JUNY 2009 SÈRIE 4

Feu els exercicis 1 i 2 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de dos exercicis (exercicis 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 4, Exercici 1 (obligatori)

[3 punts]

 

El gràfic següent mostra l’evolució de la generació de residus sòlids urbans (RSU) i de la població a Catalunya en el període 2000-2006, segons dades de la Junta de Residus.

 

 

1. A partir del gràfic, calculeu i representeu gràficament els kilograms de residus generats per cada habitant diàriament.

 

Any

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

kg residus · hab.–1 · dia–1

1,52

1,55

1,57

1,63

1,66

1,63

1,64

 

 

 

Total 1 punt

0,5 punts per la taula i 0,5 punts per la representació gràfica.

Si hi ha errors puntuals en algun càlcul o en la precisió en representació gràfica, es descomptaran fins a 0,1 p per error.

 

 

2. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Comenteu l’evolució de la quantitat de residus generats a Catalunya entre els anys 2000-2006.

 

La quantitat de residus que es generen a Catalunya ha anat augmentant cada any, però també ho ha fet la població, si ens fixem en l’evolució de la quantitat de residus generats per persona veiem que després de l’augment continuat fins l’any 2004, s’observa una lleugera disminució a partir de l’any 2005 amb tendència a l’estabilització.

 

0,4 punts

 

b) La solució als problemes que generen els residus depèn, en part, de l’actitud dels ciutadans. Proposeu dues possibles accions per a minimitzar els impactes generats pels residus i expliqueu com hi contribueixen.

 

Accions

Contribució

Seleccionar els productes que tinguin menys envasos en origen

Minimitzem la generació de residus

Separar els residus en funció de la recollida selectiva

Els residus reciclables no van a parar a l’abocador

Anar a comprar amb cistell i no agafar bosses de plàstic

Disminuïm la quantitat de plàstics que van a parar a les escombraries, amb el consegüent estalvi energètic i de recursos.

No utilitzar productes d’un sol ús

Minimitzem

Portar els residus voluminosos a la deixalleria

Facilitarem la seva valorització i reutilització

 

0,3 p per acció correcta amb la corresponent contribució. 0,2 p per acció correcta sense justificació.

S’admetran altres respostes, que poden ser més concretes o més generals, que facin referència a la minimització, a la reutilització o al reciclatge.

 

 

3. Al cap de campanya per a la gestió dels residus se li ha acudit l’eslògan següent: Amb el reciclatge podem contribuir a frenar els efectes del canvi climàtic. Establiu la seqüència de variables encadenades en el diagrama causal següent i, a partir d’aquest, comenteu la veracitat de l’eslògan esmentat. Escriviu-hi els signes corresponents.

 

 

En conjunt, i aplicant la regla dels signes, el diagrama causal és negatiu i per això podem dir que l’afirmació és certa.

 

0,15 p per cada variable correcta i 0,1 p per cada signe ben col·locat i 0,15 per l’explicació.

 

 

SÈRIE 4, Exercici 2 (obligatori)

[2 punts]

 

Llegiu el document periodístic següent i responeu a les preguntes:

 

 

1. El terratrèmol del Japó ha estat d’una magnitud més alta que el d’Algèria. Tenint en compte que no s’esmenta res de la intensitat:

 

a) Expliqueu a quin indret considereu que la intensitat va ser més alta, a Tòquio o a Alger. Justifiqueu la resposta.

 

La intensitat més alta correspondria a Alger (0,25p). La intensitat d’un terratrèmol ens indica els efectes (danys materials i víctimes) que produeix en un punt determinat, que en el cas de Alger varen ser molt superiors (0,25p)

 

Total 0,5 punts

 

b) Expliqueu les raons per les quals el terratrèmol del Japó, d’una magnitud superior al d’Algèria, no va ocasionar pràcticament cap víctima.

