SETEMBRE 2008 SÈRIE 4

 

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis (exercicis 2, 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 4, Exercici 1 (obligatori)

[4 punts]

 

Observeu el tall geològic següent:

 

 

1. Amb relació al tall geològic anterior:

 

a) On penseu que hi ha més risc d’esfondrament: on hi ha els edificis A o on hi ha els edificis B? Justifiqueu la resposta.

 

En els B (0,25 p), perquè hi ha calcàries al subsòl (0,25 p).

 

Total 0,5 punts

 

b) Per quines causes naturals de tipus general es produeixen els esfondraments?

 

Per dissolució de la roca del subsòl (0,5 punts).

 

 

2. A la zona representada es vol construir un parc amb un petit estany que es proveirà d’aigües depurades. Tot i que la qualitat de l’aigua de l’estany no ha d’implicar cap perill directe per al medi, es pretén que la zona escollida asseguri que l’aigua que s’introduirà a l’estany no arribarà als aqüífers subterranis.

 

a) Indiqueu en el tall, amb la lletra E, un possible emplaçament per a l’estany que compleixi les condicions esmentades i que comporti el mínim de riscos i impactes induïts.

 

Cal situar la lletra L a la zona on afloren els llims i argiles. (0,5 punts)

 

A més, convé que no estigui ni a tocar de la zona de graves i sorres de la zona nord del tall (on hi ha riscos de colmatació per l’erosió del talús amb materials no cohesius) ni a la zona tocant a les cases A per la banda sud, on el terreny no és pla. (si no es respecta algun d’aquests darrers criteris es restarà 0,25 p)

 

b) Argumenteu amb criteris geològics l’emplaçament escollit.

 

Els llims i les argiles són impermeables (0,5 punts)

 

 

3. Diversos experts han afirmat que, a pocs metres al nord de les cases A, hi ha un risc d’inestabilitat gravitatòria que afectaria el conjunt de materials marcat amb la lletra R.

 

a) Després de sol·licitar-se un informe, s’ha determinat que els materials R són sediments no consolidats. Quin tipus d’inestabilitat és més probable que presentin aquests materials? Justifiqueu la resposta.

 

Els esllavissaments rotacionals. Es donen en zones amb cert pendent i materials no cohesius.

 

0,25p pel tipus d’inestabilitat i 0,25p per la justificació.

Total 0,5 punts

 

b) En el cas que els materials R fossin roques amb diaclasat vertical, quin tipus d’inestabilitat seria més probable que es manifestés? Justifiqueu la resposta.

 

Les bolcades. Es donen típicament allà on hi ha superfícies de debilitat de forma verticalitzada (estratificació vertical, diaclasat vertical o disjunció columnar, per exemple).

 

0,25p pel tipus d’inestabilitat i 0,25p per la justificació.

Total 0,5 punts

 

 

4. La zona senyalada amb la lletra I en el tall geològic té un risc d’inundació amb un període de retorn estimat de trenta anys. S’està estudiant com es pot utilitzar aquest terreny. Valoreu si és acceptable o no cadascuna de les possibilitats d’ús següents i justifiqueu les respostes.

 

Ús del terreny

És acceptable?

(sí/no)

Justificació

Camps de conreu

Si

El risc de perdre una collita cada 30 anys per inundacions és inferior al risc de pèrdua de la collita per altres factors ambientals. No significaria grans pèrdues econòmiques, ni risc per vides humanes.

Zona de càmping

No

Risc per vides humanes, tot i que baix risc econòmic.

Nota: Si un alumne indica que és acceptable, ha d’argumentar que només si hi ha temps per evacuar el càmping (és a dir, en funció del temps de resposta de la conca).

Zona d’indústria metal·lúrgica

No

S’hi poden produir greus pèrdues econòmiques i, a més, hi ha un risc de contaminació de l’aigua amb productes i materials de la indústria que puguin ser arrossegats per l’aigua (per exemple, amb metalls pesants).

Zona forestal

Si

Una bona vegetació de ribera seria positiva.

