JUNY 2008 SÈRIE 2
Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis (exercicis 2, 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.
SÈRIE 2, Exercici 1 (obligatori)
[4 punts]
La fàbrica tèxtil de Nova Sinera, on treballaven molts vilatans, ha decidit tancar, amb la qual cosa ha deixat a l’atur la majoria de la població. L’alcalde els ha dit que no es preocupin, perquè ja tenen tres ofertes per als terrenys que podrien donar feina a molta gent:
— Un grup d’explotadors forestals vol comprar la fàbrica per a construir-hi una planta de biomassa.
— Una empresa paperera vol fer servir l’edifici com a indústria paperera i aprofitar l’abundància de pollancres.
— El Consell Comarcal del Sinerès vol construir-hi una planta de triatge i tractament de residus sòlids urbans.
1. Digueu un avantatge i un inconvenient, des d’un punt de vista mediambiental, de cadascuna de les ofertes.
|
AVANTATGES |
INCONVENIENTS |
Planta de biomassa |
És una energia renovable Tecnologia barata |
Emet CO2 a l’atmosfera, impacte visual |
Indústria paperera |
Llocs de treball, aprofitament de la fusta, |
Impacte atmosfèric, pèrdua de vegetació, impacte visual. |
Planta de triatge i residus |
Millora en la gestió de residus, reciclatge,... |
Olors, sorolls, impacte visual |
0,16 per
cada avantatge i per cada inconvenient. S’admetran altres respostes
s’argumenten correctament.
Total 1
punt
2. La generació d’energia a partir de la biomassa es considera una energia alternativa.
a) Què és la biomassa i en què consisteix la generació d’energia que se’n pot aconseguir?
Massa total de matèria viva existent en una comunitat o en un ecosistema expressada en volum, o pes o be en organismes per unitat de superfície. L’energia a partir de biomassa consisteix amb la combustió d’aquests residus orgànics.
0,5 punts
b) Què entenem per energia alternativa i en què es diferencia de les energies convencionals?
Les energies alternatives són energies que es caracteritzen pel seu poc impacte en el medi pel que també es coneixen com a energies netes. Aquestes energies no depenen, en
principi, d’una primera matèria exhaurible i que es caracteritzen per l’absència de contaminació i la minimització dels residus. Les “convencionals” en canvi tenen un alt impacte al medi i no són renovables.
0,25 per
la definició d’energia alternativa i 0,25 per la diferència amb les
convencionals.
3. Digueu, emplenant el quadre següent, quina funció fan una planta de triatge i tractament de residus, una deixalleria i un abocador controlat.
PLANTA
DE TRIATGE I TRACTAMENT |
Lloc on es separen els residus segons el material del què estan fets i es preparen i tracten per al seu reciclatge. És una zona intermèdia entre deixalleria i abocador. |
DEIXALLERIA |
Lloc on es van a abocar els residus i s’hi classifiquen |
ABOCADOR CONTROLAT |
Magatzem últim dels residus que no es poden reciclar. |
0,33 per
cada descripció correcta.
1 punt
4. Observeu atentament la situació de Sinera Vella i el seu entorn i responeu a les preguntes següents:
a) Antigament, el poble estava situat a la vall, però es va desplaçar a Nova Sinera perquè les cases tenien cada cop més esquerdes, i fins i tot en un carrer es va obrir un esvoranc. Quina és la causa més probable de l’aparició d’esquerdes a les antigues cases? Té cap relació amb les pèrdues d’aigua per sota la presa que s’han detectat últimament?
Es tracta de subsidència i en el cas del forat podria ser un esfondrament. Les cases estaven a sobre d’uns conglomerats a sota dels quals hi ha calcàries que es poden carstificar, procés de dilució de les calcàries provocant forats que donen una manca de suport de les estructures situades a dalt.
El procés de carstificació pot haver arribat a la base de l’estructura de l’embassament i haver obert una via de pèrdua d’aigua.
0,25 per
anomenar subsidència i 0,25 per explicar el procés de carstificació i la seva
relació amb la presa
b) Què passaria si es produís una tala massiva de la zona boscosa de l’entorn de Sinera Vella? Digueu si hi hauria algun risc induït i de quin es tractaria.
La pèrdua de vegetació incrementaria l’erosió i l’escolament superficial que podria provocar arribada important de sediments al riu que en podrien afectar la dinàmica.
0,25 per
parlar de l’erosió i 0,25 per comentar l’escolament superficial. Es pot
acceptar com a correcte si algun alumne esmenta la disminució de l’absorció de
CO2 atmosfèric per la pèrdua de massa vegetal.
