SETEMBRE 2009 SÈRIE 1

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

Entenem per direcció del vent la que és determinada pel sentit en què aquest bufa, és a dir, el vent té direcció oest quan el corrent d’aire ve de l’oest. Els registres continus de la direcció del vent amb el penell ens permeten fer per a cada indret un diagrama polar, anomenat també rosa dels vents, que indica el percentatge de temps durant el qual el vent ha bufat en una direcció determinada. La longitud dels vectors del diagrama polar és proporcional a la quantitat d’hores que bufa el vent en la direcció considerada.

 

1. A partir d’un estudi dut a terme a la comarca de la Vall Fosca per a determinar l’emplaçament d’uns aerogeneradors que abastin d’energia elèctrica la comarca, s’han obtingut els resultats següents (els percentatges d’hores són aproximats):

 

 

a) Empleneu els espais buits de la taula del Sot de Migdia amb els percentatges aproximats corresponents del diagrama polar i els de la Serralada de l’Àliga fent els càlculs pertinents.

 

 

0,25 punts per omplir cada filera

 

b) Representeu els resultats obtinguts per a la Serralada de l’Àliga en el diagrama polar corresponent.

 

 

0,5 punts per representar aproximadament els vectors

 

 

2. Per a concretar l’emplaçament dels molins de vent en un indret determinat, cal que la velocitat mitjana del vent sigui superior a 5 m/s i que la direcció majoritària del vent sigui perpendicular a la línia d’emplaçament dels aerogeneradors.

 

En la figura següent podeu observar el mapa topogràfic de la zona.

 

 

a) Indiqueu, amb una X, en la primera columna del quadre següent, quin o quins indrets són idonis per a instal·lar aerogeneradors d’acord amb les variables de les taules de la pàgina anterior i el mapa topogràfic d’aquí damunt.

 

b) Justifiqueu en la segona columna, i per a cada cas, les raons per les quals cada indret és o no és un lloc idoni per a instal·lar-hi els aerogeneradors.

 

Estació

Idoneïtat

Justificació de la idoneïtat o de la manca d’idoneïtat

Serralada de l’Ós

XXX

La velocitat del vent és superior a la demanda de 5m/s, i la direcció predominant del vent NO-SE és perpendicular a la direcció de la carena muntanyosa i per tant els aerogeneradors no es faran ombra

Sot de Migdia

 

Tot i que la direcció predominant del vent és perpendicular a la direcció del vent NO-SE, la velocitat del vent és inferior a la recomanada de 5m/s i per tant no sembla un lloc idoni per instal·lar els aerogeneradors

Serralada de l’Àliga

 

Tot i que la velocitat del vent és superior (6,4m/s) a la demanda de 5m/s, la direcció predominant del vent N-S és paral·lela a direcció de la carena muntanyosa i per tant els aerogeneradors es farien ombra

 

0,25 Punts per indicar la serralada de l’Ós com a idònia

0,25 punts per cada argument correcte.

Poden admetre’s altres que puguin ser versemblants

 

3. Indiqueu dos impactes positius i dos de negatius relacionats amb l’ús d’aerogeneradors per a produir energia elèctrica.

 

Positius

Negatius

▪ Menor emissió de gasos d’efecte hivernacle

▪ Estalvi de fonts d’energia no renovable

▪ Independència energètica

▪ Ús de terrenys marginals

 

▪ Impacte visual

▪ Soroll

▪ Producció d’energia aleatòria, no previsible

▪ Rendibilitat a llarg termini, és car d’instal·lar

▪ Perill pel trencament d’alguna pala

▪ Zona d’accés difícil per la instal·lació, a vegades s’han de construir infraestructures per accedir-ne

 

0,25 per cada resposta del quadre, o altres correctes.

 

 

SÈRIE 1, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

1. La minimització dels residus sòlids és un dels objectius principals de les Administracions públiques per a afrontar-ne l’augment continuat. Hi ha tres grans àmbits d’actuació: la reducció, la transformació i l’eliminació dels residus. Descriviu en què consisteixen.

 

Àmbit

Descripció

Reducció

En origen, fent ús de les tecnologies anomenades netes, o bé mitjançant el reciclatge, el qual inclou la recollida selectiva i la reutilització.

Transformació

Transformació del residu en altres productes que poden ser útils: revalorització, compostatge, la incineració de residus per a obtenir energia, etc.

Eliminació

Aquells residus que finalment no han pogut ser reduïts o transformats es dipositaran en abocadors controlats.

 

Cal que indiquin les paraules claus subratllades: 0,25 punts per indicar en cadascun dels àmbits una de les paraules clau possibles = 0,75 punts, + 0,25 per una descripció acurada.

 

2. Completeu el quadre següent esmentant un problema mediambiental que pot generar cadascuna de les activitats que es mencionen, en l’àmbit que s’indica per a cada cas.