 

La magnitud fa referència a la quantitat d’energia alliberada pel terratrèmol. En el terratrèmol d’Algèria l’epicentre es trobava a la costa, a 83Km d’Alger, a prop de zones poblades i per tant amb grau d’exposició més elevat. En el cas de Japó l’epicentre es situava a 400Km de Tokio, la intensitat i el grau d’exposició és presumiblement menor. Una altre causa pot ser que al Japó tenen molt recursos destinats a la prevenció dels terratrèmols, com la construcció d’edificis seguint les normes sismoresistents o l’educació de la població per afrontar el risc sísmic, i a Algèria no existeixen.

 

Tota: 0,5 punts, una sola resposta és suficient. També s’acceptarà si diuen que l’epicentre és més a prop.

 

 

2. Responeu a les preguntes següents:

 

a) Com s’originen les onades produïdes pels terratrèmols? Quin nom reben?

 

Per efecte del terratrèmol submarí es produeix un desplaçament vertical d’una gran massa d’aigua que en mar obert es nota poc però que en arribar a les aigües poc profundes de la costa forma una gran onada capaç de destruir les poblacions costaneres. (0,25p). Es tracta d’un tsunami o sisme submarí (0,25p).

 

Total 0,5 punts

 

b) En quins indrets de la Terra són més freqüents? Justifiqueu la resposta.

 

La majoria dels tsunamis s’originen al llarg del cinturó de foc, una zona de volcans i important activitat sísmica que rodeja l’oceà pacífic i que és considerada la zona tectònicament més activa del planeta.

 

Total 0,5 punts

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 4, Exercici 3A

[3 punts]

 

En el mapa següent s’indiquen tres pous de la zona de Sinera que extreuen aigua en un terreny pràcticament pla d’un mateix aqüífer lliure. Darrerament, s’han instal·lat a la zona diversos piezòmetres (que també es representen en el mapa) per conèixer l’evolució de la profunditat del nivell freàtic.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Traceu sobre el mapa les isòbates (isolínies de profunditat del nivell freàtic) que hi falten en funció de les dades disponibles. Utilitzeu una equidistància de cinc metres.

 

 

0,5 punts.

Criteris de correcció: Evidentment, no s’ha d’esperar que el mapa sigui idèntic a aquest. Es restarà 0,1 punt per cada isòbata que falti. Es restarà 0,25 punts per cada error greu: isòbates que es creuin, isòbates incoherents amb la situació dels piezòmetres, impossibilitat de determinar la profunditat de les isòbates. S’acceptarà la possibilitat que la isòbata de 30 metres quedi oberta cap al nord o cap a l’est. També s’acceptarà, per exemple, la possibilitat que una isòbata de 15 metres encercli el pou A.

 

b) Dibuixeu en el quadre següent un tall que representi el nivell freàtic des de I fins a II. Encara que us faltin dades, recordeu-vos de dibuixar els cons de depressió del nivell freàtic que han originat els pous A i C.

 

 

0,5 punts.

Criteris de correcció: S’acceptaran versions amb un cert marge d’error mentre es respecti el dibuix aproximat. Es restarà entre 0,1 i 0,25 punts respecte el màxim si no s’hi veuen un o els dos cons de depressió, respectivament.

 

2. El propietari del pou B ha denunciat el del pou C, perquè sembla que, des que van començar a extreure aigua d’aquest últim pou, el seu s’ha assecat.

 

a) Justifiqueu si és possible que l’extracció d’aigua del pou B s’hagi vist afectada per la del pou C.

 

Sí que és possible. El con de depressió del nivell freàtic provocat per l’explotació del pou C ha fet baixar el nivell freàtic a l’alçada del pou B per sota dels 18 metres, la profunditat del pou.

 

Total: 0,5 punts 0,25 punt per dir que sí + 0,25 punts per justificar-ho per con de depressió o explicació equivalent de descens del nivell freàtic.

 

b) Expliqueu què hauria d’ordenar l’entitat reguladora de les aigües subterrànies per tal que es pugui seguir extraient aigua dels tres pous.

 

Caldria limitar el cabal que s’extreu del pou C (i potser també del pou A) per poder reduir el seu con de depressió (o per deixar que es recuperi el nivell freàtic) i acabar amb la situació de sobreexplotació.