OPCIÓ A
[2 punts]
L’esquema següent relaciona els diferents tipus de magmes amb tres propietats físiques: la viscositat, la temperatura i la densitat.
1. Responeu a les qüestions següents:
a) Expliqueu el significat d’aquest esquema.
El magma 1 té menys quantitat de sílice respecte als magmes 2 i 3, és més dens i la temperatura és més elevada. L’augment de temperatura fa disminuir la viscositat. El magma 2 té unes característiques intermèdies amb més quantitat de sílice. El magma 3 és una magma molt viscós perquè conté força sílice.
S’acceptaran
altres respostes raonades que relacionin les diferents variables: contingut de
sílice, temperatura, densitat i viscositat.
Total 0,5
punts.
b) Quin dels tres magmes provocaria colades més fluides? Justifiqueu la resposta.
És el magma 1 (0,2 punts) , té poca quantitat de sílice, es menys viscós, té una temperatura elevada cosa que afavoreix la seva fluïdesa (0,3 punts).
Total 0,5
punts.
2. L’índex d’explosivitat volcànica (IEV) serveix per a classificar les erupcions en diversos grups del 0 al 8. Completeu la taula de sota amb els termes de les llistes següents, ordenant-los segons aquest índex.
Activitat volcànica estromboliana pliniana ultrapliniana vulcaniana hawaiana |
Materials emesos colades piroclast i colades fluxos piroclàstics caldera |
Edifici volcànic fissura o escut volcà compost con d’escòries dom |
IEV |
Activitat volcànica |
Materials emesos |
Edifici volcànic |
0-1 |
Hawaiana |
Colades |
Fissura o escut |
1-2 |
Estromboliana |
Colades i piroclast |
Con d’escòries |
2-4 |
Vulcaniana |
Volcà compost |
|
4-8 |
Pliniana |
Fluxos piroclàstics |
Dom |
5-8 |
Ultrapliniana |
Caldera |
Puntuació:
0,15 punts per cada casella omplerta.
Total 1
punt
[2 punts]
La Generalitat de Catalunya ha elaborat un pla de disminució de la contaminació atmosfèrica en molts municipis de la zona metropolitana de Barcelona. L’objectiu del pla és reduir la concentració de NO2 en l’aire i la quantitat de partícules en suspensió que tinguin un diàmetre inferior a 10 μm.
1. Indiqueu si les quatre mesures que es proposen al quadre següent podrien ser útils o no per a assolir els objectius del pla. Justifiqueu totes les respostes.
Mesura |
Pot contribuir als objectius del pla? Sí/No |
Justificació |
Subvencionar els biocombustibles per al transport privat |
NO |
Aquesta mesura podria arribar a reduir les emissions netes de CO2 a l’atmosfera i per tant, podria ser útil per lluitar contra l’escalfament global. Però no significaria cap millora sobre els problemes de contaminació urbana que es plantegen. |
Eliminar centrals tèrmiques de cicle combinat i substituir-les per altres de carbó |
NO |
Les centrals tèrmiques de carbó emeten més contaminants a l’atmosfera que les de cicle combinat (que funcionen amb gas natural) |
Rebaixar els peatges als vehicles amb més ocupants |
SÍ |
Podria afavorir que circulessin menys vehicles i, a més, que es reduïssin els col·lapses que fan incrementar l’emissió de contaminants com el NO2 |
Compactar la superfície de vies de circulació rodada no pavimentades |
SÍ |
Es reduiria la pols que s’aixeca (i es reemet) en circular per camins polsosos. |
1 punt
0,25 p
per mesura: 0,1 per dir sí o no i 0,15 per cada justificació
2. A més de les mesures permanents, les autoritats responsables de la qualitat de l’aire en poden prendre d’altres d’emergència quan la contaminació a les zones urbanes assoleixi nivells elevats.
Indiqueu raonadament, segons la informació que es dóna a continuació, en quina de les dates pot ser més necessari activar alguna mesura d’emergència a Catalunya. Utilitzeu dos arguments com a mínim per a raonar-ho.
La situació aparentment més preocupant és la del 14 de desembre (0,2 p)
El motius són els següents (han de donar dos motius vàlids.0,4 p per cada un):
- Els anticiclons són situacions d’alta pressió en les què els contaminants emesos no poden pujar gaire ja que l’aire tendeix a baixar. Per tant, hi ha poca dispersió vertical.
- En les situacions d’anticicló sol haver-hi poc vent. Per tant, hi ha poca dispersió horitzontal.
- Els anticiclons potents solen ser bastant persistents, per tant les condicions negatives es prolonguen.
