JUNY 2007 SÈRIE 2

 

Feu l’exercici 1 i trieu UNA de les dues opcions (A o B), cadascuna de les quals consta de tres exercicis (exercicis 2, 3 i 4). En total, heu de fer quatre exercicis.

 

 

SÈRIE 2, Exercici 1 (obligatori)

[4 punts]

 

Hem buscat informació sobre el tsunami que es va produir el 26 de desembre de l’any 2004 al sud-est asiàtic. A partir d’aquesta informació podreu contestar les qüestions que es plantegen.

 

 

1. En l’article de Ramon Folch es parla de mesures per a disminuir el risc a la zona.

 

a) Quin factor, dels que intervenen en el risc (perillositat, vulnerabilitat, exposició), disminuiria si s’apliqués la mesura preventiva que es proposa en el text? Raoneu la resposta.

 

El sistema d’alerta que s’esmenta en el text faria disminuir l’exposició ja que permetria evacuar les zones on els estudis geològics estableixen un grau de perillositat.

 

(0,5 punts)

 

b) A què es refereix quan parla de llocs «amb construccions menys vulnerables»? Com es podria disminuir aquesta vulnerabilitat?

 

La vulnerabilitat fa referència a la proporció de danys esperats respecte el total de construccions o infraestructures d’una zona. Es podria reduir construint amb sistemes adaptats als processos naturals (més resistència, estructures de reforç ...)

 

(0,5 punts)

 

 

 

2. Expliqueu per què es va produir el tsunami i per quina raó va augmentar d’alçària en arribar a la costa.

 

El tsunami va ser un efecte del terratrèmol que es va produir a l’oceà. Aquests efectes es produeixen quan hi ha un desplaçament en vertical dels blocs que formen el fons marí, causat, per exemple, per una falla o moviment de plaques litosfèriques.

 

(0,5 punts)

 

L’alçada de l’onada augmenta per dues raons:

- per l’augment del nivell del mar

- pel fregament que es produeix a la base de l’onada quan aquesta arriba a aigües someres.

 

(0,5 punts)

 

 

 

3. En la figura següent podeu observar dos sismogrames que s’han registrat a partir d’un mateix terratrèmol en dues estacions diferents (A i B). Quina estació us sembla que està més allunyada de l’epicentre del terratrèmol. Per què?

 

 

La B (0,5 punts)

Perquè el temps de retard de les ones S és més gran, o bé perquè l’amplitud màxima registrada és menor (0,5 punts)

 

 

 

4. A partir de les dades del quadre anterior i amb la informació que hem trobat sobre els sismes a la pàgina web, calculeu, de manera aproximada, la magnitud d’aquest terratrèmol. Aquesta magnitud disminueix si ens allunyem de l’epicentre? Raoneu la resposta.

 

La magnitud del terratrèmol és aproximadament de 4 [Es considera vàlida una resposta compresa entre 3,8-4,2] (0,5 punts)

Aquesta magnitud és constant en totes les estacions ja que fa referència a l’energia alliberada pel sisme (0,5 punts)

 

 

 

 

OPCIÓ A

 

SÈRIE 2, Exercici 2A

[2 punts]

 

La disminució de la concentració d’ozó a l’estratosfera és més important a la zona de l’Antàrtida a causa de les baixes temperatures. En un estudi publicat sobre l’estratosfera d’aquest continent es va arribar a les conclusions següents:

 

El clor reacciona amb l’ozó a l’estratosfera i provoca una baixada en la concentració de O3. S’ha detectat que la presència d’òxids de nitrogen el protegeixen, ja que atrapen el clor i eviten que reaccioni.

A l’Antàrtida, quan la temperatura baixa a l’hivern, es formen núvols estratosfèrics polars (NEP) de gel, que arriben a –83 °C. Aquests núvols es desenvolupen sobre nuclis de condensació formats, a vegades, per NO2. En els núvols, aquest gas reacciona amb aigua i es forma HNO3, que cau amb la neu. Aquesta pèrdua de nitrogen produeix un alliberament de clor i, per tant, una disminució de l’ozó. Si aquest gas disminueix, també ho fa l’absorció de radiacions ultraviolades, la temperatura a l’estratosfera baixa i es formen més núvols […].

 

1. El sistema descrit en l’estudi és de realimentació. Per analitzar-lo, feu un diagrama per tal d’establir les relacions (negatives o positives) que hi ha entre les diferents variables que hi intervenen (en negreta en el text) i indiqueu si el sistema és de realimentació positiva o bé negativa.

