JUNY 2010 SÈRIE 5

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

Llegiu atentament el text que hi ha a continuació:

 

 

1. Definiu els conceptes que s’han subratllat en el text:

 

Núvol tòxic:

Masses de gas i cendres incandescents amb un contingut de gasos tòxics, sovint sofre.

 

Cendres:

Partícules emeses pel volcà de mida inferior a 2 mm.

 

Monitoratge sísmic:

Establiment de sismògrafs a peu del volcà per tenir un seguiment del sismes i sorolls que solen ser precursors de l’erupció.

 

Risc:

Fenomen generalment destructiu resultat de la interacció dels processos naturals amb els éssers humans, les seves activitats o els seus recursos.

 

 

2. En el paràgraf C la directora de l’ONEMI fa referència a un procés que es podrà evitar perquè hi ha poca quantitat de neu.

 

a) De quin fenomen està parlant? Expliqueu-lo.

 

Es tracta dels lahars o corrents de fang. Es formen quan les cendres es barregen amb l’aigua provocant esllavissades de fang calent

 

b) A Xile hi ha la segona serralada amb més volcans del món. Expliqueu les característiques del vulcanisme d’aquesta zona i poseu un exemple d’una altra zona del món on hi hagi un vulcanisme similar.

 

És un vulcanisme molt explosiu, amb magmes calcoalcalins típics de zones de subducció tipus pliniana o utrapliniana. Podem trobar-ho a tota la costa pacífica sud-americana, a la zona de subducció de Indonèsia o a l’arc d’illes de Japó i Filipines.

 

3. En el paràgraf D es parla del risc que hi ha en relació amb aquest fenomen. S’hi defineix una relació causal entre diferents variables del sistema.

 

a) Dibuixeu un diagrama causal, partint de les variables emissió de cendres, contaminació de l’aigua i contaminació de sòls, definiu de quin tipus de relació es tracta i indiqueu-ne el signe.

[0,25 punts]

 

Es pot tractar d’una relació encadenada i + i el diagrama seria:

 

 

S’acceptaran altres possibilitats que es considerin raonables.

 

b) Expliqueu per què aquesta relació causal no és un bucle.

[0,25 punts]

 

No és un bucle perquè l’aigua contaminada no té cap efecte sobre més o menys emissió de cendres, no està relacionat.

 

c) El text fa referència als danys indirectes que pot provocar aquesta erupció. Què són els danys indirectes? Poseu-ne algun exemple per a un altre tipus de risc.

[0,5 punts]

 

Els danys indirectes són aquells efectes que no es produeixen en el mateix moment de l’erupció sinó que tenen un impacte més a llarg termini. Podem parlar de contaminacions, per exemple en les inundacions, pèrdues de collites, danys en l’economia, epidèmies...

 

S’acceptaran altres exemples si s’argumenten correctament

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

En la fotografia següent del talús d’una carretera es poden observar els efectes d’un procés geològic determinat.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Expliqueu de quin procés es tracta i en què consisteix.

 

S’observa el resultat de l'erosió hídrica, per escolament superficial concentrat.

S’esdevé quan la intensitat de la precipitació excedeix la infiltració, o bé quan el sòl saturat d’aigua, fet que produeix un excés d’aigua a la superfície. L’aigua que circula per la superfície es va acumulant en les irregularitats del terreny i erosiona formant solcs. A mesura que augmenta el cabal, els solcs es van fent més profunds, es formen xaragalls i posteriorment barrancs.

 

b) Esmenteu dues condicions que l’afavoreixin.

 

Condicions que afavoreixen: especialment en zones amb elevat pendent, en sòls de textura fina, desproveïts de vegetació i sota condicions climàtiques d'aridesa, el clima mediterrani per la seva irregularitat en les precipitacions afavoreix aquest tipus d'erosió.

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Proposeu dues mesures correctores de la situació i expliqueu quina millora suposa cadascuna.