Nota: Si algú diu que no és acceptable, ha d’argumentar que una mala gestió forestal podria dificultar la circulació de l’aigua corrent avall si l’avinguda s’emporta troncs i branques d’arbres (poden fer efecte presa en algun pont aigües avall, per exemple).

 

Cada resposta obtindrà una puntuació màxima de 0,25 punts si està ben argumentada

Total 1 punt

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 4, Exercici 2A

[2 punts]

 

Un estudi de la Universitat del País Basc va demostrar l’alt potencial dels cianobacteris per a tractar aigües contaminades per nitrats i fosfats. Aquests organismes, que en el medi poden generar l’eutrofització d’estanys i embassaments, són capaços d’eliminar els nitrats de l’aigua contaminada, aprofitant el CO2 de l’aire i la llum solar, si estan immobilitzats sobre material porós. Posteriorment, aquest material porós és netejat o incinerat, o ambdues coses.

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Quin és l’origen principal d’aquests contaminants (fosfats i nitrats) i com arriben a l’aigua d’un riu?

 

Habitualment, en les nostres terres, solen ser contaminants lligats a l’agricultura i la ramaderia intensiva i arriben als rius per l’ús excessiu d’adobs o per abocaments incontrolats que són arrossegats per les aigües de pluja

 

0,25 per l’origen i 0,25 per explicar com arriben a l’aigua

 

b) Per quina raó el fet de fer passar l’aigua pel cultiu de cianobacteris fa desaparèixer els nitrats de l’aigua?

 

Utilitzen nitrogen i fosfats en el seu metabolisme i pel seu creixement

 

0,5 punts

 

 

2. No n’hi ha prou amb fer passar l’aigua pel material porós que conté cianobacteris perquè sigui potable. Indiqueu i expliqueu dos processos físics i un de químic als quals se sotmet (o es pot sotmetre) l’aigua perquè sigui apta per al consum humà.

 

Tipus de procés

Procés

Explicació

Físic

Filtració / desbast

Fer passar l’aigua per filtres i/o reixes de diferent porositat dimensió per evitar el pas de partícules superiors als porus

Filtre amb carbó actiu

Fer passar l’aigua per carbó actiu que a més de tenir un porus petit, estableix atraccions de sals per a la seva electroafinitat i serveix per tant per eliminar aquestes sals i fins i tot l’eliminació d’olors i sabors estranys

Decantació / sedimentació

Deixar reposar l’aigua en grans recipients per que els sòlids en suspensió  vagin caient lentament al fons i recollir només les aigües superficials lliures de sòlids. A vegades d’utilitzar després de la floculació

Radiació ultraviolada

Per eliminar microorganismes

Osmosis inversa

Sotmetre a l’aigua a una gran pressió per fer-la passar per unes membranes que eliminaran totes les sals dissoltes

Químic

Coagulació- floculació

Afegir una substància a l’aigua per que les partícules finament dividides, que es troben en l’aigua en estat permanent de suspensió, es combinen  químicament amb altres de més grans per formar flocs i sedimentar

Cloració

Afegir compostos clorats per evitar la contaminació de microorganismes en el recorregut fins el consumidor

Ozonació

Afegir ozó a l’aigua per oxidar tots els microorganismes que pugues portar l’aigua

 

 

0,1 per indicar el nom de cada procés correcte 0,25 (fins completar 1 punt) per cada explicació.

Es poden acceptar altres respostes correctes.

 

 

SÈRIE 4, Exercici 3A

[2 punts]

 

A l’estat de Florida, l’arribada de l’huracà Frances (2004) va provocar l’evacuació d’uns tres milions de persones, la més gran que s’havia produït mai als Estats Units fins en aquell moment. El mapa adjunt mostra la trajectòria d’aquest huracà.

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Com es forma un huracà?

 

Els huracans es formen en unes zones extenses, entre els 5º i els 20 º de latitud, a ambdós costats de l’equador i amb una temperatura de l’aigua superior als 27º. Aquesta temperatura afavoreix una evaporació molt intensa que provoca l’ascensió d’aire calent i humit que adquireix un moviment circular i a mesura que s’eleva, es refreda originant pluges intenses. Són nuclis de molt baixa pressió en el seu centre, entre 930 i 950 mb, de petites a moderades dimensions, ja que el diàmetre oscil·la entre 400 i 600 km. (0,5 punts)

 

b) Esmenteu dues diferències entre un huracà i un tornado.