 

El sistema té una estructura complexa de realimentació positiva. La relació entre les diferents variables és:

 

+

 

 

Puntuació: 0,6p. si les relacions entre variables és correcta (0,1 per cada relació) + 0,4p. si es dedueix que l’estructura general és positiva.

 

 

 

2. Segons l’article, la presència d’òxids de nitrogen és important, ja que atrapen el clor i eviten que reaccioni.

 

a) Quines reaccions es produeixen a l’estratosfera que expliquen la disminució de la concentració d’ozó a causa de la presència de clor?

 

El clor es combina amb l’ozó i es produeix òxid de clor i oxigen. A més l’òxid format pot reaccionar amb radicals d’oxigen i tornar a alliberar clor que podrà combinar-se de nou amb ozó. Les reaccions seran:

 

Cl + O3ClO + O2

ClO + O → Cl + O2

 

Amb tot el procés de destrucció de l’ozó és molt ràpid ja que el clor és molt reactiu i queda de nou lliure després de combinar-se.

 

Puntuació: 0,5 punts si es descriuen les reaccions.

Nota: no és necessari que escriguin les reaccions, es considerarà vàlida la pregunta si les descriuen.

 

b) Indiqueu dos efectes que produeix la disminució de l’absorció de les radiacions ultraviolades sobre els éssers vius i les activitats humanes.

 

Alguns efectes importants de la disminució de l’absorció de radiació ultraviolada són:

 

- disminució de la producció del fitoplàncton, menys producció als oceans,

- disminució de la producció agrícola,

- disminució de la producció dels ecosistemes terrestres,

- disminució de la reproducció animal,

- augment dels càncers de pell a causa de les mutacions produïdes a l’ADN cel·lular,

- disminució de la resposta immunitària

- augment de lesions oculars,

- .../...

 

Puntuació: 0,5 punt (0,25 per cada resposta correcta)

 

 

 

 

SÈRIE 2, Exercici 3A

[2 punts]

 

Al municipi de Sinera de Riu-sec s’ha fet un estudi del risc d’inundació, que ha consistit a elaborar un mapa amb isolínies que indiquen el risc econòmic (pèrdues econòmiques) en cas d’avingudes. La unitat de mesura ha estat milions d’euros per any. El resultat d’aquest estudi es pot veure en la figura següent:

 

 

1. Quin valor de risc tenen la zona d’horts i la zona del polígon? Justifiqueu-ne la diferència en funció dels factors que intervenen en el càlcul del risc (perillositat, exposició, vulnerabilitat).

 

La zona dels horts té un valor de risc de 0,2 milions d’euros per any (200.000 euros/any), en canvi la zona del polígon té un valor de 0,3 milions d’euros per any (300.000 euros/any).

 

També caldrà acceptar que la lectura es faci d’aquesta manera:

- Horts entre 0,2 i 0,3..

- Polígon entre 0,3 i 0,4.

 

El valor és més alt en el polígon ja que hi ha més exposició de béns (edificis, maquinària...) que en els horts. La vulnerabilitat es pot considerar més gran en els horts per bé que el valor de les estructures és molt menor. La perillositat és la mateixa en les dues zones.

 

Puntuació: 0,5 si els valors són correctes. 0,5 punts si la justificació és correcta. Donat que la resposta és oberta cal considerar correcta la resposta sempre que s’avaluï correctament els factors relacionats amb els risc: exposició, vulnerabilitat, perillositat.

 

 

 

2. En el quadre podeu observar algunes propostes que s’han fet per a prevenir la inundació de la urbanització que està en projecte.

 

a) Completeu el quadre indicant si la mesura disminueix la vulnerabilitat o bé l’exposició (o els dos factors) i justifiqueu la resposta.

 

MESURA

PREVENTIVA

(Segons F. J. Ayala i J. Olcina, 2002)

Disminució de

vulnerabilitat i/o exposició

 

Justificació

Sobreelevació

vulnerabilitat /exposició

La urbanització és menys vulnerable ja que estarà en un nivell més elevat.

També es pot considerar que es disminueix l’exposició de construccions en zona d’inundació.

Sistema d’emergència

exposició

L’evacuació disminuirà el nombre de persones “exposades” a l’avinguda

Dics locals

vulnerabilitat

Les estructures construïdes eviten la inundació de les cases, caldrà una avinguda de més magnitud per inundar-les.