 

Total: 0,5 punts

Qualsevol de les idees expressades en negreta es considerarà suficient

 

 

3. A l’aigua del pou A s’ha detectat un nivell de nitrats preocupant. Segons els tècnics, l’origen d’aquest alt nivell de nitrats prové de l’agricultura, concretament, d’uns camps de conreu situats desenes de metres a l’oest del pou A (fora del mapa) que han adobat amb purins.

 

a) De moment, l’aigua del pou C no té un nivell de nitrats preocupant. Justifiqueu si és probable que aquest pou presenti també aquest tipus de contaminació.

 

És molt probable, perquè pertanyen al mateix aqüífer i, tenint en compte que els purins són molt solubles en aigua, la distància entre els pous és petita.

 

0,25 per dir que sí i 0,25 per justificar-ho, indicant, com a mínim, que estan en el mateix aqüífer.

Total: 0,5 punts

S’accepta si ho justifiquen per la direcció del flux.

 

b) Segons un tècnic, a qui s’ha preguntat sobre aquesta qüestió, «com més gran sigui el cabal d’aigua que s’extreu dels pous de la zona, més ràpida serà l’expansió dels nitrats per tots els pous de l’aqüífer». Raoneu si aquesta afirmació és certa.

 

És cert, l’extracció d’aigua crea gradients en el nivell freàtic i n’accelera el flux i, per tant, augmenta la velocitat de difusió dels contaminants.

 

0,25 punts per dir que és vàlida i 0,25 punts per raonar-ho amb l’increment de gradient o amb l’increment de velocitat del flux.

 

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4A

[2 punts]

 

1. En algunes zones de muntanya baixa del litoral català, podem trobar-hi sòls poc profunds (20-30 cm de profunditat). Aquests sòls, tot i que provenen del mateix material originari, presenten característiques diferents en funció de l’ús, tal com podem observar en la taula següent.

 

 

Tenint en compte els usos llistats a la taula i que tots els sòls es troben en les mateixes condicions de pendent, digueu quin ús és el més adequat per a evitar les pèrdues de sòl per erosió.

 

Justifiqueu la resposta a partir de les dades de la taula.

 

L’ús més adequat es el d’alzinar doncs és en el que el sòl presenta més quantitat de matèria orgànica, millor textura i pH i que, pel tipus de fullaraca recobreix millor el sòl. Es tracta d’un espècie autòctona ben adaptada al medi, si bé el creixement no es tant ràpid com el d’altres espècies. En el cas del matoll el pH és àcid, els nutrients (cations) son poc retinguts.

 

Puntuació: 0,3 punts per citar l’ús, 0.7 per la justificació. Es suficient si ho relacionen amb la textura i la matèria orgànica.

Total 1 punt

 

 

2. Esmenteu dues mesures adequades per a la conservació del sòl i justifiqueu-les.

 

Mesura de conservació

Justificació

Mantenir la cobertura vegetal

Fa disminuir el risc d’erosió
Disminueix l’impacte de la pluja,...

Incorporar matèria orgànica al sòl per a mantenir uns bons nivells

Afavoreix l’estructura del sòl fent que el risc de pèrdua de sòl disminueixi.

Llaurar segons les corbes de nivell

Disminueix l’escolament superficial

Disminuir la pendent mitjançant la construcció de bancals, terrasses

S’afavoreix la retenció de l’aigua pels cultius i el risc de pèrdua de sòl.

Planificar l’ús del territori

Segons les característiques triar l’ús més adequat per evitar la degradació

Utilitzar els agroquímics de manera racional

 

Un ús excessiu poden produir la contaminació del sòl.

 

Han de dir dues mesures:0,25 per cada mesura. 0,25 per a justificar-la.

Total 1 punt

S’acceptaran altres respostes si s’argumenten correctament.

 

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 4, Exercici 3B

[3 punts]

 

La pluja àcida és un dels grans problemes ecològics amb què s’enfronten els països industrialitzats. Els boscos del Berguedà i dels ports de Beseit han experimentat els efectes de la pluja àcida. El funcionament de les centrals tèrmiques de Cercs (Barcelona) i d’Andorra (Terol) va ser, probablement, la causa de la destrucció d’extenses zones forestals al Berguedà, el Maestrat, Morella i Beseit.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Quins gasos s’alliberaven a les centrals de Cercs i d’Andorra, i d’on sortien?