 

Activitat

Problema mediambiental

Àmbit

Incineradores

Alliberament de gasos contaminants a l’atmosfera (dioxines i furans)

Atmosfera

Alliberament de pols a l’aire

Males olors

Abocadors industrials

Contaminació de les aigües subterrànies per lixiviats

Hidrosfera

Vessament de productes tòxics a les aigües superficials

Eutrofització d’aigües superficials

Activitats extractives

Modificació dels paisatge

Geosfera

Inducció de processos d’erosió

Centrals tèrmiques

Acidificació dels sòls

Edafosfera

Destrucció dels microorganismes del sòl

 

Total 1 punt. (0,25 punts per resposta correcta, han de dir-ne només 1 de cada activitat). El que està entre parèntesi no es considera imprescindible per a acceptar la resposta com a plenament correcta.

Hi ha altres respostes que es poden considerar correcte.

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 1, Exercici 3A

[3 punts]

 

A la comarca del Sinerès hi ha una zona muntanyosa en la qual es vol instal·lar un càmping i construir diverses urbanitzacions. Tot i que la zona és turísticament molt atractiva, els tècnics consideren que algunes construccions poden patir una sèrie de riscos geològics.

 

Observeu detingudament el mapa geològic de la zona i contesteu les qüestions següents:

 

 

1. Representeu el tall geològic de la zona assenyalada (I-II) en el perfil topogràfic següent.

 

 

Només estrats horitzontals, 0’4; estrats horitzontals més calcàries amb cabussament correcte, 0’7; estrats horitzontals més calcàries més calcàries i margues amb cabussament correcte i donant una idea de plegament, 0’9; 0’1 per situar les urbanitzacions.

1 punt si està complet.

 

2. Esmenteu un risc geològic que hi podria haver en el càmping La Bona Aigua, raoneu-lo i expliqueu una mesura que es podria aplicar per tal de minimitzar-lo.

 

 

Risc geològic

Raonament

Càmping La Bona Aigua

- avingudes torrencials

- inundació

- ja que estaria assentat sobre el con de dejecció d’un torrent

- degut a la proximitat del riu

                              

Mesura

- per fer front a les avingudes torrencials es poden fer preses de retenció de sediments en tota la vall torrencial

- per fer front a inundacions procedents del riu es poden instal·lar dics de contenció

- repoblacions forestals, en ambdós casos.

 

(si es diu que la ubicació d’aquest càmping no és massa adequada i es raona també es pot considerar bé)

 

Risc, 0’3; raonament, 0’4; mesura, 0’3 (només fa falta un risc, un raonament i una mesura)

 

 

3. Esmenteu un risc geològic que hi podria haver en cada una de les urbanitzacions representades en el mapa, raoneu cada un dels riscos i expliqueu una mesura que es podria aplicar per tal de minimitzar-los.

 

 

Risc geològic

Raonament

Urbanització Les Vistes

- problemes d’erosió a la base del cingle

- hi incideix la part còncava d’un meandre, amb predomini d’erosió

Urbanització Repòs

- despreniments

- esfondraments de calcàries

- subsidències

- està pràcticament a la base del cingle

- procés càrstic

 

 

Mesura

Urbanització Les Vistes

- murs de contenció a la part còncava del meandre per anul·lar l’erosió.

- reforestació, amb el mateix objectiu.

Urbanització Repòs

- per fer front als despreniments es poden instal·lar xarxes o malles

metàl·liques, ancoratges o fins i tot murs de contenció deixant-hi drenatges d’aigua

 

Per cada risc, 0’15; per cada raonament, 0’2; per cada mesura, 0’15 (només fa falta un risc, un raonament i una mesura per urbanització)

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4A

[2 punts]

 

Un terratrèmol de 7,9 graus en l’escala de Richter va afectar una regió al sud-oest de la Xina. El fort sisme es va sentir també en indrets com ara el Tibet i tan allunyats com Pequín i Bangkok. L’epicentre es va localitzar a noranta-dos kilòmetres de la capital d’aquesta regió, que té uns deu milions d’habitants.

El terratrèmol va provocar molts danys, amb trenta mil morts i milers de desapareguts. Es van registrar més de tres-centes rèpliques.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Expliqueu el significat de les paraules en negreta del text.

 

Epicentre: Es el punt de la superfície terrestre on arriben primer les ones sísmiques i on s’originen les ones superficials per tant és el lloc on se sent amb gran intensitat la força del terratrèmol. (0,25 p.)

 

Rèpliques: són sacsejades de reajustament que es produeixen després del terratrèmol inicial. Poden arribar a vegades a ser molt fortes. (0,25 p.)

 

b) Expliqueu què mesura l’escala de Richter.

 

L’escala de Richter mesura l’energia , força i/o magnitud que té un terratrèmol sense tenir en compte els danys causats. Es una escala logarítmica (0,5 punts).

 

 

2. A partir de la informació del mapa següent:

 

 

a) Expliqueu quina ha estat la causa del sisme.

 

La causa ha estat el xoc del placa indoaustraliana amb la placa euroasiàtica que ha provocat una vibració que s’ha transmès en forma d’ones. Aquesta zona es troba propera al límit de les dues plaques. (0,5 p.)

 

b) Aquesta regió ha estat castigada diferents anys per terratrèmols, tot i que no sempre han provocat els mateixos danys. El risc sísmic depèn dels termes vulnerabilitat, exposició i perillositat. Valoreu quin d’aquests termes té importància en aquesta regió.