Evitar la zona inundable

exposició

Aquesta mesura disminueix el nombre de construccions a la zona inundable.

 

0,5 punts (0,12 per resposta correcta)

 

b) Sinera de Riu-sec es troba al litoral del Mediterrani de Catalunya. El sistema d’emergència té previstes situacions meteorològiques que causin precipitacions abundants a la tardor. Quins factors poden provocar aquestes precipitacions perilloses? Enumereu-los.

 

Els principals factors que provoquen les precipitacions abundoses a la tardor a l’àrea mediterrània són:

 

- L’aigua de mar, càlida sobretot a finals d’estiu i a la tardor.

- El relleu (serralades) que envolta la Mediterrània.

- Vents de llevant.

- Gota freda, aire fred en alçada.

 

Puntuació: 0,5 punts (0,20 punts si anomena un sol factor; 0,50 si n’anomena dos)

 

 

 

 

SÈRIE 2, Exercici 4A

[2 punts]

 

En les qüestions següents, marqueu l’ÚNICA resposta que considereu vàlida. Per cada resposta errònia es descomptarà un 33% de la puntuació de la pregunta. Per les preguntes no contestades no hi haurà cap descompte.

 

1. L’empresa Rocs i Altres, SA té en estoc una sèrie de materials que vol posar a la venda, i per aquest motiu els ha classificat en tres grans grups (aglomerats; minerals, dels quals determinats components s’utilitzen com a fertilitzants, i àrids naturals). Tanmateix, ha comès algunes errades. Senyaleu, en cada grup, el material, el mineral o la roca que està classificat incorrectament.

 

Es descomptaran 0,08 punts per cada error (la puntuació mínima és zero punts). La pregunta de justificació no descompta.

 

1.1. Grup d’aglomerats ja preparats per a fer servir directament en la construcció d’edificis.

 

a) Ciment.

b) Guix.

c) Vidre.

d) Calç.

 

0,25 punts

 

1.2. Grup d’elements i/o compostos que s’usen com a fertilitzants.

 

a) Fòsfor, component principal de l’apatita.

b) Fluor, component principal de la fluorita.

c) Potassi, que s’extreu de la silvina i la carnal·lita.

d) Nitrats, d’origen orgànic.

 

0,25 punts

 

1.3. Grup de roques industrials que es poden utilitzar com a àrids naturals.

 

a) Piroclasts de dimensions lapil·li.

b) Fragments de granit triturat.

c) Graves i sorres de platja.

d) Argiles acumulades en les lleres dels rius.

 

0,25 punts

 

1.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (1.3).

 

Els àrids naturals s’empren tal i com es troben en la naturalesa i en el cas del granit s’ha de fragmentar abans d’utilitzar-lo, es tracta d’un àrid de trituració.

 

0,25 punts

 

 

2. Els residus constitueixen un dels problemes més greus de la nostra societat. L’eliminació és un dels mètodes que més s’utilitza per a gestionar-los i s’aplica en el tractament d’aquells productes que no són reciclats ni transformats en altres productes. La manera més habitual d’eliminar-los és dipositar-los en abocadors controlats o bé incinerar-los.

 

Es descomptaran 0,08 punts per cada error (la puntuació mínima és zero punts). La pregunta de justificació no descompta.

 

2.1. Marqueu l’opció incorrecta que completa la frase «Els abocadors controlats

 

a) han d’estar emplaçats preferentment en zones d’alta permeabilitat.»

b) tenen la base revestida de material impermeable.»

c) tenen una o diverses basses per a recollir els lixiviats.»

d) presenten rases al voltant del perímetre del dipòsit.»

 

0,25 punts

 

2.2. Cada tipus de residu té un temps de descomposició diferent. Marqueu el tipus de residu que tardaria més a descompondre’s a l’aire lliure.

 

a) Una llauna d’alumini.

b) Un full de paper de diari.

c) Una peça de roba.

d) Una ampolla de plàstic.

 

0,25 punts

 

2.3. La incineració permet recuperar part de l’energia que contenen els residus. Entre un 70 % i un 80 % dels residus sòlids municipals són combustibles i tenen, de mitjana, al voltant de la meitat del poder calorífic del carbó. Quin d’aquests materials creieu que té major poder calorífic?