 

Es destaquen les emissions de diòxid de sofre (SO2) i de diòxid de nitrogen (NO2) degudes a la combustió de carbó i derivats.

 

S’accepta que citin altres gasos però el SO2 ha de ser-hi.

Si només diuen SO2 (0,25p). Si només diuen NO2 (0,15p)

0,5 punts

 

b) Descriviu el procés de formació de la pluja àcida.

 

Aquestes substàncies, quan són alliberades, reaccionen amb l’aigua atmosfèrica i, en presència d’oxidants, formen àcid sulfúric (H2SO4) i àcid nítric (HNO3). Aquestes reaccions es donen als núvols, que poden ser transportats per vent a quilòmetres de distància del lloc on s’han format. Les gotetes d’aigua que es formen en aquests núvols tenen un caràcter àcid i la precipitació que produeixen s’anomena pluja àcida.

 

0,5 punts

 

 

2. Esmenteu dues mesures que es puguin aplicar per a minimitzar o eliminar la formació de la pluja àcida i expliqueu-les.

 

Mesura

Explicació

Limitar les emissions de les fàbriques i centrals d’energia

Moltes centrals fan servir combustibles amb

baix contingut de sofre i estan instal·lant equips de desulfuració de gasos de la combustió.

Reduir les emissions dels vehicles

S’aconsegueix amb els catalitzadors, que converteixen el 95% dels gasos tòxics en innocus. Actualment ja s’exigeix la presència

de catalitzadors en vehicles nous.

 

1 punt: 0,5 punts per a cada mesura citada i explicada.

Es poden donar per vàlides altres respostes.

 

 

3. L’aigua dels estanys formats per roques o sediments calcaris no té un grau d’acidesa apreciable, malgrat els efectes de la pluja àcida.

 

a) Quina és l’explicació d’aquesta circumstància?

 

La resposta hauria de fer referència a la basicitat dels carbonats que neutralitzaria en part l’acidesa de les aigües.

 

0,5 punts

 

b) Tenint en compte aquesta particularitat, es podria combatre l’acidesa de qualsevol estany afectat per la pluja àcida?

 

Es podria aplicar en altres llacs, abocant productes a l’aigua que provoquessin la mateixa reacció.

 

0,5 punts

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4B

[2 punts]

 

Les imatges següents representen la formació del delta de l’Ebre des del segle IV fins a la situació actual.

 

 

1. En relació amb el procés de formació del delta, responeu a les preguntes següents:

 

a) D’on han sorgit els materials que formen el delta?

 

Són sediments que porta el riu i que en arribar al mar són dipositats en disminuir la velocitat de circulació de l’aigua

 

0,5 punts

 

b) Per què el creixement és més gran en els quatre darrers segles?

 

L’augment indica un augment de l’erosió de tota la conca segurament provocada per una important desforestació

 

0,5 punts

 

 

2. L’existència d’un far que fa temps era a terra ferma, i ara està mig enfonsat, fa pensar que actualment el delta està en retrocés.

 

a) Indiqueu dues possibles raons d’aquest fet.

 

▪ Disminució de la capacitat erosiva del riu per augment de la coberta vegetal

▪ Disminució de l’aportació de sediments perquè queden retinguts als embasaments

▪ Augment del regadiu extensiu i per tant d’un augment de l’evapotranspiració

▪ Disminució del cabal per disminució de les precipitacions

▪ Transvasament d’aigua a altres conques

▪ Augment del nivell del mar

▪ Enfonsament de tot el delta per raons tectòniques

 

Total 0,5 punts

0,25 punts per a cada causa acceptable

 

b) Indiqueu dues conseqüències d’aquest retrocés.

 

▪ Disminució de la zona de conreu

▪ Salinització dels aqüífers

▪ Disminució de la productivitat pesquera de la zona

▪ Disminució de sorra a les platges properes

 

Total 0,5 punts

0,25 punts per cada conseqüència acceptable