SETEMBRE 2007 SÈRIE 3

 

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis (exercicis 2, 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 3, Exercici 1 (obligatori)

[4 punts]

 

Els embassaments de Susqueda i Sau (construïts al voltant dels anys cinquanta) estan situats en el tram mitjà del riu Ter i es troben comunicats entre ells. Tenen una capacitat màxima de 233 hm3 i 166,26 hm3, respectivament.

 

 

 

1.

 

a) A partir de les dades dels gràfics, observeu i determineu quin és el volum d’aigua corresponent al mes de setembre en els dos embassaments i acabeu de completar la taula següent:

 

Embassament de SAU: uns 50 hm3 Capacitat 30%

Embassament de SUSQUEDA: uns 80 hm3. Capacitat 34%

 

(0,50 punts)

 

b) Compareu els volums d’aigua de l’any 2005 amb els corresponents a l’any 2004. Quines poden ser les causes d’aquestes diferències en els valors?

 

Han disminuït força. En concret el de Susqueda ha experimentat una reducció d’un 50%. La reducció del de Sau és d’un 29%.

 

Les causes han estat la manca de precipitacions a les capçaleres dels rius i com a conseqüència una disminució del cabal que arriba als embassaments. Una altra causa és el consum abusiu d’aigua per part d’alguns sectors.

 

(0,5 punts)

 

 

 

2. Des que va ser construït, l’embassament de Sau ha anat acumulant molt de llot i les algues hi han proliferat. Expliqueu les causes i els problemes associats a aquests dos fets.

 

Observació

Causa

Problema

Fons ple de llots

L’aigua dels rius transporten sediments (llots) que s’acumularan al fons en no poder traspassar la barrera de la presa.

Rebliment, aterrament de materials. Contaminació del fons. Embussaments de conductes, disminució de la capacitat de l’embassament a llarg termini.

Excés d’algues

L’abocament de residus derivats de les activitats industrials, ramaderes, agrícoles i domèstiques, suposen una entrada de nutrients (N, P) idonis per a les algues, ja que experimenten un notable augment de la fertilitat.

Terbolesa i pèrdua de la qualitat de l’aigua, és el que es coneix amb el nom d’eutrofització

Potabilització d’aigua més costosa.

 

Puntuació: dues causes 0,25 p cada una i dos problemes 0,25 p. cadascun

 

 

 

3. La tardor del 2005 l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va traspassar l’aigua de l’embassament de Sau al de Susqueda per afrontar el problema de l’abastiment d’aigua potable. Expliqueu per quina raó la qualitat d’aigua traspassada, que a l’origen tenia problemes importants d’anòxia, va millorar quan va arribar a l’embassament de Susqueda.

 

 

Quan es traspassa aquesta aigua, es redueix l’eutrofització i s’oxigena en el seu recorregut. A Susqueda augmentarà el volum de l’embassament amb un nivell previst d’un 48% segons el dibuix. Aquesta aigua té pocs sediments, és més transparent i té més qualitat, la qual cosa facilitarà el sistema de tractament (potabilització). Per altra banda s’intentarà no remoure gaire el fons de Sau, en contenir grans quantitats de llots.

 

(1 punt)

 

 

 

4. Les dessaladores són l’alternativa que Catalunya i altres països mediterranis es plantegen davant la manca d’aigua. Empleneu la taula següent posant un avantatge i un inconvenient relacionats amb la construcció i el funcionament de les dessaladores i els embassaments.

 

 

Avantatge

Inconvenient

Dessaladores

Disponibilitat d’aigua.

Possibilitat de recuperació dels aqüífers

Ocupació del territori.

Emissions de CO2.

Generen residus de sal.

Elevat consum d’electricitat.

No es pot construir lluny del mar.

Embassaments

Magatzem d’aigua.

Permet controlar les avingudes.

Generar energia elèctrica.

Zona de lleure.

Acumulació de sediments.

Risc de trencament de la Presa.

Disminució de l’aportació de sediments al mar.

Impacte causat per la construcció de la infraestructura: pobles inundats i terres inundades.

 

(0,25 punts per cada avantatge i inconvenient fins un màxim d’1 punt).

 

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 3, Exercici 2A

[2 punts]

 

Quan es parla de contaminació atmosfèrica hi ha dos paràmetres que apareixen tot sovint: emissió i immissió. Tot i que, en general, hi ha una certa correlació entre ells, no són necessàriament equivalents; perquè l’atmosfera disposa de mecanismes que poden dispersar o concentrar els contaminants o, fins i tot, modificar-ne la naturalesa.