 

a) La roba.

b) El plàstics.

c) El paper.

d) Les restes orgàniques.

 

0,25 punts

 

2.4. Justifiqueu la resposta de la pregunta anterior (2.3).

 

Els plàstics produeixen una enorme quantitat d’energia perquè es fabriquen a partir del petroli o del gas natural.

 

0,25 punts

 

 

 

 

OPCIÓ B

 

SÈRIE 2, Exercici 2B

[2 punts]

 

1. El projecte hidroelèctric més gran del món s’està construint al riu Iang-Tsé, a la Xina. Es va començar a construir l’any 1994 i es preveu que s’acabarà el 2009. S’espera que generarà 85.000 milions de kilowatts per hora d’electricitat cada any, la qual cosa equival a aproximadament entre un 10 % i un 12 % de les necessitats

elèctriques de la Xina.

 

a) Expliqueu en què consisteix l’energia hidroelèctrica i com s’obté.

 

Consisteix en aprofitar la força que té l’aigua en moure una turbina que s’acobla a un generador elèctric. Es tracta de generar impuls suficient per convertir l’energia potencial de l’aigua en energia elèctrica.

 

(0, 25 punts)

 

b) L’embassament inundarà 632 km2 de terres que s’estenen en uns 660 quilòmetres al llarg del riu. Segons els dirigents xinesos, aquesta construcció evitarà inundacions. En què es basen per a fer aquesta afirmació?

 

La retenció de l’aigua permet anar deixant anar l’aigua al riu controladament i per tant preveure possibles increments de cabal que poguessin acabar en inundacions.

 

(0,25 punts)

 

c) Esmenteu dues conseqüències negatives que pot tenir aquesta obra.

 

- Impactes ecològics i socials a l’entorn.

- Desplaçaments massius de la població.

- Deteriorament dels ecosistemes fluvials, impacte visuals.

- Sedimentació als embassaments.

- Canvis dinàmica erosiva – sedimentació que pot afectar als processos costaners i la línia de costa.

 

0,5 punts, es donaran 0.25 punts per cada conseqüència ben exposada.

S’admetran altres conseqüències si estan ben argumentades

 

 

 

2. Atès que aquesta obra només solucionarà del 10 % al 12 % de les necessitats elèctriques de la Xina, de quina altra manera podrien obtenir energia? Proposeu dues maneres més d’obtenir energia i expliqueu dos avantatges i dos inconvenients si se’n fes ús.

 

Energia

Avantatge

Inconvenient

Nuclear

S’obté molta energia

Molt contaminant

Perillosa

Energia solar

Molt neta i renovable

Inversió inicial alta

Geotèrmica

Neta i renovable

Instal·lació senzilla

Està molt localitzada

Eòlica

Baix cost econòmic, rendibilitat alta

Impacte visual, paisatgístic.

Generadors que intercedeixen amb aus.

Impacte acústic

Mareomotriu

Renovable, neta i sense impactes al medi

Hi ha d’haver litoral

Biomassa

Fàcil disponibilitat renovable i tecnologia barata

Genera CO2, òxids de nitrogen.

 

0,5 cada energia (0,1 el nom de l’energia, 0,2 si l’avantatge és correcte i 0,2 si l’inconvenient és correcte)

S’admetran altres avantatges i inconvenients si s‘exposen correctament

 

 

 

SÈRIE 2, Exercici 3B

[2 punts]

 

Al terme municipal de Sinera de Dalt hi ha una bona representació de roques sedimentàries.

Algunes de les formes del relleu presents al terme es troben molt vinculades a la tipologia dels materials. D’altra banda, algunes d’aquestes roques s’exploten per a usos diversos.

 

1.

 

a) Una d’aquestes formes de relleu són les dolines. Les margues, els gresos i les argiles no presenten dolines; en canvi, els guixos sí. Creieu que hi ha alguna relació entre aquestes formes i els afloraments de guixos? Per què?

 

Sí que hi ha relació entre la presència de dolines i els guixos. Les dolines s’originen per dissolució dels materials que les allotgen i encara que amb més freqüència apareixen sobre materials carbonatats, els guixos també són solubles. La dissolució d’aquests dóna lloc a col·lapses i esfondraments de la superfície i en conseqüència la formació de les dolines.

 

0,50 punts per relacionar la resposta afirmativa amb les característiques de solubilitat dels guixos i la possibilitat d’esfondraments locals que donen lloc a les dolines.