 

Un huracà és diferent a un tornado. Aquest últim és una depressió molt intensa de petites dimensions, només d’uns centenars de metres com a màxim, que acostuma a estar associada a un front fred, propi de latituds mitjanes. La velocitat del vent és molt superior a la dels huracans ja que poden arribar als 400 km/h, per això són tant devastadors.  L’efecte destructor dels tornados és la força del vent, en canvi els huracans provoquen grans inundacions (0,5 punts)

 

 

2. Segons la trajectòria mostrada en el mapa anterior, l’àrea d’influència d’aquest huracà comprèn pràcticament tot l’estat de Florida.

 

a) Què passa quan un huracà afecta les zones costaneres?

 

La zona costanera s’inunda degut a les pluges intenses i a la força de l’onatge. Les poblacions situades en la franja costanera pateixen moltes destrosses, en veure’s afectades per un rastre de xàfecs, ventades i destrucció (0,5 punts)

 

b) Quina diferència hi ha en l’evolució d’un huracà quan aquest penetra a l’interior del continent i quan es dirigeix cap a les illes del Carib?

 

Quan l’huracà s’endinsa cap a l’interior del continent, perd força i es transforma en una tempesta tropical. Si, pel contrari, es dirigeix cap a les illes del Carib els efectes que pot causar l’huracà poden ser devastadors, ja que en el seu recorregut es pot reactivar i augmentar la seva força (0,5 punts)

 

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4A

[2 punts]

 

En les qüestions següents, marqueu l’ÚNICA resposta que considereu vàlida. Per cada resposta errònia es descomptarà un 33 % de la puntuació de la pregunta. Per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.

 

1. Els riscos naturals requereixen l’aplicació de mesures per tal de minimitzar-ne els efectes. Senyaleu la resposta correcta en cada cas.

 

Es descomptaran 0,08 punts per cada error (la puntuació mínima és zero punts). La pregunta de justificació no descompta.

 

1.1. En el risc sísmic, què es pot fer per reduir l’exposició?

 

a) Portar a terme una ordenació territorial. (0,25p)

b) Reduir la ressonància sísmica.

c) Construir els edificis segons normes sismoresistents.

d) Alterar artificialment les falles responsables dels terratrèmols (amb explosius, fluids, etc.).

 

1.2. Què es pot fer per reduir el risc volcànic?

 

a) Tapar la xemeneia volcànica amb formigó resistent per tal que no en surtin les bombes volcàniques, que podrien danyar les construccions i els conreus.

b) Construir les teulades molt inclinades per evitar l’acumulació de piroclasts. (0,25p)

c) Fer arribar quantitats considerables d’aigua a l’interior de la cambra magmàtica per tal de disminuir-ne la temperatura.

d) Res, el risc volcànic és un cas especial de risc natural que no es pot reduir.

 

1.3. Des de fa uns quants anys, Barcelona té un pla d’actuació en cas d’emergència sísmica. Un dels motius és que els materials quaternaris sobre els quals està assentada bona part de la ciutat amplifiquen els efectes sísmics, perquè

 

a) com que són durs i compactes, fan que els efectes sísmics siguin més grans.

b) estan formats bàsicament per roques ígnies i metamòrfiques, que són roques a les quals els terratrèmols afecten molt.

c) com que són antics, amb un terratrèmol de poca intensitat n’hi hauria prou per a destruir la major part del que hi està construït.

d) com que són tous i poc coherents, els efectes sísmics són més grans. (0,25p)

 

1.4. Justifiqueu la resposta de la qüestió anterior (1.3).

 

Perquè quan un substrat tou sofreix un terratrèmol es produeix l’amplificació de les ones sísmiques com a conseqüència de la sincronització entre l.ona sísmica i el moviment (ressonància sísmica), semblant a la sincronització entre l’empenta i el gronxador. (0,25p)

 

 

2. Descobriu l’ERROR que va cometre un alumne de batxillerat, en cada un dels apartats, en afirmar que:

 

Es descomptaran 0,08 punts per cada error (la puntuació mínima és zero punts). La pregunta de justificació no descompta.