 

Mesura correctora

Millora que suposa

Disminuir el pendent del talús per exemple fent bancals

la disminució del pendent amb els bancals impediria que el sòl pogués ser arrossegat, es podria aprofitar per plantar-hi arbres i plantes

Evitar vessants massa llargs

per tal que l’augment de cabal no sigui suficient per arrossegar les partícules de sòl

Revegetar. Sembrar-hi gramínies o altres plantes cobertores del sòl

amb les arrels subjectarien el sòl, eviten l’impacta directe de la pluja i impedirien l'erosió

Construir-hi canals de desguàs revestits

per evitar que l’escolament de l’aigua arrossegui el sòl

 

b) Si no s’apliquen mesures correctores, esmenteu dues possibles conseqüències negatives.

 

− Aprofundiment dels xaragalls que evolucionarien cap a barrancs, amb el consegüent retrocés del talús, potser seria possible un augment del risc d'inestabilitat al vessant per l'aprofundiment dels barrancs

− Augment de la terbolesa de l'aigua que arrossegaria gran quantitat de materials, amb conseqüències per als sistemes aquàtics

− Augment de l’aportament de sediments en possibles embassaments de la conca.

− La pèrdua de les partícules del sòl ( argila, matèria orgànica i nutrients) provoca una disminució de la productivitat del sòl

− En general també es pot fer referència a una disminució de les funcions dels sòls com el segrest de CO2 o l’augment de la infiltració.

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 1, Exercici 3A

[3 punts]

 

En els gràfics següents (1, 2 i 3) es representa una secció dels darrers trenta kilòmetres del riu Ebre fins a la desembocadura. En color gris es representa el perfil del llit del riu. La línia negra dins dels gràfics representa la situació de la interfície entre l’aigua del riu Ebre i la del mar Mediterrani segons el cabal del riu.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Expliqueu, en aquest context de la desembocadura d’un riu, què s’entén per interfície.

 

Zona que separa les aigües salines del mar de les menys salinitzades del riu.

 

b) Indiqueu les característiques de l’aigua de la zona A (per sobre de la línia) i les de l’aigua de la zona B (per sota de la línia). Justifiqueu la resposta.

 

 

Característiques

Justificació

A

“Dolça”

L’aigua de mar, per les sals dissoltes que té, és més densa i per tant ocupa la part inferior

B

Salada

 

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Indiqueu quin gràfic (1, 2 o 3) correspon a cadascun dels tres cabals. Justifiqueu la resposta.

[0,6 punts]

 

Cabal

Gràfic

Justificació

Cabal superior a 400 m3/s

2

És el que més cabal té i per tant l’aigua del mar no pot penetrar tan terra endins

Cabal entre 100 m3/s i 400 m3/s

3

És el cabal mitjà

Cabal de 100 m3/s

1

És el menor cabal i per tant l’aigua del mar entra més endins

 

b) Dibuixeu en el gràfic següent quina pot ser la interfície si el cabal del riu és inferior a 50 m3/s.

[0,4 punts]

 

 

La línia de la interfase ha de ser clarament superior a la número 1 (menor de 100 m3/s)

 

 

3. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Indiqueu dues causes que poden fer variar el cabal del riu i quina influència té cadascuna sobre el cabal.

 

Causa

Influència sobre el cabal

Variacions en les precipitacions

Variació en la quantitat d’aigua recollida per la conca

Augment/disminució de reserves embassaments

Menor/major quantitat d’aigua que arriba a la desembocadura

Desglaç

Augment del cabal

Transvasaments

Augment o disminució del cabal perquè és desplaça aigua per altres conques o s’incorporà aigua d’altres conques

Pèrdua/augment de coberta vegetal

Augment/disminució de l’escorrentia

 

b) Indiqueu, raonadament, dues implicacions ambientals, socials o econòmiques que poden tenir, sobre el delta del riu, les variacions del cabal.

 

Implicació

Justificació

Salinització

L’augment o disminució del cabal del riu afavoreix /dificulta

l’entrada d’aigua salda tal i com pot veure’s a les gràfiques.

Retrocés/augment

La variació del cabal modifica la quantitat de sediment i el

delta comença a augmentar o perdre superfície amb totes

les implicacions que pot tenir aquest fet.

Modificació de les

platges

La variació en l’aportació de sediments implicarà major o

menor aportació d’aquest per les platges circumdants.