 

1.

 

a) Què són els nivells d’immissió de contaminants atmosfèrics?

 

Els nivells d’immissió són les concentracions de contaminants o d’una determinada substància contaminant que es poden registrar en un punt concret de l’espai independent de la font d’on provenen, que interessa conèixer per una causa determinada, independentment de la font d’on provenen.

 

(0,25 punts)

 

b) Completeu la taula sobre la influència dels factors meteorològics següents sobre els nivells d’immissió atmosfèrics.

 

Factor

meteorològic

Elimina/dispersa

/concentra

Explicació

Les inversions tèrmiques

concentren

Les inversions tèrmiques es produeixen quan una capa d’aire calent es sobreposa a una altra d’aire fred. D’aquesta manera, la capa d’aire fred, més baixa no té possibilitats d’elevar-se. Els contaminants que són alliberats en aquesta capa més freda que la del seu damunt, hi queden estancats.

El vent i les turbulències

dispersen

Les turbulències són variacions dels corrents d’aire que es produeixen a partir de canvis aleatoris en la velocitat i la direcció del vent, que se sobreposen a la velocitat i direcció d’un vent dominant de base. Els efectes de les turbulències és el de facilitar la barreja entre l’aire contaminat i l’aire no contaminat, afavorint, doncs, la dispersió dels contaminants. La dispersió dels contaminants és directament proporcional a la velocitat del vent.

La pluja i la neu

eliminen

Les pluges i les nevades eliminen les substàncies contaminants de l’atmosfera arrossegant-les en el seu trajecte, però, malauradament , les dipositen en el terra i en les aigües contaminant-les, com, per exemple, en el cas de la pluja àcida.

 

(0,75 punts en total. 0,25 punts per a cada factor meteorològic repartits de la següent manera: 0,10 per la resposta elimina/concentra/dispersa i 0,15 per donar una explicació correcta).

 

 

 

2.

 

a) Què són els nivells d’emissió de contaminants atmosfèrics?

 

Els nivells d’emissió són les concentracions de contaminants de substàncies o d’una substància contaminant resultants de l’alliberament a partir d’un punt concret a l’atmosfera, com per exemple, la xemeneia d’una indústria.

 

(0,25 punts)

 

b) Completeu la taula sobre l’origen i les conseqüències de l’emissió a l’atmosfera dels contaminants següents:

 

Contaminant atmosfèric

Origen

Conseqüències

Òxids de sofre

Les combustions dels combustibles fòssils en les centrals tèrmiques, els diversos processos industrials, el trànsit automobilístic, les instal·lacions productores d’electricitat i les calefaccions.

El diòxid de sofre és un gas irritant que provoca alteracions en els ulls i vies respiratòries.

El triòxid de sofre en contacte amb la humitat es transforma en àcid sulfúric i arrossegat per la pluja, és un dels causants de la pluja àcida que té efectes corrosius en els materials, pot destruir grans zones de bosc i contaminar les aigües dels llacs i dels rius.

Òxids de carboni

El monòxid de carboni s’origina en la combustió incompleta de combustibles orgànics (carbó, petroli, fusta), en un situació en la que la manca d’oxigen impossibilita l’oxidació completa a diòxid de carboni.

El diòxid de carboni es troba normalment en l’atmosfera en una concentració del 0.03% i es produeix naturalment en la respiració dels éssers vius i en les combustions. L’activitat industrial i les desforestacions fan que n’augmenti la seva concentració en l’atmosfera.

El monòxid de carboni és una substància altament tòxica perquè es combina amb l’hemoglobina de la sang tot impedint el transport d’oxigen als teixits i per tant, la respiració.

El diòxid de carboni té una participació determinant en l’escalfament del planeta atès que absorbeix la radiació infraroja provinent del terra i dels oceans (efecte hivernacle)

Hidrocarburs

 

La font més gran de producció és la natural, com, per exemple, el metà. No obstant això, l’activitat humana, especialment el trànsit automobilístic, la incineració dels residus i també les refineries de petroli, produeixen una gran quantitat de hidrocarburs de diverses menes.

Alguns hidrocarburs tenen efectes irritants, però en general no són gaire tòxics.

El problema dels hidrocarburs prové de les reaccions que protagonitzen juntament amb els òxids de nitrogen, i sota condicions de forta radiació solar i que donen lloc a l’aparició del fenomen de la boira fotoquímica.

 

(0,75 punts en total. 0,25 punts per a cada contaminant atmosfèric repartits de la següent manera: 0,10 punts per citar un origen i 0,15 punts per una conseqüència).

