’experiment?

[0,2 punts]

 

Un control podria ser una safata col·locada plana, sense pendent.

 

d) Proposeu una millora perquè les dades obtingudes siguin més fiables.

[0,3 punts]

 

Millorar l’experiment:

 

• Fer rèpliques: caldria repetir l’experiment o fer diverses safates amb les mateixes condicions.

• Per ser més precisa la mesura hauria de treballar amb pesos secs de sòl i per tant dessecar cada cop (o treballar amb sòls sempre saturats d’aigua).

• Enlloc de pesar les safates, es podria dessecar i pesar el que s’ha recollit en l’escorriment.

• Caldrà assegurar que el reg en cada safata sigui exactament igual a la resta , ja que una aportació diferenciada d’aigua podria variar l’erosivitat.

• Utilitzar exactament el mateix tipus de sòl

 

0,3 punts per una proposta. S’acceptaran altres propostes que vagin encaminades a obtenir dades més precises i a disminuir l’error experimental.

 

3. Esmenteu quatre mesures de protecció dels sòls de l’erosió hídrica en llocs amb un pendent elevat.

[1 punt]

 

Adequar els usos del sòl a les seves aptituds:

 

• Fer un ús sostenible del sòl: evitar els abusos segons cada ús (evitar l’abús de fertilitzants, el sobrepastoreig...)

• Reforestació o revegetació amb plantes autòctones

• Rectificar pendents amb la construcció de terrasses i bancals

• Llaurar i plantar la terra seguint el sentit de les corbes de nivell

• Evitar l’ús de maquinària pesant

• Mantenir els marges entre finques amb vegetació

• Evitar la crema de rostolls

• Prevenir els incendis forestals

• Selecció de conreus que mantinguin al màxim la coberta vegetal i total del sòl.

 

Se n’acceptaran altres.

 

0,25 punts per cada proposta

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4A

[2 punts]

 

Hi ha rius que, tot i desembocar al mar, part de l’aigua queda retinguda en un embassament. Després de pressions socials i ecologistes, s’ha aconseguit que, finalment, els embassaments de Catalunya alliberin el cabal ecològic del riu aigües avall. Aquest cabal ecològic es pacta entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’empresa gestora de cada embassament.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Què s’entén per cabal d’un riu?

[0,2 punts]

 

Cabal d’un riu és el volum d’aigua que circula per una secció transversal al flux en una unitat de temps determinada. Generalment es dona en m3·s-1

També el poden definir com el producte de la secció per la velocitat.

 

b) Què s’entén per cabal ecològic?

[0,3 punts]

 

Cabal ecològic d’un curs d’aigua és el cabal mínim que ha de mantenir el curs d’aigua de manera que romangui l’equilibri en els seus ecosistemes.

 

c) Citeu dos avantatges i tres inconvenients dels embassaments.

[0,5 punts]

               

Avantatges

 

• reserva d’aigua

• regulació de les crescudes o avingudes

• producció d’electricitat

• zones de lleure (navegació, pesca,...)

• zones paisatgístiques

 

 

Inconvenients

 

• acumulen sediments, per tant arriben menys sediments a la desembocadura i poden provocar una disminució dels deltes i fins i tot de les platges

• la disminució en l’arribada d’aigua a la desembocadura pot provocar problemes de salinització

• desaparició de terres i sòls agrícoles i, de vegades poblacions

• canvis en l’entorn i costums de la zona

• després de l’embassament el riu és més erosiu

• dóna lloc a nivells de base artificials, la qual cosa altera l’erosió, el transport i la sedimentació

• durada limitada, per l’acumulació de sediments

 

 

0,1 punts per cada avantatge i cada inconvenient correctes (si s’esmenta com a inconvenient acumulació de sediments sense afegir cap conseqüència es puntuarà 0,05 punts) (es poden considerar altres respostes correctes si estan degudament raonades)

 

 

2. El mapa topogràfic adjunt mostra el meandre d’un riu. La zona grisa, limitada per les línies discontínues, representa l’aigua. Les zones amb punts representen àrees no inundades.

 

 

a) En el paper mil·limetrat adjunt, realitzeu el perfil topogràfic de la zona situada entre els punts A i B. Marqueu-hi ben clarament la zona ocupada per l’aigua. La cota del punt 1 és de 91 m i la del punt 6 és de 92,5m.

[0,5 punts]

 

 

0,4 punts per fer el perfil topogràfic correcte i 0,1 punts per marcar correctament la zona ocupada per l’aigua

 

b) Calculeu el pendent, en tant per cent, a cada costat del riu entre els punts 2-3 i els punts 4-5.

[0,2 punts]

 

Pendent entre els punts 2 i 3 (marge oest de la llera del riu)

 

El pendent entre els punts 2-3 és del 100% (20m / 20m x 100 = 100)

 

 

Pendent entre els punts 4 i 5 (marge est de la llera del riu)

 

• El pendent entre els punts 4 i 5 és del 20% (20m / 100m x 100 = 20)

 

 

0,1 punts per cada càlcul de pendent correcte

 

c) Expliqueu, a partir de la dinàmica fluviotorrencial, a què és deguda aquesta diferència de pendent entre els dos costats del riu.