Variació en l’aportació

de matèria orgànica

 

Inundació del delta

 

 

S’acceptarà qualsevol altre resposta correcta ben justificada

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4A

[2 punts]

 

Quan es produeixen determinades condicions atmosfèriques, l’emissió de gasos causada per les activitats domèstiques, de transport i industrials pot originar nivells de contaminació alts a les àrees urbanes. Els gasos contaminants que es generen s’acumulen a l’atmosfera urbana i provoquen el que anomenem boirum.

 

1. Expliqueu quins tipus de boirum podem diferenciar i quines condicions atmosfèriques els regeixen.

 

Podem diferenciar dos tipus de boirum: el boirum clàssic o sulfurós i el boirum (smog) fotoquímic.

 

El boirum clàssic s’origina en situacions en què a l’atmosfera es concentra molta humitat. El boirum fotoquímic es veu afavorit per situacions de forta insolació.

El boirum es dona en condicions anticiclòniques, vents dèbils o en calma que dificulten la dispersió dels contaminants.

 

2. Tot sovint, a l’atmosfera hi ha agents contaminants que poden ser produïts per la natura mateixa i, alhora, per l’activitat humana. Completeu el quadre següent indicant els dos possibles orígens (natural o de l’activitat humana) de cadascun dels gasos contaminants esmentats.

 

Gas contaminant

Origen natural

Activitat humana

Òxids de carboni

- Incendis forestals

- Processos biològics

- Erupcions volcàniques

- Combustió del petroli i els seus derivats, dels carbons i altres combustibles fòssils

- Incendis forestals

Diòxid de sofre

- Erupcions volcàniques

- Combustió de carbons i petrolis que contenen sofre en quantitat variable. Les principals fonts són les calderes de calefacció i les instal·lacions productores d’electricitat.

- Torrat de pirites

Òxids de nitrogen

- Activitat de certes bactèries del sòl

- Tempestes elèctriques

- Incendis forestals

- Gasos expulsats per vehicles a motor.

- Centrals termoelèctriques (combustió a temperatures superiors a 1000ºC)

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 1, Exercici 3B

[3 punts]

 

 

1. Llegiu el text anterior i responeu a les qüestions següents:

 

a) Esmenteu i descriviu breument tres impactes negatius per al medi causats pel consum de petroli en els últims cent cinquanta anys.

[0,75 punts]

 

- El canvi climàtic per l’increment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

- La contaminació urbana (boirums) per la crema de petrolis amb sofre o per la seva combustió a altes temperatures que genera òxids de nitrogen. Això pot provocar boirums àcids o fotoquímics (amb elevades concentracions d’ozó).

- La pluja àcida per la crema de combustibles fòssils (sobretot carbó) amb sofre, que acidifica l’aigua i els sòls i causa greus problemes a la vegetació i als ecosistemes.

- La contaminació del medi marí i litoral de les marees negres causades per abocaments de petroli al mar que causen greus perjudicis a la fauna i la flora.

- L’acumulació de plom en el medi ambient a causa de la comercialització de benzina amb plom, que en ser tòxic i bioacumulatiu pot causar greus perjudicis en l’ésser humà i la fauna.

 

- S’acceptaran també respostes relacionades amb possibles accidents causats per l’extracció, transport i ús del petroli (explosions, intoxicacions per males combustions, etc).

- També s’acceptaran costos mediambientals indirectes com els causats per les guerres i altres conflictes socials relacionats amb el petroli, sempre que es justifiqui adequadament la

relació amb el medi ambient.

 

No s’acceptaran, per exemple, respostes relacionades amb la capa d’ozó o amb aspectes de l’extracció d’altres combustibles fòssils.

 

b) Com explicaríeu que els recursos mundials de petroli hagin anat augmentant progressivament, tenint en compte que el procés de formació del petroli és molt lent?

[0,25 punts]

 

L’increment de l’oferta s’ha basat en el descobriment de nous jaciments i/o en la prospecció de nous jaciments i la millora del procés d’extracció.