 

 

 

 

SÈRIE 3, Exercici 3A

[2 punts]

 

Fa uns cinc anys es va urbanitzar una zona de bosc a la comarca del Sinerès. En el dibuix següent es mostra una de les actuacions que s’hi van fer: la construcció d’un aparcament al costat d’una zona de serveis. Es va modificar el perfil del terreny i es va optar per construir-hi un mur de contenció, ja que els materials predominants eren tous i poc cohesius. A la zona on no es va modificar el pendent, es va substituir el bosc per un enjardinament amb arbustos poc exuberants.

 

 

Fa pocs dies, un tècnic va fer una revisió de l’estat de la zona i, força alarmat, va enviar un informe al Consell Comarcal. Les conclusions de l’informe van ser les següents:

 

— El mur de contenció presenta algunes taques d’humitat.

— A la part superior del mur s’hi observa una notable acumulació de sediments.

— Després de pluges intenses, és habitual que tot l’asfalt de la zona nord de l’aparcament quedi cobert d’una capa de sorra i llim.

— Al mur s’hi estan formant moltes microesquerdes i presenta uns símptomes que fan dubtar de si en un futur resistirà. Sembla que suporta una pressió excessiva.

— En la zona de pendent natural que hi ha al nord de l’aparcament s’hi detecten solcs i reguerons d’amplada decimètrica.

— L’enjardinament que s’hi va fer fa cinc anys ha resistit força malament, en aparença, a causa de problemes d’arrelament.

— Uns vint metres més amunt del mur s’observen unes cicatrius sobre el terreny que, dibuixades sobre un mapa, tenen una forma semicircular amb la part convexa que assenyala pendent amunt.

 

En el dibuix es pot veure la zona on el tècnic va observar les cicatrius i l’acumulació de sediments.

 

 

1. En l’informe s’hi descriuen una sèrie de fenòmens indicatius d’erosió hídrica.

 

a) Anomeneu tres aspectes descrits en l’informe que indiquin que en aquesta zona hi ha un procés d’erosió hídrica.

 

Hi ha aterrament en la zona superior del mur, acumulació de sorres i llims a la zona de l’aparcament, solcs i xaragalls a la zona de pendent i poc arrelament de la vegetació plantada fa cinc anys.

 

(0,2 per cada indici, per un màxim de 0,5 punts)

 

b) Quina de les actuacions fetes fa cinc anys va desencadenar el procés d’erosió hídrica?

 

L’eliminació del bosc.

 

(0,25 punts)

 

c) Indiqueu una actuació que es podria fer per a intentar aturar aquest procés.

 

Reforestar la zona, fer un enjardinament amb plantes amb fàcil arrelament i gran cobertura foliar, plantar herbes en la zona amb pendent amb l’ajuda de malles de retenció de sediments.

 

(0,25 punts per qualsevol de les propostes indicades o alguna altra igualment vàlida)

 

 

 

2. El Consell Comarcal ha rebut amb una preocupació especial la informació referida a les cicatrius observades en el terreny.

 

a) De quin procés de la geodinàmica externa poden ser indicatives aquestes cicatrius?

 

Esllavissament rotacional

 

(0,25 punts; si només s’indica esllavissament val 0,15p; si s’indica que és un moviment de tipus gravitacional, 0,1p)

 

b) Quin risc representa aquest procés per a l’aparcament?

 

Pot arribar a tombar el mur o fer lliscar material del vessant cap a l’aparcament

 

(0,25 punts)

 

c) En la primera conclusió de l’informe hi ha una dada que ha estat decisiva per a proposar una primera intervenció a fi d’alleugerir «la pressió excessiva» que està suportant el mur. Quina pot haver estat aquesta primera mesura?

 

Alguna mesura encaminada a millorar el drenatge del vessant de la muntanya. Pot ser la neteja, reparació, ampliació o creació dels forats de drenatge del mur, o algun sistema d’impermeabilització i canalització de l’aigua per al vessant de la muntanya.

 

(0,5 punts. Si es dedueix que la mesura ha de reduir l’acumulació de l’aigua en la zona de terreny que està contenint el mur, però no es proposa una intervenció adequada, la resposta val 0,25 punts)

 

 

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4A

[2 punts]

 

En les qüestions següents, marqueu l’ÚNICA resposta que considereu vàlida. Per cada resposta errònia es descomptarà un 33 % de la puntuació de la pregunta. Per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.

 

1.