 

b) Habitualment els gresos constitueixen bons aqüífers, ja que són roques que presenten una porositat primària i són permeables. Creieu que els guixos també es poden comportar com a bons aqüífers? Justifiqueu la resposta.

 

Sí, els guixos es poden comportar com aqüífers. Encara que primàriament no tenen una porositat primària, poden adquirir-la secundàriament gràcies a dissolucions locals, que si són extenses i interrelacionades poden permetre una bona permeabilitat i esdevenir un bon aqüífer. Altra cosa és la qualitat de l’aigua.

 

0,50 punts

 

 

 

2. El guix i el gres són materials geològics amb múltiples aplicacions. Empleneu la taula següent esmentant dues aplicacions de cada material.

 

Materials

Aplicacions

Gres

Construcció: pedra natural, obtenció d’àrids naturals, ciment.

Material abrasiu

Guix

Construcció: per elaborar materials prefabricats, pintures, ciments (en forma d’additius).

Agricultura: a fi de millorar la qualitat dels sòls.

Medicina: en traumatologia per elaborar venes de guix, motlles odontològics. …

La ceràmica: motlles, escultures artístiques.

Indústria alimentària: tractament de l’aigua, purificació dels vins, font de calci.

 

0,25 punts per cada resposta correcta (2 respostes per als gresos i 2 respostes per al guixos)

 

 

 

 

SÈRIE 2, Exercici 4B

[2 punts]

 

La regió de Narwan, a l’antiga Mesopotàmia (actualment Iraq), era una plana fèrtil regada per una xarxa de canals artificials provinents del riu Tigris. En les figures es mostren l’extensió de la xarxa en dos moments diferents, segles VII i X (figura 1), i l’evolució de la producció agrícola en el temps, expressada en la moneda local, dírhams (figura 2). Durant tot aquest període hi va haver diversos processos de degradació de sòls a la conca de drenatge del riu Tigris i també a Narwan, que van afectar fortament el reg de la regió.

 

 

1. Relacioneu cadascun dels tres processos de degradació de sòls de l’esquerra amb dues conseqüències de la columna de la dreta, tenint en compte que no se’n repeteix cap.

 

Procés de degradació

Lletres identificadores

Conseqüències

Salinització

d, e

a) Disminució de la profunditat del sòl.

b) Disminució de la capacitat d’infiltració de l’aigua.

c ) Dificultat per a la germinació i penetració d’arrels.

d) Augment de la pressió osmòtica.

e) Dificultat per a l’absorció d’aigua per les plantes.

f ) Augment de la quantitat de sediments en l’escolament

Erosió

a, f

Compactació

b, c

 

0,16 punts per resposta correcta

 

 

 

2.

 

a) En la figura 1 s’observa una disminució del nombre de canals del segle VII al segle X. Quin dels tres processos, esmentats en la pregunta anterior, fou el causant d’aquesta disminució de canals? Per què?

 

És l’erosió dels sòls de la capçalera de la conca del Tigris, que generen sediments i que es dipositen als canals de la plana inutilitzant-los.

 

0,50 punts (0,25 punts per esmentar l’erosió, 0.25 punts per l’explicació).

 

S’observa un descens de la productivitat durant el mateix període, associat als canvis de la xarxa de drenatge. Pot estar degut a diferents raons:

 

- Abandonament de camps de conreu per impossibilitat de regar-los.

- Necessitat de posar en cultiu sòls de pitjor qualitat, per canvis en la distribució de la xarxa de drenatge.

- Salinització per utilitzar aigua de pitjor qualitat, o regar menys freqüentment.

 

0,5 punts (0,25 punts per una resposta + 0,25 punts si la raona convenientment).

 

b) Expliqueu la relació que hi ha entre els mapes (figura 1) i el gràfic (figura 2). Justifiqueu la resposta.

 

S’observa un descens de la productivitat durant el mateix període, associat als canvis de la xarxa de drenatge. Pot estar degut a diferents raons:

 

- Abandonament de camps de conreu per impossibilitat de regar-los.

- Necessitat de posar en cultiu sòls de pitjor qualitat, per canvis en la distribució de la xarxa de drenatge.

- Salinització per utilitzar aigua de pitjor qualitat, o regar menys freqüentment.

 

0,5 punts (0,25 punts per una resposta + 0,25 punts si la raona convenientment).