[0,3 punts]

 

La causa és que en un meandre del riu a la cara còncava hi predomina l’erosió, mentre que a la cara convexa hi predomina la sedimentació.

 

No es puntuarà si es diu que la causa està en la més o menys proximitat de les corbes de nivell, atès que aquesta és la característica per determinar el pendent, no la causa.

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 1, Exercici 3B

[3 punts]

 

El Govern de la Generalitat de Catalunya va decidir tornar a implantar la limitació de la velocitat a 80 kilòmetres per hora en els accessos a la capital catalana de manera temporal. El període d’implantació anava del dimarts 6 fins al divendres 9 d’octubre de 2011, moment en què estava prevista l’arribada d’un front fred. Aquesta mesura es va aplicar després de molts dies d’anticicló que van provocar que, uns dies abans, se superessin els 200 μg de diòxid de nitrogen (NO2) a l’estació de control situada a la plaça de Gal·la Placídia, del barri de Gràcia.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Què és un anticicló? Quin és el patró característic de circulació de l’aire en els anticiclons de cada hemisferi? Quin és el motiu d’aquest patró de moviment de l’aire?

[0,5 punts]

 

Un anticicló és una àrea d’altes pressions que presenta un patró característic de circulació dels vents que provoca un gir d’aquests en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit contrari a l’hemisferi sud. La força de Coriolis provoca una desviació dels vents, que surten de manera divergent de la zona d’altes pressions.

 

0,2 per nombrar altes pressions.

0,2 per parlar de gir dels vents en sentit horari a l’hemisferi nord i en sentit contrari a l’hemisferi sud.

0,1 per nombrar la força de Coriolis.

 

b) Quina relació hi ha entre la llarga presència d’un anticicló i l’increment dels nivells de NO2?

[0,5 punts]

 

Els anticiclons o altes pressions provoquen un temps molt estable amb absència de precipitacions i vents superficials, que limita molt la dispersió horitzontal d’aquestes substàncies contaminants.

 

0,25 per parlar de temps estable.

0,25 per parlar de limitació de la dispersió de les substàncies contaminants.

 

 

2. La normativa europea estableix que la mitjana anual d’emissions de NO2 no ha de superar els 40μg/m3. En el 95 % de l’àrea metropolitana de Barcelona no es compleix aquesta normativa.

 

a) Quina relació hi ha entre la velocitat i la contaminació?

[0,2 punts]

 

A major velocitat hi ha major consum de combustible i per tant més alliberament de gasos contaminants.

 

b) Citeu dues conseqüències de l’emissió a l’atmosfera de NO2.

[0,2 punts]

 

L’emissió de diòxid de nitrogen a l’atmosfera també contribueix a l’increment de la pluja àcida i a l’acumulació d’ozó a nivells baixos de l’atmosfera.

 

0,1 punt per a cada nom.

 

c) Completeu la taula sobre l’origen antròpic i les conseqüències de l’emissió a l’atmosfera dels contaminants següents:

[0,6 punts]

 

Contaminants

atmosfèrics

Origen antròpic

Conseqüències

Monòxid de carboni

Combustions incompletes: motors de gasolina, centrals termoelèctriques, calderes de calefacció.

Interfereix el transport de l’oxigen per la sang. Provoca mal de cap i alteració de la coordinació.

Diòxid de carboni

Combustió de carburants fòssils.

Intensificació de l’efecte hivernacle.

Òxids de sofre

Combustions de carbó i petroli, centrals tèrmiques i altres instal·lacions industrials.

Formació d’àcid sulfúric en atmosfera humida, que determina pluja àcida que provoca deteriorament de les comunitats vegetals, contaminació d’aigües de rius i llacs. En temes de salut provoca irritació de les mucoses respiratòries i els ulls.

 

0,1 punts per a cada origen antròpic (0,3 el total).

0,1 punts per a cada conseqüència (0,3 el total).

 

 

3. Proposeu quatre mesures, diferents de la que va posar en funcionament el Govern de la Generalitat, per a combatre els alts nivells de contaminació de diòxid de nitrogen. Expliqueu raonadament els avantatges d’aplicar-les.

[1 punt]

 

L’alumne ha de proposar quatre mesures amb el raonament corresponent entre les següents propostes:

 

Mesura

Avantatge

Potenciació del transport públic.

Disminució dels contaminats emesos i més fluïdesa a la circulació urbana.

Limitació de la circulació de vehicles a les zones amb nivells elevats de NO2.

Disminució dels contaminats en els moments de nivells elevats de NO2.

Prohibició de la circulació dels vehicles al centre de la ciutat.

Disminució dels contaminats emesos pels cotxes i més fluïdesa en la circulació. Els municipis hauran de crear les zones urbanes d’atmosfera protegida (ZUAP).