 

Es descomptaran 0.08 punts per cada error (la puntuació mínima és zero punts). La pregunta de justificació no descompta.

 

1.1. La duresa de l’aigua es defineix com

 

a) la mesura de les concentracions de cations Mg2+ i Ca2+.

b) la mesura de les concentracions dels anions que donen caràcter alcalí a l’aigua.

c) la quantitat de sòlids totals en suspensió.

d) la terbolesa deguda a la presència de partícules que en minven la transparència.

 

(0,25p)

 

1.2. La major demanda d’aigua a tot el món prové de l’ús

 

a) industrial.

b) agrícola.

c) domèstic.

d) d’oci.

 

(0,25p)

 

1.3. A quina de les procedències d’aigua següents és més probable de trobar la concentració d’oxigen més alta?

 

a) A un rierol d’alta muntanya.

b) A un pou prop de la costa.

c) A les parts més fondes d’un embassament.

d) A una bassa per a ús agrícola.

 

(0,25p)

 

1.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (1.3).

 

La concentració d’oxigen dissolt a l’aigua depèn, fonamentalment, de la temperatura, del moviment de l’aigua i de la presència de matèria orgànica a l’aigua.

A temperatures baixes la solubilitat augmenta i davant la possibilitat de matèria orgànica no hi haurà oxidació. A l’aigua dels rierols de l’alta muntanya la temperatura és baixa, hi ha molt moviment de l’aigua i hi manca la matèria orgànica

 

Amb un sol raonament la pregunta ja es pot donar com justificada (0,25 p)

 

 

 

2.

 

Es descomptaran 0.08 punts per cada error (la puntuació mínima és zero punts). La pregunta de justificació no descompta.

 

2.1. Suposant que el tipus de substrat és el mateix en tota la longitud d’un riu, en quin dels trams es localitzaria l’aigua més mineralitzada?

 

a) En el tram alt.

b) En el tram mitjà.

c) En el tram baix.

d) No mostraria variacions segons els trams.

 

(0,25p)

 

2.2. Quin dels materials següents pot tenir bones aptituds com a aqüífer?

 

a) L’argila.

b) Les margues.

c) Les sorres al·luvials.

d) Les pissarres.

 

(0,25p)

 

2.3. Uns continguts molt elevats de nitrogen i fòsfor als estanys i als embassaments poden causar

 

a) processos de salinització de l’aigua.

b) alcalinització del medi.

c) proliferació de fongs.

d) eutrofització.

 

(0,25p)

 

2.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3).

 

El nitrogen i el fòsfor són dos nutrients que en el cas de presentar-se en grans concentracions poden ocasionar un creixement espectacular del fitoplàncton i, en limitar el desenvolupament d’altres espècies, afavorir el desenvolupament de cianobacteris. Aquests organismes en créixer desmesuradament poden provocar, bé directament, bé amb la posterior oxidació de la biomassa acumulada, l’esgotament de l’oxigen dissolt. Això dóna lloc a què les aigües adquireixen una coloració verdosa i males olors

 

(0,25 p)

 

 

 

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 3, Exercici 2B

[2 punts]

 

1. Durant el període 1986-2000 es van enregistrar nombrosos terratrèmols a Catalunya, majorment als Pirineus axials. El terratrèmol de més magnitud que hi ha hagut en aquests quinze anys va ser el de Sant Pau de Fenollet el 18 de febrer de 1996, de magnitud 5,2, localitzat a l’oest de Perpinyà, al massís de l’Aglí, i va ser percebut a gran part de Catalunya. Observeu atentament els mapes següents i contesteu les preguntes.

 

 

a) Exposeu dues possibles raons de per què no apareix cap referència de terratrèmol que hagi provocat danys al segle XX (figura 1), tot i l’abundància de terratrèmols durant el període de 1986-2000 (figura 2).

 

- Els terratrèmols han estat de poca magnitud

- No hi havia població i per tant no van produir danys

- Va haver-hi algun precursor com petits sismes previs que van permetre evacuar la població

- No hi havia sismògrafs per enregistrar-los

 

(0,5 punts) 0,25 punts per cada motiu, s’admetran altres motius si estan ben argumentats

 

b) Per quin motiu hi ha una concentració més alta de sismes a la franja dels Pirineus, dels Prepirineus i de la Serralada Transversal?

 

Bàsicament, per la presència de fractures resultat de fases orogèniques que encara mantenen activitat tectònica. Es dóna com a conseqüència de l’aproximació de plaques, concretament la subplaca ibèrica i l’euroasiàtica. Els moviments d’aproximació d’una i l’altra placa són la causa de l’activitat sísmica de la zona.