 

2.1. Un estudi d’avaluació d’impacte ambiental comprèn, entre altres, els aspectes següents:

 

a) Descripció i justificació de l’activitat.

b) Aprovació de l’estudi pel Parlament Europeu. (0,25p)

c) Informació pública sobre el projecte.

d) Declaració d’impacte ambiental.

 

2.2. Requereix obligatòriament una avaluació d’impacte ambiental:

 

a) La construcció d’una carretera.

b) La construcció d’una casa dins d’una ciutat. (0,25p)

c) La construcció d’un port esportiu en una ciutat marítima.

d) L’extracció d’àrids a cel obert.

 

2.3. Són exemples de mesures correctores:

 

a) La retenció de contaminants en les fonts emissores mitjançant filtres o absorbents.

b) La instal·lació de barreres acústiques.

c) L’estudi d’avaluació d’impacte ambiental. (0,25p)

d) La dispersió de contaminants mitjançant xemeneies adequades, ventiladors, etc.

 

2.4. Justifiqueu la resposta de la qüestió anterior (2.3).

 

Perquè precisament l’Avaluació d’Impacte Ambiental és un instrument de caràcter preventiu que consisteix en un estudi de l’activitat prevista i la seva repercussió en el medi ambient i que és utilitzada en la presa de decisions sobre la viabilitat de l’activitat en qüestió. (0,25p)

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 4, Exercici 2B

[2 punts]

 

1. Suposem que un embassament del nostre país està al 37% de la seva capacitat. La seva conca hidrogràfica té una superfície de 440 km2, amb una infiltració i una evapotranspiració anuals que sumen 320 L/m2. Aquest embassament abasta d’aigua unes quantes comarques amb els usos consumptius anuals indicats a la taula, el 70% dels quals procedeixen de les aigües de l’embassament:

 

 

Quina precipitació mitjana hauria de tenir aquesta conca cada any, en L/m2, perquè no disminuïssin les reserves de l’embassament?

 

Pèrdues per evapotranspiració + infiltració = 320 l/m2 · 440·106 m2 = 140.800·106 l

 

Consum del pantà = 70 (37 + 67 + 99) / 100 = 142,1 hm3 = 142.100·106 l

 

Aigua de pluja total necessària = 140.800·106 l + 142.100·106 l = 282.900·106 l

 

Dividint per la superfície de la conca, fa falta una pluja de 642,9 l/m2

 

 

1 punt (si el procediment està bé, però hi ha errors en les conversions d’unitats: 0,4)

 

2. Esmenteu tres mesures concretes per a estalviar aigua, una per cada sector, sense cap repetició i sense mencionar les restriccions.

 

Sector

Mesura

Urbà

- planificació urbana d’acord amb els recursos d’aigua

- utilització d’instal·lacions de baix consum d’aigua

- utilització de plantes autòctones o xeròfiles en els enjardinaments

- reutilització, prèvia depuració, de les aigües residuals domèstiques per al rec

- aprofitament de l’aigua de pluja

 

0,33 punts (només fa falta posar-ne una)

Industrial

- reciclatge i reutilització de l’aigua

- utilització de tecnologies amb baix consum d’aigua

 

0,33 punts (només fa falta posar-ne una)

Agrícola i ramader

- selecció adequada dels tipus de conreu d’acord amb les necessitats d’aigua

- utilització de rec per degoteig, impulsos, microaspersors,...

- control de la distribució i el subministrament, per evitar pèrdues

 

0,33 punts (només fa falta posar-ne una de cada)

 

 

 

SÈRIE 4, Exercici 3B

[2 punts]

 

Observeu el mapa de distribució dels volcans actius a la Terra (triangles en negreta) i dels límits de les plaques tectòniques principals (en puntets):

 

 

1. Responeu a les qüestions següents:

 

a) Expliqueu els tres tipus de zones volcàniques que es distingeixen associades a la tectònica de plaques.