Potenciació del consum de motocicletes elèctriques i automòbils elèctrics i híbrids.

Disminució dels contaminats emesos pels vehicles per l’emissió zero de gasos contaminats i gasos d’efecte hivernacle dels vehicles elèctrics.

Catalogació i renovació del parc  automobilístic.

Disminució dels contaminats emesos per substitució dels cotxes amb més antiguitat que contaminen més per cotxes més nous i menys contaminants.

Aplicació de peatges verds.

Els descomptes addicionals en els peatges als cotxes menys contaminants provocarà un increment del parc de vehicles menys contaminants.

Sancions als vehicles més contaminants.

L’aplicació de sancions a aquells vehicles que contaminin més provocarà un increment del parc de vehicles de nova generació amb nivells més baixos d’emissió de gasos contaminants.

Altres mesures que es justifiquin raonadament.

 

 

0,1 punts per a cada mesura (0,4 el total).

0,15 per a cada avantatge justificat (0,6 el total).

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4B

[2 punts]

 

A la premsa diària, s’hi ha pogut llegir la informació següent sobre la gestió dels residus a Catalunya:

 

«Durant l’any 2010, els 7 512 381 habitants de Catalunya van generar 4 192 190 tones de residus. L’índex de recollida selectiva va ser el 40,57 % del total dels residus generats. De les fraccions se’n van recollir les quantitats següents:

 

 

»El 42,4 % de residus de la construcció es van portar a dipòsits controlats. En total, es va fer la valorització de 2 986 940 tones de residus.»

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Què s’entén per recollida selectiva?

[0,25 punts]

 

La recollida selectiva és la separació dels residus mitjançant el seu dipòsit en diferents contenidors perquè siguin reciclats: consisteix a recollir diferenciadament diferents fraccions dels residus municipals amb la finalitat de poder-les reciclar.

 

b) Què s’entén per valorització de residus?

[0,25 punts]

 

La valorització de residus és tot procediment que permet l'aprofitament dels recursos continguts en els residus sense posar en perill la salut humana i sense utilitzar mètodes que puguin causar

perjudicis al medi ambient.

 

c) Quins dels residus esmentats en la notícia portaríeu a les plantes de compostatge? Citeu dos avantatges i dos inconvenients de les plantes de compostatge.

[0,5 punts]

 

 

A les plantes de compostatge portaria…

 

 

A les plantes de compostatge portaria la matèria orgànica

Avantatges

 

 

• recuperació de la matèria orgànica en forma de compost

• sistema que més s’assembla als cicles naturals

• se’n pot obtenir biogàs (metà)

• la necessitat de fer la tria afavoreix el reciclatge d’altres materials

 

Inconvenients

 

 

• males olors

• cal separar la fracció orgànica en origen i té un sistema de recollida més aviat complex

• inversió i manteniment força elevats

• producció de metà, que necessita un altre tractament

 

 

0,1 punts per matèria orgànica

0,1 punts per cada avantatge i cada inconvenient.

 

 

2. Segons la notícia, una part dels residus va ser recollida a les deixalleries i una altra part es va portar a abocadors o dipòsits controlats.

Responeu a les preguntes següents:

 

a) Citeu tres exemples de residus que es recullen a les deixalleries.

[0,3 punts]

 

• residus voluminosos

• residus especials (piles, medicaments, olis, fluorescents,...)

• ferralla

• metalls (plom, coure,...)

• aparells electrodomèstics

• ordinadors

• bateries

• de fet, qualsevol tipus de residu es pot portar a la deixalleria, però se n’han de dir tres

 

0,1 punts per cada exemple

 

b) Expliqueu tres condicions mínimes de seguretat per al medi que han de tenir els abocadors controlats.

[0,3 punts]

 

• han d’estar sobre terrenys impermeables, per no contaminar les aigües subterrànies

• hi ha d’haver un control de les aigües superficials de la zona per impedir-ne la contaminació

• hi ha d’haver sistemes de drenatge tant de líquids com de gasos formats per la degradació de residus

• s’ha d’evitar que es generin pendents que podrien ocasionar esllavissades

• s’han de segellar/impermeabilitzar i restaurar quan siguin plens

 

0,1 punts per cada condició

 

c) Esmenteu dos avantatges i dos inconvenients dels abocadors controlats.

[0,4 punts]

 

 

Avantatges

 

 

• tecnologia senzilla

• inversió reduïda

• no requereixen tria prèvia dels residus que hi arriben

 

Inconvenients

 

 

• ha de ser un terreny de gran superfície que ha de complir unes determinades condicions (geològiques, meteorològiques, paisatgístiques, de situació,...)

• alteració del paisatge, impacte visual molt negatiu

• proliferació de rosegadors, ocells, insectes,...

• males olors

• emissió de gasos contaminats

• possibilitat de contaminació d’aigües subterrànies

• vida limitada

• i altres possibles que puguin ser correctes

 

 

0,1 punts per cada avantatge i per cada inconvenient