 

 

2. Si la demanda de petroli augmentés a partir d’ara, justifiqueu quines tendències se seguirien en els aspectes següents una vegada superat el peak oil:

 

a) El preu del petroli.

Pujaria per increment de la demanda i descens o estancament de l’oferta.

 

b) El preu del transport.

Pujaria perquè aquest sector depèn quasi exclusivament de l’energia procedent del petroli.

 

c) L’emissió de CO2 a l’atmosfera.

Podria començar a disminuir per menor utilització del petroli per a la generació d’energia en els casos en què hi ha alternatives (per exemple, l’energia elèctrica). També s’acceptarà la resposta contrària si es justifica dient que el carbó i el gas podrien substituir el petroli en alguns camps i també alliberen CO2.

 

d) La demanda d’energia eòlica.

Hauria d’augmentar, així com la de qualsevol alternativa al petroli per compensar la menor disponibilitat d’aquest.

 

Es poden acceptar respostes ben fonamentades diferents de les proposades.

 

 

3. Valoreu les afirmacions següents que fan alguns experts i justifiqueu les respostes.

 

a) «Un preu alt del petroli podria ser parcialment responsable d’un augment del preu dels aliments.»

 

L’afirmació pot ser correcta per l’augment del preu del transport dels aliments i de l’energia necessària per la producció i, quan cal, la transformació industrial dels mateixos. Ja que el transport es basa en l’energia obtinguda del petroli i l’energia per les activitats agrícoles i industrials en depenen en part.

 

Qualsevol dels tres arguments marcats en negreta  es consideraran vàlids.

 

b) «La fabricació de biocombustibles com a alternativa als combustibles fòssils pot fer pujar el preu dels aliments.»

 

L’afirmació pot ser correcta per la disminució o estancament de la producció d’aliments a causa de la competència que significa l’ocupació de terres fèrtils i de recursos agrícoles (aigua, fertilitzants...) per a la fabricació dels biocombustibles.

 

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4B

[2 punts]

 

En determinades zones del litoral català, la construcció de ports esportius o l’ampliació de dics de ports comercials ha modificat l’equilibri natural de les platges. Aquest fet ha comportat que s’hagin d’aplicar mesures per a conservar-les. La desaparició de sorra, que ja no es torna a recuperar, no és només un problema d’estètica litoral: pot fer falta sorra quan arribi la temporada turística.

 

El plànol següent és representatiu de molts llocs de la costa catalana.

 

 

1. Quina és la dinàmica litoral responsable del desplaçament de sorres al llarg de la costa? Expliqueu-la i dibuixeu-la esquemàticament en la platja del plànol anterior.

 

 

La responsable del desplaçament de sorres és la deriva litoral, també anomenada corrent de deriva. Es tracta d'un moviment de la sorra en ziga-zaga deguda als corrents litorals que fan arribar les onades a la platja de manera obliqua, però aquestes retornen seguint el màxim pendent.

 

1 punt

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Indiqueu dues mesures encaminades a restituir o conservar la sorra de les platges. Esmenteu un inconvenient de cadascuna.

 

Mesura

Inconvenient

Construcció de dics, esculleres o espigons, ja sigui paral·lels o perpendiculars a la línia de costa

Provoquen una remobilització de la sorra, per la qual cosa es pot  concentrar en una zona però desaparèixer d'una altra

Si bé disminueixen la força de les onades en època de temporal, també dificulten l'arribada de nova sorra per la deriva litoral

Restauració de platges a base de dragar els fons marins

 

Restauració de platges amb sauló

 

Mètode molt agressiu que causa forts impactes a la flora i fauna bentòniques en les zones d'extracció

 

Provoca impactes a la zona d'extracció

 

Solucions que no són mai definitives, la restauració de les platges s'haurà de fer cada temporada

 

0,5 punts

 

b) Per a fer una bona gestió del sistema litoral, cal conèixer l’origen de la sorra o, el que és el mateix, d’on prové la sorra de les platges. Esmenteu dos possibles orígens naturals d’aquesta sorra.

 

Erosió dels penya-segats

Materials aportats pels rius i corrents continentals

Materials procedents de mar endins

 

0,5 punts