 

El risc sísmic és elevat. Tots els terratrèmols tenen una gran magnitud. Si tenen lloc a zones properes a les ciutats, l’exposició és gran ja que és una zona densament poblada.

També hi ha la presa de les tres Gorges. Per tant podrem parlar de vulnerabilitat en cas de trencament . La perillositat és la probabilitat d’ocurrència i es veu que hi ha una certa periodicitat en produir-se aquests terratrèmols. El conjunt d’aquests factors determina el grau de risc sísmic. (0,5 p.)

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 1, Exercici 3B

[3 punts]

 

Llegiu el text següent:

 

 

1. Pareu atenció al fragment anterior i responeu a les qüestions següents:

 

a) Establiu la relació causal encadenada entre la ramaderia extensiva i la pesca de la zona, i indiqueu si el resultat final és de signe positiu o negatiu.

 

 

El signe final és negatiu (–)

 

(La relació causal és positiva quan les dues variables van en el mateix sentit. És negativa quan van en sentit contrari).

 

(0,7 punts). 0,6 per posar les variables encadenades i el signe de cadascuna de les relacions i 0,1 punts per el signe final de la relació causal encadenada.

 

 

b) Expliqueu per què, en aquest cas, no es pot fer un bucle de realimentació.

 

No es pot fer un bucle de realimentació ja que la última variable no es pot relacionar de manera directa amb la primera (o sigui, que la disminució de la pesca no influirà amb la ramaderia extensiva) i per tant és una seqüència de variables oberta.

 

0,3 punts

 

 

2. Esmenteu quatre recursos que van decaure a conseqüència d’aquesta explotació i justifiqueu la resposta.

 

Recurs

Justificació

Els boscos

Com a conseqüència de la tala dels arbres

El sòl

Resultat de l’erosió per la tala dels arbres, les fortes pendents i les pluges torrencials.

Les reserves d’aigua

Per colmatació de sediments en els pantans.

La població ictícola

Per la precipitació de sediments en els oceans.

Capacitat de producció elèctrica

Per la disminució de les reserves d’aigua en els pantans per colmatació de sediments.

L’escull de corall

Destrucció d’un ecosistema difícil de regenerar per efecte dels sediments.

 

(1 punt: 0,15 punts per a cada recurs i 0,10 punts per la justificació corresponent).

 

 

3. Anomeneu quatre beneficis que aporten els boscos a la humanitat.

 

Els boscos reporten a la humanitat una gran quantitat de beneficis, entre els que destaquen:

 

• Creació del sòl i moderació del clima.

• Control de les inundacions.

• Actuen com a magatzem d’aigua i preveuen la sequera.

• Redueixen l’erosió, sobretot en els pendents.

• Són les zones amb la màxima biodiversitat del planeta.

• Proporcionen combustibles (llenya, carbó) fusta ... i dels boscos tropicals, com el del text, es poden obtenir, medecines, olis, gomes, resines, fruits, matèries tèxtils, tints i farratges.

• Segrest de carboni.

• Espais d’interès paisatgístic o turístic.

 

(1 punt: 0,25 per cada resposta correcta)

 

 

SÈRIE 1, Exercici 4B

[2 punts]

 

Tradicionalment, per a regar l’horta de moltes zones del nostre país s’utilitzaven pous.

 

En les il·lustracions següents podeu observar dos pous tradicionals i la relació amb els aqüífers que s’explotaven.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Completeu el quadre amb els números corresponents que apareixen en les il·lustracions (1, 2, 3, 4, 5 i 6).

 

Aqüífer captiu

6

Aqüífer lliure

3

Nivell freàtic

2

Nivell piezomètric mínim

4

Roca permeable

1

Roca impermeable

5

 

0,5 punts (0,1 per cada dada ben resposta)

 

b) En quin pou caldria utilitzar un ruc i una sínia* per a bombar aigua durant tot l’any? Justifiqueu la resposta.

 

* Sínia: màquina d’elevar aigua que consisteix en una roda horitzontal, accionada per un animal.

 

Al pou “A” cal bombejar l’aigua durant tot l’any ja que el nivell piezomètric i freàtic és el mateix. En canvi en el pou “B” durant alguna època de l’any, quan el nivell és màxim, l’aigua sortirà a la superfície de forma espontània, ja que el nivell piezomètric es troba a la superfície.

 

2. Calculeu la quantitat d’aigua que es podria utilitzar d’un pou a partir de les dades següents:

 

 

L’escolament subterrani es pot calcular de la forma següent:

 

- Precipitació total: 10 · 106 m2 · 500 l/m2 any = 5 109 l/any

- Infiltració: 25 %

- Escolament subterrani:

 

Es = 0,25 · 5 109 l/any = 1,25 109 l/any = 1,25 106 m3 / any

 

Puntuació: 1 punt (0.25 si calculen la precipitació total correctament i unitats de l/any, 0.25, per donar el 25 % de infiltració, 0.50 per calcular l’Es correctament i unitats ben expressades)