 

(0,5 punts)

 

 

 

 

2. Catalunya està situada en una zona amb vibracions sísmiques considerables, la qual cosa suposa una exposició clara al risc. És, per tant, molt important la predicció i la prevenció dels terratrèmols a tot el territori. Expliqueu dues maneres de predir terratrèmols i dues mesures preventives.

 

 

FORMA DE PREDICCIÓ

MESURES PREVENTIVES

1a

Estudi de precursors com dilatacions o deformacions del terreny, alteracions conductivitat elèctrica o gravimetria, augment de concentració de radó en aigües subterrànies, petits sismes previs.

Bàsicament les relacionades amb ordenació territorial com: edificis sismoresistents.

2a

Establir una vigilància i predicció a partir de sensors que mesurin alguns dels precursors esmentats.

Educació de la població per minimitzar risc.

Elaboració de plans d’evacuació.

 

0,25 predicció i cada prevenció ben exposada.

Es considerarà vàlid donar en la predicció un precursor en cada cas (els marcats en negreta).

S’admetran altres mètodes de predicció i altres mesures preventives si s‘exposen correctament

 

 

 

 

SÈRIE 3, Exercici 3B

[2 punts]

 

Trampes per a capturar CO2

 

Segons un estudi realitzat pel Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic (IPCC), cap a l’any 2050, amb la utilització de tecnologies de segrest, podríem sostraure entre un 20% i un 40% del diòxid de carboni (CO2) de les emissions mundials que s’enviaran a l’atmosfera.

El segrest del gas és una tecnologia encara en desenvolupament que s’aplicaria a les fonts que l’emeten per a enviar-lo cap a formacions geològiques sedimentàries profundes, naturals i estables, com ara les mines abandonades, els jaciments de petroli o gas, o els aqüífers salins profunds, etcètera.

Algun dels riscos, tant a escala global com local, és l’escapament dispers i gradual per fractures i/o desperfectes no localitzats que resulta difícil de controlar.

 

1. Digueu quines conseqüències podria tenir una fuita del CO2 confinat en cadascuna d’aquestes situacions:

 

Situació

Possibles efectes

Éssers vius del subsòl

Mort per asfixia

Aigües subterrànies

Acidificació de les aigües subterrànies

Atmosfera

Un possible augment de l’efecte hivernacle

 

0,33p per resposta.

Es poden admetre altres solucions versemblants

 

 

 

2. Indiqueu quina o quines de les principals fonts d’emissió d’aquest gas són les que més podrien beneficiar-se d’aquesta tecnologia. Justifiqueu la resposta.

 

Les indústries, les centrals tèrmiques, les plataformes petrolíferes Perquè són els focus d’emissió de CO2 que podrien recollir amb relativa facilitat les emissions per sortir a través d’una xemeneia. Els vehicles el tindrien més difícil per ser una contaminació més difosa.

 

0,25p per indicar cada font (màxim 2 respostes)

0,50p per justificar la resposta

 

 

 

 

SÈRIE 3, Exercici 4B

[2 punts]

 

Les inestabilitats de vessant afecten una tipologia diversa de materials geològics i es fan efectives a través de diversos processos.

 

1. Anomeneu cadascun dels dibuixos següents que s’identifiquen amb tipus diferents d’inestabilitat de vessant.

 

 

1. Lliscament translacional.

2. Solifluxió o colada de fang.

3. Reptació o creep.

4. Despreniment.

 

0,25 punts per resposta correcta

 

 

 

2. Empleneu la taula següent indicant a la columna de l’esquerra si els processos d’inestabilitat de vessant de la pregunta anterior (identificats amb un número) afecten materials coherents o incoherents.A la columna de la dreta proposeu una mesura correctora o preventiva a fi de minimitzar o evitar cadascuna de les inestabilitats relacionades. Les respostes incorrectes de la primera columna afectaran la puntuació final de la pregunta.

 

 

Materials

coherents/incoherents

Mesures correctives/preventives

1.

Coherents/incoherents

Revegetar/ disminuir el pendent

2.

Incoherents

Drenatges

3.

Incoherents

Disminuir el pendent

4.

Coherents

Xarxes metàl·liques

 

En la primera columna 0,10 per cada resposta correcta fins un màxim de 0,4 punts; es descomptarà 0,10 punts per cada resposta incorrecta.

En la segona columna (mesures correctives/preventives) 0,15 punts per resposta fins un màxim de 0,60p.