- En situacions anticiclòniques, no hi sol haver pluges que ajudin a netejar l’atmosfera.
També es
poden acceptar motius vàlids que descartin les altres dues opcions.
Total 1
punt
[2 punts]
En les qüestions següents, marqueu l’ÚNICA resposta que considereu vàlida. Per cada resposta errònia es descomptarà un 33 % de la puntuació de la pregunta. Per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.
1. Algun dels pous d’una localitat costanera comença a patir problemes per intrusió salina.
Per a
cada resposta incorrecta es restaran 0,08 punts. La puntuació mínima és zero punts.
1.1. Senyaleu quin dels quatre ions següents és un indicador de possible intrusió salina.
a) Nitrats.
b) Clorurs.
c) Carbonats.
d) Plom.
1.2. Quina pot ser la causa de la intrusió salina en aqüífers de zones costaneres?
a) El lixiviat dels productes utilitzats als conreus com a fertilitzants.
b) El lixiviat de residus de mines de sal.
c) Els abocaments accidentals de productes industrials salins.
d) La sobreexplotació dels pous de l’aqüífer.
1.3. Escolliu l’opció correcta entre les que s’ofereixen a continuació a fi de completar la frase següent:
Els aqüífers subterranis són _________________ a la contaminació, i tenen _________________ natural per a recuperar-se’n que els corrents d’aigua superficials.
a) més vulnerables / més facilitat
b) més vulnerables / menys facilitat
c) menys vulnerables / més facilitat
d) menys vulnerables / menys facilitat
1.4. Justifiqueu l’opció escollida en la pregunta anterior (1.3).
L’aigua contaminada accedeix quasi directament als cursos superficials, mentre que per arribar als aqüífers ha de travessar una zona de sòl on es pot filtrar i els contaminants poden reaccionar amb components del sòl. Per tant son menys vulnerables
La velocitat de renovació dels aqüífers subterranis és molt més petita que la dels cursos d’aigua superficials. Per tant, una vegada s’atura la font contaminant, l’aigua contaminada continuarà estant present als aqüífers subterranis fins que s’hagi renovat completament.
0,25
punts per cada resposta correcta.
En
l’apartat 4, és suficient donar un motiu per cada factor analitzat, si només es
justifica un factor s’obtenen 0,15 punts.
2. En aquesta zona costanera s’han fet quatre sondeigs. Quan s’hi han trobat materials permeables, aquests materials estaven sempre saturats d’aigua. Els resultats dels sondeigs es representen a continuació:
Per a
cada resposta incorrecta es restaran 0,08 punts. La puntuació mínima és zero punts.
2.1. En el cas que es produís un abocament de residus tòxics, en quina de les situacions representades (A, B, C o D) seria més probable una contaminació immediata dels aqüífers subterranis? Suposeu que el líquid no arriba a circular pendent avall per la superfície.
a) A
b) B
c) C
d) D
2.2. Quin dels sondeigs és més probable que hagi trobat un aqüífer captiu?
a) A
b) B
c) C
d) D
2.3. Quina de les afirmacions següents, referides a les diferències entre els aqüífers lliures i els captius, és FALSA?
a) Als aqüífers captius pot haver-hi pous artesians, i als lliures, no.
b) Als aqüífers captius poden arribar a ser innecessàries les bombes per a extraure l’aigua.
c) Dels aqüífers lliures s’extreu més aigua perquè tenen una permeabilitat més gran.
d) Als aqüífers captius, la zona de recàrrega pot estar allunyada del punt del sondeig.
2.4. Justifiqueu l’opció escollida en la pregunta anterior (2.3).
La permeabilitat és un factor que depèn exclusivament del material que forma l’aqüífer.
0,25
punts per cada resposta correcta.
En
l’apartat 4 també serà vàlida una justificació que expliqui perquè les altres
tres opcions són correctes.
OPCIÓ B
[2 punts]
Es vol plantar gram (una herba amb moltes arrels) als terrenys desprotegits de la capçalera de la conca del riu Ret per evitar alguns dels problemes que generen les pluges a la tardor.
1. Indiqueu quatre canvis en qualsevol part del sistema del riu, derivats de la plantació d’aquesta herba o de qualsevol altra.
- La crescuda del riu és més lenta i per tant hi ha més temps per respondre
- Hi haurà menys pèrdua de sòl a la capçalera
- No es colmataran els embasaments si n’hi ha
- Augmenta la infiltració
- Hi haurà menys sediments a la desembocadura si no hi ha embassaments
- Dificulta més les crescudes del riu i per tant la neteja de la llera
- Es disminueix l’escorrentia i això suposa menor recurs d’aigua
1 punt.