 

Hi ha tres zones volcàniques associades a la tectònica de plaques: una zona és en els marges constructius o dorsals on hi ha una intensa activitat volcànica efusiva. Un altre vulcanisme està associat a les zones de subducció, degut a l’enfonsament del fons marí, zona de xoc de plaques, i finalment una altra zona anomenada punts calents, que no està en cap marge de placa, on s’injecta materials a alta temperatura des del mantell, originant illes volcàniques (0,5 punts).

 

b) Localitzeu i senyaleu amb un traç continu en el mapa el cinturó circumpacífic. Justifiqueu la causa de tanta activitat volcànica.

 

 

Dibuix en el mapa (0,1 punts).

 

És un conjunt de marges destructius al llarg del perímetre del Pacífic que té moltes zones de subducció amb enfonsament de plaques oceàniques sota plaques oceàniques o continentals que han originat a zones properes illes en forma d.arc d’origen volcànic i grans serralades amb sistemes volcànics molt complexos que tenen edificis volcànics alts amb columnes eruptives importants (0,4 punts).

 

 

2. Davant d’un risc derivat d’una activitat volcànica, indiqueu dues mesures preventives i dues mesures correctores.

 

Mesures preventives

Evacuació de la població.

Elaboració de mapes de perillositat i mapes de vulnerabilitat.

Estudi de la història eruptiva del volcà

 

(0,25 punts per cada una). Total 0,5 punts

Mesures correctores

Construir murs per desviar la trajectòria d’una colada.

Canalitzar la lava.

Construir cases amb materials resistents no inflamables i teulades inclinades de les cases per evitar l’acumulació de materials piroclàstics

 

(0,25 punts per cada una). Total 0,5 punts.

 

 

 

SÈRIE 4, Exercici 4B

[2 punts]

 

Llegiu la notícia següent, publicada a El Correo Gallego durant la tardor del 2006:

 

 

1. En aquest fragment es parla d’un procés que anomenen contaminació terra-mar. Llegiu atentament la notícia, especialment els dos fragments subratllats, i responeu a les qüestions següents:

 

a) El concepte allau de cendres és una llicència periodística que no és completament correcta. En quin cas estaria ben aplicat el terme allau?

 

En el cas d’esllavissades de neu o de glaç. L’agent erosiu és el glaç. En el procés que s’explica l’agent erosiu és l’aigua, per tant és un procés d’erosió hídrica de les cendres originades a partir dels incendis.

 

0,5 punts

 

b) Expliqueu a quin procés es fa referència en el segon fragment subratllat.

 

A l’erosió hídrica. Aquesta s’incrementa si les pluges són abundants; d’altra banda, si a més a més s’ha produït un incendi, la desforestació augmenta la vulnerabilitat del sòl i en conseqüència les cendres poden arribar a la ria.

 

0,5 punts

 

 

2. L’estudi de les zones en risc d’erosió es basa en dos conceptes: erosivitat i erosionabilitat.

 

a) Quina és la diferència entre aquests dos conceptes?

 

L’erosivitat fa referència a la capacitat erosiva d’un agent en un lloc determinat (aigua, glaç, vent) i erosionabilitat és la vulnerabilitat d.un sòl per a ser degradat.

 

L’erosivitat depèn de l’agent i l’erosionabilitat depèn del tipus de sòl, orografia i vegetació.

 

0,5 punt si es dóna qualsevol de les dues possibilitats que s’apunten.

 

b) A més de l’erosió del sòl, quins altres impactes (naturals o socials) poden derivar dels incendis forestals? Comenteu-ne dos, com a mínim.

 

- Contaminació atmosfèrica.

- Desplaçament de població.

- Víctimes (morts o ferits).

- Contaminació de rius i/o mar per les cendres resultat de l’erosió.

- Pèrdua de diversitat biològica.

 

0,25 punts per cada impacte correcte fins un màxim de 0,5 punts

S’admetran altres impactes si s’exposen correctament