0,25
punts per cada canvi
2. Dibuixeu sobre la gràfica com quedarà l’hidrograma del riu Ret després d’un xàfec, una vegada s’hagi fet una plantació intensiva de gram a la conca alta del riu.
1 punt
0,5 punts
per retardar el pic de la crescuda; 0,5 punts per fer que sigui més baix el pic
de la crescuda
[2 punts]
Llegiu aquest fragment de notícia d’un diari:
1. Completeu el diagrama de relacions causals cícliques que explica el procés de salinització dels sòls de Sant Pau. Heu de posar un signe més (+) o un signe menys (–) als cercles buits en funció de si la relació és directa o inversa, respectivament. Indiqueu també en el quadre corresponent si el procés representat és de realimentació positiva o negativa.
Cal completar el diagrama amb cinc signes positius. 0,15 punts per cada un.
Es tracta d’un cicle de realimentació positiva.
0,25p.
2. Responeu a les preguntes següents, referides a la degradació física dels sòls de Sant Pau:
a) La compactació afecta la textura o l’estructura del sòl? Quin problema comporta la compactació per al rendiment agrícola?
La compactació afecta a l’estructura del sòl. 0,25 p. Són problemes associats a la compactació, la disminució de la permeabilitat i les dificultats per a la penetració de les arrels.
0,25 per
indicar qualsevol dels dos problemes. (0,5 punts)
b) Si s’abandonessin els conreus de la zona de Sant Pau, seria possible que a les zones de més pendent hi comencés un procés d’erosió? Raoneu la resposta.
Si que es possible. Quan es deixa de cultivar i
s’abandona el sòl, especialment en zones de pendent i que no hi creixi
vegetació es poden donar fàcilment processos d’erosió hídrica per l’acció de l’impacta de les gotes de pluja
i per la circulació superficial de l’aigua.
(0,5
punts)
S’acceptaran
altres respostes que tinguin un raonament acceptable.
S’acceptaran
respostes que indiquin que falta conèixer dades climàtiques per estar-ne segur.
[2 punts]
La construcció de parcs eòlics marins al mar del Nord, allunyats de la costa i en zones poc profundes, és una manera de generar energia neta. Es tracta d’aprofitar un recurs renovable i de minimitzar l’impacte que poden produir els parcs eòlics terrestres. Catalunya té en projecte la construcció de parcs eòlics marins.
1. Responeu a les qüestions següents:
a) Abans de projectar un parc eòlic, s’ha de fer un estudi d’avaluació d’impacte ambiental (AIA) que en determini la viabilitat. Comenteu breument dos aspectes que s’han d’incloure en aquest estudi.
Un estudi d’AIA ha d’incloure:
- la descripció del projecte a realitzar
- l’inventari ambiental
- la identificació i valoració d’impactes
- la proposta de mesures preventives i correctores
0,25 punts per cada apartat, han de citar-ne dos (0,5 punts).
b) Esmenteu i comenteu dos impactes que causen els aerogeneradors en terra.
- El soroll: el soroll que fa un aerogenerador
equival al soroll d’un cotxe circulant per una autopista.
- Efectes sobre l’ús del sòl: es necessita una
àrea gran sense arbres, amb matolls i cal mantenir una zona de seguretat al seu
voltant.
- Efecte sobre la fauna: són un obstacle pel
vol dels ocells.
- Impacte paisatgístic: Alteren el paisatge en
ser els aerogeneradors força grans i alts.
- Efectes climàtics: alteren la velocitat del
vent i creen microclimes.
0,25 punts per cada impacte comentat, han de
citar-ne dos (0,5 punts).
2. Responeu a les qüestions següents:
a) Quins avantatges tenen els parcs eòlics marins respecte als parcs eòlics terrestres?
Els avantatges dels parcs eòlics marins
respecte als terrestres són: Poc impacte visual, ja que estan allunyats de la
costa, el soroll no molesta a la població, tenen més rendiment energètic ja que
el vent que bufa és més constant.
Amb dos
avantatges és suficient
0,5 punts.
b) Esmenteu i comenteu altres energies renovables en què intervé l’aigua en els diversos processos.
Tenim l’energia hidràulica, que és produeix per la caiguda de masses d’aigua. L’energia maremotriu, que es basa en l’aprofitament dels corrents de les marees L’energia de les ones que aprofita l’acció de les ones per generar energia. L’energia geotèrmica, encara que és potencialment renovable, que utilitza l’energia que procedeix de l’interior de la Terra per escalfar l’aigua.
0,5 punts
per dues energies